Posicionament de Granollers com a capital d’una comarca amb un gran atractiu.

Durant el període 2010-2017, malgrat la crisi, la comarca i la ciutat de Granollers han incrementat el nombre de turistes, de pernoctacions, de turistes estrangers i d’ocupació hotelera, tal com acrediten els estudis anuals de la Diputació. Els principals productes són Barcelona, el Circuit i la Roca Village, i en segon terme els altres productes de la comarca (Montseny) i alguns esdeveniments esportius i culturals de la ciutat. Granollers no ha incrementat places hoteleres des de 2010, només les deu places de la nova casa rural de Palou (Cal Gaig).

El turisme de negocis a Granollers es concreta en les pernoctacions que genera l’activitat ordinària de les empreses industrials, cada vegada més internacionalitzades, de dilluns a divendres (personal directiu i comercials). El turisme MICE (reunions de negocis, viatges d’incentius, congressos, convencions i esdeveniments d’empresa), en canvi, requereix accions de promoció específiques i una infraestructura especialitzada d’equipaments i de serveis.

Granollers Mercat va fer una aposta durant el període 2013-2016 per intentar posicionar Granollers com a destinació MICE, coordinant l’oferta d’equipaments públics i privats de la ciutat (www.meetingranollers) i comercialitzant-la mitjançant una empresa externa a les fires i trobades del sector, però els resultats no han estat satisfactoris per diverses raons i no s’han captat nous esdeveniments a la ciutat generadors de pernoctacions.

Granollers no s’ha pogut acollir al programa de turisme esportiu de l’Agència Catalana de Turisme, que consisteix en promocionar a nivell nacional i internacional estades d’equips de competició i paquets d’oci familiar en determinades ciutats, perquè la seva infraestructura esportiva i hotelera no compleix els requisits fixats per a les disciplines esportives incloses al programa de l’Agència, que no són totes. L’Agència hauria de modificar aquests criteris o incorporar l’atletisme i l’handbol al programa, per tal que Granollers tingui opció d’incorporar-se al programa de turisme esportiu.

Existeix marge de millora en l’aprofitament turístic dels esdeveniments esportius que organitzen els clubs de la ciutat, amb l’excepció de la Granollers CUP. Els clubs posen l’accent en l’èxit de la competició esportiva (logística, participants i públic assistent), però tenen més dificultats per gestionar l’objectiu de generar pernoctacions i despesa a la ciutat.

L’operació de l’illa de vianants ha posicionat definitivament Granollers com a ciutat de turisme de compres, que és un turisme que no genera pernoctacions, però genera visitants procedents de Catalunya. L’oferta comercial complementa la de la Roca Village i s’adreça a un públic diferent. La Roca Village atrau, per una banda, turisme internacional que arriba en viatge organitzat des de la costa o des de Barcelona, o que arriba en l’autobús directe de l’empresa Sagalés, I per altra banda, atrau públic nacional i internacional que arriba en vehicle particular, que és el públic que pot intentar captar Granollers. L’oferta gastronòmica aftershopping de la ciutat és un actiu en aquest sentit, atès que és més àmplia i variada que la del centre privat. No s’ha materialitzat fins ara cap actuació per captar els compradors de la Roca Village, ni per part de la iniciativa privada ni a través de la col·laboració publicoprivada. La direcció del centre privat ha estat receptiva a col·laborar per informar dels recursos turístics de la ciutat i de la comarca (des de la web i des de l’oficina d’informació al visitant, patrocinant un mapa turístic), després de la modificació de la normativa catalana que permet atorgar a la Roca del Vallès la condició de municipi turístic, i després de materialitzar-ne l’ampliació de la superfície de venda.

No s’han concretat accions per atraure el públic del Circuit. No s’ha pogut comptar amb la implicació del Circuit en aquest objectiu, atès que el Circuit ha de mantenir l’equilibri politicoterritorial també amb Barcelona, Parets i Montmeló, i perquè durant els grans premis o esdeveniments singulars el seu objectiu és també retenir al públic dins dels seus espais. És un públic fidelitzat, que aprofita per anar al Circuit i només al Circuit, i hi ha molts tipus de perfils.

