Font: bloc gencat

L’actuació a les xarxes socials des del lloc de feina en els departaments de la Generalitat –com a la resta d’organitzacions– està donant lloc a problemes tecnològics de difícil solució. L’ample de banda d’accés a Internet es queda curt principalment per l’acció a Facebook i la reproducció de vídeo en temps real (video streaming). Sovint els responsables han de buscar solucions tècniques per pal·liar els efectes dels mals usos que es fan a fi de no perjudicar les bones pràctiques professionals –i usos personals no abusius– que hi ha en aquests entorns.

En el cas de la Generalitat, aquest fet és especialment rellevant perquè els treballadors estan incorporant les xarxes socials a la seva vida professional, tant per treballar col·laborativament dins l’organització com per relacionar-se amb la ciutadania i altres agents externs.

Cal generalitzar la restricció o afavorir l’accés? Des del bloc de gencat, apuntem quatre ratlles amb l’ànim d’ajudar a trobar-hi solucions enfocant el tema adequadament. Ens ajudeu a elaborar aquest post?

1. Com veieu les següents pautes? En proposeu més?
2. Aporteu usos professionals concrets del Facebook a l’Administració (actuals o de futur)

Ja hi ha serveis que, per ser elaborats, gestionats o prestats, requereixen de l’ús professional de les xarxes socials. Per això, si l’accés a aquests sistemes externs es restringeix o modifica, se’n pot veure ressentit l’impacte i el resultat.

Hi ha una solució òptima? Generalitzar momentàniament la restricció o universalitzar immediatament l’accés? Segurament es tracta de combinar adequadament polítiques d’educació (i sensibilització), d’ús (i seguretat) i restricció (a curt termini fins que no s’aconsegueix més ample de banda) per evitar els usos abusius que tenen lloc. Apuntem quatre possibles pautes d’accés a les xarxes socials des de l’Administració.

Possibles pautes d’accés a les xarxes socials des de l’Administració

Objectius

• Garantir l’ús adequat i professional de les xarxes socials
• Evitar que l’ús de les xarxes socials tingui un caràcter de privilegi (accés de pocs: àrees de comunicació, comandaments…)
• Fomentar el teletreball i el treball col·laboratiu (accés a ofimàtica i a repositoris en línia, cloud)

Directrius

Conseqüències

• Millora en la transparència i la immediatesa (feedback)
• Reducció de costos i millora productivitat
• Augment de la satisfacció dels treballadors públics i sentiment d’adscripció a la institució

Riscos

• Incrementar bretxa tecnològica entre el ciutadà i l’Administració (que usa les xarxes socials per relacionar-s’hi i l’Administració no està preparada per correspondre-hi)
• Renunciar a un sector important de la ciutadania, no adaptant-se adequadament i a temps al canvi.
• Deixar escapar l’oportunitat de ser capdavanters en governança oberta (oGov).

Mesures

A curt termini (per incidir sobre àmbits amb problemes en curs)

• Ample de banda
– Mesures restrictives: dispositius de filtratge web, dispositius de limitació/denegació d’ample de banda per protocols (per exemple, amb Websense).
• Espai físic (emmagatzematge a la xarxa local)
– Mesures de control: establiment de quotes, analitzador de tipus de fitxers.

A mitjà termini

• Mesures tècniques
– Monitorar i informar els usuaris de l’ús dels accessos als recursos (transparència)
• Informar públicament de l’accés, consum, etc
• Informar dels problemes o limitacions
– Limitar l’ample de banda per grups/protocols (no denegació)

• Mesures educatives
– Comunicar als usuaris de l’ús adequat del mitjà per evitar l’abús (sensibilització i formació).
– Comunicar dels problemes un cop es detectin als propis usuaris per fer-los-en copartícips.
– Determinar i socialitzar les bones practiques (sensibilització i difusió).