El mes d’octubre va començar amb la sessió de validació del pilot de Granollers, en horari de 18:00 a 20:00h. Tant l’equip d’EYES Granollers (Virginia i Joan) com Ecoserveis (Cristina) van unir forces per preparar una sessió que va acabar utilitzant l’aplicació Mural per treballar en dos casos pràctics.

Els casos d’estudi, que podeu trobar aquí van tractar sobre la comunicació entre el municipi i el grup de joves i sobre les estructures semipermanents per incloure la veu i les opinions dels joves en la planificació climàtica local. Tant els mentors del grup d’AB’s com els joves del YIT es van afegir a la sessió, mostrant un gran interés en el procés.

Si una cosa va quedar clara és que les xarxes socials han de ser el mitjà per avançar en la comunicació; eines com YouTube, que va ser citada en més d’una ocasió, Instagram o Tik Tok esdevenen cabdals per poder fer arribar els missatges desde els òrgans municipals al jovent, però també en el sentit invers. I amb el format de vídeo, en el que totes aquestes plataformes basen la seva existència i èxit. Sense oblidar, però, la importància de les xerrades presencials a les escoles i instituts, quan la situació epidemiològica ho permeti.

També és un fet evident que hi ha moltes maneres possibles de crear una estructura semipermanent o permanent, segons la necessitat del moment; desde la perspectiva dels joves, el projecte EYES és un gran exemple d’estructura semipermanent: amb una durada de dos anys, i culminant amb l’ECOFest (sense oblidar la voluntat de fer perdurar el festival en el temps), ha de servir per engrescar el jovent de cara a crear noves maneres de trobar-se i debatre. O a nivell educatiu, les idees més interessants entre les proposades van ser la creació d’una Assemblea de Joves, i d’un Fòrum de les Adolescències. I Finalment, altres de les propostes que van sorgir van ser poder formar part d’un Consell Assessor de Medi Ambient, o bé participar en els plens de l’Ajuntament de Granollers.

El pilot de Granollers treballa en la recopilació de la informació per presentar-la en virtut del projecte de l’EYES. La sessió va ser grabada i podeu trobar un exemple dels resultats de Mural a la imatge de capçalera.

En quant a l’ECOFest, recordar-vos que el proper dilluns 26/10, de 18 a 19h, hi ha la darrera sessió de preparació del festival, que servirà per resoldre dubtes i per seguir aportant idees. Si encara no formeu part del grup d’Acció pel Clima i voleu ser-hi per ajudar-nos i rebre tota la informació actualitzada, podeu enviar-nos un email a eyesgranollers@gmail.com , o bé accedir directament al grup de Whatsapp, desde aquest link

Us hi esperem!

Després de la Taula Jove d’Acció Climàtica del passat 25 de setembre, mancava un únic pas per completar el treball de recerca del grup de joves de l’EYES i les recomanacions que s’han de presentar al govern municipal durant la celebració de l’ECOFest: la sessió de validació que va tenir lloc l’1 d’octubre.

Aquesta sessió, que va aplegar tant joves de l’EYES com mentors (membres de l’Advisory Board), va servir per completar tota la feina feta desde l’inici del projecte al 2019. I tot i que, com a sessió de validació, el seu objectiu era ratificar les idees ja exposades en aquest darrer any i mig, no es va deixar passar l’oportunitat d’introduir-ne de noves.

Després d’una petita presentació i benvinguda a les persones participants, es va donar pas al gruix de la sessió, que constava de tres parts principals:

– Resultats de la recerca: enquesta online i de la dinàmica de
world cafe
– Recomanacions del grup de joves
– Treball dels casos d’estudi

L’enquesta online va realitzar-se durant la primera part de l’any, i fins a finals de maig, moment en què es va tancar, va recollir fins a 235 respostes. Algunes de les dades més interessants que es van exposar tenien a veure amb la participació, on gairebé 6 de cada 10 persones enquestades eren noies, i amb un altíssim percentatge (dos terços) de representants de la franja d’edat entre 15 i 17. També cal fer esment les preocupacions del jovent en màteria d’emergència climàtica, en especial les onades de calor, i el seu grau d’implicació en qüestions relacionades amb el clima, tot just per sobre del 50%. Però si un fet destaca per sobre dels altres, és que les joves, com a grup que forma part de la societat, no eludeixen la seva responsabilitat en la gestió del canvi climàtic, tot i no tenir el poder per legislar del que sí disposen els governs.

