Ja hem tractat diferents qüestions al voltant de la privacitat. El passat 2009 la suspensió de Wikileaks ja posava en evidència les fragilitats pròies de la xarxa. Què cal dir d’Anonymous? I si parlem d’ara, un bon resum del 2013 el podríem fer denominant-lo ‘any d’Snowden’. De fet, mentre escrivim aquesta entrada ens assabentem que  a dia d’avui surt una notícia que ens alerta que 40 milions de dades procedents de tarjetes de crèdit han estat interceptades. I així, unes quantes notícies més.

Pel que destaquem dos temes que ens han agradat als mitjans aquest desembre:

1/ Ramoneda ens alertava aquest passat dimecres a l’ARA  de les fragilitats del sistema durant el 2013. I moltes anaven lligades a la xarxa. Destquem dos bonics paràgrafs:

‘L’estat més poderós del món contra un home sol. Aquesta és una de les imatges més fortes que quedaran de l’any 2013. ¿Tan vulnerable se sent un estat per sentir-se amenaçat pels llapis USB que un home hagi pogut robar? És difícil posar-se en el lloc de Snowden i ser capaç d’imaginar què li va passar pel cap, què va dur un discret buròcrata dels serveis secrets americans a córrer un risc que el podria dur a la presó de per vida. Uns el consideren un traïdor, altres un heroi. Snowden ha aportat proves documentals que estem exposats a la visibilitat absoluta. I que la paranoia d’un estat és directament proporcional a la seva dimensió com a potència. Tres conclusions. Primera: si el dret a la intimitat és condició d’una societat lliure i si un país totalitari és aquell on els ciutadans no tenen espai privat, les nostres democràcies estan contaminades pel virus del totalitarisme. Segona: a l’hora d’escollir entre llibertat i seguretat, contràriament a la seva tradició, els ciutadans dels Estats Units tendeixen a privilegiar la seguretat. Pot ser que sigui un efecte col·lateral de l’11-S. Tanmateix, l’afició a les armes és un indici d’una certa patologia de la seguretat. Tercera: els estats no suporten que la ciutadania prengui consciència que són vulnerables. Les noves tecnologies els donen poders enormes, però també fan que un sol home amb un ordinador pugui provocar un daltabaix al sistema. ’

(…)

‘El telèfon mòbil s’ha convertit en un perill per al poder. Allà on hi ha un esdeveniment hi ha un ciutadà que, des d’alguna finestra, està enregistrant el que passa. Un testimoni incontrolat, i per tant incòmode. Els abusos de poder són més difícils d’ocultar. Els hackerspoden ficar-se en els llocs virtuals més inesperats. ¿Fins a quin punt el poder pot suportar la transparència? Els ciutadans estan en més estat de visibilitat que mai: pel seu propi narcisisme -a la xarxa la idea de pudor s’esvaeix ràpidament-, perquè al núvol hi arriba tot (i si hi és està disponible), i perquè l’ull electrònic del poder abasta més que mai. L’únic consol és que el mateix poder també està sotmès a la nova visibilitat, l’omnipresència de les mirades. Si els ciutadans perden la por, seran més forts.’

2/ El programa Salvados, conduit per Jordi Evolé, sempre tracta temes d’actualitat amb un periodisme que busca la pregunta i el qüestionament. En ‘¿Nos espían?’, Evolé va donar la veu a hackers, periodistes i d’altres experts en el tema sobre la seguretat. Podeu veure el programa a la web de Salvados: ¿Nos espían?