El passat 17 d’octubre vam celebrar la segona Jornada del Seminari Univers 2.0. Vam comptar com a ponent principal amb el Jaume Funes (psicòleg, educador i periodista especialitzat en adolescents i joves i dificultats socials). La idea de la sessió era fer una mirada panoràmica a la Identitat i les relacions que estableixen els i les joves i adolescents en el marc virtual, i com aquesta nova categoria digital complementa, modifica o afegeix complexitat a les clàssiques lògiques de relacions analògiques. Sobretot, volíem posar en diàleg amb els i les professores noves (i velles) aproximacions per gestionar els conflictes que, d’alguna manera, tenen a veure i es transmeten a travès de canals digitals. També volíem conèixer quines eines s’utilitzen als Centres Educatius de Secundària i Post Obligatòria per comunicar-se i generar sinergies en les diferents relacions: Professor/a – Alumne/a; Professor/a-classe; Centre-família; Centre-entorn.

De tot plegat establim diferents consideracions. La primera: l’adolescència tal i com la tenim en els temps que corren és un període llarg i complex on els i les joves estam en plena construcció de la seva identitat. Una construcció, a fi de comptes, viscuda com inestable i depenent de l’entorn en el que es desenvolupa i on negocien les formes d’integració. Uns quants anys enrere, segurament, l’emancipació dels i les joves estava marcada pels estudis, la feina i en molts casos, per l’emanciapció. Actualment, per a l’autonomia o la consecució del seu espai personal és imprescindible la connectivitat i passa per com la incorporació dels dispositius 2.0 està influint en la construcció de la identitat i les relacions personals que s’estableixen i com. Tot això té efectes sobre la convivència, tenint en compte que les i els Joves i Adolescents són digitals, estan on-line i s’agrupen virtualment. El món 2.0 no és només una eina metodològica sinó una condició vital que afecta a petits i grans. A travès d’Internet i les TIC els i les adolescents aprenen, sentien, s’informen, pensen, es relacionen, escolten música, fan els deures, s’estimen o es presenten al món.

Els i les Adolescents porten a les aules el reflex de la societat actual, amb les seves oportunitats però també amb les seves crisis. Si vivim en un estat neoliberal basat en el capital econòmic, també en els Centres Educatius moltes de les tensions que es produiran seran fruit de la imatge hipersexualitzada que projecta tal noia, la roba de marca que s’ha comprat tal noi, o la foto que tal grup va publicar a l’Instagram del viatge a la platja malgrat no haver convidat a la resta. La identitat dels i les joves és una expansió de l’univers en el que habiten, i és absurd parlar d’identitats diferenciades dins i fora de l’IES o dins i fora de les xarxes socials. Les tractem com a complementàries. Al llarg de la vida, la construcció del JO s’enriqueix i es modula mitjançant la interacció amb els altres éssers socials. La nostra identitat s’impregna amb les actituds i expectatives que tenen –o que creiem que tenen– la nostra família, els amics, els coneguts, els nostres professors o els companys de feina. En cadascuna d’aquestes múltiples relacions, es projecten identitats més o menys fragmentàries que, en conjunt, constituiran el nostre jo general.

La socialització virtual és tan important com la que es produeix en el món presencial. Està basada en expectatives com l’increment de la transparència i de les relacions entre individus, la compartició de recursos i coneixements, la participació de la democràcia i la lliure circulació d’informació.

Naturalment, cal conèixer les oportunitats i els riscos de la nostra presència a la xarxa i adquirir un domini bàsic de les formes i les eines amb què podem gestionar la nostra identitat, la nostra visibilitat i la nostra reputació. El correu electrònic, les fotografies, el nostre perfil, la geolocalització, els avatars, les adreces i els nicknames constitueixen elements cabdals en la configuració de la nostra identitat. No ens oblidem que avui, ser en un grup passa per estar connectat.

Veient la magnitud de l’Univers 2.0 en la identitat personal i col·lectiva dels adolescents, l’escola també ha d’adaptar-se per donar resposta a les noves necessitats i emfatitzar en les oportunitats sobrevingudes, no pot resistir-se analògicament a l’imperiós món virtual que ens governa. Prohibir sempre serà més fàcil que gestionar, però segur que no produirà els mateixos efectes. Per tant, els Centres Educatius han d’estar presents i gestionar el seu món virtual, i això passa per definir quina finalitat persegueixen respecte les TIC i en funció del seu alumnat. També per educar en termes d’ús i convivència i no només des de lògiques de resolució de conflictes un cop ja s’han donat. No podem oblidar-nos de que cal actuar i prendre partit més enllà de les normatives establertes, que pel moment, queden obsoletes i han de revisar-se.

En aquest sentit, parlant amb els i les Professores de secundària de Granollers ens hem adonat que les experiències virtuals 2.0 de relació i treball amb els alumnes no són poques i que malgrat els riscos que suposen, sovint són una bona oportunitat per optimitzar l’organització i logística de l’escola; establir més i millors vincles i per potenciar la creativitat o la capacitat crítica dins i fora de l’espai presencial. Ens hem trobat que la majoria de Centres utilitzen el WhatsApp per comunicar-se amb alumnes i famílies, i que una vegada s’han consensuat unes normes entre els participants, no generen més conflictes dels que ja hi havia. Altrament, es manifesta que hi ha altres vies per explorar: Noves aplicacions, altres formes de gestionar les tutories, canals innovadors o estratègies 2.0.

Si bé, el món digital no és la panacea màgica, i cal abordar-ho amb una mirada crítica i posant èmfasis en l’educació. No tots els conflictes han de gestionar-se pels nous canals, i no totes les classes han de ser virtuals. De la mateixa manera que, a vegades, la gestió de conflictes sobrevinguts a travès les xarxes genera vertigen als i les Educadores, els i les Joves no necessiten que afrontem problemes que no existeixen.

El Jaume Funes ens duia a seguir problematitzant amb les següents qüestions. Què en penseu?
1- La nova -vella- observació de les realitats adolescents (mirar, veure, observar, preguntar, escoltar, descobrir) i la seva versió en la societat informacional.
2. Quina vida digital cal recuperar a l’aula i quina proposta digital escolar amplia la seva manera de ser, estar, conviure i aprendre?
3. De les “tribus” (els estils de vida) als grups classe, passant pel “t’obro” o “et tanco”
4. Construir altres dimensions de la tutoria
5. Gestionar les noves i velles tensions de la convivència adolescent

Per acabar, a continuació, deixem un resum executiu que hem fet de la trobada on hi podeu trobar un breu relat sobre els temes que es van posar sobre la taula i que ara comentàvem. També hi trobareu alguns recursos virtuals interessants. Al següent link teniu la presentació que va utilitzar el Ponent Jaume Funes.