Després de l’enquesta, va explicar-se la dinàmica de world cafe que es va dur a terme a la Taula Jove d’Acció Climàtica, posant èmfasi en el seu funcionament i comentant-ne els resultats principals.

Tot seguit va arribar el torn del document de recomanacions que el grup de joves ha anat elaborant al llarg d’aquests mesos, i que novament va ser treballat a la Taula Jove de la setmana anterior; durant la sessió de validació es va incidir especialment en algunes de les recomanacions que d’entrada resulten més interessants o factibles, així com en aquelles que, estant ja en el document, van tornar a ser citades espontàniament a la Taula.

Finalment, i com a element més novedós, es van treballar dos casos d’estudi, on s’exposaven casos hipotètics però amb consonància amb la realitat. Cada cas havia de respondre a una pregunta: a) quins canals de comunicació coneix el grup de joves a través dels quals els i les representants de l’Ajuntament poden oferir informació sobre canvi climàtic? i b) com crear estructures permanents per tal que el jovent s’involucri en la planificació de l’acció climàtica? A través de l’app Mural, i com ja va passar a la Taula Jove, un munt d’idees van tornar a sorgir, demostrant que el grup de joves té les coses molt clares i que sap cap a on s’han de dirigir els esforços en el combat de l’emergència climàtica.

A la pregunta referent als canals de comunicació, es va incidir, entre d’altres, en les fires, les xarxes socials (amb esment especial a YouTube) i els instituts, a través de xerrades o fulletons. En quant a les estructures, les respostes van dividir-se entre les ja existents, com ara Decidim Granollers o l’ECOFest (i per extensió el projecte EYES), i d’altres que es considera que haurien de crear-se, com una Assemblea de Joves.

Just abans de finalitzar la validació, i com a part del projecte, es va passar una breu enquesta a tots els assistents perquè valoressin la sessió. I ara la propera parada és l’ECOfest, els propers 14 i 15 de novembre, on el grup de joves està preparant tot un seguit de tallers i xerrades que no us podeu perdre. Aquí pots trobar més informació

El passat divendres 25 de setembre, tal i com estava previst, va tenir lloc la Taula Jove d’Acció Climàtica, una sessió virtual d’proximadament hora i mitja de durada i que va comptar amb la participació de representants del grup de joves de l’EYES, així com també d’Ecoserveis, Sensitive Cities i del departament de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament de Granollers. El format virtual permet no només que tothom interactui, sinó que pugui fer-ho desde espais poc habituals com pot ser dins un tren. I vist el gran nombre d’idees que van sorgir, es pot dir que va ser tot un èxit.

La Taula va començar amb una breu presentació del contingut de la mateixa, que constava de dues parts principals: una dinàmica de world cafe, que va ocupar el gruix de la sessió, i la presentació dels grups de treball.

La dinàmica constava de dues preguntes a desenvolupar, i es va realitzar amb Mural mitjançant post-its. Aquesta app permet generar tot d’idees sorgides en el temps estipulat per la dinamitzadora. I val a dir que van aparèixer un nombre molt elevat d’idees interessants. La primera pregunta, com implicar els joves en la planificació climàtica, va deixar, entre molts altres, aquests resultats:

– Crear un Consell Jove pel Clima
– Crear un programa d’emprenedoria específic (transició energètica, mobilitat verda, etc.) que pugui ser finançat pel teixit industrial de la ciutat
– Fer campanyes a les xarxes socials
– Fer presentacions temàtiques sobre conscienciació

La segona qüestió volia fer èmfasi en les recomanacions que el grup de joves podria fer al govern local per mitigar l’emergència climàtica; i si ja la primera pregunta va obtenir nombroses respostes, en aquesta les previsions es van desbordar. Com a exemple, trobem les següents (totes elles es van distribuir en els diferents grups de treball segons la temàtica):

– Planificació d’arbres, plantes i boscos
– Creació d’una moneda local
– Dotar de més recursos al Departament de Medi Ambient
– Educació social a les escoles i instituts
– Borsa de parcel.les d’horts municipals (dirigida especialment al jovent)
– Recollida de compost (incentivada) per fer-lo servir d’adob

De totes les idees, cada participant n’escollia una del mural, i la col.locava en una graella, segons la importància que li donava i la seva factibilitat, de manera que la idea més important i més realitzable quedava en l’angle superior dret, i així amb la resta segons el grau.

Finalment, es va dur a terme la presentació dels grups de treball, on cada representant va donar a conèixer tota la feina feta durant el projecte EYES, que abasta ja vint mesos. Van ser petites presentacions en les que va quedar palesa la motivació i el grau d’implicació del grup de joves. Els seus tallers i xerrades seran la base de l’ ECOFest, a celebrar els dies 14 i 15 de novembre.

I ara el proper dijous 1 d’octubre serà el torn de la sessió de validació de moltes de les idees sorgides a la Taula, i amb noves opcions de gamificació per tal que qui participi es diverteixi alhora que aporta la seva visió en matèria de sostenibilitat i ecologia.

Els passats 15 i 16 de setembre, va tenir lloc la reunió virtual de socis del projecte EYES, que inclou sis ciutats europees: Varna, Cieszyn, Sønderborg, Nàpols, Lió i Granollers. Aquest meeting estava pensat per fer-se de manera presencial a Varna, Bulgària, però les condicions sanitàries a les que ens enfrontem actualment van impedir-ho. Tot i així, la trobada online va ser un èxit, no només de participació, sino també per les idees aportades pels joves, de primera mà el dia 16 mitjançant una sèrie de tallers, i en la veu dels tècnics dels ajuntaments i altres col.laboradors el dia 15. Queda pendent encara la propera reunió de socis, prevista pel desembre i organitzada pel grup de Lió.

La sessió del dia 15 va permetre la posada en comú de varis temes de treball que cada grup ha anat desenvolupant al llarg del projecte (i sobre els que, en alguns casos, es segueix treballant). Un dels punts destacats va ser veure com cada soci ha adoptat les seves estratègies per seguir endevant amb el projecte, tenint en compte les limitacions que la COVID-19 ha generat; evidentment, la situació no és la mateixa a cada país, així que en alguns casos, com a Dinamarca, s’han pogut combinar les trobades presencials amb les virtuals, mentre que en d’altres, s’han hagut d’ajustar els plans i tenir tot el contacte online, i eines com Zoom o Kahoot han esdevingut essencials.

També van presentar-se els resultats a cada país dels treballs de recerca i els documents de recomanacions del jovent. I podem destacar en aquest apartat alguns trets comuns a la majoria de socis, com per exemple en les dades de l’enquesta que es va realitzar als joves (que poden formar o no part del projecte). Podem veure com les noies van respondre aproximadament sis de cada deu enquestes, o com un percentatge elevadíssim (al voltant del 95%) veu el canvi climàtic com una amenaça o una gran amenaça, sense obviar el fet que moltes de les persones enquestades desconeixen quines accions estan duent a terme els governs locals quant a planificació climàtica es refereix.

A part de les trobades que organitza cada ciutat, els socis es reuneixen amb periodicitat mensual / bimensual per posar en comú certs aspectes que ajudaran a la preparació dels meetings.

El dia 16 va ser la jornada dels joves, i va adaptar-se de manera que fos més dinàmica i participativa. De la mà d’ Ecoserveis, que també es va encarregar de moderar la jornada anterior, i amb una bona participació, al voltant de vint persones, les dues hores que va durar la sessió van ser d’allò més divertides alhora que interessants i instructives. De nou, eines com Kahoot, Ahaslides o Mural van esdevenir imprescindibles perquè la jornada fos tot un èxit, sense oblidar el gran paper d’Ecoserveis, amb una impressionant preparació prèvia. Kahoot, per exemple, és una app que permet aprendre jugant amb el senzill mecanisme de respondre preguntes amb vàries opcions de resposta. Algunes de les qüestions que havia de respondre el grup de joves van ser: “Què és el canvi climàtic?”; o “Què és l’efecte hivernacle?”

Les altres apps esmentades donen la oportunitat de generar idees a partir d’un tema proposat, i deixant un marge aproximat de deu minuts, el nombre d’aportacions només es pot qualificar d’espectacular. Per exemple, els grups de joves van incidir en que cal ser útil a la societat, que és necessari un relleu generacional, i que veuen com imprescindible un increment de la qualitat de vida.

També es va preguntar sobre les fortaleses dels membres de cada grup, i les més destacades van ser la motivació, el positivisme, el dinamisme o la conscienciació. I com en la jornada anterior, van sortir a passejar algunes de les recomanacions que la joventut ha de presentar al govern de cada ciutat: algunes d’aquestes idees van ser la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigüa, l’eficiència energètica, posar més carrils bici, o implicar no només els joves, també els pares, en la consciència climàtica.

Finalment, es va demanar als participants què podien fer per ajudar en la planificació climàtica local; un cop aportades les idees, cada persona n’escollia una, i havia d’explicar-ne el motiu, perquè la considerava important i quina creia que era la possibilitat de realització de la mateixa.

Com es pot veure, ambdues jornades, la primera més tècnica i la segona més dinàmica, van servir per presentar l’estat dels projectes a dia d’avui i per seguir aportant idees en la difícil tasca de millorar el planeta a nivell local.

Cada vegada es fa més evident que, si volem canviar l’estat de les coses, i centrant-nos concretament en el canvi climàtic, la participació del jovent no només ha d’agafar embranzida, sinó que ha de rebre el suport dels governs locals per tal que la seva veu sigui escoltada. En definitiva, els joves són el futur, i els que a priori patiran més les consequències del canvi climàtic si no es compta amb una planificació encertada. I dins d’aquests plans, la seva opinió és cabdal.

Es per això que iniciatives com el Cicle de Reptes Mediambientals de la Fundació La Caixa, coorganitzat entre d’altres entitats per Ecoserveis resulten molt instructives, alhora que interessants per captar l’atenció dels joves i que puguin aportar les seves idees en la planificació climàtica.

El Cicle consta de quatre tallers (de co-creació, no oberts al públic) i dues conferències, les quals tindràn lloc els propers 29 de setembre i 18 de febrer de 2021 al Palau Macaya de Barcelona.

La conferència del 29 de setembre (18h) sota el títol “Del canvi climàtic a l’emergència climàtica: context i rol de les persones joves” obrirà aquest cicle, i comptarà, entre d’altres, amb la presència de representants de Project Zero de Dinamarca i també del Departament de Medi Ambient i Espais Verds i del Grup de Joves X Clima de Granollers, en el context del projecte EYES. La sessió constarà d’una petita presentació, per acte seguit passar a la part central, on Project Zero explicaran el seu model en polítiques climàtiques i participació juvenil. Finalment, la taula de debat intentarà trobar punts de connexió entre les idees del jovent i com les institucions poden posar en pràctica aquestes suggerències.

Es una molt bona oportunitat per tal que els joves es facin escoltar, doncs són ells i elles, amb el suport institucional, qui han de liderar els canvis en la planificació climàtica, que permetin una vida més sostenible a tots els nivells en un futur proper

L’entrada és gratuïta, només cal reserva prèvia, que podeu fer desde d’aquest link

Reunió virtual de joves per l'acció climàtica

Durant la pausa estival a Espanya, hem tingut la oportunitat d’evaluar com el món, en general, i el projecte EYES, en particular han de patir canvis degut a la situació generada per la Covid-19. Les activitats del projecte havien estat planejades de forma presencial i d’aquesta manera, també comptàvem amb anar a Varna (Bulgaria) al setembre. Però aquesta situació de “nova normalitat” que estem afrontant ha fet que haguem de reordenar els nostres plans a dos nivells, local i europeu. Si per una banda es tracta d’un desafiament, no és menys cert que ens ha ajudat a ser resilients i trobar noves oportunitats, tot adaptant-nos a les noves circumstàncies i pensant en els beneficis de les trobades i conferències online, encarant-ho amb una actitud totalment positiva!

I com no podia ser d’una altra manera, aquest estiu hem volgut crear sinergies sobre el clima amb iniciatives online amb el grup de joves. L’1 de juliol vam assistir, de manera virtual, al Diàleg sobre el Paper de la Joventut en l’Acció Climàtica organitzat per la UNFCCC on vam tenir la oportunitat de donar a conèixer sobre el projecte EYES, tant als ponents com a l’audiència. Més endevant, al setembre, també ens comprometrem, en el marc de la Reunió Online pel Clima i la Justícia Social organitzada per Young Friends of the Earth, a escoltar les idees del jovent dins el nou “Green Deal” europeu.

Tenim moltes ganes que arribin setembre, octubre i novembre, uns mesos que tindrem molt ocupats, i assistirem a events online que ens inspiraran de cara a la organització de l’ECOFest.

Us mantindrem informats!

El proper 25 de setembre el jovent de Granollers està convocat a la Taula Jove d’Acció Climàtica, en una trobada on s’hi reuniran les persones que formen part del grup de l’EYES, així com altres joves que, encara que no vinculades al projecte, estiguin interessades en dir la seva i aportar idees que puguin millorar la condició climàtica de la ciutat. En aquesta sessió, entre d’altres qüestions, es debatrà sobre les recomanacions que el grup de joves vol transmetre a la ciutat, que seran ratificades en la posterior sessió de validació de l’1 d’octubre, i presentades finalment en un document virtual durant el festival ECOFest, que tindrà lloc els propers 14 i 15 de novembre.

Aquestes recomanacions s’han anat debatent durant la primera meitat del 2020, i s’inclouen dins de cadascun dels quatre grups de treball (Consum i mobilitat sostenible, Cultura, educació i política, Alimentació conscient i Ciència i tecnologia), tot i que en alguns casos, poden ser viables per a més d’un àmbit. Farem un repàs de les idees més interessants i enginyoses com a tast previ a la Taula, recordant que inclús les aportacions més atractives també poden estar subjectes a canvi, fomentant el debat sa i la millora.

El grup de mobilitat sostenible té molt clars els eixos principals de la seva proposta: cal que la mobilitat sigui respectuosa amb el medi ambient i s’hi complementi; per això, és indispensable omplir la ciutat de carrils bici, formant això sí una xarxa coherent que permeti travessar tot Granollers desde diferents ubicacions. I per qui prefereixi no fer ús de la bicicleta, cal que la flota d’autobusos i transport públic estigui composta per vehicles híbrids o elèctrics en la seva totalitat. També cal una conscienciació general de la població per agafar el cotxe només per allò imprescindible, i senyalitzar rutes, i crear-ne de noves, per poder desplaçar-se caminant amb tota seguretat.

Altres idees que també tenen cabuda són: fer un inventari dels horts urbans per tal que la població els pugui localitzar amb facilitat, i ja enfocant-nos en el consum sostenible, promocionar el consum a nivell local, amb una campanya de comunicació potent, incentivant també una moneda local que ajudi el comerç de proximitat a fer-se notar i poder competir amb les grans superfícies.

Del grup de cultura, educació i política han sortit també un grapat de propostes molt interessants. Al abarcar fins a tres aspectes tan importants per una ciutat, han sorgit moltes idees que caldrà veure com es poden aplicar. En primera instància, la població ha de prendre consciència de la situació d’emergència climàtica que estem patint actualment, i això ha de començar per l’educació en aquest tema a les escoles, però sense oblidar que, qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, sempre podrà actuar en el seu dia a dia per aconseguir un món, o en aquest cas, una ciutat millor. Però és cert que el jovent, si s’implica des del principi, té més possibilitats d’assolir l’èxit. Per això, la creació d’una Taula permanent de joves que puguin reunir-se i debatre periòdicament per trobar noves fòrmules esdevé quelcom primordial.

De vegades, podem tenir la sensació que reciclem a casa, però no sabem si quan la brossa arriba al seu destí, el tractament que se li dóna és l’adequat: una idea que ha sorgit d’aquest dubte és la creació d’un certificat o distintiu que garanteixi el reciclatge d’allò que dipositem a cada contenidor. També la reducció de l’ús del plàstic és un dels eixos en què es fonamenten les propostes del grup, així com l’ús del paper només per allò imprescindible, aconseguint, per exemple, que els metges facin les receptes online.

I no menys important: instaurar uns premis, amb freqüència anual o semestral, atorgats a les idees o projectes més originals i que es puguin portar a la pràctica, doncs la planificació climàtica no es pot aturar mai! Aquestes són algunes de les moltes recomanacions que estan preparant.

Un altre grup de treball molt important és el d’alimentació conscient, que fonamenta les seves recomanacions en el fet que cal fer un esforç per produir aliments de manera sostenible, començant per la implicació de tots els agents de la societat, amb l’objectiu d’aconseguir que desde edats primerenques, les persones adquireixin uns hàbits sans. Si a les escoles es promociona l’alimentació sostenible, hi haurà molt guanyat; si a més, totes les entitats públiques, sobretot on es serveixen àpats, es consciencien per fer un dia sense carn un cop a la setmana, es faran petites passes que permetran disminuir les emissions de CO2.

Una altra mesura seria la de fer tallers extraescolars sobre alimentació conscient, que també podria extendre’s a altres edats, elaborant receptes originals on, a més d’aprendre i divertir-se, les persones poden sensibilitzar-se amb la causa pel planeta

I finalment el grup de ciència i tecnologia, que aporta algunes idees cabdals a tot el ja explicat, com per exemple: l’equipament de tots els edificis públics amb plaques solars, inspirant d’aquesta manera la iniciativa privada; la creació d’un projecte d’Smart City que acabi essent una realitat; o repartir a la població, en forma de prèstec, medidors de contaminació durant un dia per veure quines accions de les que fem a diari tenen més impacte en el medi ambient i d’aquesta manera reduir-les.

Propostes de recomanacions n’hi ha moltes i de molt originals; ara cal acabar-les de polir en les properes sessions ja esmentades per presentar-les a la ciutat durant la cel.lebració de l’ECOFest. Tu també pots aportar idees o donar-li la volta a les ja presentades durant la Taula Jove d’Acció Climàtica. T’hi esperem!

Granollers és una ciutat amb arrels històriques i ben coneguda arreu del territori i més enllà gràcies a diferents elements que la fan única: seu principal d’empreses molt importants del teixit industrial i de l’alimentació, bressol de l’handbol a nivell estatal (essent el club de la ciutat el degà a tot l’estat, amb la seva fundació l’any 1944), o l’acollidora d’un dels edificis més emblemàtics, la Porxada.

Però Granollers és això i molt més: i el seu entorn natural, a pocs minuts del centre, i que permet fer excursions molt interessants i de durada relativament curta, no té res a envejar al citat anteriorment: caminades per boscos i vernedes, rutes per espais naturals i aiguamolls, tot en conjunt, fan de Granollers una ciutat on poder desconnectar del dia a dia en qüestió de minuts.

I el més important: sense haver d’agafar el cotxe! Algunes de les rutes es poden fer amb bicicleta, però volem convidar-vos a fer-les a peu, doncs a més de ser una forma igualment saludable de fer esport, permet la contemplació de l’entorn amb els cinc sentits, sempre disposats a sorprendre’ns.

Una de les caminades més agradables i on la sensació de calma és més gran, potser per ser de les menys conegudes, és la de la Verneda de Can Gili. La ruta, inferior als 7 quilòmetres sortint del centre, deixa enrera l’estació de tren de Granollers – Canovelles, i en pocs minuts ens deixa a la Verneda, on podem contemplar, entre d’altres, oms, plàtans i pollancres, arribant alguns d’aquests arbres a superar els 30 metres d’alçada. La Verneda constitueix un espai relativament petit però molt acollidor, ple d’ombres on protegir-se del sol. Trobareu aquí més informació. El camí ens porta a altres punts d’interés, com la Serra de Sant Nicolau, el Bosc de Can Pagès o la Pujada de l’Escanyat, que en el sentit de la ruta és de baixada, i que marca l’inici del retorn a la ciutat.

La Ruta de l’Aigua, de quasi 12 quilòmetres i amb un temps estimat de 2h 30’, ofereix la possibilitat de descobrir paratges poc visitats, i d’altres de ben coneguts i interessants com l’espai natural de Can Cabanyes, quasi al límit amb Montmeló. La ruta rep aquest nom perquè en ella s’hi poden observar petits dipòsits d’aigüa, començant per la bassa d’aigüa de la Masia de Can Bassa; com totes les basses, tenen la finalitat de recollir i guardar l’aigua de la pluja, per poder-la utilitzar com a reserva en èpoques més seques de l’any; altres basses que podrem observar són les del Parc Fluvial i la de Cal Mariner. A més de fer un llarg recorregut per Palou, que inclou l’esglèsia de Sant Julià, seguim en direcció sud per arribar a l’esmentat Can Cabanyes, punt de retorn de la ruta, i que és un refugi i lloc de descans de molts ocells de la zona, on hi ha comptabilitzades prop de 40 espècies. A més, a la zona dels aiguamolls, i segons l’estació de l’any en què la visitem, podrem veure també amfibis i altres espècies animals. Es realment un paratge espectacular on respirar l’aire net, i que pot sorprendre l’excursionista trobant-se de cop un gall d’indi caminant tranquil.lament en un clar del bosc. Pots veure algunes imatges aquí

Hi ha altres rutes a fer, algunes de les quals repeteixen espais que ja s’han esmentat abans, però el que es vol destacar és que, sense invertir molt de temps ni anar molt lluny, es poden visitar indrets de l’entorn de Granollers a peu, sense necessitat d’utilitzar el cotxe, i així aportar el nostre granet de sorra en la cura del medi ambient. Caminar és una de les activitats més saludables que podem fer, i la ciutat i el seu voltant disposen d’espais bonics i agradables per fer-ho amb tota tranquil.litat, alhora que aprenem i descobrim nous emplaçaments que no coneixíem.

Dona’t la oportunitat de fondre’t amb la natura que t’ofereix la ciutat, sempre amb respecte i gaudint el moment.

canvi climàtic

L’actual crisi climàtica i la pandèmia de la COVID19 ens porten a reflexionar més que mai sobre el límits planetaris en els quals la societat pot operar de forma segura. Les complexes interaccions entre aquests límits tenen un paper crític en la resiliència de les respostes de la societat davant les pressions globals urgents com les que cal encarar. Davant la incertesa que afegeix la COVID19 a la crisi global, calen actuacions valentes i efectives per intentar redreçar la situació abans no sigui massa tard. I és aquí on la tasca dels governs municipals és especialment decisiva, donada la proximitat a la ciutadania i la capacitat d’implementar mesures reals en un territori dinàmic on es poden testar els efectes positius i replicar a altres territoris similars, i tot fent “efecte papallona”, a partir de petites accions locals provocar grans canvis globals.

Desde l’Ajuntament de Granollers fa més de dues dècades que s’han posat en marxa tot un seguit d’iniciatives de sostenibilitat ambiental per apropar aquest canvi tan necessari a un esdevenir exitós. Pel que fa a la lluita contra el canvi climatic, l’any 2008, el municipi va adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible, amb el compromís d’elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES). El prinicipal objectiu va ser assolir per a l’any 2020 una reducció del 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), alhora que augmentar un 20% l’eficiència energètica i arribar a un 20% de quota en energies renovables.

Per més informació i per veure’n l’evolució i el nou Pacte d’Alcaldes, de l’any 2015, podeu clicar aquí

Hores d’ara, el principal objectiu, alineat amb l’Acord de París és reduir l’emissió de GEH en un 40% per l’any 2030 i adaptar-se al canvi climàtic. Davant aquests nous reptes, Granollers va aprovar l’any 2016 un nou Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima (PAESC).

Algunes dades interessants que proporciona el nou PAESC mostren quina ha estat l’evolució en la reducció de les emissions GEH a Granollers, en el període comprès entre els anys 2005 i 2014:

– la reducció ha estat del 31,5%, essent major l’impacte en els sectors terciari i domèstic,
amb una reducció, respectivament, del 12,2% i el 10,9%

– s’ha reduit un 14% el consum de combustibles líquids (per efecte de la crisi econòmica
iniciada al 2008, ja que hi va haver una disminució important de trànsit a les carreteres)
i un 13% del consum d’electricitat, propiciada per la conscienciació i el canvi d’hàbits a
nivell domèstic.

A més, s’han establert estratègies, també a nivell municipal, que han de permetre una consecució el més propera possible als objectius fixats, com per exemple: 1) un enllumenat públic més eficient, amb l’ajust de la intensitat lluminosa i la reducció de potències contractades (en la mesura de les possibilitats) 2) el subministrament d’energies verdes ò 3) la incorporació de clàusules ambientals alhora de contractar nous vehicles per a la flota municipal.

El PAESC també ha permès establir el perfil climàtic de Granollers, com una foto de la situació actual de la ciutat en relació al canvi climàtic. Aquest perfil consta de dues parts essencials que tracten, per una banda, com reduir les emissions GEH, i per l’altra, com s’adapta Granollers als impactes de la crisi climàtica. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el perfil climàtic de Granollers es va actualitzant periòdicament, tot oferint les dades més recents, que permeten adaptar les actuacions necessàries a cada moment.

Com a complement al PAESC, hi ha altres accions realitzades i projectes en curs que permeten mantenir el full de ruta cap a l’assoliment dels objectius de reducció d’emissions GEH i adaptació al canvi climàtic per al 2030, com són la naturalització de les ciutats i la transició energètica centrada en l’autoconsum. La participació de Granollers en projectes europeus també ha comportat avantatges per a la governança ambiental municipal. A més de les millores d’estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s’han pogut implementar amb el finançament europeu, s’hi destaquen les sinergies que s’han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. Com a exemple concret, el projecte EYES del programa Erasmus+ de la UE, on Granollers, junt amb altres cinc ciutats europees, tracta d’involucrar el jovent en la lluita contra el canvi climàtic, escoltant les seves propostes i animant-los a debatre per arribar a unes conclusions que puguin ser finalment aplicades i amb garantia d’èxit.

Si tot això no sembla suficient, cal tenir en compte el que s’assenyalava al principi de l’article, estem immersos en una pandèmia i les accions que es puguin dur a terme per mitigar l’impacte del canvi climàtic són com a mínim igual d’importants que la recuperació de la COVID19. La mateixa Unió Europea ha previst uns “Fons per a la recuperació de la pandèmia” basats en la rehabilitació energètica del parc existent d’edificis, més energies renovables i apostar per l’hidrogen i una mobilitat més neta.

Invertir en acció climàtica contribueix sens dubte a a reactivar l’economia dels països més afectats per la pandèmia. Si invertim en medi ambient, estem invertint en futur, i propiciem que futures crisis de salut puguin ser resoltes amb una major eficàcia. Aprendre dels errors és fonamental per encarar el futur climàtic amb garanties.

Recentment, una entrevista a sostenible.cat posava de relleu com la crisis de la COVID-19 ens ha demostrat la nostra extrema fragilitat davant alteracions de l’equilibri natural. Ara són molts els experts que intenten lligar aquesta pandèmia amb els impactes que pot tenir l’escalfament global i la conseqüent crisi climàtica.

El científic Pep Canadell explicava en aquesta entrevista que “calia agafar aquesta oportunitat única per evitar la gran disrupció que pot significar el canvi climàtic”, referint-se a l’escenari post pandèmia per alinear els objectius climàtics a llarg termini amb les inversions per crear noves feines en sectors d’energies netes, eliminar els subsidis en l’ús de combustibles fòssils, promocionar l’eficiència energètica, accelerar la mobilitat neta i activa, i adoptar les tecnologies de teletreball. Precisament, en l’enquesta que el grup de joves de l’EYES Granollers van preparar a principis de 2020 i de la qual ja hem parlat en aquest blog, una de les preguntes feia referència a si identificaven la crisi climàtica com una amenaça global actual; doncs bé, gairebé el 96% del jovent enquestat va respondre que sí, essent molt significativa la dada que més d’un 66% ho percep com una gran amenaça.

Segons l’enquesta, les principals causes de preocupació entre el jovent en l’àmbit de la crisi climatica són:

– Les onades de calor (77%)

– La pol.lució (60,4%)

– Els episodis de vent extrem (60%)

Causes que darrerament s’estan fent paleses amb gran evidència; sense anar més lluny, la onada de calor de tot just fa cinc anys (juliol de 2015). O la superació de les més de 100 nits tropicals a l’any (per sobre els 20ºC) a la regió de Barcelona (segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya).

Són moltes les accions que es poden dur a terme per encarar la crisi climàtica, i el jovent que va ser enquestat durant la primera meitat de 2020 va aportar una sèrie d’idees que cal tenir en compte, i que es transformaran, un cop debatudes, en un document de recomanacions que faran arribar al govern de la ciutat.

Entre les respostes que van donar, cal destacar per exemple la instauració d’entitats per la lluita contra el canvi climàtic que estiguin formades per joves i adolescents; la creació d’una associació per netejar zones de la ciutat amb una certa regularitat; la conscienciació dels infants, desde ben petits, doncs són el nostre futur; o incentivar l’ús del transport públic.

De formes de canviar a millor n’hi ha moltes, però cal que tots els estaments de la població, tots els grups d’edat prenguin consciència de la situació. Però sens dubte, qui pot liderar amb millors garanties aquest canvi serà el grup de joves. Fem-los confiança en tot el possible!