Una reflexió interessant de Jaume Funes ahir a l’ARA. A propòsit de la fproposta feta per l’amic i company Xavier Gómez Revuelta.

Article de Jaume Funes
Font: ARA. 11 d’abril de 2015.

• Accedeix al pdf clicant aquí

Al seminari de reflexió La pobresa amb ulls d’infant, l’educador de carrer Xavi Gómez és l’encarregat de provocar la discussió sobre l’impacte de la pobresa en l’oci adolescent. Just abans de les vacances debatem sobre consum i connexió. Com a punt de partida ens va parlar de l’encàrrec que havia rebut dels seus responsables: esbrinar què està passant amb un important i creixent grup d’adolescents que s’apleguen a la cantonada del passeig de Gràcia amb la plaça Catalunya de Barcelona, al voltant de l’Apple Store. Així, el meu permanent aprenentatge del món adolescent es va incrementar amb la paraula sawaggers, tot escoltant un educador que viu el descobriment com un nou repte professional.

És d’agrair que els responsables municipals no hagin començat per enviar-hi la policia sinó que vulguin saber. També em tranquil·litza no trobar encara cap titular que parli d’una nova i perillosa tribu urbana. En el debat descobreixo amb intriga educativa que es tracta de vides d’adolescents que no tenen sentit sense la connexió virtual.

Estètica per exhibir

Els adolescents de la plaça Catalunya semblen estar construint un nou estil de vida (sawaggers?) Molts dels components d’aquest estil són clàssics: es tracta de trobar-se, estar, mirar el món que passa, ser mirats pels adults que fan cara de molestar-se o preocupar-se. A més, com a grup que vol ser significatiu en la societat de la imatge, construeixen activament una estètica cuidada i significativa que cal exhibir.

Altres components són relativament nous: fer-se selfies i penjar activament les imatges en xarxes, acumular milers de “m’agrada” al Facebook, que no tan sols reforcen la identitat en construcció sinó que donen lideratge virtual. En clau de societat de consum destaca el seu gaudi de l’aixopluc informal de la marca que dóna prestigi.

Però, la diferència significativa amb altres èpoques, l’element nou que hem de considerar és que s’agrupen per disposar (“pillar”, diuen) del potent wifi de la botiga de la poma. El grup conviu, es relaciona, comparteix virtualitat i, a més, “connectivitat”. És grup en la mesura que està connectat. I aquí és quan vull compartir la frase del fotògraf (Ramiro E.) que més els ha observat: “La nova espiritualitat és el wifi gratis”. Com quan els adults religiosos parlen de “comunió en l’esperit” i diuen que se senten connectats en una altra dimensió, doncs just el mateix en una nova dimensió virtual. Només que aquí circulen bits reals d’amistat i relació adolescent.