Potenciació de la recerca i difusió del patrimoni cultural i natural de la ciutat i del seu entorn comarcal

Museu de Granollers

D’una banda, el Museu de Granollers ha esdevingut:

1. Centre de referència en la recerca i difusió del patrimoni: Investigació, documentació i difusió del llegat de Jordi Benito, donació a la ciutat de Granollers l’any 2012 (del 2012 al 2015). Realització d’una exposició l’any 2015 i edició de dos llibres l’any 2015 i un catàleg (Instal·lació permanent de Jordi Benito al parc de ponent de Granollers) l’any 2018.
2. Paper educatiu: projecte Relats d’art i Feedback, projectes didàctics a l’entorn del patrimoni (del 2013 al 2017), i projecte didàctic de tallers per a escolars i estudiants (cada curs escolar el Museu de Granollers desenvolupa una oferta didàctica amb una trentena de tallers dirigida als centres educatius de Granollers i comarca).
3. Foment i millora del coneixement sobre el patrimoni històric i artístic de la ciutat: creació d’una web d’art urbà (2017), incorporació en l’espai públic de l’obra Interval temporal, de Manel Batlle, a la plaça Can Trullàs (2017) i Instal·lació permanent al parc de Ponent de Jordi Benito (2018).
4. Punt de difusió de les diferents col·leccions del fons i artistes de la comarca (política de programació d’exposicions i publicacions del Museu de Granollers). El Museu de Granollers té un fons molt heterogeni, des d’obres d’arqueologia fins a obres d’art contemporani. Actualment es poden visitar a les sales del museu més de 107 obres que expliquen la història i l’art del nostre país. Des d’obres del nostre passat romà fins a 42 obres d’artistes que exemplifiquen els canons de l’art contemporani català i que estan representats en els museus més significatius del nostre país com és el MACBA i el Reina Sofia.

A més, des de l’any 2012, el Museu de Granollers porta a terme una línia editorial amb l’objectiu de donar a conèixer els artistes més representatius de la comarca, com Paco Merino (2013), Antoni Cumella (2014), Josep Uclès (2014), Enric Maurí (2015), Carles Hac Mor (2015), Anna de Matos (2015), Jordi Benito (2015), Pere Salinas (2016), Ricard Geladó (2017), Lluís Peñaranda (2017), Amador Garrell (2017), Lluís Estopiñan (2017) i Utopies Persistents. Col·lecció d’art contemporani (2017).

Per la seva banda, l’extensió Museu de Granollers Ciències Naturals ha originat una gran activitat en aquest període amb la inauguració del nou edifici del Museu de Ciències Naturals de Granollers el desembre de 2012.

L’any 2014, obté el reconeixement per part de la Generalitat de Grup de Recerca Emergent sota el nom de Bibio, i l’any 2017 la Generalitat reconeix el Grup de Recerca Preconsolidat sota el mateix nom de Bibio.

En aquests anys, s’han publicat més de 100 articles científics tant en revistes nacionals com internacionals i s’han dut a terme accions de divulgació de les àrees de recerca i dels seus resultats. Al mateix temps, es desenvolupava el web del museu i diversos canals en línia d’informació.

Roca Umbert

Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, en relació amb la potenciació de la recerca i difusió del patrimoni cultural de la ciutat, treballa en una doble línia: la Tèrmica i la Troca.

La Tèrmica és un centre d’interpretació del passat industrial i un equipament de difusió de la memòria històrica de Roca Umbert, que vincula el passat industrial de la fàbrica amb la tecnologia. L’equipament es va restaurar l’any 2011 i la museografia es va posar en marxa el 2014. La seva missió és promoure la intersecció d’art, ciència, patrimoni i tecnologia, donant a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat de Granollers a partir de les calderes, turbines i motors conservats de la Tèrmica de Roca Umbert. Els seus objectius són: conservar el patrimoni industrial i tecnològic, posar en valor el patrimoni industrial i tecnològic, i sensibilitzar en temes de tecnologia i energia.

El 2016 es va assolir una gran fita: signar el conveni per formar part del Sistema Territorial del mNACTEC, fet que va posicionar la Fàbrica en el marc de la Xarxa Nacional que promou la conservació, preservació i difusió del patrimoni industrial català. Aquesta Xarxa està impulsada per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

En l’àmbit del programa expositiu, es programen dues exposicions l’any, el contingut de les quals neix fruit de la recerca a partir del fons documental de la fàbrica i que està conservat a l’Arxiu Municipal, així com la resta de fonts que són necessàries. El període històric en què es treballa és el Granollers industrial al segle XIX i XX. L’actual exposició permanent s’anomena “La Tèrmica s’activa” i es pot visitar durant tots els caps de setmana de l’any.

S’ha presentat una programació de continguts per a escoles que té un ventall ampli (recorregut històric, recorregut tecnològic i recorregut energètic) amb una alta participació d’instituts de la ciutat, així com també d’altres ciutats (Terrassa, Barcelona, etc.).

