Desenvolupament dels estudis professionals en coordinació amb les empreses de la comarca

1. Acostar les empreses als centres de formació professional per:

• Conèixer la demanda formativa de les empreses.
• Conèixer els sectors productius en desenvolupament del territori i oferir-los una formació adequada.
• Coordinar, a través del Consell de la Formació Professional, l’oferta necessària en formació professional, ocupacional i contínua del territori entre els diferents agents: Administració, agents econòmics i socials.
• Millorar l’actual formació dels sectors econòmics en transformació i fer-la més flexible i adaptable als canvis i transformacions del model productiu.
• Incidir en l’oferta de formació integral a tots els sectors.

Per tal de tirar endavant aquest objectiu, els anys 2013-2014 i fins el març del 2015 es va desenvolupar el projecte Baula, per mediar entre l’empresa i el sistema de formació professional. Aquest projecte posa en relació l’empresa i el teixit empresarial amb el sistema educatiu per millorar la inserció laboral dels joves i aconseguir reduir l’atur juvenil.

Els estudis professionals seran cada vegada més importants, però existeix una desconnexió remarcable entre el desenvolupament d’aquests i les necessitats de les empreses de l’entorn, tot i que la nostra ciutat compta amb la tradició de l’Escola Municipal del Treball. Aquesta desconnexió té efectes negatius tant per a la qualificació dels treballadors com per a la competitivitat de les empreses. Per això, es decideix realitzar un treball que actuï com a “baula” entre els estudis professionals i les demandes empresarials. Així doncs, el projecte Baula neix en un sector específic i estratègic per a la ciutat, com és l’automoció, però que algunes de les seves conclusions són extrapolables a altres sectors de la ciutat. És un treball de mediació, intervenció i interacció amb el territori, d’acostament, de proximitat, a partir del qual es treballa la facilitació dels projectes i la seva acceleració.

D’una banda, el projecte es va basar en fer un anàlisi a fons del sistema actual de la formació professional i tot el què podia oferir, i concretament tots els agents educatius de la ciutat, no només aquells lligats directament al sector de l’automoció, ja que durant l’estudi s’ha anat veient que n’afecta a d’altres (comerç, gestió empresarial…). Per altra banda, el projecte també va incloure la visita in situ a les empreses, amb l’entrevista amb els responsables directius o bé de l’àmbit dels recursos humans o, en el cas de les petites empreses, amb els seus gestors principals. Aquest valor diferencial del projecte ha generat un patrimoni, un background, un coneixement de l’empresa i del sector de difícil transferència, però que va donar confiança a l’empresa.

A més, la Diputació de Barcelona, el 2015 i per encàrrec del Consell de l’FP, va presentar un estudi on s’apuntaven les diferents branques formatives necessàries per al territori, i on s’apunten que les branques industrials han de ser una aposta per a la ciutat, així com la indústria alimentària i l’hoteleria.

El 2017, el Consell Comarcal presenta un estudi semblant, però a nivell de comarca, i torna a destacar aquestes famílies professionals com les més necessàries per poder encaixar les necessitats empresarials amb les formatives.

Durant el curs 2016-2017, un grup d’empreses agrupades en l’Associació d’Empreses de Degollatge (ADECAT), encapçalada per Decolletatges Farrés, veuen del tot necessari que l’EMT pugui oferir tota l’oferta complerta de la família professional de fabricació mecànica i, a més, que un dels cicles superiors estigui adaptat als decolletatges. El mes d’abril de 2017, el Departament autoritza fer el CFGS en Programació en Producció en la Fabricació Mecànica a l’EMT i a partir del curs 2017-2018 ja és una realitat.

En aquesta línia d’acostament amb empreses, hi ha una necessitat d’una empresa del territori, l’empresa SOREA, que vol poder oferir el CFGM en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigua. És un cicle que al curs 2016-2017 només s’oferia a Tarragona i l’empresa Suez (Aigües de Barcelona) té interès en què es pugui fer a algun altre territori donada la necessitat de tenir personal format en aquest sector. Així doncs, conjuntament amb Sorea, l’Ajuntament presenta una proposta al Departament per poder tenir aquest cicle a l’EMT; finalment s’atorga i es desenvolupa des del curs 2017-2018.

Tant aquest CFGM com el CFGS de Programació en la Producció en la Fabricació Mecànica s’ofereixen en dual.

2. Establir convenis de col·laboració entre centres educatius i empreses que permetin:

• Oferir formació a mida de l’empresa, impartida a l’empresa o al centre educatiu.
• Millorar les estades d’estudiants a les empreses en pràctiques (CFT, tastets d’oficis, alternança).
• Formació de tutors d’empresa.

Formació per empreses

En els darrers anys, els diferents centres de la ciutat han signat convenis de col·laboració amb empreses i/o amb entitats empresarials per poder oferir formació. Convenis amb diferents gremis (automoció, instal·ladors…) amb entitats empresarials (UEI, PIMEC), amb sindicats… I així, l’acostament de les empreses als centres d’FP és cada cop més habitual.

FP DUAL

Agafant el model alemany, s’ha volgut implementar una formació professional organitzada conjuntament per les empreses i els centres educatius, d’una manera coordinada en el procés formatiu dels nous professionals. L’objectiu és disposar d’un capital humà amb les competències i habilitats personals i professionals necessàries per incorporar-se al mon laboral i garantir una formació professional adaptada a les necessitats empresarials. Tot i que el teixit empresarial de Catalunya no és ni de bon tros com l’alemany (petita i mitjana empresa versus gran empresa), des de fa un parell de cursos que s’està implantant aquest sistema de formació que està donant els primers resultats.