El 2015 es va encarregar a Telefònica un primer estudi per analitzar la mobilitat dels visitants al Circuit, a partir de la geolocalització del seu mòbil durant els dies de curses, i el resultat mostra que moltes persones venien a Granollers, suposadament de compres, i un percentatge significatiu eren estrangers. Els hotels de la ciutat, per altra banda, ja estan força plens de turistes durant les curses. Granollers atrau, doncs, visitants del Circuit sense haver dissenyat accions en aquest sentit.

Per incrementar l’atracció d’un públic que no pernocta a la ciutat, però que està a prop i disposa de temps, cal millorar el posicionament SEO dels diferents recursos i atractius públic i privats de la ciutat, perquè avui el visitant es decideix moltes vegades en el darrer moment a través del mòbil.

Granollers ha incorporat durant aquest període recursos i atractius interessants (Tèrmica, Adoberia, La Tela, Planetari i TAG) i els ha intentat ordenar millor (medieval, modernista, industrial, gastronòmic i natura) i exposar millor (itineraris, webs, mapes i Oficina de Turisme). Queda molt per fer i per millorar en la seva forma de promoció i de comercialització.

El 2016 es redacta un Pla d’accions de promoció turística, que defineix una estratègia i proposa més de cinquanta accions concretes a mig i llarg termini, essent un bon full de ruta per orientar les decisions organitzatives, de governança i de promoció.

El 2017 s’encarrega un estudi per definir una estratègia de comunicació de la ciutat a partir de les seves potencialitats, així com un pla específic d’accions per millorar la promoció i l’impacte dels esdeveniments esportius. El 2017 es convoca una plaça de nova creació tècnic de promoció de la ciutat.

El 2017 el municipi de Granollers s’integra en l’enquesta anual de turisme que realitza la Diputació (Edetur), per tal de poder disposar de dades estadísticament significatives dels turistes que pernocten a la ciutat, que són comparables amb les dades d’altres municipis de la província.

El 2018 s’encarrega a una empresa de viatges especialitzada el disseny de cinc paquets turístics amb la finalitat de ser comercialitzats en diferents plataformes en línia.

D’una banda, disposem de les dades de l’enquesta Perfils i hàbits dels turistes a Granollers de l’any 2017, que ha realitzat la Diputació de Barcelona. Els principals resultats d’aquesta enquesta indiquen que un 60 % dels turistes de la ciutat resideixen a l’estranger. D’aquests, la principal nacionalitat és la francesa, amb un 17 %. Els resultats també diuen que el 66,4 % ha vingut a Granollers per motius professionals; un 26,1 %, per motius d’oci, i un 7,5 %, per motius personals. I per últim, entre les activitats més realitzades durant l’estada és gastronòmica (81,5 %) i treballar o fer negocis (68,7 %).

De l’altra banda, tenim les dades de l’Associació d’Hotels del Vallès Oriental, que ens proporciona un alt percentatge d’ocupació hotelera de la infraestructura de Granollers: en els tres darrers anys s’ha passat del 57,33 % del 2015 al 65 % el 2017, tenint en compte que la capital del Vallès Oriental disposa d’una oferta de 1.152 places hoteleres.

El repte de la ciutat continua sent trobar la fórmula adequada de col·laboració entre els agents privats i entre el sector públic i els agents privats (hotels, restaurants i botigues), que, tot i que comparteixen el mateix objectiu d’atracció de visitant, competeixen entre si a l’hora de comercialitzar. La fórmula dels clubs de producte que proposa el Pla de turisme és una bona proposta en aquesta direcció.

A nivell d’organització interna municipal, cal treballar per millorar la coordinació i frenar la inèrcia a la dispersió de les actuacions de promoció de la ciutat que genera l’organització, per tal que els clubs de producte puguin funcionar amb eficàcia.

L’Ajuntament ha d’ajudar i sensibilitzar els clubs i entitats de la ciutat a gestionar també l’objectiu d’allargar l’estada, generar pernoctacions i despesa a la ciutat, i en el disseny dels esdeveniments que impulsen.