Entrades

imatge d'un ull

Com ja avançàvem en un post anterior, el projecte EYES ha esdevingut un element innovador molt necessari en l’intent d’acostar les polítiques municipals al jovent, tot mostrant que en poden ser partíceps aportant les seves idees. I, tot i que el projecte s’ha centrat en la sostenibilitat i l’energia, el model és fàcilment transportable a altres àmbits, complint així amb l’objectiu expansiu de poder arribar a totes les ciutats i a qualsevol departament dins d’un ajuntament. Amb la col.laboració de les joves, les polítiques locals s’enriqueixen, doncs estan vertebrades a partir de diferents veus de diferents generacions i àmbits, i la finalitat última és que aquesta cooperació s’extengui en el temps.

 

La metodologia s’ha basat en el concepte de Living Lab (o “laboratori viu”), i cada país ha adaptat les seves característiques a aquest concepte, com per exemple amb diferents actualitzacions del projecte segons les necessitats dels joves, que han demanat, entre d’altres, adquirir coneixements en la matèria o millorar les seves competències en comunicació. L’EYES ha dividit la seva metodologia en tres fases principals:

 

  1. Captació: tant del Consell d’Assessors (CA) com dels Equips d’Intervenció Juvenils (EIJ o YIT): tenint en compte les limitacions de temps que tothom té en el dia a dia, s’han proporcionat les eines necessàries per involucrar les persones de cada grup en el projecte, i tothom ha après un mica de cada grup, això inclou també els representants dels ajuntaments; s’han creat sinergies que han esdevingut molt positives i d’aquesta manera s’ha enriquit la participació.

 

        2. Participació juvenil: en aquesta fase, ha estat imprescindible proporcionar uns coneixements als grups de joves, que o bé ja tenien però volien millorar (com és el cas de l’emergència climàtica), o bé no tenien i això actuava com a barrera de participació (els cicles polítics locals i les estructures participatives en general, i les adreçades al jovent en particular). A més a més, i ja amb les eines necessàries proporcionades, els EIJ han afegit a les seves pròpies idees (en forma de recomanacions en planificació climàtica), les aportacions d’altres joves no involucrats en el projecte, mitjançant enquestes o xerrades i altres events, tot per arribar a la següent fase.

 

       3.  Avaluació: on s’han analitzat els resultats de l’enquesta, avançant en el document de recomanacions, però també els coneixements adquirits per les joves, a través del CA, mitjançant diferents mentories i sessions de seguiment, així com en una darrera sessió de validació, on es van treballar casos d’estudi que replicaven situacions hipotètiques que perfectament es podien donar en la realitat.

 

Incidint en l’aprenentatge dels joves, aquests han rebut uns coneixements de part del Consell d’Assessors, que els han permès desenvolupar unes competències, com per exemple el treball en equip que ha permès crear el mètode de recerca (opinions i idees pròpies i d’altres joves mitjançant les enquestes i els tallers) per recollir la informació necessària per poder elaborar les recomanacions finals en política climàtica. D’aquesta manera, la col.laboració és un fet, i es construeix una visió compartida de com treballar en el benefici de la ciutat. 

 

Quan abans comenci el jovent a implicar-se en les decisions que poden ser cabdals pel seu futur com a ciutadans (un esperit crític que hauria de començar a desenvolupar-se a les escoles), més aviat se n’adonaran que poden influir amb les seves aportacions. Per altra banda, els ajuntaments han de facilitar aquesta participació: millorant en aspectes com la difusió en planificació climàtica i assentant les bases de participació amb eines i recursos permanents, com per exemple Consells de Joventut.

 

Ara el que cal és replicar aquest projecte reeixit en els diferents àmbits municipals, amb els retocs necessaris per inclús millorar-lo i adaptant-lo a les necessitats de cada matèria.

 

Podeu trobar la guia al complet a la web del projecte, al final de l’apartat “Altres Documents“.

La bola del món sobre una mà

En el context actual de pandèmia, els esforços s’estan concentrant en l’erradicació de la COVID-19, de manera que el combat del canvi climàtic ha quedat una mica frenat; però no és menys cert que aquesta inesperada situació obre les portes a una reordenació de polítiques entorn la planificació climàtica a nivell global. Si bé cal avançar amb fets i no quedar-se estancat en les bones paraules i els grans propòsits i intencions, cal aprofitar el filó que, en aquest cas una crisi sanitària (mai desitjada per altra banda) ens pot oferir.

 

Degut als confinaments que van començar el passat mes de març i que encara segueixen vigents arreu del món en major o menor mesura, el 2020 es va batre el rècord en caiguda d’emissions de CO2, per sobre del 7%; si bé és una dada insuficient, doncs no s’estan assolint els objectius de l’Acord de París, (que substitueix, i millora en la teoria el Protocol de Kyoto i que té com un dels seus objectius evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti per sobre dels 1,5º C) és un bon punt de partida.

 

Es doncs el moment d’aprofitar aquest context, i hi ha arguments a favor de poder assolir els objectius marcats, sempre que existeixi la voluntat d’aconseguir-los (cal que els països més industrialitzats compleixin amb el pactat a la Convenció de París, on es va generar l’Acord). La conjuntura actual presenta dos eixos principals: per una banda, els Estats, i per l’altra l’empresa privada.

 

A nivell europeu, la UE ha preparat uns fons de recuperació que principalment es centraran en la transició ecològica i les energies renovables; del control que exerceixin d’aquests fons en dependrà en gran mesura l’èxit de la proposta. També s’esperen canvis importants als Estats Units d’Amèrica, on l’arribada d’un nou president a la Casa Blanca ha comportat la reentrada del país a l’Acord de París: aquí caldrà veure si és un acte de cara a la galeria o una sincera declaració d’intencions. I també a l’Àsia Oriental, encapçalada per la Xina i el Japó, sembla que s’està avançant, tot i que potser no amb la celeritat desitjada: i és que aquest dos països, entre d’altres, s’han compromès a produir emissions netes, és a dir, a neutralitzar la mateixa quantitat de carboni que emeten, en el període comprès entre 2040 i 2060.

 

Per la seva banda, el sector privat ha pogut comprovar que les energies renovables són més rentables que les seves predecessores, i encara que aquest sigui el motiu del canvi i no el convenciment d’actuar d’una manera responsable amb el nostre planeta, cal aprofitar el moment.

 

A nivell local, Granollers tornarà a formar part aquest any 2021, junt amb ciutats de França, Itàlia, Àustria i Estònia, del nou projecte de la Unió Europea: Climatubers. Al igual que l’EYES, es centrarà en el jovent, i pretén arribar (mitjançant joves en una situació més favorable) a les persones més vulnerables per la situació climàtica a través de vídeos participatius (evitant així també l’exclusió digital), de manera que puguin afegir la seva veu en l’acció social per combatre el canvi climàtic: explicant les desigualtats que la situació climàtica està provocant, i que d’aquesta forma altres agents socials puguin recollir els seus inputs i actuar en conseqüència. Es tracta de vincular una vessant social amb una de digital, que comportarà també un aprenentatge en disciplines com per exemple l’us de la càmera de vídeo, edició, etc., amb la finalitat d`establir polítiques climàtiques que portin la inclusió per bandera.

Ens acostem al 31 de gener, data en què finalitza el projecte EYES, ideat per treballar durant dos anys en la involucració de les persones joves en la planificació climàtica de les ciutats de cada país participant (Itàlia, França, Dinamarca, Bulgària, Polònia i al nostre territori, Granollers). Ara és un bon moment per fer un balanç del projecte. Desde Sønderborg fins a Cieszyn, de Nàpols a Varna, passant per Lió i Granollers, l’EYES ha permès establir sinergies no només entre el grup de joves i cada ajuntament, així com amb les persones expertes en la matèria, sinó també amb les diferents ciutats entre sí, inicialment amb trobades presencials organitzades pels diferents països, i finalment amb sessions virtuals quan la situació de pandèmia ha capgirat els plans inicials previstos.

 

I aquest projecte no acabarà aquí, doncs un dels eixos principals de l’EYES és extrapolar la metodologia (involucració de les joves, aprenentatge de la matèria, recerca, avaluació, adquisició d’habilitats, etc.) a altres ciutats i en altres àmbits que poc poden tenir a veure amb l’emergència climàtica: la idea és acostar la veu del jovent a les importants decisions que han de prendre els polítics a nivell local, ja sigui en aquesta matèria o en una altra. És a dir, fomentar la participació de les persones que, per raons d’edat, en un futur proper han de liderar els canvis socials, de manera que contribueixin des de ja a corregir aquells aspectes de la societat susceptibles de millora.

 

Amb les diferències culturals existents en sis ciutats europees de sis països diferents, i adaptant la metodologia a cada realitat, el projecte s’ha vertebrat a partir de tres grups principals: els grups de joves (YIT’s, de l’anglès Youth Intervention Team – localment anomenat Grup d’Acció pel Clima), les persones expertes en qualitat d’assessors (AB, per les seves sigles en anglès “Advisory Board”) i el personal tècnic dels ajuntaments, que ha actuat principalment d’enllaç entre els dos primers. Si bé és cert que cada vegada hi ha més joves pendents de la situació climàtica i amb ganes de fer coses i d’organitzar-se, habitualment se’ls presenten dos problemes principals: tenen uns coneixements limitats en la matèria (en molts casos), i a més, no disposen d’una estructura per fer-se escoltar, o existint aquesta, no els és coneguda.

 

En el primer d’aquests dos punts, els AB’s juguen un paper cabdal, ja que per vocació o per ocupació, dediquen molta part del seu temps a temes com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, entre d’altres, i poden resoldre els dubtes que tinguin els YIT’s, apart d’aconseguir que augmenti el seu interès amb els temes relacionats amb l’emergència climàtica. Els AB’s actuen de manera totalment desinteressada, i el projecte ideat per la Unió Europea contribueix a donar més visibilitat a la seva tasca (a través de tallers dirigits als grups de joves, o amb la seva participació al festival online ECOFest).

 

De la segona part, se n’encarreguen els ajuntaments, que com a institucions han de seguir vetllant perquè les persones joves puguin participar i donar la seva opinió en els temes que més interès els desperten, facilitant les eines que els permetin actuar com a interlocutors i amb la confiança que les seves aportacions seran escoltades i respectades.

 

En el cas de Granollers, fins a 34 joves i 20 experts assessors s’han involucrat en algun moment en l’EYES, i això és gràcies a la flexibilitat d’un projecte que entén que, durant dos anys, ni els joves (per estudis, èpoques d’exàmens, feines esporàdiques, etc.) ni les expertes (que sovint disposen encara de menys temps) poden dedicar totes les hores que voldrien. El projecte ha estat obert durant tot aquest temps a entrades i sortides de participants, facilitant, per una banda, que cadascú aportés quan li fos possible, i per l’altra, que aquelles persones que no coneguessin el projecte des de el principi, es poguessin sumar més tard.

 

Els membres dels YIT’s, com és evident, han estat els protagonistes principals de l’EYES, amb el suport municipal i ben assessorats pels AB’s. I entre altres coses, han elaborat recomanacions en matèria de planificació climàtica al llarg del projecte que han estat finalment presentades als polítics locals; han co-creat diferents esdeveniments com Taules d’Acció Climàtica i festivals sobre sostenibilitat i ecologia; han desenvolupat noves habilitats, o han potenciat les que ja tenien (en tecnologia, oratòria, etc.); i el més important: han aprofitat les seves pròpies capacitats comunicatives per incentivar la participació d’altres joves que no coneixien el projecte. 

 

Tot plegat, ha estat un projecte molt interessant a tots els nivells, i si la seva metodologia és capaç de replicar-se en altres àmbits i departaments municipals, es podrà considerar tot un èxit, partint de la idea que qualsevol canvi a nivell global ha de començar de manera local.

La jove activista sueca Greta Thunberg ha estat escollida per la revista Time persona de l’any 2019, pel seu paper destacat a l’hora de conscienciar sobre la crisi climàtica i convertir-se en un referent dels joves per l’acció climàtica.
Thunberg, de 16 anys, es va donar a conèixer en iniciar en solitari una vaga contra l’escalfament global davant el Parlament suec a mitjans de 2018, donant inici així a la iniciativa “Fridays for future”.
Entre les seves darreres accions, hi ha la participació a la darrera Cimera del Clima, la COP25, que va tenir lloc a Madrid aquest mes de desembre. A la trobada hi va arribar després de creuar l’oceà Atlàntic a bord d’un catamarà.
Greta thunberg ha estat la persona més jove que ha rebut aquesta distinció del magazine nord-americà.

Enguany se celebra el centenari del naixement de Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919 – 2004), el primer catedràtic d’ecologia de les universitats espanyoles i un dels principals ecòlegs i científics catalans. El llegat del professor Margalef és immens, 635 publicacions científiques i nombrosos llibres. S’han instaurat diversos premis en la seva memòria i un dels més importants és Premi Ramon Margalef d’Ecologia, del departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. El científic premiat aquest 2019 ha estat el professor Carlos M. Duarte, biòleg oceanògraf, que s’ha destacat per les seves aportacions en demostrar que els ecosistemes costaners vegetats actuen com a embornals de carboni i, posteriorment, el carboni és enterrat en els sediments costaners. Van anomenar aquesta troballa “carboni blau” i aquest fet ha estat molt influent en les negociacions sobre el canvi climàtic de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic com una contribució fonamental per mitigar el canvi climàtic.
(Crèdit de la fotografia: Universitat de Barcelona)

Per saber-ne més:

http://www.ub.edu/laubdivulga/margalef/index.html

http://icmdivulga.icm.csic.es/any-margalef/?lang=ca

https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/premis/detalls/Carlos-M.-Duarte-guardonat-amb-el-Premi-Ramon-Margalef-dEcologia-2019

https://www.sostenible.cat/node/121947

Ahir va començar a Madrid la 25a COP (Conferències de les Parts), unes conferències de l’ONU per estudiar i proposar mesures respecte a la crisi climàtica. L’objectiu d’aquesta cimera és impulsar i aprovar acords per tal d’assolir la neutralitat de carboni per a 2050. Hi participen 197 parts (196 països més la Unió Europea) que intentaran avançar cap a la implementació dels acords amb obligacions específiques. Paral·lelament a la reunió de representants polítics (l’anomenada Zona Blava), hi ha una Zona Verda perquè la societat civil pugui interactuar.

Els socis espanyols del projecte EYES (Ecoserveis i Ajuntament de Granollers) representaran el consorci del projecte EYES Erasmus+ a la COP25, organitzant un taller participatiu per a joves, entitats públiques i privades interessades en la presa de decisions i elaboració de polítiques d’acció climàtica per intercanviar idees sobre: ​​(a) com es pot incloure la visió dels joves en la planificació climàtica, (b) reflexionar sobre els obstacles que actualment no permeten incloure la visió dels joves en la planificació local i (c) quins mecanismes podríem posar en marxa que permetessin fer arribar la veu dels joves en els processos d’elaboració de les polítiques i de presa de decisió en l’àmbit del clima. El taller tractarà de com els joves poden influir en les polítiques d’acció climàtica i de com ells, que són els més afectats pel canvi climàtic, poden ajudar els municipis a millorar els plans local de mitigació i adaptació al canvi climàtic per tal que siguin eficaços i esdevenir municipis resilients al clima per al 2050.

Quan: l 12 de desembre de 13:00 a 13:45 hores.
On: IFEMA (Madrid) – Fòrum societat civil i jovent CODI – FSJ008
Per qualsevol pregunta podeu escriure a cristina.bajet@ecoserveis.net

Ens veiem a COP25!