Glossari – Drogues

Inici

SOBRE DROGUES

Una droga, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), és aquella substància que introduïda en l’organisme per qualsevol via d’administració produeix una alteració del Sistema Nerviós Central de l’individu i, a més, és susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues alhora.

La realitat constata que no totes les persones que prenen drogues acaben tenint un consum problemàtic. El que està clar és que dins la nostra societat de consum alguns consums de substàncies poden esdevenir conflictius, de manera que s’accepta que el consum de substàncies comporta riscos implícits.

Prendre o no prendre drogues és una decisió de cada individu, per això la millor manera d’optar amb llibertat i decidir per un mateix és tenir-ne informació i una actitud crítica davant de totes les pressions, mites i estereotips.

Paraules clau

Consum conscient i crític

És un consum regulat voluntàriament a fi d’obtenir de les substàncies psicoactives allò que un vol per a si mateix (plaer) a la vegada que es dirigeix a evitar allò que un no desitja (problemes). La responsabilitat del consum és envers els altres a l’assegurar-se que el consum personal respecta i no atempta contra la integritat, la salut, l’ètica i el benestar d’altres persones.

Consum de risc

El consum de risc té a veure amb la manera de consumir, les característiques i expectatives del subjecte que consumeix, el tipus i dosi de droga consumida, les circumstàncies ambientals i socials, i també les connotacions polítiques i socials. Segons com es disposin aquestes circumstàncies hi haurà un grau de probabilitat més o menys alt que s’esdevinguin perjudicis derivats del consum.

Qualsevol tipus de consum de risc pot augmentar en funció d’una sèrie de situacions o factors:

  • Si l’experiència del consum ha resultat agradable, és fàcil que es vulgui repetir, amb el risc d’arribar a una dependència.
  • Prendre una quantitat superior a l’habitual en poc temps. És el que s’anomena sobredosi o intoxicació aguda.
  • Prendre qualsevol quantitat de substància en situació d’embaràs, conducció de vehicles, ús de màquines perilloses, en infants, en persones amb malalties o trastorns psíquics.
  • Barrejar dues o més drogues (alcohol i porros, etc.) pel perill d’augmentar-ne i/o variar-ne els efectes.
  • Estar sota els efectes de l’alcohol o altres drogues pot provocar tenir relacions sexuals de risc (oblidar el preservatiu, etc.)

Cada substància, per si mateixa, comporta sobre l’organisme uns efectes que s’han de conèixer per evitar-ne els riscos associats, dels quals parlarem detalladament més endavant.

Dependència

La dependència, que pot ser psicològica i/o física, apareix quan el cos necessita una droga per funcionar amb normalitat, i reacciona amb un profund malestar quan se n’interromp l’administració habitual. Aquest malestar, anomenat síndrome d’abstinència o mono, es manifesta a través d’un conjunt de signes dolorosos i/o desagradables de caràcter psíquic o físic, específics per a cada droga. En aquest punt, la persona ja no busca els efectes agradables de la droga, sinó evitar el malestar i l’angoixa que pateix quan li falta; pren la droga amb més freqüència i quantitat, de manera que incrementa el  nivell de tolerància i n’obté més perjudicis que beneficis.

Droga

Qualsevol substància que introduïda a l’organisme (s’exclouen, per tant, d’aquesta categoria elements que produeixen addicció com la TV, els videojocs o les sectes), és capaç de modificar una o més funcions de l’organisme relacionades amb la conducta, judici, comportament, percepció o estat d’ànim, independentment de si està acceptada o no per la nostra cultura.

No oblidem que el tabac i l’alcohol són drogues, malgrat que estan molt integrades a la nostra societat. 

Podem classificar-les segons els efectes que produeixen sobre el Sistema Nerviós Central (SNC) de l’organisme de qui les consumeix:

  • Substàncies estimulants del SNC. Augmenten l’activitat del cervell, tot i que no té perquè augmentar-ne l’eficiència.
  • Substàncies depressores del SNC. Disminueixen l’activitat del cervell.
  • Substàncies al·lucinògenes del SNC. Produeixen alteració de percepció distorsionant el pas del temps, l’espai, els colors, la llum, provocant visions, distorsions i canvis en el pensament.

Reducció de riscos i danys

És una estratègia de treball (consum de drogues, seguretat viària, etc.) que té com a finalitat minimitzar els riscos en l’ús de substàncies psicoactives, i reduir els danys que pot causar un ús abusius i/o problemàtic.

Tolerància

Necessitat de consumir cada vegada més quantitat d’una droga per obtenir els mateixos efectes, com a conseqüència a la disminució gradual de la resposta habitual a la mateixa quantitat de substància.

Síndrome d’abstinència

És la senyal que indica de que hi ha una dependència a una droga. Pot aparèixer en forma d’alteracions psíquiques (insomni, irritabilitat, angoixa…) i físiques (malestar, nàusees, tremolors, suors…) desprès d’un període de temps llarg sense haver consumit la droga. Amb el pas del temps aquestes molèsties es poden fer més molestes i desapareixeran si la persona torna a consumir la droga.

Informació sobre drogues

Alcohol

Tot i que l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, en dosis baixes pot produir un fals efectes estimulant.  L’etanol és la substància encarregada d’alentir el funcionament del cervell i produir els efectes.

EFECTES

En petites quantitats:

  • Eufòria.
  • Deshinibició.

En quantitats més elevades:

  • Son.
  • Dificultats per parlar i caminar.
  • Disminució de reflexos.
  • Visió doble.
  • Parla pastosa.
  • Vòmits.

Si es segueix bevent malgrat tenir un estat d’intoxicació la persona pot patir un coma etílic.

A llarg termini, si el consum és continuat, poden aparèixer patologies digestives, cardiovasculars, musculars, òssies i de la pell, entre d’altres. També pot produir-se dependència i síndrome d’abstinència.

RISCOS

Quan una persona beu alcohol pot ser que minimitzi els riscos que assumeix ja que augmenta la confiança en un mateix. Com a conseqüència pot ser que es duguin terme conductes que posin en risc la seva salut i, fins i tot, la seva vida. Per exemple, mantinguent relacions sexuals de risc, assumint riscos en la conducció d’un vehicle, generant conflictes entre els amics i familiars…

Hi ha persones que no haurien de consumir alcohol sota cap circumstància, per els riscos que té sobre la seva salut:

  • Dones embarassades.
  • Infants i adolescents.
  • Quan hi ha contraindicació del metge.
  • Persones que hagin de conduir o fer activitats perilloses.

CONTRAINDICACIONS

S’ha d’evitar-ne el consum quan:

  • Es passa una mala època. L’alcohol no fa desaparèixer els problemes.
  • Es té un mal dia. L’alcohol intensificarà l’estat d’ànim i pot donar-li per plorar, enrabiar-se, fer bestieses…
  • La persona pren medicació.
  • S’ha d’anar a estudiar o treballar.
  • S’ha de conduir un vehicle.
  • Altres vegades l’alcohol li ha fet passar una mala estona, o facilita que es fiqui en baralles.
  • Hi ha dificultat per controlar el número de consumicions que es beuen o altres vegades ha tingut alguna intoxicació per alcohol.
  • Es prenen decisions de les que es penedeix desprès.

I SI EN VULL BEURE?

Si algú s’ha decidit a beure alcohol cal que prengui algunes precaucions:

  • Evitar barrejar tipus d’alcohol o amb altres drogues.
  • No conduir un vehicle. Si la persona ha begut i ha de conduir, esperar unes hores abans de fer-ho o agafar el transport públic.
  • Menjar bé abans de beure ajudarà a que els efectes de l’alcohol apareguin més lentament.
  • Prioritzar beure begudes més suaus (cervesa abans que destil·lats). Tenen menys graus i els efectes apareixen més lentament.
  • Evitar que beure es converteixi en una rutina quan es va de festa. Les persones que necessiten beure per passar-ho bé tenen més risc a desenvolupar dependència a l’alcohol.
  • Si la persona no està en un bon moment, evitar beure per evitar situacions tenses.
  • Si es té la intenció de mantenir algún tipus de relació sexual, deixar de beure una estona abans per poder recordar el que es fa, protegir-se i poder gaudir del moment.

