Devolució dades PuntG
Les nits del PuntG en dades
13/11/2017
Devolució dades PuntG
El proper dilluns 20 de novembre a les 18.30 al Gra durem a terme la sessió de devolució i retorn de les dades que vam poder recollir les nits de Punt G, al llarg de l’estiu. Parlarem, doncs, de com és la festa major de Granollers, quines demandes tenen els joves durant les nits, i quines necessitats hem detectat, sobretot pel que fa a consum de drogues, sexualitats i situacions masclistes.
Ens interessa molt compartir algunes tendències que vam observar i posar de relleu amb la ciutadania quins camins creiem que cal agafar a partir d’ara.
Aprofitem per deixar-vos les principals conclusions a les que hem arribat després del primer període d’intervenció a l’estiu, i l’informe on queda detallat l’estat de la qüestió.
1- A Granollers, durant anys, hi ha hagut una manca d’intervenció en els espais de joves i nit. En aquest sentit, considerem necessari assessorament, intervenció i diàleg in situ sobre conductes masclistes, sexualitat i drogues; els seus efectes; riscos i oportunitats que sigui proper als/les joves. El Punt G, doncs, és una proposta d’acció directa per reduir els riscos que es desprenen del consum d’alcohol i altres drogues, promocionar una sexualitat respectuosa, lliure i protegida, i atendre les agressions masclistes i altres violències, tot oferint un espai segur, agradable i igualitari. És també una experiència de referència que ens permetrà generar coneixements significatius per seguir millorant. Després del primer període d’intervenció del PuntG, a grans trets, es considera molt apropiada l’actuació, aconseguits l’àmplia majoria d’objectius proposats i s’emplaça a seguir aplicant-la, tot replicant els canvis corresponents.
2- El treball transversal i coordinat amb els diferents agents locals, tant en prevenció com en intervenció, és imprescindible i cal seguir potenciant-lo. (Ajuntament, entitats, seguretat, ciutadania). L’oportunitat del programa “salut i festa” no és només l’estand del PuntG durant les nits festives, sinó les sinèrgies prèvies que es creen i potencien amb entitats. Cal potenciar la formació i estretir els vincles amb les i els organitzadors de la festa, per donar-los veu. Una de les propostes seria la creació d’una taula de treball on diferents actors poguessin aportar com a parts iguals, des d’un marc més horitzontal i amb un lideratge compartit.
3- Les nits del Musik’n’viu i festa major van tenir, per norma general, un ambient tranquil i agradable, malgrat algunes incidències en relació a baralles, intoxicacions o agressions sexistes, que en bona mesura van estar notificats i atesos pel PuntG, quan va ser convenient. L’estand va comptar amb molt bona rebuda per part de tots els agents participants. Al llarg de les 9 nits d’intervenció, prop de 3000 persones van passar a conèixer l’espai o a disposar d’algun dels seus serveis. Els més demandats van ser els aliments frescos gratuïts, la prova d’alcoholèmia i els preservatius. L’horari i els materials eren molt pertinents. Respecte a la localització, a la festa major, es va haver de canviar l’emplaçament previst a la pl. Maluquer i desplaçar-lo a la pl. Porxada i a l’avinguda del parc , depenent la programació, perquè és on hi havia les persones a qui s’adreçava. Al ser un projecte pilot, s’entén que, a vegades, cal reformular algunes decisions preses sobre paper, a fi de millorar els resultats. Aquesta capacitat de canvi és òptima pel tipus d’intervenció. La variació s’ha valorat, a posteriori, com encertada.
4- La droga més consumida va estar, amb diferència, l’alcohol, seguida per tabac i marihuana. Si bé, es van donar consums raonables que, per norma, no van generar conflictes sobrevinguts. La prova d’alcoholèmia es valorada molt positivament per la seva utilitat pràctica relacionada amb la conducció. Per fer prevenció amb la temàtica concreta de l’alcohol, caldria revisar algunes qüestions etilico-festives tan vinculades a la cultura popular, i programar activitats tenint-ho en compte.
5- A nivell de conductes i agressions masclistes, durant les 9 nits d’opertura del PuntG, s’han notificat un total de 58 conductes o agressions sexistes, tant per via presencial com telefònica. Representant un 2’01% del total de visites de l’estiu, però més d’un 10% del total respecte els registres de festa major. La dada és molt elevada, i no significa no ocorreguessin altres episodis que no es van poder detectar. A més, es van rebre centenars de converses d’agraïment o suport per la tasca. La intervenció prestada, en la majoria de casos, no requeria intervenció directa, doncs la situació no es donava en present, sinó que la necessitat era verbalitzar i compartir malestars. La principal funció ha estat, doncs, la desnormalització de micromasclismes i l’empoderament de dones joves, que no han pogut trobar recolzament en el seu entorn. També la desnaturalització de la justificació que sovint es dóna entre masclisme i consums.
És molt pertinent ser presents a la festa, doncs la sensació se seguretat per la ciutadania, sobretot dones i persones LGTB i l’hostilitat cap a les agressions augmenta exponencialment, més encara, si es complementa amb les falques informatives, una campanya gràfica i la complicitat i col·laboració de la majoria dels/les participants de la festa.
6- La campanya gràfica representa bé els objectius del programa, i donen aparença d’uniformitat a l’espai. Com més presencia gràfica, major visibilitat del Punt G i major sensació de seguretat pels participants de la festa. Si bé, cal recuperar l’objectiu i revifar-lo en altres ocasions, sobretot estirant els adhesius #NoÉsExcusa que ja funcionen per si sols. Caldria involucrar més les entitats en la construcció de la campanya, i pot ser l’inici de l’acció conjunta.
7- És molt interessant i viable que l’equip que treballa al Punt G sigui compost per persones que viuen i/o treballen a Granollers, vinculats amb els grups i persones que participen de la festa. Primer, perquè facilita la interacció amb els diferents col·lectius, i segon, perquè algunes de les problemàtiques detectades es poden seguir gestionant fora de la festa, en l’àmbit sosegat de l’atenció en els diferents serveis municipals.
8- Hi ha un impacte difícil de mesurar per la presència del Punt G a la festa: genera curiositat i complicitats amb les persones que la freqüenten. És una font de regeneració dels discursos perquè es procliu a generar conversa amb les persones que s’apropen. La metodologia implementada, des del bon ambient i el tracte proper i no moralista d’una persona de referència, és cabdal pel bon funcionament de l’espai. Tanmateix, és una font de força per programar la festa major insistint amb perspectives crítiques.
9- Hi ha alguns aspectes transversals que necessiten ser revisats. En primer lloc pel que fa al lideratge de la intervenció. Fins ara s’ha donat bàsicament des del Servei de Salut Pública, i per continuar, es creu necessari que tant el CIRD com la ciutadania organitzada guanyi presència. Un altre aspecte que cal millorar, és en referència a les comunicacions 2.0, cal trobar un canal concret (twitter, instagram…) que serveixi per difondre localització, horaris, serveis i que sigui propera al target al que s’adreça. En aquesta línia, cal també, crear continguts digitals de qualitat, visuals i amb informacions crítiques i contrastades.
10- Cal seguir dedicant esforços a mesurar i avaluar els resultats obtinguts i retornar la informació. Les dades generades ens resulten d’un interès cabdal per justificar la intervenció, però també per anar mesurant les intervencions que cal dur a terme i l’impacte que generen.
Us esperem el proper dilluns!
Per descarregar l’informe final: