1r de desembre 2015: Dia mundial de la lluita contra la sida

Feliç i reivindicatiu Dia Mundial per a tots i totes!

01/12/2015

Feliç i reivindicatiu Dia Mundial per a tots i totes!

‘Des de fa vint-i-vuit anys, cada 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Sida. Persones de tot el món uneixen esforços per fomentar la conscienciació en relació amb el VIH/sida i mostrar solidaritat internacional. Aquest esdeveniment brinda a tots els coparticipants, tant públics com privats, una de les oportunitats més clares per donar a conèixer la situació i impulsar avenços pel que fa a la prevenció i el tractament de la infecció, en els països amb més prevalença i també a la resta del món.

Cada any, l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut, elabora un comunicat per tal de fomentar la conscienciació de la societat i implicar-la en la lluita contra el VIH. En l’elaboració d’aquest comunicat hi col·laboren entitats publiques i privades.

Enguany, el Comunicat del Dia Mundial de la Sida compta amb l’adhesió de 140 entitats que adquireixen un compromís laboral i professional per fomentar i mantenir el respecte i la no discriminació de les persones que viuen amb el VIH/sida.

Aquest any, sota el lema “Accelerant per posar la sida a zero”, es vol fer especial èmfasi en assolir l’objectiu 90-90-90; augmentar al 90% la proporció de persones amb VIH diagnosticades, incrementar al 90% el nombre de persones en tractament i que, d’aquestes, el 90% tingui càrrega viral indetectable.’

Enguany aprofiteu de nou aquesta imatge gràfica. La trobareu distribuïda per Granollers. Estem molt agraïts a l’il·lustrador Ferran Martín (@ferranmartin) i al diari La Información (lainformacion.com) per la seva generositat en cedir-nos gratuïtament aquesta vinyeta per fer-ne difusió.

Des de 1981, any en què es van diagnosticar els primers casos de sida, fins a l’actualitat més de 60 milions de persones han mort a causa de la infecció pel VIH. Més de 34 milions de persones viuen a tot el món amb el VIH i 2,5 milions de persones s’infecten cada any, la majoria de les quals resideixen en països de renda baixa, especialment a l’Àfrica subsahariana. El mecanisme principal de transmissió del virus han estat les relacions sexuals no protegides.

Algunes dades d’interès:

  • A Catalunya hi ha, actualment, unes 30.000 persones infectades pel VIH.
  • L’any 2011 es van notificar 633 nous diagnòstics de la infecció.
  • El grup de transmissió més freqüent durant aquest any ha estat el d’homes.
  • Els col·lectius més afectats han estat el d’homes que tenen sexe amb altres homes (61% ), el d’homes heterosexuals (15%) i el de dones heterosexuals (11%).

Per acompanyar-la amb alguns consells, us deixem un text de la pàgina www.laclara.info que ens ha semblat força oportú (recorda: CC):

Fer sexe segur és importantíssim. I és sexe segur tot aquell que no pot encomanar malalties: masturbació, petons i abraçades… i quan hi ha penetració, cal fer-ho amb el condó.

Per una banda, per prevenir embarassos que no es desitgen; i per una altra, per evitar el contagi de malalties de transmissió sexual. Hi ha diferents maneres de protegir-se, però la més segura i pràcticaés el preservatiu.

Instruccions per al seu ús

1r Pillar-lo

  1. A una màquina d’un bar o una farmàcia. Són cars –com el tabac-, però accessibles a qualsevol hora.
  2. Al súper.
  3. A un o una col·lega de confi (sense abusar).
  4. A la farmàcia. Pot fer més vergonya, però vés-hi amb la cara ben alta (el sexe és una cosa natural i fer-ho de manera segura, ideal). Si no ho vols fer tu, li pots demanar a un altre que te’l compri.
  5. A la teva parella: però no donis per suposat que el portarà l’altra.
  6. A llocs (associacions, col·lectius, ajuntaments…) que els reparteix gratis: aprofita per pillar-ne , però sense abusar.
  7. A casa: si els teus pares o germans grans no volen que corris riscs deixaran que els trobis fàcilment.
  8. A un sex-shop: és on més en saben. Podem demanar segons les nostres necessitats (que siguin molt prims, amb gustos, petits o grans…)

2n Portar-lo

  1. Sempre tenint-ne de reserva, per si ens quedem amb ganes o es trenca.
  2. “Conservar en un lugar fresco y seco”, o sigui, no portar-lo a la butxaca del darrere, on pot escalfar-se massa i fer-se malbé.
  3. Assegura’t que està en bones condicions, si no tira’l i reposa’l. Fixa’t en la data de caducitat o en si fa massa temps que el tens.

3r Treure’l

  1. Que què pensarà si el trec? O què pensarà si no el treus…
  2. Com proposar-ho? Amb humor, amb naturalitat: “Te’l poses o te’l poso?” o “Me’l poses o me’l poso?”
  3. En quin moment? Sempre abans de la penetració. Pot servir-te per dir-li que vols arribar a la penetració.
  4. No el treguis amb les dents, es pot trencar.

4t Posar-lo

  1. Si no l’has posat mai, practica abans sol –en un autoservei- o sola –o acompanyada- amb algun plàtan.
  2. Vigila amb les ungles al posar-lo, que no es trenqui o que no us feu mal.
  3. Només s’ha de posar quan el penis estigui erecte.
  4. Feu servir la imaginació i que entri a formar part del joc
  5. Passos: pilla el condó amb una mà i agafa la punta amb dos dits. Col·loca’l sobre el penis de manera que el puguis desenrotllar. Desenrotlla’l amb cura fins on acaba el penis.

5è Gaudeix-lo

  1. Per què no? El fet que tregui una mica la sensibilitat ajuda a fer que el polvo duri més (i tothom hi guanya!)
  2. I la resta és cosa vostra. Si us voleu inspirar, tots coneixem el catàleg universal de postures.

6è Finito

  1. Com totes les coses bones, s’acaba…
  2. Després de l’ejaculació, traieu-lo lentament, feu-li un nus i tireu-lo a les escombraries (al vàter, no!).
  3. Sigueu discrets, no en deixeu rastres.
  4. Si continueu després, utilitzeu-ne un de nou.
El condó femení
  • Com el masculí, evita tant l’embaràs com el contagi de MTS. Però, en ser més gran, encara protegeix més que el de tios .
  • Té dues anelles de goma: una s’introdueix a la vagina i l’altra queda fora. Al començament costa una mica col•locar-lo (s’ha d’agafar la pràctica).
  • Resulta una alternativa per a les persones que tenen al•lèrgia al làtex, encara que també hi ha condons per a tios sense
  • És més car que el masculí.
  • També és d’un sol ús.

Quan mantenim relacions sexuals amb una altra persona, podem intercanviar-nos moltes coses. N’hi ha que són genials (passions, amors, intensitats…) però d’altres no gaire (bacteris, virus…)

I qui en té? Perquè jo segur que no…

Sovint la gent jove canviem molt de parella; la setmana passada sortia amb un i ara surto amb un altre. Això fa que –si no emprem el condó– tinguem més possibilitats de pillar històries.

A vegades tenim alguna cosa i no ho sabem. Per exemple és estiu, tenim fongs i ens pica, però com que quan fa calor ens pica tot, doncs…

O tenim alguna cosa i ho sabem, però no ho diem (per vergonya o perquè ens passem pel folre allò de tenir en compte l’altre).Has pensat si ho diries tu si tinguessis alguna infecció? Potser la majoria faríem servir el preservatiu sense comentar-ho, almenys fins que tinguéssim prou confiança per fer-ho.

Què són aquestes infeccions

Són infeccions que les podem transmetre (de mi cap a l’altre/a) o ens podem encomanar (de l’altra/e cap a mi) durant les relacions sexuals, ja siguin vaginals, orals i/o anals.

Poden estar causades per diferents tipus de bitxos : bacteris, virus, protozous, fongs i paràsits.

D’aquestes infeccions n’hi ha de molts tipus, amb noms realment complicats i uns símptomes més que molestos. Poden ser més o menys greus i es manifesten d’una manera o d’una altra, però tenen en comú tot això:

  • Les principals vies de transmissió són les mucoses de la boca, els òrgans genitals i l’anus (més fàcil si tenim ferides o llagues).
  • Afecten, fonamentalment, els genitals.
  • Apareixen uns símptomes o senyals que val la pena tenir en compte:
    • Els òrgans genitals i urinaris ens molesten: ens piquen, ens couen o, fins i tot, ens fan mal.
    • Ens poden sortir berruguetes, vermellors, nafres… en els genitals.
    • Augmenten les secrecions o el flux vaginal, i potser fan mala olor…

No sempre els símptomes seran els mateixos, poden aparèixer en altres llocs del cos, i fins i tot poden no aparèixer de forma tant evident…

  • Potser tenim alguna infecció però no té cap símptoma.

O per el contrari, podem tenir alguna d’aquestes molèsties i no ser per culpa d’una d’aquestes infeccions…

Davant del dubte…
  • No ens empanem, i anem al metge o a la metgessa tan aviat com ens sigui possible. Per més vergonya que ens faci, a les consultes estan acostumats a veure-hi de tot.
  • Comentem-ho amb la parella i/o amb les persones amb les quals haguem mantingut relacions sexuals. Si esperem que se’ns curi sol… ja podem anar esperant!
  • Recordem que ho podem anar encomanant, així que emprem el preservatiu.
  • No esperem massa temps perquè un cop diagnosticat el tipus d’infecció, s’ha de començar el tractament immediatament. Gairebé totes poden curar-se sense complicacions si es tracten correctament i a temps. Però ja saps que altres –com la sida o l’hepatitis B– es poden quedar per sempre.
  • Val més que no ens auto-diagnostiquem nosaltres mateixos o mateixes, i molt menys ens auto-mediquem, perquè s’assemblen tant totes aquestes malalties, que encara ens confondríem i seria pitjor!
  • La sospita no ha de sortir només a partir del primer símptoma, sinó també pot venir pel fet de no haver pres precaucions.
Si tenim confirmada una infecció hauríem de…
    • Començar a medicar-nos de seguida.
    • Convèncer a la nostra parella i/o a totes les persones amb les que hem tingut relacions sexuals que vagin al metge. Recordem que es transmeten molt ràpidament i que de vegades no es manifesten els símptomes.
    • Hem de preguntar a l’especialista si cal que tinguem precaucions especials.
  • Potser haurem d’emprar el preservatiu encara que tinguem parella estable i es prenguin pastilles.
  • Potser haurem d’evitar certes pràctiques sexuals fins que no estiguem totalment curats/des.
No badem

Recordem que, independentment del mètode anticonceptiu que utilitzem, val la pena no oblidar-nos del condó , ja sigui masculí o femení. És el que actuarà com a barrera davant d’aquestes possibles infeccions.

  • Tel. 93 842 67 14 / Horari: de 9 a 14 h
  • A/e: cird@granollers.cat
CIRD – Acollida, suport psicològic i assessorament jurídic
  • Tel. 683 641 983 / Horari: de 9 a 14 h
Servei d’Orientació i Assessorament sobre Drogues i Pantalles

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies perque tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies