Font: ARA. 3 d’agost de 2013.
Accedeix al pdf original clicant aquí

Primer no tenien adolescència. Eren nois i noies de barri que als 14 anys passaven a ser joves obrers, aprenents de l’explotació en poques setmanes de taller. Després, amb les grans crisis industrials dels 80, van descobrir que tenien adolescència però no tenien feina. Era un nou temps per estar al carrer i no saber què fer fins que l’ocupació posés fi al seu estat. El segle XXI va néixer amb adolescència obligatòria i una joventut estudiosa que, de manera diversa, en un moment o altre trobava ocupació i sentit a la vida. Però, superada la primera dècada, ens trobem amb llarga adolescència i joventut indefinida, destinada a ser poc menys que eternament aturada.

Escric el mateix dia que el Parlament parla dels joves aturats. Encara no he sentit els laments políticament correctes que, segur, es pronunciaran i espero que, entre tots plegats, facin alguna proposta sensata i aplicable. Però, què significa ser adolescent sense pensar en la feina? ¿Ser jove construint-se sense referències a una ocupació que ordeni la vida? Què significa viure en present negatiu sense pensar en un futur en negre?

Què estructura la identitat?

Les crisis econòmiques anteriors van aconseguir que l’eix per a la construcció personal deixés de ser el treball. L’oci, les relacions, les activitats compartides van passar a estructurar la identitat. La precarietat i l’explotació van aconseguir que desaparegués la cultura del treball. Anar a la feina passava a ser una simple forma d’obtenir diners per fruir de moments i situacions. Pocs joves tenien la sensació que els aportava alguna cosa més. Tanmateix, mentre eren la part més important de la societat, encara podien protestar, posar en crisi el sistema. I ara? Què poden fer quan no tenen feina, treballen en precarietat esclavista i són una minoria social?

Si aquesta societat de grans vol fer alguna cosa per als seus ciutadans joves no n’hi ha prou de reduir la xifra d’atur. Ha de pensar com tenir adolescència amb experiències formatives diverses més enllà de la rigidesa escolar. Com tenir joventut amb experiències pràctiques d’aplicació del que saben a la vida real, experiències laborals humanitzadores alternades amb les experiències formatives. Joves ocupats amb retribucions destinades a passar-ho bé i a fer plans. Possibilitar vides en què ser jove signifiqui poder-se emancipar i decidir sobre la pròpia vida i que tingui algun sentit.