Todo es color
Estellon, Pascale. Todo es color. Maeva Quins colors trobem a la natura? Un imatgiari per posar nom als diferents tons de cada color i a la flora i fauna del nostre entorn.
Author Archive for: valientemajp
Entries by valientemajp
Casa teva, casa meva
Dubuc, Marianne. Casa teva, casa meva. Joventut Llibre d’observació de gran format. Molts personatges i petites històries paral·leles.
Entrevista a Maria Carme Roca i Costa
(inventada) “Si vols dedicar-te a això, la paraula rendició no pot estar al teu diccionari” Comencem pel principi: com van ser els teus començaments com a escriptora? Bé, quan jo era petita em volia dedicar al ball, no pas a l’escriptura. És cert que més endavant, ja a la Universitat, vaig decidir estudiar dins […]
Sorpresa, que comenci la festa!
No sé ben bé què hi feia jo allà, però resultava ser que no era l’únic que havia rebut la invitació. Estàvem allà en Xavi, en Jaume i jo. Érem tan sols companys de classe, no m’atreviria a dir que érem amics. Potser per la manca de seguretat o per no saber què ens esperava, […]
Inconscient
M’he despertat en una habitació, estirada en una llitera, completament sola. Però a prop, puc veure una llum que prové d’una porta, darrera de la qual sento veus de diversos homes, que parlen seriosament, o això és el que a mi em sembla. Em fa un mal horrible el cap i, realment, no recordo què […]
La trucada
Jo estava asseguda a la meva butaca preferida, aquella que està folrada de pell i és perfecte per submergir-te en els teus pensaments. Doncs, juts quan se’m van aclucar els ulls… −Cling, cling! I vaig pensar… Qui deu ser, ara mateix? En aquest moment, en el meu moment! Vaig obrir el telèfon en busca d’aquell […]
Mi vida
13 de mayo nací lo primero que hice fue sonreír. No esperaba que el destino se fuera a reír de mí. Qué esperabas, ¿un día 13? Respira, mira, quiere y crece. El primer año de vida desfallece, No llegué al segundo que me destruyó todos los que fueran a venir. Lloros, sangre y muerte. No […]
La pluma
(personificació) Como una pluma que deja sus recuerdos a cada paso, como cada vez que llora tinta, la escupe, la babea o hasta la pierde. Como, cada vez que la cojo y ella empieza a contarme cosas fabulosas, tanto hazañas como desventuras pero siempre por horas.
El braçalet
(microrelat) I al meu braç portava aquell braçalet que no m’havia arribat a posar mai.
Roc
1. Plovia. Semblava una d’aquelles tardes perfectes per filmar una escena dramàtica en la que el protagonista mira per la finestra i està plovent mentre sona, de fons, un piano trist i solitari. A les 17:00 va venir la senyora Moore, tal i com havíem acordat. En entrar a l’oficina va seure lentament […]