Dinamització del comerç de proximitat com a marca distintiva de la ciutat

2010 i següents: finalitzen, al setembre, les obres de conversió en zona de vianants de la carretera, des de la plaça de la Corona fins al carrer de Torras i Bages, que és la inversió en urbanisme comercial més important realitzada mai a Granollers. L’illa de vianants creix cada any en forma de taca d’oli, fins a sumar més de 60.000 m2 continus el 2017, que és el centre comercial a cel obert més important de la comarca. L’ampliació de l’illa de vianants incrementa l’atracció de visitants de manera sostinguda i, per tant, la presència de marques comercials internacionals. La crisi i el canvi en la normativa sobre lloguers no afavoreix la competitivitat de la microempresa comercial.

2010 i següents: el Fòrum de Comerç s’ha reunit un mínim de 3 vegades l’any per coordinar les activitats de dinamització comercial de les associacions, entre d’altres temes.

2010 i següents: Granollers Mercat ha signat cada any un conveni de col·laboració econòmica amb l’associació de comerciants Gran Centre i Comerç de Dalt, i ha prestat suport a totes les associacions de comerciants alhora d’organitzar la logística i la promoció de les activitats de dinamització comercial.

El 2010 hi havia cinc associacions de comerciants. L’any 2017 n’hi ha 8, que han organitzat 50 accions de dinamització comercial al llarg del 2017.

2010 i següents: els dissabtes s’organitzen fires mercat de productes alimentaris artesans a diverses places del centre, per part de tres associacions de productors (pl. les Olles, Porxada i Corona) i tres promotors privats (Gastronomia Urbana, Fira del vi i formatge), amb el suport de Granollers Mercat.

2010 i següents: se celebra la primera edició de la Fira Eco-Gra, organitzada per l’associació de comerciants Comerç de Dalt al carrer Joan Prim; fins a l’actualitat.

2012 i següents: se celebra la primera edició de l’Open Nigth, organitzada per l’associació de comerciants Gran Centre, a l’Illa de vianants; fins a l’actualitat.

2012 i següents: en el marc del Pla estratègic de Palou, s’impulsa la marca Productes de Palou i es dona suport a la producció i comercialització dels seus productes (segell de Palou, subvencions, tastos al carrer, suport a la SAT Agrícola «Hort de Palou», presència a la Fira de l’Ascensió i al mercat del dissabte).

2012 i següents: a Can Muntanyola s’ofereix una programació mensual d’accions de formació de curta durada i gratuïtes, adreçades als comerciants, que posen l’accent en les TIC aplicades a la millora del màrqueting i la fidelització de clients.

2016: Gran Centre rep un premi de la Generalitat per la seva campanya de promoció amb motiu del seu 20è aniversari i en reconeixement a la seva activitat de foment de la cultura i el comerç (Cicle de Conferències, GRN, RedBaixes, Firastocs, etc.).

2016: en el marc del grup de treball sobre model comercial, es redacta un primer informe sobre els factors que incideixen en la definició del model comercial de Granollers.

2017: el Fòrum de Comerç i el Consell Econòmic i Social aproven el document Actuacions estratègiques per al comerç de Granollers. En aquest document s’indica que la creació d’una organització conjunta és una de les actuacions a desenvolupar, tot i que no es considera viable en l’actualitat, atès el mapa actual d’associacions i les seves pautes de col·laboració.

2017: es posa en funcionament el Mercat del Dissabte a la plaça de la Corona. La prova pilot del primer any és un èxit. La concessió a 5 anys es resol amb una major presència de producte ecològic i bona diversitat d’oferta. Bones accions de comunicació i bona acceptació de públic. Amb el mercat del dissabte s’aprofita per reordenar l’oferta de fires mercat impulsades per les associacions de productors (només en queda a la pl. de les Olles) i pels promotors privats (desapareix Gastronomia Urbana).

2017: es posa en funcionament la Llotja del disseny, una fira mercat multisectorial de promoció privada, de periodicitat mensual. Més de 25 empreses i dissenyadors diferents en cada edició. Presència també a la Fira de l’Ascensió 2018. Ampli suport de Granollers Mercat en les despeses de promoció i logístiques.

2018: s’inicien les obres de reforma del Mercat de Sant Carles, que milloren les instal·lacions (lavabos, clavegueram, telefonia, ventilació, enllumenat, gestió de residus i muntacàrregues), els accessos, els tancaments, les cambres refrigeradores i els magatzems del soterrani, així com el seu entorn, amb el cofinançament dels propietaris de les concessions.

Al llarg d’aquests anys s’ha augmentat la dinamització comercial en la mesura del que ha estat possible. El darrer any de què es disposen de dades (2017) es van realitzar 50 activitats de dinamització, la majoria de les quals van ser per a accions de difusió, per a ús d’equipament municipal, per a disseny gràfic i impremta, o per a infraestructures.

Tots els recursos emprats en aquesta temàtica han comportat veure necessari realitzar diversos estudis: un cens anual d’activitats i de locals buits, les dades dels quals es disposaran aviat, o una enquesta de fuga de compra i d’atractivitat, que es farà a finals de l’any 2018.

S’ha ampliat i diversificat l’oferta d’alimentació del mercat del dijous amb la concessió de nou parades d’artesania alimentària i d’horta de proximitat, que es concentren a la plaça de Perpinyà.

Granollers gaudeix de mercats i de fires a la via pública al voltant de 200 dies a l’any, atès que al mercat del dijous cal sumar-hi tota l’oferta diversa de fires mercat d’artesania alimentària i no alimentària que té la ciutat cada cap de setmana i altres dies de l’any.

Per últim, Granollers Centre ha instal·lat uns comptadors de vianants, dels quals disposem d’una sèrie des del 2016 per dos mesos de l’any (març i octubre). Properament rebrem les dades de març del 2018 i se’n podrà fer una valoració de l’evolució.

La principal acció de foment del comerç ha estat la conversió en zona de vianants. Hi ha molt marge per a accions futures de marca de ciutat, d’excel·lència del servei i de paper socialitzador del comerç, i l’acord amb Gran Centre és clau per implementar qualsevol actuació pública. El comerç de les microempreses, anomenat de proximitat, abans que res ha de ser competitiu.