I SI VULL ANAR DE BOTELLÓN?

Si s’ha decidit participar en un botellón és important tenir algunes coses en compte:

  • Es pot estar de botellón sense beure. Es pot estar amb gent que beu i decidir no beure.
  • Pot ser que a l’estiu es necessiti beure més, fa calor. Cal recordar que l’alcohol no hidrata, al contrari! Anar bevent aigua sovint ajudarà a regular l’alcohol que es beu i a no deshidratar-se.
  • No tothom tolera la mateixa quantitat d’alcohol. Beure a poc a poc augmentarà les probabilitats de poder gaudir de la festa.
  • No beure alcohol també és una opció. I si proves de sortir sense beure alcohol?

Anar de botellón augmenta les probabilitats de patir un coma etílic. Menjar abans, beure amb calma i hidratar-se bé ajudarà a reduir-ne els riscos.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Al·lucinògens

Són substàncies al·lucinògenes del sistema nerviós central que tenen la capacitat d’alterar la percepció de la realitat, la consciència, els pensaments i els sentiments. Quan parlem d’al·lucinògens, ens referim tant a substàncies sintètiques com l’LSD, com a substàncies naturals, com els bolets, les arrels o les tòfones.

EFECTES

Els efectes d’aquestes substàncies poden durar fins a 12 hores.

En dosis baixes poden produir una alteració suau de la percepció de la realitat i l’estat d’ànim, mentre que en dosis altres es pot experimentar una pèrdua del sentit de la realitat i al·lucinacions. Aquests efectes es poden viure d’una forma agradable, però també pot ser una experiència desagradable. En aquest cas és quan parlaríem d’un mal viatge.

Els efectes que poden aparèixer quan una persona ho ha consumit:

  • Alteració suau de la percepció.
  • Riure.
  • Augment del ritme cardíac, la pressió arterial i la temperatura.
  • Pupil·les dilatades.
  • Badallar sense son.
  • Nàusees i/o vertigen.
  • Sensació de debilitat.
  • Calfreds i suors.
  • Mal de cap.
  • Boca seca.
  • Insomni.
  • Pèrdua del sentit de la realitat.
  • Deliris de persecució (paranoia).
  • Al·lucinacions.

RISCOS

Els riscos en el seu consum augmenten quan van acompanyats del consum d’altres drogues.

Per la salut, el consum pot tenir repercussions en l’aparició de:

  • Tremolors.
  • Vertigen.
  • Mal de cap.
  • Sequedat de boca.
  • Suors.
  • Episodis de febre lleus.
  • Dificultat d’atenció i concentració.

La persona també pot assumir altres riscos quan el consum està present en les situacions següents:

  • Conducció d’un vehicle.
  • Mantenir relacions sexuals.
  • La persona està passant per un mal moment, fet que augmenta les probabilitats de viure un mal viatge (pèrdua de control de les emocions, ansietat, pànic).
  • Existeix predisposició genètica a patir algun trastorn mental, augmentant les probabilitats de que aquest es desencadeni (ansietat, depressió, psicosi…).

Els al·lucinògens són de les poques substàncies que poden provocar que al cap de setmanes o, fins i tot mesos, desprès del seu consum apareguin reviviscències (flashbacks).

CONTRAINDICACIONS

La persona ha d’evitar consumir-ho quan:

  • Està indecisa o no és madura emocionalment.
  • Té por a consumir-ho, té tendència a ratllar-se, ha tingut males experiències amb altres drogues, està passant una mala època o ha de fer coses que suposen estrès. Aquests fets augmentaran les possibilitats de viure l’experiència d’una forma desagradable.
  • No li agrada la sensació de descontrol.
  • Té problemes psicològics, ja que aquestes drogues intensifiquen o fan que n’apareguin de nous.

I SI EN VULL CONSUMIR?

