Desenvolupament del transport públic interurbà

Accessibilitat transport ferroviari

Línia R8 Granollers-Mollet-Martorell

El 2011 entra en funcionament la línia R8, que forma part de Rodalies de Catalunya de RENFE. Significa una important millora per als usuaris perquè és la primera i única línia de ferrocarril que uneix les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental sense passar per Barcelona. Permet la connectivitat de Granollers amb la Universitat Autònoma de Barcelona, una millora especialment aprofitada pels estudiants de la ciutat i d’altres municipis de la comarca que aprofiten la connexió des de la capital vallesana.

El model i la implementació de l’accessibilitat de l’Estació de Granollers Centre és una considerable millora en el transport ferroviari llargament reivindicada. El novembre de 2017 s’aconsegueix que es posin en funcionament els corresponents ascensors que permeten l’accés a totes les andanes i, a més, s’han realitzat obres de millora de l’edifici de l’estació, andanes, pas inferior, controls d’accés, etc. Es va incorporar un nou sistema d’informació al client de Rodalies Catalunya (teleindicadors automatitzats, megafonia centralitzada…).

Transport interurbà de taxi

El juny de 2014 es va signar el conveni de cooperació intermunicipal entre els ajuntaments de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers i Lliçà d’Amunt per la prestació conjunta del servei de taxi. Aquesta actuació, a banda de la millora de la qualitat del servei i de la rendibilitat i qualitat de treball dels professionals del sector, potencia el transport públic interurbà i, per tant, l’accessibilitat a la ciutat de Granollers. Accessibilitat transport per carretera amb altres comarques.

Línia Mataró–Granollers–Sabadell

Aquesta línia s’ha convertit en un servei BUS-EXPRÈS amb les bones prestacions que això comporta quant a vehicles i freqüència, ja que s’han doblat el nombre de viatges al llarg del dia (cada 30 minuts els dies laborables).

Transport públic interurbà amb altres municipis del Vallès Oriental

El desembre del 2012 se signa un conveni amb la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya per tal de donar cobertura al transport urbà a través de l’interurbà i per millorar la qualitat del servei i l’accessibilitat a Granollers des dels municipis de Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Roca del Vallès. El conveni, signat pels quatre ajuntaments, la DGTM, l’ATM i l’empresa concessionària va entrar en funcionament l’1 de gener de 2013.

Existeix una comissió de seguiment del nou contracte que es planteja alternatives quant a línies, horaris, freqüències de pas, etc. per tal d’augmentar l’ús i l’eficàcia del servei combinat urbà-interurbà. Com a exemples:  integració del règim tarifari i dels títols monomodals i socials; a partir de gener del 2013, retorn a la freqüència de pas a 20 minuts de la línia 1.; l’octubre del 2013, hi ha una modificació del proveïdor dels serveis d’informació als SAE per tal de poder informar de les línies interurbanes, si coincideixen amb parades urbanes, i creació de la marca TRANSGRAN, a tot el servei de la conurbació i que unifica parades d’urbà i interurbà a determinats eixos de la ciutat (c/ Girona).

Els nous convenis 2017 i 2018 representen la consolidació del projecte orientat a la millora contínua del servei urbà i interurbà. Davant un augment continuat de passatgers des del 2014 i amb més d’1 milió de validacions del transport a l’any, i de les disfuncions que això ha començat a comportar (pèrdua de puntualitat, sobreocupació, pèrdua de serveis, disminució del grau de satisfacció de l’usuari…), la comissió de seguiment ha acordat un pla d’ajustos a  mig termini que entra en funcionament el juliol del 2018. Preveu la millora de la velocitat comercial amb nous horaris, l’augment de freqüència de pas durant tota la jornada diürna, el canvi i l’ampliació de recorreguts per tal de millorar la comunicació amb diferents punts de referència de les poblacions (cementiri, jutjats, hospital…) i la implantació de servei en feiners del mes d’agost. Aquests canvis han anat estretament lligats a les conclusions dels estudis efectuats per a la revisió del Pla de mobilitat urbana.

En fase d’execució hi ha l’establiment d’aliances amb municipis veïns per establir i donar continuïtat als itineraris interurbans en bicicleta. Actualment s’està redactant el projecte de carril bici–vianant del tram de la carretera BV-1432, de titularitat de la Diputació de Barcelona, des de l’avinguda de l’Estació del Nord de Granollers fins al polígon de Can Montcau de Lliçà d’Amunt.

Un altre fet destacable és el posicionament de la ciutat en el si de l’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de l’Arc Metropolità. Granollers, manté una posició rellevant a l’AMTU. La seu de l’entitat es troba a Granollers i actualment Granollers exerceix la vicepresidència segona de l’ens. L’AMTU té 95 entitats associades: 93 municipis i dos consells comarcals, amb una població representada de 2,1 milions d’habitants i un volum de viatgers urbans transportats de prop de 42 milions anualment. És membre del consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Tanmateix, s’apunta que l’Ajuntament aposta pel foment d’una mobilitat més equilibrada amb millores en els sistemes públics de transport, amb la voluntat de seguir promovent una política de mobilitat equilibrada i fonamentada en la intermodalitat. És evident que cal garantir la mobilitat de les persones i les mercaderies en aquest territori.

Les dades més significatives són:

Línia interurbana Mataró–Granollers–Sabadell (e13)

Millora de l’accessibilitat del transport ferroviari: dotació de 3 ascensors a l’estació de Granollers, que beneficia a més de 10.200 clients/dia en dies laborables, segons dades de la companyia.

Servei de taxi interurbà: el nombre de taxis que poden realitzar el servei entre municipis passa dels 40 a 52 (40 de Granollers, 7 de les Franqueses del Vallès, 4 de Canovelles i 1 de Lliçà d’Amunt).

L’evolució dels usuaris del TRANSGRAN ha disminuït un 17 % en el període que va des del 2008 fins a l’actualitat (la darrera dada disponible és del 2017, en el qual hi ha hagut registrats 1.160.475 usuaris). Aquest descens ve motivat perquè la data de començament del període es correspon a l’inici de la crisi econòmica. Tot i això, les dades anuals mostren un augment progressiu del nombre d’usuaris des del 2013, any on es produeix el mínim d’aquesta dècada.

Hem après que necessàriament els projectes s’han de tractar evitant el curt termini i s’han de realitzar amb una visió supramunicipal. Tanmateix, quan els serveis no són mancomunats i, per tant, no es doten recursos específics per a la seva gestió, l’administració que acaba assumint el rol i la funció d’impuls, gestió i supervisió és l’entitat més gran, en el nostre cas, l’Ajuntament de Granollers. Això suposa, a vegades, un endarreriment de l’execució dels projectes i gairebé sempre un sobreesforç per part dels serveis tècnics municipals. De la mateixa manera, és imprescindible la coordinació entre serveis de l’Ajuntament. A petita escala, es reprodueix la mateixa problemàtica dels projectes supramunicipals. Malgrat els innegables avenços aconseguits, hi ha aspectes a millorar en la transversalitat i coordinació internes.

Es constata la dificultat d’interlocució i influència en temes de mobilitat que depenen de les grans insfraestructures terrestres i ferroviàries.

I per últim, el transport públic en zones industrials és una batalla històrica, llargament reivindicada, però difícil d’implementar donats els resultats relatius dels casos i de les proves realitzades fins al moment.