Planificació de les infraestructures energètiques i gestió eficient i coordinada de residus, aigua i energia amb els municipis de la conurbació.

1. Eficiència energètica

Creació d’una oficina de control, anàlisi i gestió dels consums municipals d’electricitat, aigua, gas i telèfon.

2. Aigua. Obtenció d’una major eficàcia i eficiència en els serveis relacionats amb el cicle de l’aigua

Renovació de la xarxa de canonades de fibrociment existents a la ciutat per tal d’evitar avaries, prioritzant les inversions necessàries per arranjar aquells punts de la xarxa que presenten major deficiència. Continuar amb l’aprofitament de les captacions d’aigua no tractada procedent del freàtic per a la neteja de la ciutat.

2017: actuacions en els elements de captació d’aigua de freàtic:

• Comprovació dels punts de recàrrega d’aigua corresponents als pous de la deixalleria municipal Sud, de l’estació d’autobusos i de Roca Umbert per al servei de l’empresa de neteja viària.
• Adequació a la normativa del REBT i legalització de les instal·lacions elèctriques corresponents als bombaments dels pous d’en Serra i de l’estació elevadora de Jaume Corbera.

3. Enllumenat públic i equipaments municipals

Priorització de les inversions que possibilitin un menor consum.

2012: actuacions de substitució de làmpades d’enllumenat públic per altres de menor consum. Estalvi per apagada directa de punts de llum (Polígons industrials, parcs, vianants).

2013: adequació energètica de quadres elèctrics, instal·lació de 30 reductors de flux en capçalera i planificació d’accions per tal de complir els requeriments lumínics de la ciutat amb la millor eficiència energètica.

Incorporació de noves tecnologies per centralitzar i gestionar els edificis municipals i l’enllumenat públic, i per generar un estalvi energètic i econòmic.

2013: centralització de les lectures de gas, llum i aigua en 5 edificis municipals, i d’aigua en 14 edificis més; 26 equipaments monitorats en diferent grau en relació als consums d’electricitat, aigua i gas, i s’amplia la centralització de comptadors dels edificis municipals als que són educatius.

2015: es monitoren 70 punts de consum en edificis i 90 en l’enllumenat públic.

Substitució de làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi. Instal·lació de reductors de flux en capçalera de l’enllumenat públic a diversos indrets de la ciutat.

Instal·lació de comptadors de telelectura per centralitzar i gestionar les instal·lacions municipals, les dependències municipals i l’enllumenat públic. Instal·lació del sistema de telecontrol per a la calefacció de l’escola Salvador Llobet i l’EMT.

Dispositius de telemesura als 188 quadres de comandament de l’enllumenat públic municipal.

El 2017 se’n va aturar la instal·lació per dificultats amb les companyies elèctriques (86 quadres telemesurats) i s’inicià, en fase de prova, la telegestió d’alguns quadres.

Dispositius de telegestió de quadres de comandament de l’enllumenat públic.

2017: telegestionats els 8 centres de comandament de l’enllumenat públic de l’àmbit del centre històric i vinculats amb la plataforma Sentilo.

2018: principis any, el CM-080 del Parc Torras Villà i el CM-067 de Roger de Flor.

Canvi de lluminàries per LED en trams que oferissin una millora substancial en relació al consum i substitució dels projectors de VSAP del túnel del Ferrocarril en la Ronda Sud per nous projectors de LED (40 projectors en total).

Instal·lació de RETROFITS de LED a les llumeneres rústiques existents. Adequació lumínica del CM-067 que inclou la substitució de les làmpades de descàrrega i equips de les llumeneres rústiques del carrer de la Mare de Déu de Núria per RETROFITS de LED de temperatura de 3000 K.

Consolidació de l’oficina de control energètic, amb l’ampliament al control d’altres serveis.

2015: instal·lació del programa de gestió energètica SIE per al control de la facturació electrònica dels subministraments energètics.

2017: proves d’incorporació de les dades de telelectura en SIE o sistema de la Diputació Sentilo; incorporades les dades d’energia tèrmica solar i de telemesura de comptadors d’aigua, electricitat i gas  (Palau Olímpic, EMT i Porxada), i incorporades les dades d’aparells de telemesura i telecontrol de WIT (Roca Umbert, Sant Josep, Porxada i Salvador Llobet).

4. Residus i neteja viària

Optimitzar, amb el CGRVO, la recollida i el tractament dels residus municipals aprofitant la nova planta de tractament per produir energia elèctrica amb la generació de biogàs.

2012: el nou sistema de recollida amb plataformes a l’illa de vianants incrementa tant la recollida de brossa orgànica, que va a parar a la planta de compostatge (biogas), com la de les fraccions selectives.

2013: aprofitament del compost per a usos de jardineria i agrícoles.

2015: generació d’energia per part del CGRVO a partir de la matèria orgànica.

Estudi de la possibilitat de cobrar la taxa de recollida i tractament de la brossa per generació de residus.

2014: es realitza l’estudi de revisió de les taxes, tenint en compte la segregació de la recollida comercial. Es decideix deixar-lo aturat temporalment.

Estendre a tot el terme municipal la recollida selectiva de residus de petit format i reutilitzables: minideixalleries, roba, piles, llaunes…

2013: endegada campanya en col·laboració amb el CGRVO per a la recollida de rebuig, orgànica i vidre, de manera segregada, als establiments de restauració o assimilable ubicats als polígons industrials.

Cerca de fórmules que permetin millorar la gestió dels residus a nivell comarcal per part dels ens ja existents.
El 2016 es realitzen reunions de seguiment amb el CGRVO per tal de millorar la coordinació entre ambdues entitats.

Millora de la comunicació i la participació activa de la ciutadania en els objectius de neteja, els resultats obtinguts i els costos reals d’una actitud incívica.
Campanyes de comunicació de resultats amb el nou contracte de neteja viària. 2017-2018: inici dels treballs de la campanya.

Implantació del nou contracte per a la recollida i neteja viària amb la renovació d’equips i maquinària que incorporin avenços tècnics en matèria mediambiental
El 2017, entrada en funcionament del nou contracte. Període d’implantació de 4 mesos per a la NV i de 9 mesos per a la recollida.

5. Transport urbà i  interurbà TRANSGRAN

Renovació de la flota d’autobusos del servei TRANSGRAN per adaptar-la a la nova oferta i als criteris ambientals.

2015: adquisició dels dos primers vehicles híbrids adscrits a les línies centrals de TransGran.

2017: el mes de gener es posa en marxa el tercer vehicle híbrid.

2018: previsió de substitució i nova compra de vehicles de manera que, llevat dels vehicles de reserva i reforç (dies mercat…), tota la flota serà de vehicles híbrids.

A banda, hi ha altres accions realitzades des d’altres serveis de l’ajuntament.

6. Desenvolupament d’accions de continuació del PAES – Mayors Adapt

La implantació de les mesures que inclou el PAES han de permetre que el municipi compleixi l’any 2020 els objectius anomenats “triple 20”: reducció d’un 20 % en l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, augment d’un 20 % de l’eficiència energètica i tenir una quota d’un 20 % en fonts d’energia renovables. Aquesta és la fita que ha marcat la Comissió Europea, que ha cercat el compromís dels ens locals per superar els objectius establerts per la UE per a l’any 2020. Aquestes accions es defineixen pels sectors d’activitat on l’ens local té competència.

Granollers va ser el segon municipi català a adherir-se a Alcaldes per l’Adaptació que promou la Direcció General del clima de la UE. El 16 d’octubre de 2014 es va signar la Declaració d’Alcaldes per a l’Adaptació al Canvi Climàtic (Mayors Adapt). Es tracta d’un acte de reconeixement a gairebé 100 ciutats europees que han liderat accions per a l’adaptació. Setze municipis de la província de Barcelona s’hi van adherir aleshores i, entre aquests, la nostra ciutat.

Després d’obrir un procés participatiu fins el 21 de novembre de 2016, on es van convidar ciutadans interessats, col·lectius locals i els membres del Consell Assessor de Medi ambient i Sostenibilitat (CAMS), es va realitzar el document final amb el retorn de les aportacions al Pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima de Granollers (PAESC) i es van esmenar les actuacions de mitigació i adaptació que formaran part del l’esmentat Pla.

La majoria de les propostes sobre polítiques de mobilitat sostenible (PAESC: acció de mitigació 14 i d’adaptació 20) es veuran desenvolupades en el marc del futur Pla de mobilitat urbana sostenible de Granollers 2016-2022. Amb tot, s’ha modificat el contingut de les esmentades fitxes del PAESC per deixar-ne constància. A més, s’ha incorporat l’informe tècnic del Servei de Medi Ambient i Espais Verds on es fa un seguit de precisions sobre els indicadors de seguiment del PAES que demostren la clara evolució favorable pel que fa a la reducció en els consums energètics dels equipaments i serveis municipals al llarg d’aquests darrers deu anys.

7. Desenvolupament d’accions d’estalvi energètic, com l’Estalgia o les derivades dels projectes europeus  Green Partnerships i Compose

El projecte Green Partnerships: Actors locals per a ciutats i regions més sostenibles va incidir a enfortir l’aplicació de polítiques i estratègies locals relacionades amb l’eficiència energètica a les ciutats i les comunitats locals de la zona MED. Les comunitats locals són actors clau en el tractament i l’aplicació dels objectius d’augmentar l’eficiència energètica (EE) i promoure fonts d’energia renovables (RES) que contribueixin a la consecució dels objectius 20/20/20 establerts per la UE. Les ciutats i regions de l’espai MED han preparat les seves estratègies energètiques i plans d’acció d’energia sostenible (PAES), però s’enfronten a diversos obstacles que dificulten l’aplicació eficaç d’aquests plans. Els obstacles inclouen processos i coneixements tecnològics: manca de capacitats relatives als coneixements tècnics i normatius per seleccionar les opcions tecnològiques més importants, i la definició de normes més estrictes de contractació pública; barreres administratives i legislatives; manca d’opcions de finançament innovadors, i manca de cooperació amb les parts interessades que donin suport a la presa de decisions i l’aplicació de les mesures seleccionades.

El projecte COMPOSE (Rural Communities engaged with Positive Energy) tracta d’incrementar la quota d’energies renovables i l’eficiència energètica a zones periurbanes i rurals de la Mediterrània, que en el cas de Granollers es concretarà a la zona de Palou. S’està treballant per aconseguir un canvi en la planificació territorial, per tal d’integrar aquestes mesures com a principis horitzontals de les polítiques, més enllà de la perspectiva sectorial amb què se les ha incorporat fins ara.

8. EcoCongost. Simbiosi industrial

Granollers ha estat treballant amb un projecte de reduir el consum d’energia i de combustibles fòssils als polígons a partir de models d’ecologia industrial. Té per objectiu l’intercanvi de calor entre les empreses dels polígons de Jordi Camp i Congost. Es tracta d’un projecte innovador treballat amb institucions diferents i amb empreses de la ciutat, que cerca l’eficiència energètica des de la proximitat.

La principal actuació proposada d’aquest projecte és el disseny, l’obra, el subministrament i el model/servei de gestió i negoci d’un sistema de producció i distribució d’energia tèrmica en els polígons Congost i Jordi Camp. Aquest sistema ha de permetre la connexió de múltiples fonts energètiques locals (calor residual de les indústries, calor a partir de la combustió de biogàs, calor produït en planta de cogeneració…), proveint de calor a baixa temperatura i/o en forma de vapor els diferents usuaris industrials ubicats als polígons. Entre les accions hi ha les desenvolupades en el marc del projecte europeu Thermos.

Resum mesures d’estalvi 2011-2017

Des del 2011 s’han gastat gairebé 1.600.000 d’euros d’inversió i despesa en equipaments i enllumenat públic que ha suposat un estalvi de quasi 2.500.000 kWh i que ha representat més de 540.000 euros d’estalvi en la facturació de l’Ajuntament de Granollers.

Resum accions d’estalvi en l’enllumenat públic

• Aplicació d’òfset de 15 minuts en l’encesa i apagada de l’enllumenat per adequar-les a les necessitats reals: 10.316 punts de llum als 188 quadres d’enllumenat públic.
• Apagades de punts de llum (50 % en polígons, zones verdes, etc.): 3.311 punts de llum.
• Substitució de 273 punts de llum (làmpades Vapor de Mercuri) per VSAP (Vapor de Sodi)/HM (Halogenurs Metàl·lics).
• Substitució de 1800 punts de llum (làmpades) amb tecnologies poc eficients per LED.
• Instal·lació de 30 reductors de flux per reduir la intensitat a partir de les 00:00.
• 150 reduccions de potència contractada.
• 90 dispositius de telelectura per a la integració del consum del comptador de companyia per validar el consum facturat.
• Instal·lació d’una bateria de condensadors (llac de Ponent) per reduir consum d’energia reactiva.

Resum accions d’estalvi en edificis municipals

• Instal·lació de vuit bateries de condensadors per reduir el consum d’energia reactiva: Biblioteca Can Pedrals, CC Can Bassa, CC Nord, Escola Lledoner, Guàrdia Urbana, Edifici Sant Josep, Club de Bàsquet i Pavelló el Tub.
• Substitució de 1900 punts de llum (làmpades) poc eficients per LED.
• Monitorització de 70 punts de consum per detectar fuites en el cas de l’aigua i validar consums facturats en l’aigua, gas i electricitat.
• 18 baixes de contractes d’aigua en edificis i via pública.
• 78 reduccions de potència contractada.
• Altres mesures tecnològiques: instal·lació de temporitzadors, sensors de presència, etc.
• Altres mesures d’usos i sensibilització: adequació dels horaris de calefacció a horaris d’ús de la instal·lació, sensibilització d’usuaris, etc.

D’altres dades: el 2014 hi ha col·locades 20 minideixalleries amb publicitat arreu de la ciutat.

Igual que a passa en el projecte 1.2.3. és fonamental emmarcar les accions en un clima de col·laboració franca amb les empreses especialistes i coneixedores del saber fer «know-how» per tal de poder reeixir de forma efectiva i eficient davant la complexitat d’algunes de les qüestions tractades. Això vol dir que les prestacions que en cada cas es demanen queden perfectament delimitades en el plantejament dels plecs que les regulen i que, a posteriori, el control que ha de realitzar l’Ajuntament per tal d’assegurar que les prestacions compromeses es duen a terme disposi de les eines i recursos necessaris.

D’altra banda, val la pena esmentar que un criteri que ha guiat totes les actuacions ha estat donar, en primer lloc, cobertura a les exigències de seguretat de les instal·lacions i, una vegada cobertes, s’ha avançat en aquelles solucions tecnològiques que han permès millorar-ne la gestió i planificació.

L’Ajuntament de Granollers és una institució referent en projectes europeus, especialment en medi ambient. Això ha permès compartir experiències i projectes amb altres ciutats d’arreu d’Europa, cosa que ha generat un aprenentatge recíproc tant de ciutat com del personal que hi ha participat.