Control i millora de la qualitat ambiental de la ciutat

L’Agenda 21 Local i també el Pla de mobilitat urbana de Granollers estableixen objectius i mesures per vetllar pel control de la qualitat de l’aire (contaminació atmosfèrica i acústica) i per al foment de mesures correctores per millorar-ne l’estat actual. Entre aquestes mesures, cal una atenció especial a la reducció de gasos d’efecte hivernacle i la promoció de millores en la gestió ambiental de les empreses del conjunt de la conurbació, d’acord amb el foment de l’activitat empresarial innovadora (2.1.2.). La Taula Intermunicipal Permanent (1.4.1.) hauria de vetllar per aquest conjunt de mesures de control i per la millora de la qualitat ambiental, que són especialment importants per prevenir i evitar factors nocius per a la salut de les persones.


Valors associats: Governança democràtica, convivència, coneixement, competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic. 

  • GRAU D’EXECUCIÓ


El tancament de l’agenda 21 local i la transició cap a la planificació local coordinada amb els objectius de desenvolupament sostenible i l’agenda 2030 està en procés.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament, Generalitat Catalunya, Diputació, Estat, Europa, altres ajuntaments, CSIC i universitats.

  • ACCIONS REALITZADES


Transició de l’Agenda 21 local de Granollers cap a l’Agenda 2030

2017: finalitzat el termini d’execució la 2a Agenda 21 local (2009-2018) i aprovats els plans sectorials (PAESC, Mobilitat, etc.) s’inicia un procés per a la transició i l’encaix dels objectius de sostenibilitat ambiental local amb els ODS de ciutat 2030.

Aprovació del Pla de millora local de la qualitat de l’aire i seguiment anual dels nivells d’emissió

Elaboració del Pla d’actuació local per a la millora de la qualitat de l’aire de Granollers (2011).

Treballs encaminats a l’aprovació del Pla supralocal de millora local de la qualitat de l’aire (2011- 2015).

Impuls del treball en xarxa en temes ambientals amb els municipis veïns, com estem fent en l’àmbit de la qualitat de l’aire

2016: treball de recopilació d’informació, proposta i revisió, i impuls del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire redactat per l’Agència d’Ecologia Urbana i finançat per la Diputació de Barcelona.

2016: coordinació i impuls d’una campanya d’estiu de mesuraments (dosímetres passius i unitat mòbil del CSIC) en vuit municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2016: participació en la Taula de Qualitat de l’Aire de la conurbació de Barcelona, com a representants dels municipis que treballen per a la millora de la qualitat de l’aire en el Vallès Oriental.

2016: participació en el grup de treball de les zones de baixes emissions de l’AMB ampliat amb municipis inclosos en la ZPE de fora de l’AMB.

2016: Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire per a actuacions coordinades de les administracions.

2017: coordinació i impuls d’una campanya d’hivern de mesuraments (dosímetres passius unitat mòbil del CSIC) en 11 municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2017: comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire. Impuls del protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’episodis en la ZQA2 del Vallès Oriental.

2017: reunions de la comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire.

2017: prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 en el Vallès Oriental en relació al projecte de modelització: Anàlisi de contribució de fonts, millora de l’inventari d’emissions, etc.

2017: segon plenari de la Taula Intermunicipal de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental. Proposta de protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’avís preventiu i en cas d’episodis.

2017: III Plenari de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire en els municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental. Sala Policia Local. Explicació de mesures i coordinació quan hi ha un episodi. Sol·licituds a DTES pendents.

2018: la necessitat de recursos per coordinar actuacions entre les diferents administracions i ciutadans per a la millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental porta a sol·licitar el projecte AIRe NET en el marc del programa de l’Urban Innovative Actions (tercera convocatòria), conjuntament amb la Diputació de Barcelona, el Departament de Territori de la Generalitat i els municipis veïns de Mollet i Montornès.

Participació en la comissió rectora del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire

2016: participació en el grup de treball de zones de baixes emissions.

2016: constitució i participació com a membre de la comissió permanent del grup de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, +Aire -Soroll.

2017: reunió de coordinació entre els ajuntaments de més de 100.000 h. representants de la resta de municipis i la Generalitat.

Participació en l’elaboració del Pla de qualitat de l’aire que, conjuntament amb onze municipis més del Vallès Oriental, va elaborar la Diputació de Barcelona, amb la supervisió del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat

Elaboració del Pla supramunicipal de qualitat de l’aire.

2016: lliurament del document del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire al Vallès Oriental.

Revisió de les dades sobre establiments i activitats potencialment contaminants.

2015: revisió de les dades lliurades sobre activitats amb el Servei d’Activitats de l’Ajuntament. Lliurament a la Generalitat i al Consell Comarcal de l’inventari d’activitats corregit.

Impuls de les actuacions incloses en el Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental.

2016: presentació del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire (07-11): coordinació supramunicipal, informació sobre els efectes en la salut i els nivells de concentracions en la zona del Vallès Oriental dins de la ZQA2.

2017: segon plenari de la Taula Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire.

Càlcul, control i seguiment coordinat intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire: inventari de focus d’emissors de les activitats industrials potencialment contaminadores de l’atmosfera i dels impactes associats a la mobilitat

Aprovació de les mesures del Pla supramunicipal per al càlcul, control i seguiment intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire.

2017: pressupost del Barcelona Supercomputing Center (BSC) per tal de modelitzar la contaminació atmosfèrica a la zona: millora de l’inventari d’emissions, anàlisi de contribució de fonts i sistema de qualitat d’aire urbà per un total de 111.964,80 euros.

2017: lliurament de prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental en relació al projecte de modelització presentat el 14 de febrer a la Generalitat: anàlisi de contribució de les fonts, millora de l’inventari d’emissions i modelització.

2017: resultats de les campanyes de mesuraments amb dosímetres en la ZQA2 al Vallès Oriental.

2017: informe sobre les campanyes d’estiu i hivern realitzades pel CSIC amb 100 dosímetres passius instal·lats en diversos municipis del Vallès Oriental.

2017: proposta de projecte a presentar a la tercera convocatòria del UIA amb els del CSIC, UPC, BSC, DTES i 12 municipis del Vallès Oriental de la ZQA2.

Elaboració d’estudis i instal·lació d’equips temporals de mesura per al seguiment, diagnosi i desenvolupament de mesures correctores per millorar la qualitat de l’aire al municipi

Caracterització del material particulat a la ciutat.

2015: lliurament de l’informe i revisió dels resultats.

Organització de campanyes de mesures addicionals a la ciutat (en execució).

2016: instal·lació de una unitat de control de la contaminació atmosfèrica durant dos anys a la coberta de l’arxiu comarcal.

2016: organització i proposta de punts de mesurament de la campanya addicional de mesuraments amb dosímetres passius a la ciutat.

2017: organització de la campanya addicional de mesuraments a l’hivern amb dosímetres passius a la ciutat.

2018: adquisició i instal·lació de dispositius de control de la contaminació atmosfèrica integrables a la plataforma Sentilo i integració de les dades contaminació atmosfèrica i acústica.

Aplicació de l’ordenança reguladora de soroll i els mapes estratègics de soroll (2009-2011)

Granollers va aprovar l’any 2011 l’ordenança municipal reguladora dels sorolls i les vibracions de Granollers, el mapa de soroll i el mapa de capacitat acústica del municipi que es pot consultar en l’espai web de l’Ajuntament de Granollers.

Aplicació dels nous instruments i realització d’estudis per a la gestió del soroll a la ciutat (2011-2015)

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Elaborar estudis acústics dels espais públics i places per establir les condicions d’ús perquè les festes i els concerts a la ciutat en minimitzin l’impacte acústic. Executat.

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Aprovació de l’actualització dels mapes de soroll i capacitat acústica del municipi

2016: aprovació inicial, en el ple de 26 de gener de 2016, de l’actualització del mapa de soroll de Granollers.

2016: lliurament de l’estudi de determinació de les zones de soroll de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona que discorren pel TM de Granollers.

Incorporació de les zones de soroll.

2016: informació sobre zones de soroll de les vies de titularitat d’altres administracions.

2017: mesuraments de curta i llarga durada per contrastar les zones de soroll i les zones de superació 2014 dels objectius fixats en el mapa de capacitat acústica.

2017: mesuraments de l’impacte del circuit a les zones naturals properes.

2017: estudi tècnic, definició i incorporació de les zones de soroll, zones amb superacions dels objectius de qualitat establerts i zones, si s’escau, d’especial protecció.

Estudi de les zones tranquil·les a parcs i espais naturals locals.

2017: mesuraments per comprovar els nivells d’immissió als parcs i espais naturals de Granollers. Lliurament de l’estudi d’avaluació de les zones tranquil·les i espais naturals.

2017: instal·lació de sensors acústics que permetin mesuraments en continu durant un any a tres punts de la ciutat.

2018: redacció d’acords amb les administracions titulars de les infraestructures de transport viari i ferroviari que discorren pel municipi i que tenen associada una Zona de Soroll, per tal d’implementar-ne els plans específics que permetin reduir l’impacte acústic sobre els receptors.

2018: instal·lació de tres sensors propis i tres de la Diputació de Barcelona integrables a la plataforma SENTILO per monitoritzar els nivells de soroll a les zones de soroll per a infraestructures de titularitat d’altres administracions a la ciutat.

  • RESULTATS


S’han elaborat i actualitzat periòdicament els indicadors ambientals i s’ha elaborat una memòria anual, per treballar per a l’homogeneïtzació del sistema d’indicadors entre ciutats i administracions. S’han integrant els indicadors dins el portal d’indicadors de la ciutat.

Suport en l’obtenció de dades, càlcul i comentaris dels indicadors de perfil de ciutat en el seu apartat de sostenibilitat.

Informació a la ciutadania sobre l’evolució de l’estat del medi i la sostenibilitat local a través de memòries i informes ambientals anuals.

Aprovació i publicació en el web del nou mapa de capacitat acústica i dels mapes de soroll de Granollers.

Informació en continu sobre els nivells de contaminació acústica a les zones de soroll de la ciutat.

  • APRENENTATGES


Hi ha importants barreres per a la coordinació entre nivells d’administració local, comarcal, provincial i regional per aconseguir objectius que són per a la millora de la qualitat ambiental local. El coneixement i la corresponsabilitat, tant de la ciutadania com de totes les administracions amb competència directa o compartida, han de fer-se viables i efectives amb canals de comunicació i informació continuada cap a la ciutadana i entre administracions.

S’han de treballar els temes de comunicació amb la població, amb la col·laboració interdepartamental dels serveis tècnics i obrir de forma col·laborativa i molt visual la informació sobre la qualitat ambiental local, mantenint la rigorositat tècnica i aconseguint fer arribar la informació cap a la població i els agents implicats.

En la societat del coneixement i la transició digital, el nous sistemes d’informació gràfica i georeferenciada poden fer visible aquelles dades i projectes, i els mapes amb mesures concretes i les modelitzacions territorials poden ajudar a mostrar i conscienciar amb aquesta informació. Amb això, es fa visible el problema i s’apunten les solucions i la corresponsabilitat ciutadana i d’altres àrees i administracions del territori, més enllà del municipi.

La dedicació de recursos econòmics de forma col·laborativa entre administracions i ciutadans per a aquests temes és imprescindible. Si més no, tot sovint es busquen més responsabilitats sobre el problema i la mancança de finançament, i es troben formes de sumar recursos disponibles des de cada agent implicat. Però aquesta coordinació de recursos i unificació de dades és imprescindible per avançar en la qualitat del medi local.

Com molts altres temes ambientals, la qualitat de l’aire que respirem mostra una dimensió de governança multinivells. La transició digital amb noves eines per coordinar la informació i les accions a impulsar són imprescindibles i han de compartir-se (verticalment i horitzontalment) per poder aconseguir adreçar les polítiques i accions cap a un objectiu comú, la millora de l’aire que respirem.

Existeix una dificultat de fer entendre a la ciutadania la importància de la millora de l’aire que respirem; és fonamental poder disposar de recursos per tal de fer evident el problema. Seria fantàstic que la contaminació de l’aire fos visible als ulls de les persones, però per això calen recursos tècnics (s’han intentat cercar a través d’AIRe NET) que ara per ara no hi són (siguin de qui siguin les competències).

Per altra banda (quant als treballs transversals que implica aquest tipus de projectes) es va intentar impulsar una web molt amena, que fes evident el problema de cara a la ciutadania. A data d’avui no ha estat possible.

0 comentaris

Deixa un comentari

Vols afegir-te a la discussió?
T'animem a que ho facis!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *