Participació ciutadana en els grans i petits projectes de transformació de la ciutat

PLA MUNICIPAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Aprovat a l’abril de 2010, l’any següent es redacta el Pla d’actuació per desenvolupar el Pla director de participació ciutadana de Granollers, on s’hi recullen totes les actuacions que s’han anat desenvolupant en el període 2011-2015 i que enumerem a continuació.

1. La xarxa de centres cívics com a equipaments de participació 2008-2018

La xarxa de centres cívics de Granollers en els darrers deu anys s’ha consolidat com a xarxa d’equipaments de proximitat. L’any 2008 es va consolidar el traspàs de la dependència dels centres des del Servei de Cultura al Servei de Participació; aquest canvi va comportar una nova perspectiva, un canvi en la mirada més dirigida als barris, entenent els centres com a espais de relació i de convivència.

Veiem, doncs, que al llarg d’aquests anys s’han produït canvis en la programació que s’ha anat adaptant a les demandes i preferències dels veïns i s’han mantingut, però, algunes propostes molt consolidades com són el ral·li fotogràfic, les mostres artesanals o el Passa’m la recepta.

Un canvi important ha estat la transformació de les sales de lectura en els Espai Kanalla a Can Bassa i Can Gili. L’any 2001, amb la crisi econòmica es van tancar les sales de lectura a aquests dos centres, que van deixar un espai buit en l’atenció als infants que s’ha substituït per un servei ludicoeducatiu adreçat als infants de Can Bassa i Can Gili, que està sent un èxit.

Pel que fa a la gestió, l’any 2009 es va apostar als centres cívics per una gestió de qualitat i es va aprovar la carta de serveis que recull els compromisos de qualitat. D’altra banda, les entitats de les juntes de centre estan cada cop més implicades en la programació, tant de les festes dels barris com en els programes de cursos i tallers; ja des de l’any 2013, les entitats assumeixen la programació del 63 % dels cursos dels centres cívics. Per aquest motiu, s’ha apostat, també, pels programes formatius i de suport a les entitats.

Pel que fa a la participació els usos dels centres, han anat en constant augment des de l’any 2008, en què recollíem 76.294 usos, fins els 100.500 de l’any 2017.

El nombre d’inscrits als cursos també ha anat augmentant: de 734 l’any 2007 a 1.581 el curs 2016-17. Pel que fa als continguts de l’oferta formativa, es constata al llarg dels anys l’èxit dels cursos de cuina, especialment després de les reformes de les cuines de Palou i Can Gili. Els cursos de manteniment personal també son molt ben rebuts i destaquen especialment en la programació de les entitats. L’oferta dels centres cívics és, però, molt variada.

Aquests anys s’ha apostat també per la millora de la comunicació i l’adaptació a les noves tecnologies i les xarxes socials i s’han mantingut les publicacions en paper en menor mesura.

Altres serveis municipals també tenen espai als centres cívics: es mantenen els PAC (Programes d’Acció Conjunta) com a forma d’apropar aquests serveis als barris, es treballa amb Salut Pública, Gent Gran, el CIRD o Serveis Socials. Cal destacar el projecte “A les Places”, de dinamització comunitària, en els darrers dos anys.

Pel que fa als públics, no ha variat gaire al llarg dels anys. Es tracta d’un públic preferentment femení, les dues franges d’edat majoritàries són entre 25 i 40 anys i entre 40 i 65 (un 60 % aproximadament entre les dues), amb un 25 % de menors de 25 i un 4 % de majors de 65.

Amb l’objectiu de diversificar els públics, els darrers anys s’han iniciat nous projectes com el de ”Viu la primavera”, que ofereix una programació variada i informal (concerts de petit format, recitals, tastets de noves propostes de cursos…). I també una programació familiar, els Diverdivendres, que proposen tallers per fer en família (cuina, música, ioga…).

2. Suport a l’associacionisme. Servei de Participació

Formació a les entitats prèvia identificació de les seves necessitats formatives. S’ofereixen tres tallers l’any des del 2013, dins de l’oferta de la XCC.

Servei d’assessorament a grups i associacions: servei d’orientació fiscal, laboral i econòmica adreçat a associacions i entitats ciutadanes sense ànim de lucre. S’ofereix des del 2015 i fins a l’actualitat.

Creació d’una minisite a la web municipal sobre recursos per a entitats i associacions ciutadanes (executat el 2015).

3. Banc del Temps de Granollers

Creat el novembre del 2013.

4. Punt de voluntariat

Creat el desembre de 2014 i realitzat (veure projecte 3.3.2.).

5. Consell de Ciutat de Granollers

Realitzat (s’explica en el marc del projecte 3.3.1.).
Publicació definitiva del Reglament del Consell de Ciutat Granollers (11 de maig de 2015).
Constitució del Consell Ciutat (14 de novembre de 2016).
Procés participatiu per a la redacció del Reglament de participació ciutadana.
La comissió de participació del Consell Ciutat presenta el document amb recomanacions per al reglament (maig de 2017).

6. Processos participatius a l’Ajuntament (es destaca la 1a edició dels pressupostos participatius)

2013: Pla de paisatge.
2017: Pla de mobilitat, Pla d’habitatge.
2018: Realitzem la primera edició dels Pressupostos Participatius, iniciats el 2018. Un procés innovador vinculat al pressupost municipal mitjançant el qual la ciutadania proposa i decideix a què van destinats un milió d’euros del capítol d’inversions dels pressupostos municipals de 2018 i de 2019 (500.000 € per cada anualitat pressupostària).

7. Redacció del Reglament de participació

Disposem ja del document marc que guiarà la redacció definitiva del Reglament de participació ciutadana.

CONSELL MUNICIPAL DE CULTURA

El setembre de 2016 es creen les taules de treball següents:

• Taula de treball de Comunicació, amb l’objectiu que tothom pugui accedir a la cultura; saber què podem fer per comunicar millor, seduir la ciutadania, crear el desig de la cultura i el lligam, sobretot, dels joves.
• Taula de treball de Cultura i Educació, amb l’objectiu de reflexionar entorn del binomi cultura i educació, i convidar les entitats a participar en altres taules ja en marxa com la #FM2025, Històries de la ciutat, Itineraris de barris, GRN Terra de músics i Teatre amateur.

La Taula de Comunicació va proposar:

• Crear infografies. Forma eficient per donar molta informació a cada equipament, cada seu d’entitat.
• Fer un calendari cultural. La vida cultural és com un calendari de pagès, tenim unes dates concretes durant l’any on ja sabem què passaran coses concretes (cicle festiu, aplec de sardanes…).
• Derivar la taula a un àmbit més tècnic, per tal que formuli una proposta comunicativa de cultura, en general
• Fer formació per a les entitats, amb l’objectiu de crear missatges clars per comunicar.

La Taula de Cultura i Educació va proposar:

• Sumar mestres a la taula de treball més tècnica.
• Integrar el Consell Municipal a la Taula de treball.
• Elaborar un Currículum de ciutat. Tot allò que un noi de 18 anys hauria de saber de la seva ciutat: quins llocs hi ha, quins personatges té, què ha de conèixer, quines experiències ha de viure, etc. La ciutat ha de generar espais relacionals on els adolescents han de viure noves experiències.

La Taula de #FM2025 va proposar fer:

• Sumar més gent a la taula.
• Crear una Taula de Mestres que elabori el Projecte pedagògic de la Festa Major.
• Fer pòsters dels diferents elements de la Festa Major.
• Fer infografies.
• Fer tríptics de les competicions.
• Fer una Viquipèdia de la Festa Major.
• Crear jocs: caretes, memory, trencaclosques…

PLA LOCAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

Actualització del Pla local de la infància i de l’adolescència 2018-2024, amb els objectius de revisar la vigència de les accions de l’anterior Pla, d’incorporar noves respostes a les necessitats detectades i no cobertes, i de revisar el marc legal per enfortir la transversalitat entre àrees i la participació dels infants i adolescents en les decisions de la ciutat.

Darrer trimestre de 2017: revisió del mapa de recursos, que s’organitza entorn de vuit àmbits: educació, protecció social, espai públic, esports, cultura, lleure/oci, salut i participació. S’ha constituït el grup motor amb tècnics municipals de les diferents àrees amb els objectius de reflexionar entorn a l’anterior Pla i per redissenyar les anteriors accions per convertir-les en noves propostes. Alhora, en la franja de 12-18 anys, s’està treballant plegats amb la diagnosi del Pla local de joventut, també en marxa, per recollir les visions adolescents.

