Mantenint la tendència que vam començar el curs passat, aquest primer trimestre, hem tornat a crear un seminari que doni resposta i acompanyi a docents i equips tècnics de centres educatius de secundària i post-obligatòria en la tasca d’educar a adolescents i joves.

Aquest any, la temàtica escollida és com abordar les conductes adolescents problemàtiques a l’aula, i ho treballarem al llarg de 5 sessions de dues hores, entre els mesos de novembre i desembre. Ens acompanyaran 5 reconeguts experts en la matèria, que poden oferir-nos mirades des de diferents prismes, des de paràmetres clínics, educatius, sociològics i també pràctics. Així, tindrem el plaer de poder escoltar al Pep Matalí, a l’Aina Tarabini, l’Enric Bolea, la Iolanda Arboleas i al Jaume Funes. Les seves reflexions podran, doncs, articular-se amb l’experiència i els coneixements dels quasi 40 participants del seminari, i de segur podrem treure’n conclusions que ens permetran seguir millorar l’atenció i l’acompanyament.

Per què té sentit (tornar a) reflexionar sobre conductes problemàtiques a les aules?

La realitat dels joves adolescents ha canviat força en els últims anys, malgrat tendim a comparar-la amb la que vam viure els adults d’ara. Ara, el paper de la família, l’escola, la política, la dimensió social i econòmica, la transició al treball, el molt que s’allarga el període adolescent són diferents.

Durant els últims anys, els que aviat seran adults han depès cada vegada més de la sobirania del mercat, l’individualisme i de la nostra patològica (hiper) protecció. Les nostres carrinclones fòrmules comunicatives han provocat que els xavals cada vegada ens vegin com a adults i professionals més allunyats i el que és pitjor, menys referents. Més encara, tenint en compte l’entorn altament globalitzat i connectat al món 2.0. Tots aquests factors, entre molts d’altres, fan que haguem de repensar les intervencions.

Els problemes de conducta i dificultats de contenció –amb el permís de la psicopatologia– són de les preocupacions referides en augment entre els professionals dels centres de secundària i d’altres disciplines vinculades amb l’atenció i acompanyament a adolescents, convertint-se en el principal motiu de consulta en el camp de la salut mental. De fet, sota aquesta conceptualització els manuals de psiquiatria i psicologia juvenil defineixen a noies i nois (majoritàriament) amb dificultats per a ‘respectar’ les normes, autoregular-se, tolerar la frustració, vincular-se positivament, alhora que amb alt grau de auto-referència i escassa capacitat empàtica (‘primer sóc jo, i segon també … I si queda alguna cosa: per a mi’). Les dificultats per motivar-los, contenir-los i manejar-los, per la seva complexitat, ens obliguen a fer algunes reflexions:

Primer: davant de l’alt grau de correlació -que no causalitat- entre malestar i problemes de conducta i abandonament dels estudis ens assalta una pregunta: ‘¿funcionem malament –a l’escola- perquè no estem bé o estem malament perquè tenim dificultats a l’escola?’. Davant de qualsevol reclam a l’aplicar normatives i protocols, prioritzem l’atenció en allò que els genera dolor, patiment i malestar. Ajudem-los a narrar què és el que senten, viuen i com explicar-ho. Pot ajudar-nos, alhora, per posar l’èmfasi en la vinculació, i servir-nos d’exemple per desenvolupar l’empatia i connectar positivament. Perquè es produeixin canvis, primer ha d’haver confiança en qui te’ls suggereix.
Cal potenciar el desenvolupament d’espais, dinàmiques, activitats, exercicis, etc. que ajudin a conèixer i explorar el seu món interior. Que els ajudin a descobrir que els fa sentir bé, quines necessitats tenen i quins problemes intervenen perquè aquestes es compleixin (o no). Un món que els serveixi, bàsicament, per autoregular (‘com prevenir que se’m creuen els cables?’) i empatitzar (‘em correspon pensar què pensa l’altre’). Desenvolupar l’abstracció – capacitat de realitzar pensament hipotètic, relacional i comparatiu- (‘què passa si?’), la capacitat de vincular-se positivament (‘hi ha persones disposades a ajudar-me?’) i l’aprenentatge en la solució de problemes (‘Com actuar quan no puc més? / I ara què s’ha de fer?’).

Segon: Tots som producte d’un context. La situació actual de crisi i les dificultats pròpies dels diferents sistemes de convivència, condicionen no només les possibilitats d’educabilitat, sinó les oportunitats d’atenció. Diferents estudis (evocant  a Tarabini) demostren que els vertaders factors protectors per ajudar a alumnes amb dificultats de comportament i evitar una progressiva desvinculació del seu itinerari escolar defensen una composició social equilibrada del centre, prioritzen mecanismes d’atenció a la diversitat i proposen gestionar el pes dels efectes de les expectatives dipositades cap a aquests nois, que acaben trastocant les conductes dels adults que els envolten.

Tercer: recórrer a un discurs professional d’elaboració complexa. Amb respostes que vagin més enllà de qualsevol psiquiatrització del malestar. En un món tremendament complex evitem les simplificacions que molts dels comportaments es regeixen per la dicotomia entre les categories èxit-fracàs, i els models explicatius es redueixen a aspectes com l’impacte de la crisi, el pes de les TIC, els dèficits familiars, la manca de motivació i esforç, l’ús de drogues, etc.

