Articulació d’una posició comuna amb els municipis de l’Arc Metropolità en projectes de gestió de la mobilitat, territori i grans infraestructures

1. El Pla territorial metropolità de Barcelona

Els municipis de l’Arc Metropolità van aconseguir una posició comuna en un dels documents més importants en la planificació territorial, el projecte de Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).

Aquest projecte de PTMB és resultat dels treballs desenvolupats durant el període de temps de pràcticament un any, comprès entre els mesos de maig de 2008 i de 2009. Aquests treballs van ser redactats per la ponència tècnica nomenada per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona (COTMB). Aquesta comissió és de caràcter paritari i compta amb representants del Govern de la Generalitat i de les administracions locals que governen el territori metropolità i és, per llei, l’encarregada de formular el PTMB.

Els treballs de la ponència van tenir com a materials de base l’Avantprojecte de PTMB d’abril de 2008 i el procés participatiu de consulta pública del pla es va desplegar durant el període maig a setembre de 2008.

La participació de les administracions locals presents al territori, és a dir, ajuntaments, consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) va generar moltes de les aportacions de concreció i afinament incorporades al pla amb les necessàries visions d’escala més local, però també territorialment integrades amb les percepcions pròpies dels diferents territoris que configuren una regió molt heterogènia quant a la seva geografia física i urbana.

Totes aquestes aportacions van servir per incorporar noves qüestions, concretar, afinar i, en definitiva, millorar els continguts d’un projecte de pla a desplegar sobre un territori ric i variat quant a paisatges naturals i culturals, sobre el qual s’assenta un sistema urbà d’origen “plurinuclear”, cada vegada més “policèntric” i que el pla vol contribuir a que esdevingui “multinodal”. On cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, tingui el seu lloc en una xarxa metropolitana comuna de sinèrgies positives, socialment cohesionadores, econòmicament eficients i ambientalment sostenibles.

Els municipis de l’Arc van col·laborar estretament entre ells i amb en Josep Maria Carrera Alpuente, redactor del PTMB. Van establir un calendari de sessions de treball on s’anaven posant en comú els criteris i les propostes que, com a col·lectiu, aportaven la visió i les necessitats de planificació del territori de l’anella exterior de la regió metropolitana, ciutats importants de Catalunya que sovint han vist com el centre metropolità definit per l’AMB imposava les seves visions i prioritats descompensant els recursos dedicats a serveis i infraestructures, en detriment d’aquesta part del territori, en què sovint només s’hi pensava quan era el moment de situar equipaments o serveis necessaris per a la regió, però amb impactes no desitjats per al centre metropolità.

El resultat, un PTMB molt equilibrat amb propostes que satisfan aquesta diversitat amb un sistema cada vegada més “policèntric” i que es vol que esdevingui “multinodal”, on cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, pugui determinar el seu lloc en aquesta escala de regió metropolitana.

2. L’associació Àmbit B-30

La voluntat de l’associació de l’àmbit B-30 és reforçar aquest territori com a complement de l’Àrea Metropolitana, però, sobretot, contribuint a posicionar la B-30, però també Catalunya, com un dels pols industrials més importants del sud d’Europa.

B-30 són 23 municipis, en el pas d’aquest tram de via, d’uns 50 km. Aquest àmbit té una superfície de 485 km2, una població de 1.018.166 habitants, 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. Hi ha un total de 1.296 empreses (33.089 treballadors) del sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt. El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona. A més, gràcies a la presència de diferents universitats, hi ha un elevat pes d’articles científics publicats, concretament un 22 %. El 48 % de la inversió en R+D de tota la Regió Metropolitana de Barcelona es troba en aquest territori de la B-30.

L’àmbit B-30 és la voluntat d’ajuntaments, universitats, empreses, sindicats i patronals que, atenent les potencialitats del territori i la voluntat de promoure’n el desenvolupament, han acordat definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot aquest eix i posicionar-la com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, d’Espanya i, amb vocació de ser-ho, del sud d’Europa. L’àmbit B-30 té tots els elements per fer competitiva la indústria, com també té voluntat per fer que el treball conjunt dels agents la faci més competitiva: recerca, innovació, competitivitat, exportació, atractiu per a la inversió…

L’àmbit B-30 disposa d’un seguit d’equipaments i empreses que aporten un potencial extraordinari. D’una banda, hi ha el Parc de l’Alba, que acull el laboratori de llum del sincrotró Alba i que, amb 340 hectàrees, és un dels equipaments de recerca més avançats del món. En un altre ordre de coses, la B-30 té la Universitat Autònoma de Barcelona, que forma part de la xarxa de Campus d’Excel·lència Internacional; amb el Parc de Recerca de la UAB, amb 30 instituts de recerca i més de 4.000 investigadors. La Universitat Politècnica de Catalunya amb l‘escola Tècnica Superior d’Arquitectura o l’ESDi a Sabadell complementen una notable oferta universitària. Molt proper a aquestes instal·lacions hi ha el Parc Tecnològic del Vallès, amb 150 empreses instal·lades i on treballen 2.910 persones. A més, hi ha 23 centres de recerca que es troben situats, majoritàriament, als campus universitaris i als parcs científics i tecnològics, amb prop de 30.000 m2.

És també estratègica l’existència en aquest espai del Centre Intermodal de Mercaderies (CIM), com a equipament per afavorir l’eficiència en la distribució de mercaderies als principals centres d’activitat econòmica.

Cal tenir present que aquest àmbit compta ja amb infraestructures existents (AP7, C-58, Aeroport de Sabadell i la xarxa ferroviària) i d’altres en projecció, que ofereixen la possibilitat de consolidar una estructura industrial i de coneixement i recerca molt competitiva en un context mediterrani i a escala europea.

3. L’associació Xarxa C-17

A la ciutat de Vic s’ha constituït la Xarxa C-17 formada per una trentena de municipis i diverses empreses i entitats que “sumen esforços per construir un país de dalt a baix”, segons paraules de l’alcalde de Granollers i president de la Xarxa C-17. La Xarxa C-17 entén el corredor viari i ferroviari de la C-17 com un dels principals eixos de l’activitat productiva de Catalunya, malgrat la manca d’atenció històrica en termes d’inversió. L’impacte econòmic i social del seu desenvolupament tindrà efecte multiplicador al territori i per tot Catalunya.
L’associació treballa des de 2016, especialment en quatre grups estratègics: infraestructures, promoció industrial, formació professional i promoció turística.

S’ha fet un nou pas endavant, després de la constitució de l’associació Xarxa -C17 i s’han exposat els vuit projectes que s’hauran de desplegar i dur a terme:

• El desdoblament de la R3. El paper del transport ferroviari en aquest corredor és crucial. Es continua amb la reivindicada demanda de desdoblar la R3, que implicarà millores de comunicació, de freqüència de pas i d’horaris.
• Solucions a la carretera C-17. La Xarxa C-17 planteja que la carretera necessita guanyar seguretat i fluïdesa de trànsit; cal el desdoblament de la via entre Lliçà d’Amunt i Parets.
• El Pla director del circuit de velocitat. El model que es planteja en el Pla director del circuit reuneix el desenvolupament industrial, urbanístic i econòmic que es pot traslladar i implantar en el territori de la C-17.
• Els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus 2026. La Xarxa C-17 defensa la candidatura dels Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus i ho fa convençuda que cal un canvi del model turístic que passi per la millora de les infraestructures de comunicació.
• Projectes europeus: d’especialització i competitivitat territorial. Impulsar el món del motor-esport, la salut i la metal·lúrgia com a projectes que tenen una interessant especialització en l’eix de la C-17 i que són competents territorialment per formar part de projectes europeus.
• Polígons industrials: desplegament de la fibra òptica, la xarxa elèctrica i els subministraments d’energia. Conèixer la realitat dels polígons industrials de la C-17 per tal de poder treballar conjuntament, municipis i empreses, en la millora dels polígons i poder desplegar la fibra òptica i millorar-ne els subministraments energètics.
• Impuls de la FP Dual. Treball constant en el camp del coneixement, l’educació i l’empresa a través de la Formació Professional Dual, amb un paper central de la Universitat de Vic.
• El transport públic per carretera. Impuls del transport públic a la C-17 amb el desplegament d’un Pla de transport de viatgers.

La Xarxa C-17 està formada per 28 municipis: Mollet, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Vic, Manlleu, Torelló, Olot, Ripoll, Puigcerdà, Aiguafreda, Balenyà, Centelles, Figaró-Montmany, Gurb, l’Ametlla del Vallès, les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Eulàlia de Riuprimer, Tagamanent i Tona. A més de diverses empreses, entre les quals: La Farga, Sagalés, Estabanell Energia, Comforsa, PIMEC, la Unió Empresarial Intersectorial del Vallès Oriental, la Cambra de Comerç de Barcelona…

L’àmbit B-30 engloba 23 municipis, en l’entorn de la B-30, d’uns 50 km; una població de 1.018.166 habitants, i una superfície de 485 km2.

Econòmicament, aquesta àrea disposa de 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. D’aquestes, 1.296 empreses i 33.089 treballadors pertanyen al sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt.

El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Que la col·laboració en la defensa d’una visió d’un territori pot ser molt positiva i àmplia i, de fet, aquesta manera d’actuar s’ha repetit en el foment d’altres plataformes de pressió municipal com és el cas de les associacions de municipis i entitats per la B-30 i la Xarxa de la C-17.

Pel que fa a la iniciativa dels set ajuntaments de l’Arc metropolità , en el moment de l’elaboració del PTRMB les vocacions territorials van anar prenent orientacions diferents, els canvis polítics en aquests ajuntaments han fet virar les visions dels diferents municipis i la idea de l’Arc metropolità ja no és un objectiu estratègic.

D’aquí que, com s’ha exposat, s’han impulsat noves aliances territorials, com és el cas de les associacions Xarxa C-17 i Àmbit B-30, les quals no limiten altres visions territorials que els ajuntaments puguin tenir, sinó que s’apleguen per desplegar objectius concrets que a la seva escala territorial beneficiïn l’àmbit territorial concret.

Analitzant també en una òptica de comarca àmplia del Vallès, s’han treballat amb l’Institut Cerdà les sinergies territorials dels dos vallesos i està en procés de redacció un Pla de mobilitat específic de tot el territori del Vallès (PEMV), amb la Generalitat de Catalunya, els Consells Comarcals i les principals ciutats dels Vallesos.

Aquest treball específic del PEMV per a la mobilitat territorial del Vallès és una de les previsions que el Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona va incloure, entre els molts altres projectes de planificació territorial, però malauradament no se n’està aconseguint el desplegament com seria necessari, atès el grau de consens i detall que va assolir en el moment de la seva aprovació.