L’empresa assumeix responsabilitats de formació i així l’adapta a les seves necessitats amb l’objectiu final de millorar l’educació rebuda i fer-la més útil al sistema productiu; així millora l’ocupació dels joves. Més del 33 % del currículum es fa en forma de pràctiques a les empreses. El primer any, els alumnes estan al centre educatiu, excepte les aproximadament 400 hores que fan formació en centres de treball. En el segon any, un terç de la durada del cicle es fa a l’empresa en qualitat de treballador o assalariat.

3. Fomentar una formació professional de més qualitat i més vinculada a les noves necessitats:

• Treballar per disposar de centres de formació professional de referència.
• Potenciar acords entre centres de formació professional, empreses i universitats.
• Incentivar la cultura emprenedora entre els estudiants, tant als cicles formatius com a la resta de l’oferta formativa, començant a l’educació primària.
• Potenciar estades d’aprenentatge de la comunitat educativa de formació professional en altres països i fomentar l’intercanvi d’experiències.
• Crear i prestigiar una xarxa d’empreses acollidores d’estudiants en pràctiques.

Actualment el Consell de l’FP està treballant per crear un centre integrat d’FP; per això ja ha arribat a acords amb entitats com sindicats (CCOO), universitats (UVIC) i altres agents de formació ocupacional per tirar endavant formació, tant per a aturats com per a treballadors en els centres d’FP de la ciutat.

A més, ha impulsat la internacionalització dels centres i ha fet que tots els centres de la ciutat disposin de la Carta Erasmus i puguin participar en programes de mobilitat.

Des del curs 2016-2017, el Consell de l’FP ha becat a tots els alumnes de grau superior amb 300 € per complementar les beques Erasmus + que reben del Ministerio, per tal d’ajudar-los i intentar ampliar els joves que volen participar en projectes de mobilitat internacional.

Un dels resultats del treball realitzat és la incorporació, en els darrers anys, de nous cicles professionals a l’oferta de l’FP de la ciutat o de l’ampliació dels grups existents. Aquests cicles incorporats responen a la voluntat d’oferir una formació adequada als sectors productius en desenvolupament del territori i millorar l’actual formació dels sectors econòmics en transformació i fer-la adaptable als canvis i transformacions del model productiu:

• CFGM d’Emergències Sanitàries (EMT).
• CFGM en Manteniment Electromecànic (EMT).
• CFGM en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar (Escola Estudi Margaret).
• CFGM en Estètica i Bellesa (Escola Estudi Margaret).
• CFGS en Estètica Integral i Benestar (Parc Estudi).
• CFGS en Caracterització i Maquillatge Professional (Escola Estudi Margaret).
• CFGS en Assessoria d’Imatge Personal i Corporativa (Escola Estudi Margaret).
• CFGS en Videojocs (Escola Pia).
• CFGS en Transport i Logística (Institut Carles Vallbona).
• CFGS Màrqueting i Publicitat (UVIC).

En el darrer curs 2017-2018, hi va haver tres nous cursos:

• CFGM en Xarxes, Instal·lacions i Estacions de Tractaments d’aigua (EMT).
• CFGS en Programació de la Producció en Fabricació Mecànica (EMT).
• CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral (Arsènic).

I en l’actual curs 2018-2019, s’hi han incorporat:

• CFGM Tècnic de Sistemes Microinformàtics i Xarxes (EDUCEM, 1 grup més a l’existent).
• CFGS de Sistemes Informàtics en Xarxa (perfil de ciberseguretat) (Ins. Carles Vallbona).
• CF Règim Especial (CFGM) en Futbol (privat al Centre Vallès).

D’altra banda, si bé el curs 2015-2016, a Catalunya el percentatge d’alumnes en dual no arribava al 2 % i a Granollers era d’un 5 %, el 2018, els alumnes en dual a Catalunya representen ja un 10 % i a Granollers un 12 %. L’objectiu, segons el govern català, és arribar al 30 o 40 % en uns deu anys.

Els dos cicles demanats per empreses o col·lectius empresarials: CFGM Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigua amb SOREA i CFGS de Programació en la Producció de la Fabricació Mecànica amb ADECAT, els dos a l’EMT.

Evolució dels alumnes en formació dual a Granollers:

• Curs 14-15: 20 alumnes.
• Curs 15-16: 85 alumnes.
• Curs 16-17: 116 alumnes.
• Curs 17-18: 150 alumnes.

Una altra de les novetats és que a partir del setembre de 2017, l’Ajuntament ha incorporat sis alumnes en la modalitat de beca-salari amb l’FP Dual. Concretament tres alumnes en Educació Infantil, dos en Informàtica i un en Administració i Finances. Es preveu que aquest any 2018 hi puguin participar fins a vuit alumnes.

Aquest projecte ha permès noves possibilitats de contractació per a joves, així com el desenvolupament de les relacions de les empreses amb els centres de formació.

Hem après la capacitat de desenvolupar projectes de formació amb empreses a partir d’un impuls de l’Ajuntament i de les escoles i empreses implicades. El treball en xarxa multiplica exponencialment els resultats obtinguts.

No obstant, existeix una asimetria dels diferents sectors econòmics i empresarials en relació a l’objectiu del projecte. Per altra part, no es disposa de les competències i, per tant, es depèn de les directrius del Departament d’Ensenyament.

La fortalesa de l’impuls que pot donar un organisme de coordinació com és el consell d’FP. Sense la seva existència, l’evolució de l’FP a la ciutat hagués estat més modesta.