Adequació dels serveis sanitaris públics a les necessitats creixents de la població

Ampliació i millora dels serveis sanitaris hospitalaris i ginecològics (2010-2019):

L’Ajuntament ha realitzat gestions diverses davant la Generalitat per fer realitat:

• El projecte de construcció, per part del Servei Català de la Salut, d’un nou equipament al carrer Girona destinat a l’atenció sanitària pública: entre d’altres, a l’atenció d’urgències de baixa complexitat (fins ara proporcionada a Urgències Centre), integrat amb el servei d’urgències de l’hospital, amb cirurgia sense ingrés, i amb la ubicació dels serveis d’atenció ginecològica del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, aquest darrer actualment ubicat al CAP Centre.
  • Novembre de 2013: incorporació d’una Unitat de Semicrítics de quatre llits als deu llits existents des del 2005 al Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Granollers.
  • 2018: aprovada, per ser executada dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021), l’ampliació de l’UCI de l’Hospital de Granollers a 20 llits, que funcionaran com a UCI o Semicrítics en funció de la demanda.
• 2018: es crearà una unitat de radioteràpia a l’Hospital de Granollers, per donar cobertura a tota la comarca. Aquesta acció està inclosa dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021).

Millora dels serveis de salut mental:

• 2012: traspàs de la gestió del CAS de Drogodependències, fins aleshores de titularitat municipal, a instàncies del Servei Català de la Salut, a l’entitat Benito Menni Serveis de Salut Mental, per facilitar la gestió integrada amb la resta de serveis de salut mental de la ciutat. Cessió de l’espai i posterior contracte d’arrendament a l’entitat, per tal que el servei es pugui continuar prestant al mateix lloc.
• 2010-2017: gestions municipals diverses per fer realitat el projecte de construcció, per part del Servei Català de la Salut, juntament amb Benito Menni Serveis de Salut Mental, d’un nou edifici monogràfic d’atenció a la salut mental, dins el recinte del parc hospitalari de Granollers.
• 2018: ampliació de 19 llits, destinats específicament a l’atenció de malalts subaguts, a la planta de psiquiatria ubicada a l’Hospital General de Granollers.
• 2018: ampliació d’espais i de professionals al Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMiJ) de Granollers.

Millora en la coordinació sociosanitària:

• 2014: creació i dotació progressiva, per part de l’Institut Català de la Salut, de la figura tècnica de la gestora de casos, com a figura d’interlocució i coordinació de casos de gestió complexa social i de salut. En l’actualitat, hi ha dos professionals a la ciutat.
• 2017: ampliació d’un professional a la dotació de treballadors socials dels CAP de Granollers, el que ha permès completar la cobertura i disposar d’un professional per CAP.
• 2015: funcionament d’un protocol conjunt Hospital-Sirius per a la valoració prealta de possibles barreres domiciliàries en pacients ingressats hospitalàriament.
• 2010: projectes de prevenció secundària amb pacients amb factors de risc cardiovascular —AFIS adults i pediàtric— entre Ajuntament (Salut Pública i Esports) i equips d’atenció primària de salut dels CAP de la ciutat.
• 2016: nou protocol d’actuació conjunta (Benito Menni-ICS-Salut Pública-Serveis Socials) per a la gestió de casos complexos amb repercussió en la salut mental.
• 2018: en estudi la creació d’un espai per a la coordinació entre l’Ajuntament i els serveis de salut mental infanto-juvenil (CSMIJ).

Recerca aplicada en geriatria i per a l’autonomia de la gent gran (2007): activitats de recerca diverses en Assisted Ambient Living (AAL) per part de l’Hospital. Projectes de generació de solucions innovadores per facilitar la mobilitat autònoma. Participació activa en projectes transnacionals subvencionats per la Unió Europea.

Innovacions en TIC i atenció sanitària (2010): Implantació d’e-consultories entre professionals hospitalaris i professionals dels CAP d’atenció primària de salut. Nou sistema d’avisos per mòbil pel que fa a cites i proves complementàries hospitalàries.

Projecte Agents de salut: projecte de promoció de la salut que persegueix l’apoderament dels ciutadans i l’alfabetització crítica, a fi que exerceixin la seva condició de ciutadania de forma activa amb l’assumpció i acompliment de drets i deures de, a partir d’un procés d’adquisició activa de coneixement i expertesa en la gestió dels aspectes relacionats amb la seva salut individual i la salut col·lectiva. Es va realitzar una prova pilot amb un col·lectiu jove a l’Institut Celestí Bellera i un sistema de control de la metodologia a l’Institut Antoni Cumella.

Novembre de 2013: incorporació d’una Unitat de Semicrítics de quatre llits als deu llits existents des del 2005 al Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Granollers.

2018: inclosa dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021), ampliació de l’UCI de l’Hospital de Granollers a 20 llits, que funcionaran com a UCI o Semicrítics en funció de la demanda.

2018: creació d’una unitat de radioteràpia a l’Hospital de Granollers, per donar cobertura a tota la comarca. Aquesta acció està inclosa dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021).

2018: iniciades les obres de construcció del nou equipament al carrer Girona, destinat a l’atenció d’urgències de baixa complexitat, integrat amb el servei d’urgències de l’hospital, amb cirurgia sense ingrés, i amb la ubicació dels serveis d’atenció ginecològica del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva.

Integració del CAS de Drogodependències i el Servei de Rehabilitació de Salut Mental municipals en la xarxa de serveis de salut mental gestionada per Benito Menni.

Creada una oferta de novo de 19 places de mitja estada psiquiàtrica.

Dos nous professionals d’atenció primària de salut per a la coordinació sociosanitària (gestió de casos, treball social).

2016: assolida la cobertura de treballadors socials d’atenció primària de salut als quatre CAP de Granollers.

2017: ampliació del CSMiJ de Granollers amb set professionals.

Des de 2017: funcionament del protocol d’actuació conjunt (casos complexos amb repercussió de salut mental).

Entre 2010 i 2018 han participat en els projectes AFIS i AFIS pediàtric uns 350 ciutadans com a pacients.

La suma d’esforços sostinguts de les diferents parts (ajuntament/s i altres actors públics i privats) interessades en la millora de la salut de la població del territori ha permès, malgrat el llarg període de crisi patit, millorar sensiblement les infraestructures i serveis sanitaris públics de la ciutat al servei de la ciutadania d’aquesta i de la comarca. Tanmateix, malgrat que aquesta millora, cal mantenir la pressió per assolir els nivells de dotació sanitària que ens corresponen, tot atenent a criteris d’equitat territorial.

L’exercici del diàleg i els esforços de coordinació tècnica i institucional faciliten extraordinàriament la gestió de les problemàtiques complexes en caos de pacients amb necessitats socials i de salut coexistents.