En el context actual de pandèmia, els esforços s’estan concentrant en l’erradicació de la COVID-19, de manera que el combat del canvi climàtic ha quedat una mica frenat; però no és menys cert que aquesta inesperada situació obre les portes a una reordenació de polítiques entorn la planificació climàtica a nivell global. Si bé cal avançar amb fets i no quedar-se estancat en les bones paraules i els grans propòsits i intencions, cal aprofitar el filó que, en aquest cas una crisi sanitària (mai desitjada per altra banda) ens pot oferir.
Degut als confinaments que van començar el passat mes de març i que encara segueixen vigents arreu del món en major o menor mesura, el 2020 es va batre el rècord en caiguda d’emissions de CO2, per sobre del 7%; si bé és una dada insuficient, doncs no s’estan assolint els objectius de l’Acord de París, (que substitueix, i millora en la teoria el Protocol de Kyoto i que té com un dels seus objectius evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti per sobre dels 1,5º C) és un bon punt de partida.
Es doncs el moment d’aprofitar aquest context, i hi ha arguments a favor de poder assolir els objectius marcats, sempre que existeixi la voluntat d’aconseguir-los (cal que els països més industrialitzats compleixin amb el pactat a la Convenció de París, on es va generar l’Acord). La conjuntura actual presenta dos eixos principals: per una banda, els Estats, i per l’altra l’empresa privada.
A nivell europeu, la UE ha preparat uns fons de recuperació que principalment es centraran en la transició ecològica i les energies renovables; del control que exerceixin d’aquests fons en dependrà en gran mesura l’èxit de la proposta. També s’esperen canvis importants als Estats Units d’Amèrica, on l’arribada d’un nou president a la Casa Blanca ha comportat la reentrada del país a l’Acord de París: aquí caldrà veure si és un acte de cara a la galeria o una sincera declaració d’intencions. I també a l’Àsia Oriental, encapçalada per la Xina i el Japó, sembla que s’està avançant, tot i que potser no amb la celeritat desitjada: i és que aquest dos països, entre d’altres, s’han compromès a produir emissions netes, és a dir, a neutralitzar la mateixa quantitat de carboni que emeten, en el període comprès entre 2040 i 2060.
Per la seva banda, el sector privat ha pogut comprovar que les energies renovables són més rentables que les seves predecessores, i encara que aquest sigui el motiu del canvi i no el convenciment d’actuar d’una manera responsable amb el nostre planeta, cal aprofitar el moment.
A nivell local, Granollers tornarà a formar part aquest any 2021, junt amb ciutats de França, Itàlia, Àustria i Estònia, del nou projecte de la Unió Europea: Climatubers. Al igual que l’EYES, es centrarà en el jovent, i pretén arribar (mitjançant joves en una situació més favorable) a les persones més vulnerables per la situació climàtica a través de vídeos participatius (evitant així també l’exclusió digital), de manera que puguin afegir la seva veu en l’acció social per combatre el canvi climàtic: explicant les desigualtats que la situació climàtica està provocant, i que d’aquesta forma altres agents socials puguin recollir els seus inputs i actuar en conseqüència. Es tracta de vincular una vessant social amb una de digital, que comportarà també un aprenentatge en disciplines com per exemple l’us de la càmera de vídeo, edició, etc., amb la finalitat d`establir polítiques climàtiques que portin la inclusió per bandera.