Si algú s’ha decidit a consumir alguna droga de al·lucinògena cal que prengui algunes precaucions:

  • Informar-se bé abans de consumir (varietats, potència, quantitats…).
  • Anar a poc a poc. Començar amb petites quantitats i anar amb calma per poder observar els efectes.
  • Consumir sempre acompanyat de gent de confiança i en un espai tranquil. Assegurar-se de que s’està en un espai controlat o no hi ha risc a fer-se mal.
  • Tenir paciència, els efectes poden trigar a aparèixer. Evitar consumir-ne més abans de que apareguin, hi ha risc a tenir efectes molt potents i passar-ho malament.
  • No consumir-ho unes hores abans de tornar a casa, anar a treballar o anar a dormir. Pot dificultar fer-ho.
  • Deixar descansar el cos entre consums. Esperar setmanes o mesos en repetir-ho per a que el cos es pugui recuperar.
  • No barrejar-ho amb el consum d’altres drogues.

Si una persona té un mal viatge:

  • Acompanyar sempre a la persona i traslladar-la a un lloc tranquil.
  • Amb molta calma, explicar-li que el que li passa és pel que ha consumit i que passarà quan els efectes marxin.
  • Ser curós i evitar fer res que pugui mal-interpretar.
  • Respectar els seus temps, el que li ve de gust fer.
  • Parlar-li de coses agradables, que li facin sentir seguretat i confiança.
  • Si la cosa es complica, demanar ajuda a urgències.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Altres drogues

De drogues n’hi ha de molts tipus. A continuació trobaràs més informació sobre altres drogues:

HEROINA…

És una droga depressora del sistema nerviós central amb efectes sedants i analgèsics. El consum pot ser injectat, aspirat pel nas o inhalat, i es presenta en forma de pols blanca o marró.

Les vies d’administració d’aquesta droga fan que els efectes siguin pràcticament immediats. Es presenten com a sensació d’eufòria, plaer i benestar general. Tot això ve acompanyat de disminució de la freqüència cardíaca; baixada de la pressió arterial i la temperatura corporal: indiferència al dolor, alteracions visuals i disminució de la gana.

Aquesta sensació tant elevada de benestar fa que existeixi un alt risc de generar dependència. A més a més, hi ha un alt risc de patir sobredosis i contagi de malalties infeccioses, si es comparteixen estris de consum. Quan s’interromp el consum apareix una forta síndrome d’abstinència.

INHALANTS…

Són substàncies depressores del sistema nerviós central que es poden inhalar i tenen efecte psicoactiu. Estem parlant de dissolvents, pintures, gasolina, cola, aerosols, o altres materials que són per ús de bricolatge.

Els efectes són similars als d’una intoxicació alcohòlica. Inicialment els efectes es presenten en forma d’eufòria, sensació de benestar, deshinibició i ganes de parlar. La fase següent dels efectes apareix mal de cap, degoteig nasal, somnolència, llagrimeig, molèsties gastrointestinals, confusió… Els efectes duren uns quants minuts.

Els efectes poden ser greus degut a l’elevada toxicitat d’aquestes substàncies. L’ús persistent pot provocar trastorns físics (hepàtics, pulmonars, neurològics, circulatoris…) i mentals (al·lucinogens, agressivitat, deliris…). També mort per aturada cardíaca o asfixia.

KETAMINA…

És un anestèsic d’ús veterinari i humà que qusn es consumeix en entorns recreatius té un efecte depressor del sistema nerviós central. El seu efecte té una durada aproximada de dues hores i el seu principal efecte és el d’alentir les funcions vitals. En dosis baixes la sensació és similar a les que apareixen amb el consum d’alcohol: falta de coordinació, visió borrosa, dificultat de concentració… En dosis altres és quan es produeix un efecte dissociatiu: sensació de sentir-se fora del propi cos, alteracions de memòria i de la percepció, deliris, al·lucinacions, desorientació i dificultat de moviment. També poden aparèixer moviments involuntaris dels ulls, tremolors, agitació i rigidesa.

El consum de ketamina fa que la persona estigui en risc si condueix un vehicle o manté relacions sexuals. També produeix insensibilitat al dolor i entumiment, dificultant que la persona sigui conscient d’aquest.  És una substància desencadenant de problemes de salut mental com pot ser l’ansietat, la depressió i la paranoia.

La barreja amb altres drogues augmenta molt els riscos del consum d’aquesta substància, ja que se’n potencia l’efecte. És molt difícil trobar el límit entre “la dosi segura” i la que té efectes no desitjats.

PSICOFÀRMACS…

Són medicaments que s’utilitzen per tal de reduir l’ansietat o per induir el son, com ara les benzodiazepines. Quan s’utilitzen sense la recepta mèdica estem parlant de drogues amb efecte depressor del sistema nerviós central.

Els efectes variaran en funció del fàrmac i de la dosi pot actuar com a ansiolític (disminuir ansietat) o com a hipnòtic (facilitar el son).  Els efectes principals que pot produir amb el consum són disminució de l’ansietat, control de crisis d’angoixa i hipnòtic. Quan el consum és superior al que la persona necessita, pot provocar somnolència, dèficit de memòria o manca de coordinació motora. En dosis molt elevades, i combinat amb altres substàncies depressores, pot produir una disminució greu de la capacitat de reacció, reducció del ritme de la respiració i, fins i tot, pot induir al coma o a la mort.

El consum d’aquest tipus de substàncies pot generar tolerància, dependència i síndrome d’abstinència.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Begudes energètiques

Són substàncies estimulants del sistema nerviós central que estan compostes per substàncies que augmenten l’activitat del cervell (cafeïna, sucre, taurina…).

EFECTES

Tot i que són begudes que es relacionen amb l’eliminació del cansament i la fatiga, aquesta no és real. Són begudes que donen una falsa sensació d’energia, resistència física i mental.

Els efectes que poden aparèixer en una persona que ha consumit aquestes begudes són:

  • Augment de la pressió arterial i la freqüència cardíaca.
  • Inquietud.
  • Insomni.
  • Ansietat.
  • Deshidratació.
  • Rubor facial.
  • Estat d’alerta.

A grans quantitats la persona pot patri arítmies, vòmits o convulsions.

RISCOS

En consum excessiu i continuat d’aquestes begudes pot produir:

  • Síndrome d’abstinència (quan s’interrompeix el consum).
  • Dependència.
  • Contraccions musculars.
  • Taquicàrdia.
  • Trastorns digestius.
  • Pensament o parla accelerats o inconnexos.
  • Angoixa.

La combinació d’aquestes begudes amb alcohol aportarà a la persona una falsa sensació de control al disfressar els efectes depressor de l’alcohol. En aquest cas augmentaran els riscos de les dues substàncies i a patir un coma etílic.

Tampoc són beneficioses en la pràctica d’esport. Les substàncies estimulants que contenen les begudes energètiques augmenten la pressió arterial i la freqüència cardíaca fent que la persona es cansi abans. També augmenta els riscos a patir una malaltia del cor.

CONTRAINDICACIONS

Aquestes begudes estan contraindicades en nens, embarassades, pacients diabètics, hipertensos i amb alteracions cardíaques. També en persones que ja consumeixen alguna medicació.

El seu consum s’ha d’evitar en les següents situacions:

  • Abans, durant i desprès de la pràctica esportiva.
  • Abans o durant la conducció.
  • Abans o durant la pràctica d’activitats que requereixen concentració i atenció.
  • Unes hores abans d’anar a dormir.
  • Quan es passa una mala temporada.
  • Quan s’han patit episodis d’angoixa o ansietat.
  • Si la persona pateix insomni.

I SI EN VULL CONSUMIR?

Si algú s’ha decidit a beure alguna beguda energètica cal que prengui algunes precaucions:

  • No barrejar-ho amb alcohol o altres drogues. Tampoc amb medicació.
  • Limitar el seu consum a dies concrets. Evitar un consum diari.
  • No consumir-ho com un refresc, no ho és.
  • Consumir-ho un cop hagi acabat les activitats acadèmiques o laborals.
  • Intercalar el seu consum amb aigua, ja que la quantitat de sucre i substàncies estimulants que la composen no hidraten l’organisme.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Cànnabis

Són substàncies depressores del sistema nerviós central que alenteixen les funcions vitals. És una planta que conté més de 400 substàncies tòxiques, de les quals les psicoactives principals són el THC i el CBD, responsables dels efectes del cànnabis.

EFECTES

Els efectes variaran en funció de la composició de la substància, i de com es consumeixi. La toxicitat augmenta quan el consum és ingerit. Quan es fuma els efectes apareixen als pocs minuts, en canvi quan es ingerit poden trigar entre una o dues hores en aparèixer.

Els efectes principals que pot produir amb el consum són:

  • Sensació de relaxació, benestar, riure incontrolat.
  • Deshinibició.
  • Augment de la sociabilitat.
  • Alentiment motor i capacitat de reacció.
  • Alteracions perceptives i sensorials.
  • Distorsió del pas del temps.
  • Ulls envermellits i brillants.
  • Boca seca.
  • Baixada de pressió arterial.
  • Augment de la gana i la set.

En alguns casos, normalment relacionat a consums elevats, es pot patir nerviosisme, ansietat, paranoia, al·lucinacions o deliris.

A llarg plaç pot aparèixer:

  • Falta de concentració.
  • Dificultats per recordar.
  • Pèrdua de motivació.
  • Baix rendiment escolar o laboral.
  • Dificultat per dormir.

RISCOS

El consum de cànnabis a llarg plaç pot tenir conseqüències en la concentració, l’atenció i la memòria. També en la capacitat de descansar adequadament.

Altres riscos són:

  • Augment de les probabilitats de patir un trastorn mental (en persones amb predisposició genètica que han consumit quantitats elevades).
  • Patir ansietat i paranoies.
  • Tenir problemes legals per cultiu, consum a la vía pública i/o tràfic.
  • Tenir dependència al cànnabis.
  • Patir accidents de trànsit o laborals.
  • Tenir una baixada de tensió arterial.
  • Desenvolupat problemes respiratoris i cardiovasculars.

CONTRAINDICACIONS

La persona ha d’evitar consumir-ho quan:

  • Està passant per una mala època.
  • Té tendència a tenir pensaments negatius i repetits, es pot tenir una crisi forta.
  • Hi ha un trastorn mental, els porros poden fer-ho complicar.
  • Té tendència a desmotivar-se.
  • Es consumeix per rebaixar malestar o desconnectar, es pot tenir més facilitat a enganxar-se.
  • Desenvolupa funcions laborals de risc que requereixen concentració.
  • Desenvolupa activitats acadèmiques que requereixen concentració i atenció.
  • Ha de conduir un vehicle.

I SI EN VULL CONSUMIR?

Si algú s’ha decidit a consumir cànnabis cal que prengui algunes precaucions:

  • Consumir-ho perquè ho ha decidit un mateix, no perquè tothom ho fa.
  • Limitar els moments de consum. Posar-se un límit per no fumar-ne a totes hores i en moments en que pot interferir en l’activitat que s’hagi de desenvolupar (laboral, acadèmic, familiar…)
  • El consum o tinença de cànnabis a la via pública pot ser multat, així com el tràfic.
  • Si hi ha una experiència negativa prèvia amb els porros, evitar repetir-ho. El mal rato es pot repetir.
  • Si la persona nota que cada vegada està més demotivada per fer activitats diferents a fumar porros cal estar alerta. Pot ser una senyal de que el consum s’està anant de les mans.
  • Evitar barrejar-ho amb altres drogues.
  • En el cas de que es decideixi ingerir el cànnabis (pastissos, galetes, iogurt…) cal fer-ho amb poca quantitat i paciència. Els efectes poden trigar més d’una hora en aparèixer i seran molt més potents que quan es fuma.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Cocaïna

La cocaïna és una substància estimulant del sistema nerviós central. A partir de les fulles de la planta de la coca s’elabora la pasta de coca i, a partir de diferents procediments químics s’obtenen els diferents preparats. Es consumeix principalment per via nasal.

EFECTES

Els efectes variaran en funció de la quantitat, puresa, freqüència d’administració i característiques personals de qui ho consumeix.

Els efectes principals que pot produir amb el consum són:

  • Eufòria.
  • Hiperactivitat.
  • Augment de la seguretat en un mateix.
  • Disminució de la fatiga.
  • Insomni.
  • Augment del ritme cardíac i pressió arterial.
  • Dilatació de les pupil·les.
  • Augment de la temperatura corporal.

Els efectes del consum apareixen als pocs minuts del seu consum i duren al voltant de quaranta cinc minuts. Desapareixen al cap d’una hora.

RISCOS

Quan el consum de cocaïna és elevat i continuat en el temps pot provocar, en algunes persones:

  • Agressivitat.
  • Taquicàrdia.
  • Al·lucinacions.
  • Ansietat.
  • Augment de pressió arterial.
  • Depressió.
  • Augment de probabilitats d’involucrar-se en baralles o patir accidents, ja que augmenta la falsa sensació de seguretat.
  • Trastorns cardiovasculars.
  • Alteracions respiratòries.
  • Ideació paranoide (sensació de que els altres em volen fer mal) o altres trastorns psiquiàtrics (psicòtic, d’ansietat, control d’impulsos, del son i d’alimentació).
  • Intoxicació o sobredosi quan es consumeix una dosi molt elevada, que pot es pot complicar i conduir a la mort.

És una substància que té una gran capacitat de generar dependència.

CONTRAINDICACIONS

La persona ha d’evitar consumir-ho quan:

  • Té tendència a l’agressivitat, al nerviosisme o a l’ansietat, ja que la cocaïna pot alterar-la més.
  • Té un trastorn mental, ja que el pot complicar.
  • Té problemes cardiovasculars. La cocaïna podria provocar una aturada cardíaca.
  • Té dificultats per controlar els impulsos i posar-se límits. Augmenten les probabilitats d’enganxar-se.
  • Ha de conduir un vehicle.
  • Ha de desenvolupar tasques laborals o acadèmiques que requereixin concentració i atenció.

I SI EN VULL CONSUMIR?

Si algú s’ha decidit a consumir cocaïna cal que prengui algunes precaucions:

  • Limitar els moments de consum, evitar que es converteixi en una rutina. Evitar consumir-ne sempre que es surt de festa.
  • No barrejar-ho amb alcohol i/o altres drogues. Les barreges són molt perilloses!
  • Si quan en consumeix es posa nerviós/a o irritable, evitar consumir-ne.
  • Evitar consumir-ne quan no es tenen diners. La cocaïna és molt cara i pot ser una bona manera de limitar el consum.
  • El consum habitual pot portar problemes psicològics (ansietat, paranoies o estats depressius).
  • L’endemà d’haver consumit pot ser que la persona es noti cansada, irritable, trista o de mal humor. Pensar en què s’ha de fer l’endemà pot ajudar a decidir si és bona idea consumir o no.
  • Evitar compartir els estris de consum és important per evitar contraure malalties contagioses.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Drogues de síntesi

Les drogues de síntesis són totes aquelles substàncies psicoactives que s’obtenen a travès de processos químics. Són substàncies estimulants del sistema nerviós central, tot i que algunes poden causar al·lucinacions. Estem parlant de substàncies com les amfetamines o speed, metanfetamines (MDMA), èxtasi… que es poden trobar al mercat principalment en forma de pastilla, càpsules, pols o líquids. El seu consum es troba principalment en entorns d’oci nocturn.

EFECTES

Els efectes, que poden durar entre 4 i 6 hores,  variaran en funció del tipus de substància que es consumeixi, la dosi o la via d’administració. Els efectes principals que es presenten amb el consum poden ser:

  • Augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial.
  • Ansietat.
  • Sensació de vertigen.
  • Nàusees.
  • Disminució de la gana i fatiga.

En una segona fase del consum, poden aparèixer:

  • Efectes plaents.
  • Sensació d’energia.
  • Empatia.
  • Desig.
  • Distorsions perceptives.

Quan els efectes desapareixen la persona pot sentir, entre altres coses:

  • Fatiga.
  • Depressió.
  • Insomni.
  • Somnolència.
  • Ansietat.

RISCOS

Alguns efectes no desitjats que poden aparèixer arrel del consum són:

  • Febre.
  • Diarrea.
  • Sequedat de boca.
  • Dilatació de pupil·les.
  • Augment del ritme cardíac i pressió arterial.

El consum prolongat pot provocar:

  • Addicció.
  • Trastorns física (cor, fetge, circulació, etc.).
  • Trastorns psicològics.