Quart: L’assessorament psicopedagògic de docents, EAPs, recordant a Enric Bolea, pot contribuir, tant en la promoció com en la prevenció, a generar ambients d’aprenentatge o climes d’aula i centres que ajudin a l’alumnat amb necessitats educatives associades amb trastorns mentals, a trobar la seva manera de vincular-se als entorns d’aprenentatge. El repte és enfortir i generar els factors de protecció personal i institucional que permetin a aquests alumnes vincular-se als entorns. Per impulsar aquest procés de vinculació es proposen diferents espais de participació i confiança amb l’alumne, la família i els professionals. Es tracta d’atendre i entendre als i les adolescents, doncs, la interpretació que es realitzi d’una conducta, en determina l’actuació que durem a terme. És imprescindible entendre la lògica inherent a la conducta que opera, abans d’eliminar-la o corretgir-la i sensibilitzar-nos amb el malestar que pateix l’alumnat.

Per tot això, entenem que té sentit la creació ad hoc, amb les problemàtiques i oportunitats que hem detectat en els darrers anys als centres educatius, d’un seminari on puguem parlar de les diferents situacions que atravessen i han de viure els i les adolescents i es produeixen durant el seu pas pels espais educatius. Un espai on, a fi de comptes, puguem compartir experiències i coneixements amb altres professionals que es troben en la mateixa tessitura, per poder aprendre col·lectivament i acompanyar millor les noies i nois, més enllà de la seva procedència, llengua, situació, sexe, problemàtica o edat.

RESUM DE LES SESSIONS

1a sessió: Mirada Clínica: Trastorns de conducta.

Cada vegada són més els adolescents que mostren problemes greus de conducta. Almenys, aquesta és la impressió de pediatres, professors, famílies i professionals sanitaris. Alguns opinen que en els últims anys s’ha produït un repunt dels comportaments conflictius: dèficit d’atenció, actitud negativa i desafiant, irritabilitat, agressivitat i molts altres. Malgrat que molts són part de l’estereotip de l’etapa vital entre la infància i l’edat adulta, hi ha uns límits a partir dels quals poden començar a considerar-se patològics, i esdevenir un repte per a l’aula, la llar i el centre de salut. Així, què entenem per trastorns de conducta des d’una perspectiva crítica? Com podem detectar-los deixant de psicopatologitzar el malestar? Com treballar amb persones –adolescents- que en pateixen un?

Ponent: Josep Matalí. Doctor en psiquiatria i Psicologia Mèdica per la UAB. Coordinador de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil del Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Ha dedicat la seva activitat professional a especialitzar-se en l’abordatge dels trastorns duals (addictius i psiquiàtrics) així com en el maneig dels trastorns de conducta i de personalitat, tant d’adolescents com d’adults.

2a sessió: Mirada sociològica:  Condicionants escolars i psiquiatrització del malestar

L’’anàlisi de les desigualtats socials i les seves repercussions educatives a tres nivells: les subjectivitats dels actors, les seves pràctiques i les seves accions quotidianes en el món educatiu; les pràctiques escolars i els dispositius pedagògics de les escoles; les polítiques i programes educatius.

Ponent: Aina Tarabini. Doctora i professora en sociologia a UAB i investigadora dels grups de recerca GEPS (Globalització, Educació i Política Social) i GIPE (Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives). És especialista en sociologia de l’educació i en anàlisi de desigualtats educatives.

3a sessió: Mirada aplicada: Experiència de bones pràctiques.

Centres actius, oberts i inclusius: L’institut de Sils és un dels primers instituts de secundària que va iniciar un canvi estructural en la seva organització, que té com a nucli l’acció tutorial i l’educació en valors. Ens expliquen el recorregut emprés i els aprenentatges guanyats.
Ponent: Iolanda Arboleas. Directora de l’Institut de Sils, treballant per projectes en el context d’Educació Secundària.

4a sessió:  Mirada educativa: Com actuar amb l’alumnat amb dificultats de regulació del comportament?

Com repensar l’entorn escolar com un espai que acompanyi i ajudi als i les adolescents amb dificultats de regulació de conducta? Com podem facilitar que construeixin vincles? Algunes reflexions sobre el lloc que pot ocupar l’assessorament psicopedagògic en un contextos d’escolarització cada cop més complexos i altres consideracions sobre com cooperar amb alumnes, amb necessitats d’atenció en salut mental, per aconseguir que consentin vincular-se amb ambients d’aprenentatge.

Ponent: Enric Bolea. Psicòleg i Psicopedagog. Treballa en el camp de l’educació especial desenvolupant funcions de professor, tutor i psicopedagog. És professor consultor d’educació especial a la Universitat Oberta de Catalunya i coordina el Servei Educatiu Específic en Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta (SEETDiC) del Baix Llobregat.

5a sessió: Conclusions, tancament i aplicabilitat

Conclusions finals i aspectes per no oblidar quan treballem amb adolescents. Posada en comú sobre com operativitzar les reflexions construïdes al llarg del seminari per treballar-les als centres, dins i fora de l’aula. Construcció de pla de ruta. Valoració del seminari.

Ponent: Jaume Funes. Psicòleg, educador i periodista. Ha treballat a l’escola i en diverses administracions, en l’atenció educativa i terapèutica, la supervisió i l’acompanyament d’equips. Especialitzat en el món dels adolescents i les seves dificultats socials. Ha estat professor i investigador en diverses universitats.