Primera part de la conversa que hem tingut amb en Pau Córdoba (@pauetc a twitter) sobre les noves tecnologies aplicades el món de l’educació, en concret, a l’educació primària.

Podeu llegir la segona part “Entrevistem a Pau Córdoba (II Part).

Mestre de primària des de fa molts anys a  l’Escola Pia de Granollers, ha estat professor d’informàtica “no pas perquè sigui informàtic, sinó perquè els ordinadors van arribar a l’escola i mica en mica m’hi vaig anar posant” assegura amb la naturalitat de qui desenvolupa una professió que l’apassiona i una afició que l’estimula.

En Pau diu que gairebé tot s’ho ha hagut de fer ell “perquè tret d’alguna experiència com EnlaNubeTIC o l’intercanvi amb altres mestres molt propers, hi ha manca de referents… al final és l’experiència directa i l’entorn més proper qui valida allò que desenvolupo a l’aula”.

Una realitat que ens interroga

La realitat és que els infants ja són nadius digitals i en Pau veu necessari un abordatge “des d’allò pedagògic, tant a l’Escola com fora d’ella, perquè sinó ens podem trobar amb futurs orfes digitals”. O dit d’una altra manera, si no es planteja una educació virtual completa des de la infància “després no ens hauríem de queixar si els usos adolescents ens resulten problemàtics”.

“Encara hi ha professionals que es plantegen si des dels ordinadors de l’escola, els alumnes han de poder o no accedir a Facebook!” però cada cop creix més el número d’alumnes que tenen un perfil virtual.

El debat està servit, “si no ho treballes, saps que estàs obviant una realitat de l’infant. Si no ens hi posem, no estarem fent la nostra feina”. En Pau expressa amb sentit comú “Cal que ens hi posem, que es plantegi la reflexió, que creem criteris i eines pedagògiques i que pensem en quin paper hem de tenir des del món adult, sinó cadascú va tirant des del seu criteri i sovint la gent es pot equivocar…”.

De la gestió a la identitat i l’experiment de l’aula virtual

“Al principi, els ordinadors van arribar per millorar la gestió del centre, però ben aviat es va veure que hi havia una oportunitat educativa i que la realitat era canviant” diu en Pau mentre comenta que tot i els anys que fa que hi ha ordinadors a l’escola, encara hi ha certa reticència a veure’ls com una eina docent potent.

A l’Escola Pia, ja des de quart de primària, els alumnes tenen un correu personal i “des d’aquest precís moment, jo podem començar a aprendre des d’un punt de vista preventiu aspectes com la privacitat i els drets i deures dels usuaris a la xarxa digital”. Els alumnes reben el correu com un regal, i en Pau comenta que això “suposa una responsabilitat i un repte.” L’escola vol acompanyar als alumnes en la creació d’una identitat digital perquè “tinguin criteris propis per a desenvolupar-la amb consciència”. Treballar amb un correu personal i tenir una contrasenya és com tenir “una clau personal i intransferible”. Una clau que també tenen els altres companys i que “ens permet treballar el respecte a la privacitat dels altres”.

“en el món de l’escola, cal seguir treballant per obrir-nos més cap enfora”

És per això que a l’Escola Pia s’està desenvolupant una mena d’aula virtual on a més de compartir continguts de l’assignatura “els mestres creen espais de debat a partir de notícies que pengen o es comparteixen treballs dels companys perquè cada alumne pugui donar la seva opinió i així s’enceta una lògica de participació basada en l’intercanvi d’opinions”.

A l’aula virtual hi ha diferents espais “alguns són molt semblants als que tenen a l’aula física, però també tenim espais semblants al whatsapp o a les xarxes socials virtuals”. Aquest fet, fa que el professor “pugui veure i participar en un entorn on els alumnes s’expressen lliurement i alhora, suposa una tasca preventiva de cara a les xarxes socials virtuals com pot ser el facebook o altres”.

En Pau té clar que a més de consolidar el projecte d’aula virtual, el següent pas hauria de ser obrir l’aula virtual “tant per donar a conèixer experiències educatives, treballs o projectes que fem a l’escola a la resta d’aules i a la ciutat, com per augmentar el sentiment de pertinença i construir comunitat educativa entorn l’Escola”.

Alhora, “en el món de l’escola, cal seguir treballant per obrir-nos més cap enfora”. Sovint és té molta precaució des de l’Escola alhora de potenciar l’obertura i amb les eines digitals tot això es podria potenciar.

“posar l’ordinador a un lloc visible de la casa és fàcil, però amb un mòbil o una tablet, l’infant o adolescent pot estar a qualsevol lloc”

Dispositius mòbils a l’escola

Cada cop hi ha més hi ha més alumnes que porten els seus mòbils i cada cop hi ha més infants amb tablets o altres dispositius mòbils. Aquest és un dels aspectes més complexos perquè “tenim els protocols escolars que prohibeixen dur els dispositius”, però en Pau considera que s’ha de poder treballar alguns aspectes i aposta per “treballar en grup a partir dels dispositius i, per exemple, aprendre a crear codis QR propis”.

En Pau saps que “aquest és un aspecte que genera tensions a diferents nivells” i considera que la majoria de consells preventius que es donaven amb els ordinadors en l’àmbit familiar queden obsolets amb els dispositius mòbils “posar l’ordinador a un lloc visible de la casa és fàcil, però amb un mòbil o una tablet, l’infant o adolescent pot estar a qualsevol lloc”.