Pel que fa al programa divulgatiu, es preparen dos dies amb dues xerrades de divulgació científica, coordinades pel divulgador Marc Boada, una de les quals se celebra en motiu de la Setmana de la Ciència.
També es participa a les Jornades Europees de Patrimoni.

S’ha continuat treballant en la divulgació dels continguts més enllà de la Tèrmica, i es treballa de manera coordinada amb l’Arxiu Municipal per presentar les entrevistes als antics treballadors que es van realitzar entre 2005 i 2008 per poder ser consultades en línia.

Es treballa amb activitats al territori, com són La Tèrmica dels Gregorins i les Gregorines i projectes participatius amb les escoles, coordinats amb l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Granollers en el marc del projecte “Posa’t en Òrbita”.

També es dona suport a les activitats de la fàbrica cedint l’espai per a activitats (concerts al Minibeat i Mostra d’Art Urbà).

Anualment, en coordinació amb el museu, es dissenya un itinerari de patrimoni industrial, anomenat “Xemeneies i fàbriques”.

La Troca, centre de cultura popular i tradicional, és l’equipament destinat a la cultura d’arrel tradicional que es va inaugurar l’any 2006. La missió del centre és vetllar per la dinamització i preservació de la cultura tradicional i popular, és a dir, el conjunt de valors simbòlics, coneixements tècnics, formes d’organització social o pràctiques culturals presents a la vida quotidiana de les persones i els grups socials. Els seus objectius són: afavorir la interrelació entre les diferents entitats, l’aparició de projectes comuns i la creació d’espais de reflexió, investigació, creació i difusió de la cultura popular i tradicional.

Els programes que es porten a terme són:

• Residències d’entitats: es dona suport a entitats que desenvolupen la seva activitat vinculada a la cultura popular i tradicional (nou associacions). S’hi ha establert un conveni de residència per a l’acollida d’aquestes entitats, la dinamització de la seva activitat i l’ús de tallers per la producció de la festa major.
• Programa de difusió de música i danses tradicionals a través de tallers i workshops.
• Programa de formació per a infants i adults de gralla i percussió.
• Programa de promoció de festes populars amb tallers familiars.
• Suport a l’organització d’activitats organitzades per les entitats residents, com són el Quinto de nadal, l’Home dels Nassos, la Diada de Xics, jornades de formació i altres.
• Suport a la producció de l’exposició Cases de la festa.
• Programació de tallers “Festegi qui vulgui” per acostar nous públic a les entitats. Aquests tallers impulsats per la Troca i per les entitats residents (Drac, Diables, Colla de Gegants i Capgrossos, Xics de Granollers, Esbart Dansaire i Passaltpas), tenen l’objectiu de divulgar i donar a conèixer l’activitat que fa cada entitat a totes aquelles persones que vulguin conèixer millor el funcionament de les entitats festives. Aquesta programació està adreçada a públic familiar.

Arxiu Municipal

L’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), des del 2011, ha impulsat diversos projectes per potenciar la recerca documental i la difusió del patrimoni documental de la ciutat, donant a conèixer la documentació de l’Arxiu i fomentant l’increment d’aquest patrimoni.

Les accions portades a terme han estat:

• El 2011 es crea el grup d’assessorament per al tractament i la documentació del fons audiovisual, i el 2013, el grup de voluntaris que descriu fotografies i el grup de descripció de correspondència antiga de l’Ajuntament.
• El 2012 s’inicien les exposicions de fotografies de l’AMGr a la Porxada; actualment se n’ha inaugurat la 23a exposició.
• El 2013 s’inicien les “Tertúlies de l’Arxiu”, trobades obertes a la ciutadania per a la recuperació de la memòria històrica de la ciutat; actualment ja se n’han fet 37 tertúlies.
• El 2014 s’obre el nou canal de YouTube de l’Arxiu, per donar a conèixer els documents audiovisuals de l’Arxiu, així com les entrevistes de testimonis de la secció de Fonts Orals.
• El 2015 es presenta el Portal de l’Arxiu fotogràfic on es van penjant fotografies històriques de la ciutat periòdicament; actualment hi ha més 11.300 fotografies disponibles.
• El 2015 es presenta també una nova plataforma anomenada Arxiu Digital, que conté els documents d’arxiu digitalitzats, així com també la premsa històrica. Per completar la difusió de l’hemeroteca municipal, a principis del 2018 s’amplia amb un nou apartat amb la incorporació d’Estudis i Publicacions de la Ciutat. Actualment compta amb 25.503 documents, amb un total de 261.961 pàgines.
• El 2016, dins del Portal de Transparència de l’Ajuntament, es presenta la secció de l’AMGR, que posa a disposició pública gran part de la feina realitzada.
• El 2017 l’Arxiu va col·laborar activament en diverses recerques importants, com per exemple el descobriment de la prova documental que evidenciava l’existència d’un camp de concentració franquista a la ciutat i en la recerca dels deportats granollerins, iniciada per la Núria Sala, que va culminar amb l’acte d’homenatge del gener de 2018.
• Al llarg del 2017 i a principis del 2018 l’Arxiu Municipal ha col·laborat en diversos documentals a nivell nacional com: “Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana”, que es va emetre a TV3 el juny de 2018, projectes de ciutat, com els documentals de VOTV, i en molts dels actes de recuperació de la memòria històrica de la ciutat, en exposicions a la Tèrmica de Roca Umbert i al Museu de Granollers al voltant dels 80è aniversari del bombardeig de Granollers. La col·laboració amb la utilització de documents d’arxiu també ha estat present en projectes d’artistes innovadors de reconegut prestigi que es van presentar en l’edició del Panoràmic del 2017 i que també es presentaran en la propera edició d’aquest 2018.

