Carta al lector de Jordi Bernabeu Farrús
Font: El Periódico. 4 de gener de 2010.

Qualsevol iniciativa per preservar la salut ha de ser ben rebuda. I així hauria de passar, en teoria, amb la nova regulació legal sobre el tabac. En canvi, la realitat ens ensenya un altre escenari: ciutadans -fumin o no-, empresaris, personal sanitari i altres implicats discrepen sobre la seva aplicació. La llei qüestiona llibertats (fumar o no fumar), planteja pèrdues a empresaris en moments de crisi i apel·la al fet que la persecució del fumador no només sigui “responsabilitat” de l’Administració, ja que potencia que un ciutadà qualsevol posi una denúncia. I això no cola. A més, la llei té forats i transformarà realitats. Apareixeran noves pràctiques. Estic segur que qualsevol dels implicats -i aquí tots els ciutadans ho som- coincideix en la base de la qüestió: fumar perjudica la salut. De manera que la pregunta és: ¿s’han fet les coses bé? Probablement, no. Durant molts anys hem vist que les empreses tabaqueres han disfrutat de la total complicitat de l’Estat, que, afavorit per l’ingrés fiscal, ha donat màniga ampla a les productores i distribuïdores de tabac. No en va, el tabac és el primer producte de fiscalitat de l’Estat espanyol (es guanyen més impostos pel tabac que per la gasolina o l’alcohol). ¿Renunciarà l’Estat a 10.000 milions d’euros anuals? La seva regulació té trampa: apujant els impostos, ens assegurem l’ingrés gràcies a les persones dependents. ¿Per què no hi ha hagut abans un consens entre els ministeris d’Indústria i Sanitat per evitar posicions hipòcrites? Desgraciadament, ens hem començat a preocupar quan ha aparegut el terme “despesa sanitària”. ¿No deu ser que hem anteposat el dèficit econòmic a l’interès per la salut? El repte no és prohibir el tabac: el repte és afavorir una llei respectuosa amb tothom, que tingui el consens de tots els implicats i sigui coherent amb el concepte de salut. Mai més ben dit, això és una cortina de fum…