S’ha actualitzat el mapa local de recursos i s’ha fet un nou mapa sociodemogràfic per tal de detectar necessitats no cobertes o emergents. A nivell estratègic, amb el grup motor amb tècnics municipals de les diferents àrees, el Consell dels Infants i grups específics de famílies, educació i serveis socials s’ha elaborat una proposta que redissenya l’anterior Pla i que serà el document marc que, durant el Plenari de la Xarxa d’Infància i Adolescència, s’ha presentat per contrastar les noves visions obtingudes als diferents grups i validar les estratègies i accions del Pla 2018-2024.

N’està prevista l’aprovació definitiva el juny 2018, prèvia validació del grup motor tècnic i la presentació i discussió de les propostes a nivell polític.

Segell UNICEF Ciutat Amiga de la Infància

El 7 de novembre de 2014, la ciutat de Granollers va obtenir el segell de reconeixement de “Ciutat Amiga de la Infància 2014-2018” atorgat per UNICEF, en reconeixement a la tasca de promoció dels drets dels infants en l’àmbit local.

Durant el 2018, es realitzaran les accions per a l’acreditació del segell del reconeixement (renovació): diagnosi i avaluació del Pla local d’infància i adolescència presentat el 2014, aprovació el nou Pla a finals del 2018, continuació del treball amb el Consell dels Infants, i difusió i consulta pública del Pla a la web de l’ajuntament (juny de 2018).

CONSELL DE LA JOVENTUT DE GRANOLLERS

Hi ha hagut dues comissions: la de dinamització del Consell i la de seguiment del Pla local.

Comissió Musik N Viu: projecte participatiu d’entitats juvenils entorn del Festival de Música Jove.

Hi participen:
Comissió Kids: Estel del Matí, Esplai Guai, Esplai d’Assís, Escola de Música i centres cívics.
Comissió Musik N Viu: AUSA, ASGRAM, Jovent Ignorat i Diables.

Fòrum dels adolescents: comença el 2018 i aplega 36 joves d’entre 1r i 4t d’ESO, com a representants dels més de 3.000 adolescents escolaritzats. Població diana: adolescents de 12 a 16 anys.

PLA MUNICIPAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Suport a l’associacionisme.

Taula de programació als centres cívics: reunions dos cops per curs, amb 36 entitats residents als centres cívics.

Programació de tres formacions des de l’any 2013.

2017: 46 persones apuntades als tres cursos.

Servei d’assessorament a grups i associacions: l’any 2017 s’han fet 12 assessoraments als centres cívics.

Servei d’orientació fiscal, laboral i econòmica adreçat a associacions i entitats ciutadanes sense ànim de lucre. S’implementa el 2015 (23 entitats), 2016 (11 entitats) i 2017 (15 entitats).

Banc del Temps de Granollers ,creat per tres entitats i 15 persones. El 2018 té 150 usuaris. Cada novembre té lloc la festa d’aniversari amb 45 participants de mitjana.

Consell de Ciutat de Granollers.

2017: tres plenaris i comissions: civisme (17 membres), participació (27), igualtat (4) mobilitat (3) i Pla d’habitatge.

En els Pressupostos Participatius, van passar a la fase de votació 64 propostes i 1.333 persones (el 2,58 % del cens corresponent) en van votar quines havien de ser les prioritàries.

En el Consell Municipal de Cultura assisteixen aproximadament una vintena de persones:

• Taula de Comunicació (4 sessions).
• Taula de Cultura i Educació (4 sessions).
• Taula de #FM2025 (11 sessions.)

CONSELL DE LA JOVENTUT DE GRANOLLERS

Dues reunions el 2017 amb 12 participants.

La comissió del Musik N Viu aplega 8 entitats.

Fòrum dels adolescents: aplega 36 joves, com a representants dels més de 3.000 adolescents d’educació secundària que té la ciutat entre centres públics, concertats, entitats de lleure, Montserrat Montero i centres oberts.

L’acompanyament a les entitats ens permet apoderar-les i fer-les més autònomes.

La manca de canvi generacional i la dificultat que es troben les entitats per adaptar-se a les noves tecnologies i als nous models de gestió (per exemple la tramitació electrònica).