A més de tots els projectes citats, des del 2010 també ha estat una prioritat per a l’AMGr la incorporació de nous fons privats d’empreses, personals i familiars, així com d’entitats que han permès enriquir el patrimoni documental de la ciutat.

Museu de Granollers

Les dades dels tres darrers anys mostren un petit augment constant d’usuaris fins arribar als 21.576 usuaris de l’any 2017.

Cada any, més de 3.500 alumnes han fet tallers al Museu de Granollers. Tot i mantenir-se amb valors constants, cal destacar el curs 2012-2013, quan van assistir-hi 5.138 alumnes.

Del projecte Relats d’art i Feedback, projecte didàctic a l’entorn del patrimoni, els usuaris han anat a l’alça en el període 2013-2017: des dels 439 del primer any fins als 599 del darrer, tot i que un any (el 2015) van superar les 780 persones.

De la línia editorial descrita anteriorment sobre els artistes més representatius de la comarca, el total d’exemplars de totes les obres ascendeix a 6.550 exemplars.

Així doncs, s’ha incrementat el nombre d’usuaris del museu de Ciències Naturals de forma extraordinària un cop se n’ha obert el nou edifici i, tanmateix, han augmentat les publicacions i les cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu.

Usuaris del museu: visitants i escolars
Publicacions: nombre d’articles en revistes científiques indexades internacionalment
Cites de les publicacions: cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu

Roca Umbert

Les dades de Roca Umbert mostren un total de 5.348 usos el 2017 a la Tèrmica (darrer equipament habilitat museísticament). La Troca ha tingut 74.308 usos i ha donat cabuda a 15 entitats de cultura popular (13 de manera estable i dos de temporals).

Arxiu Municipal

Des del 2010 fins a l’agost de 2018, l’arxiu ha tingut 2847 usuaris que han consultat la documentació de l’Arxiu. S’han realitzat 347 ingressos de documents per part de la ciutadania i s’han registrat 15 nous fons documentals. S’han realitzat 113 activitats de difusió i han col·laborat 148 persones a les activitats de l’Arxiu, en els grups de voluntaris i a les tertúlies.

D’una banda, des del Museu de Granollers, s’ha vist com el treball en xarxa multiplica exponencialment els resultats obtinguts.

Les activitats, visites i tallers que es duen a terme en el marc del Museu de Granollers afavoreixen el coneixement de la ciutat de Granollers i la seva història, i són una eina d’aprenentatge en àmbits ben diversos, fent de la història de la ciutat i del seu patrimoni un recurs en l’educació.

L’acció educadora del Museu de Granollers té com a objectiu esdevenir un estímul i un recurs per a l’aprenentatge, l’anàlisi, la reflexió i el coneixement directe del patrimoni cultural local. Les activitats educatives que s’hi presenten han contribuït a formar els alumnes, a iniciar-se en la utilització de recursos materials, l’associació d’idees, la reflexió, el diàleg i la capacitat d’expressar-se, entre altres habilitats. Totes les propostes educatives estan relacionades amb les col·leccions del Fons del Museu.

El Museu i els diferents espais on es programen activitats s’han convertit en espais de diàleg, espais generadors de nous coneixements, de pensament, d’idees i reflexió al voltant de la nostra història present i passada.

Des de Roca Umbert Fàbrica de les Arts s’estima que cal planificar amb temps suficient per poder plantejar correctament les activitats i establir terminis realistes per a la producció i el muntatge; estan especialment atents als diversos ritmes dels diferents actors que hi participen.

Des de l’Arxiu Municipal, la creació dels grups de voluntaris han estat un encert alhora d’involucrar la ciutadania en les tasques de descripció de documents d’arxiu, obrint al públic un espai que fins aleshores era tancat i amb un públic molt restringit. La col·laboració ciutadana, l’augment de les activitats de difusió i la utilització de les noves tecnologies per posar a l’abast de la ciutadania els fons documentals de l’Arxiu han permès créixer de manera exponencial es usuaris d’arxiu, així com incrementar les donacions privades i la visibilitat de l’Arxiu i del patrimoni documental de la ciutat.

El conjunt d’activitats de difusió ha contribuït a què la ciutadania conegui les funcions dels arxius i que les persones i entitats de la ciutat valorin el seu propi patrimoni documental fins al punt que s’acostin a l’Arxiu Municipal per donar-lo o cedir-lo, amb una voluntat clara i explícita de contribuir a la recerca i el coneixement de la història de la ciutat.