• Article de Jaume Funes (ARA. 5 de desembre d 2015)
• Accedeix a la font original clicant aquí

Tot i que podria haver abordat les morts de París com a part de la bogeria col·lectiva que sovint envaeix les nostres societats, el cert és que els fets em van obligar a canviar la columna anterior i es va quedar entre les tecles el tema que tenia previst: la salut mental dels adolescents i joves. Havia participat en una jornada de sensibilització sobre el tema, organitzada pel pioner Centre d’Higiene Mental Les Corts (vivia Franco quan va néixer), i trobava adient compartir algunes de les preocupacions sorgides.

La qüestió de la nostra salut mental està sotmesa avui a velles i noves contradiccions, començant per l’enorme insuficiència de recursos i la mala premsa de les situacions crítiques greus. Però també per la tendència a convertir en trastorn mental qualsevol dificultat de la vida i per la pretensió de vendre un fàrmac per resoldre qualsevol malestar. Si es tracta de la salut mental dels joves es complica tot molt més. Menys recursos i respostes poc adequades a les seves necessitats. Gairebé és inútil diagnosticar què els passa i som molt ignorants sobre les formes d’ajudar-los.

A vegades, com va succeir en aquella jornada, en reivindicar la necessitat d’atenció ho volem posar tot dins la salut mental i afirmem, per exemple, que un de cada quatre adolescents o joves pateix algun tipus de trastorn i que els centres de salut mental han de ser el lloc per ajudar-los. Però, amb els adolescents i joves, ens equivoquem de manera molt greu quan volem situar dins la lògica de la malaltia mental totes les seves dificultats vitals. Molts nois i noies, en diferents moments evolutius, passen per situacions de patiment i desconcert (crisi, experiències no païdes, adaptacions difícils, confrontacions i ruptures…) en què necessiten ajuda. Però les respostes que caldria tenir planificades i disponibles són tres: educació per entendre el seu món interior (emocions, pensaments, afectes…) i saber com s’altera la salut mental; adults oberts en els diversos contextos en què es mouen (escola, espais joves, recursos de salut…) disposats a acompanyar, i serveis de salut mental no per a joves sinó definits en clau adolescent i jove, pensats per deixar-los participar i poder definir les formes de rebre ajuda.

En totes tres respostes, però, sempre calen professionals amb mirades que escolten, que cerquen saber com ser útils sense recórrer a les classificacions de la patologia.