CONTRAINDICACIONS

La persona ha d’evitar el consum quan:

  • Està passant una mala època.
  • Té problemes d’ansietat, depressió, psicosi…
  • Té problemes de cor.
  • I si tens problemes físics, cal consultar-ho abans amb un especialista.

I SI EN VULL CONSUMIR?

Si algú s’ha decidit a consumir alguna droga de síntesi cal que prengui algunes precaucions:

  • El millor és consumir poc i anar a poc a poc. Massa quantitat pot fer que la cosa es compliqui i no passar-ho bé.
  • El consum en pols fa més complicat controlar la dosis. I és fàcil passar-se.
  • Beure molta aigua i evitar l’alcohol. Així s’evitarà la deshidratació.
  • Si s’ha consumit, no conduir cap vehicle.
  • Tot i el bon rotllo que pot produir el seu consum, caldrà no deixar-se portar. Utilitzar sempre protecció i tractar amb respecte als altres garantirà tenir relacions segures.
  • En el cas de que aparegui mal rollo, anar acompanyat a un espai obert i tenir paciència. Acabarà passant quan acabi l’efecte.
  • Parar de consumir unes hores abans d’anar a dormir ajudarà a poder conciliar el son.
  • És normal sentir-se cansat o de mal humor uns dies desprès d’haver-ho consumit. La baixada dependrà de la quantitat que s’hagi consumit.
  • Menjar coses lleugeres un cop s’arribi a casa. Tot i que treu la gana, ingerir alguna cosa ajudarà a recuperar-se.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Tabac

El tabac és una droga estimulant del sistema nerviós central. La responsable dels seus efectes estimulants i de produir la dependència és la nicotina. El fum del tabac conté més de 4.000 substàncies tòxiques per a l’organisme entre les que hi podem trobar monòxid de carboni, quitrà, amoníac, arsènic, acetona…

EFECTES I RISCOS

  • Mal alè i olor a la roba.
  • Envelliment prematur de la pell.
  • Taques a les dents, pell de les mans i cara.
  • Alteració del sentit del gust i l’olfacte.
  • Augment del ritme cardíac, de la pressió arterial i de la respiració.
  • Disminució de la resistència a l’exercici físic.

El consum continuat:

  • Augment del risc de càncer de pulmó i altres malalties respiratòries, o altres formes de càncer

ESTÈTICA I IMATGE DE ELS PERSONES FUMADORES

Algunes persones consideren que fumar mola, em fa ser més popular.

El tabac també provoca problemes estètics i d’imatge:

  • Mal alè, dents fosques, problemes a les genives…
  • Envelliment prematur de la pell (arrugues, menys elasticitat…) i més risc a patir psoriasis.
  • Dits grocs.
  • Cabell i roba amb olor a tabac.
  • Tot s’embruta més…

Si vull tenir una bona imatge personal, no es contradiu amb els efectes estètics del tabac?

CIGARRETA ELECTRÒNICA

Malgrat existeix la creença de que cigarretes electròniques són més segures per la salut, la realitat és que es desconeixen gran part dels productes que contenen i que inhalar el vapor d’aigua que generen té riscos per la salut.  La nicotina i els altres compostos químics que la composen la converteixen en un producte amb riscos per les persones que la consumeixen.

Tot i que hi ha persona que ho utilitzen per reduir o deixar el consum de tabac convencional, s’ha demostrat que no és la millor via si no hi ha un acompanyament d’un professional sanitari. Al contrari, fumar cigarretes electròniques augmenta la probabilitat de fumar tabac manufacturat.

FUMADOR PASSIU

Les persones que són fumadores passives veuen afectades la seva salut pels fums que genera qualsevol tipus de tabac:

  • Augmentant la possibilitat de patir càncer de pulmó.
  • Agreujant el curs malalties respiratòries i cardíaques.
  • Augmentant la probabilitat de que apareguin complicacions durant l’embaràs i en el desenvolupament del fetus i/o nadó en dones gestants.
  • Augmentant el risc de mort sobtada en lactants i incidint en l’aparició de malalties respiratòries en la infància.

Si et trobes en alguna situació de les anteriors que t’incomoda i vols canviar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Si en vols saber més, consulta l’apartat de Recursos de la web.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies perque tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies