imatge d'un ull

METODOLOGIA FONAMENTAL DEL PROJECTE EYES

Com ja avançàvem en un post anterior, el projecte EYES ha esdevingut un element innovador molt necessari en l’intent d’acostar les polítiques municipals al jovent, tot mostrant que en poden ser partíceps aportant les seves idees. I, tot i que el projecte s’ha centrat en la sostenibilitat i l’energia, el model és fàcilment transportable a altres àmbits, complint així amb l’objectiu expansiu de poder arribar a totes les ciutats i a qualsevol departament dins d’un ajuntament. Amb la col.laboració de les joves, les polítiques locals s’enriqueixen, doncs estan vertebrades a partir de diferents veus de diferents generacions i àmbits, i la finalitat última és que aquesta cooperació s’extengui en el temps.

 

La metodologia s’ha basat en el concepte de Living Lab (o “laboratori viu”), i cada país ha adaptat les seves característiques a aquest concepte, com per exemple amb diferents actualitzacions del projecte segons les necessitats dels joves, que han demanat, entre d’altres, adquirir coneixements en la matèria o millorar les seves competències en comunicació. L’EYES ha dividit la seva metodologia en tres fases principals:

 

  1. Captació: tant del Consell d’Assessors (CA) com dels Equips d’Intervenció Juvenils (EIJ o YIT): tenint en compte les limitacions de temps que tothom té en el dia a dia, s’han proporcionat les eines necessàries per involucrar les persones de cada grup en el projecte, i tothom ha après un mica de cada grup, això inclou també els representants dels ajuntaments; s’han creat sinergies que han esdevingut molt positives i d’aquesta manera s’ha enriquit la participació.

 

        2. Participació juvenil: en aquesta fase, ha estat imprescindible proporcionar uns coneixements als grups de joves, que o bé ja tenien però volien millorar (com és el cas de l’emergència climàtica), o bé no tenien i això actuava com a barrera de participació (els cicles polítics locals i les estructures participatives en general, i les adreçades al jovent en particular). A més a més, i ja amb les eines necessàries proporcionades, els EIJ han afegit a les seves pròpies idees (en forma de recomanacions en planificació climàtica), les aportacions d’altres joves no involucrats en el projecte, mitjançant enquestes o xerrades i altres events, tot per arribar a la següent fase.

 

       3.  Avaluació: on s’han analitzat els resultats de l’enquesta, avançant en el document de recomanacions, però també els coneixements adquirits per les joves, a través del CA, mitjançant diferents mentories i sessions de seguiment, així com en una darrera sessió de validació, on es van treballar casos d’estudi que replicaven situacions hipotètiques que perfectament es podien donar en la realitat.

 

Incidint en l’aprenentatge dels joves, aquests han rebut uns coneixements de part del Consell d’Assessors, que els han permès desenvolupar unes competències, com per exemple el treball en equip que ha permès crear el mètode de recerca (opinions i idees pròpies i d’altres joves mitjançant les enquestes i els tallers) per recollir la informació necessària per poder elaborar les recomanacions finals en política climàtica. D’aquesta manera, la col.laboració és un fet, i es construeix una visió compartida de com treballar en el benefici de la ciutat. 

 

Quan abans comenci el jovent a implicar-se en les decisions que poden ser cabdals pel seu futur com a ciutadans (un esperit crític que hauria de començar a desenvolupar-se a les escoles), més aviat se n’adonaran que poden influir amb les seves aportacions. Per altra banda, els ajuntaments han de facilitar aquesta participació: millorant en aspectes com la difusió en planificació climàtica i assentant les bases de participació amb eines i recursos permanents, com per exemple Consells de Joventut.

 

Ara el que cal és replicar aquest projecte reeixit en els diferents àmbits municipals, amb els retocs necessaris per inclús millorar-lo i adaptant-lo a les necessitats de cada matèria.

 

Podeu trobar la guia al complet a la web del projecte, al final de l’apartat “Altres Documents“.

/0 Comentaris/per
La bola del món sobre una mà

REPTES CLIMÀTICS PEL 2021 I NOU PROJECTE DE LA UE: CLIMATUBERS

En el context actual de pandèmia, els esforços s’estan concentrant en l’erradicació de la COVID-19, de manera que el combat del canvi climàtic ha quedat una mica frenat; però no és menys cert que aquesta inesperada situació obre les portes a una reordenació de polítiques entorn la planificació climàtica a nivell global. Si bé cal avançar amb fets i no quedar-se estancat en les bones paraules i els grans propòsits i intencions, cal aprofitar el filó que, en aquest cas una crisi sanitària (mai desitjada per altra banda) ens pot oferir.

 

Degut als confinaments que van començar el passat mes de març i que encara segueixen vigents arreu del món en major o menor mesura, el 2020 es va batre el rècord en caiguda d’emissions de CO2, per sobre del 7%; si bé és una dada insuficient, doncs no s’estan assolint els objectius de l’Acord de París, (que substitueix, i millora en la teoria el Protocol de Kyoto i que té com un dels seus objectius evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti per sobre dels 1,5º C) és un bon punt de partida.

 

Es doncs el moment d’aprofitar aquest context, i hi ha arguments a favor de poder assolir els objectius marcats, sempre que existeixi la voluntat d’aconseguir-los (cal que els països més industrialitzats compleixin amb el pactat a la Convenció de París, on es va generar l’Acord). La conjuntura actual presenta dos eixos principals: per una banda, els Estats, i per l’altra l’empresa privada.

 

A nivell europeu, la UE ha preparat uns fons de recuperació que principalment es centraran en la transició ecològica i les energies renovables; del control que exerceixin d’aquests fons en dependrà en gran mesura l’èxit de la proposta. També s’esperen canvis importants als Estats Units d’Amèrica, on l’arribada d’un nou president a la Casa Blanca ha comportat la reentrada del país a l’Acord de París: aquí caldrà veure si és un acte de cara a la galeria o una sincera declaració d’intencions. I també a l’Àsia Oriental, encapçalada per la Xina i el Japó, sembla que s’està avançant, tot i que potser no amb la celeritat desitjada: i és que aquest dos països, entre d’altres, s’han compromès a produir emissions netes, és a dir, a neutralitzar la mateixa quantitat de carboni que emeten, en el període comprès entre 2040 i 2060.

 

Per la seva banda, el sector privat ha pogut comprovar que les energies renovables són més rentables que les seves predecessores, i encara que aquest sigui el motiu del canvi i no el convenciment d’actuar d’una manera responsable amb el nostre planeta, cal aprofitar el moment.

 

A nivell local, Granollers tornarà a formar part aquest any 2021, junt amb ciutats de França, Itàlia, Àustria i Estònia, del nou projecte de la Unió Europea: Climatubers. Al igual que l’EYES, es centrarà en el jovent, i pretén arribar (mitjançant joves en una situació més favorable) a les persones més vulnerables per la situació climàtica a través de vídeos participatius (evitant així també l’exclusió digital), de manera que puguin afegir la seva veu en l’acció social per combatre el canvi climàtic: explicant les desigualtats que la situació climàtica està provocant, i que d’aquesta forma altres agents socials puguin recollir els seus inputs i actuar en conseqüència. Es tracta de vincular una vessant social amb una de digital, que comportarà també un aprenentatge en disciplines com per exemple l’us de la càmera de vídeo, edició, etc., amb la finalitat d`establir polítiques climàtiques que portin la inclusió per bandera.

/0 Comentaris/per

BALANÇ DELS DOS ANYS DEL PROJECTE EYES

Ens acostem al 31 de gener, data en què finalitza el projecte EYES, ideat per treballar durant dos anys en la involucració de les persones joves en la planificació climàtica de les ciutats de cada país participant (Itàlia, França, Dinamarca, Bulgària, Polònia i al nostre territori, Granollers). Ara és un bon moment per fer un balanç del projecte. Desde Sønderborg fins a Cieszyn, de Nàpols a Varna, passant per Lió i Granollers, l’EYES ha permès establir sinergies no només entre el grup de joves i cada ajuntament, així com amb les persones expertes en la matèria, sinó també amb les diferents ciutats entre sí, inicialment amb trobades presencials organitzades pels diferents països, i finalment amb sessions virtuals quan la situació de pandèmia ha capgirat els plans inicials previstos.

 

I aquest projecte no acabarà aquí, doncs un dels eixos principals de l’EYES és extrapolar la metodologia (involucració de les joves, aprenentatge de la matèria, recerca, avaluació, adquisició d’habilitats, etc.) a altres ciutats i en altres àmbits que poc poden tenir a veure amb l’emergència climàtica: la idea és acostar la veu del jovent a les importants decisions que han de prendre els polítics a nivell local, ja sigui en aquesta matèria o en una altra. És a dir, fomentar la participació de les persones que, per raons d’edat, en un futur proper han de liderar els canvis socials, de manera que contribueixin des de ja a corregir aquells aspectes de la societat susceptibles de millora.

 

Amb les diferències culturals existents en sis ciutats europees de sis països diferents, i adaptant la metodologia a cada realitat, el projecte s’ha vertebrat a partir de tres grups principals: els grups de joves (YIT’s, de l’anglès Youth Intervention Team – localment anomenat Grup d’Acció pel Clima), les persones expertes en qualitat d’assessors (AB, per les seves sigles en anglès “Advisory Board”) i el personal tècnic dels ajuntaments, que ha actuat principalment d’enllaç entre els dos primers. Si bé és cert que cada vegada hi ha més joves pendents de la situació climàtica i amb ganes de fer coses i d’organitzar-se, habitualment se’ls presenten dos problemes principals: tenen uns coneixements limitats en la matèria (en molts casos), i a més, no disposen d’una estructura per fer-se escoltar, o existint aquesta, no els és coneguda.

 

En el primer d’aquests dos punts, els AB’s juguen un paper cabdal, ja que per vocació o per ocupació, dediquen molta part del seu temps a temes com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, entre d’altres, i poden resoldre els dubtes que tinguin els YIT’s, apart d’aconseguir que augmenti el seu interès amb els temes relacionats amb l’emergència climàtica. Els AB’s actuen de manera totalment desinteressada, i el projecte ideat per la Unió Europea contribueix a donar més visibilitat a la seva tasca (a través de tallers dirigits als grups de joves, o amb la seva participació al festival online ECOFest).

 

De la segona part, se n’encarreguen els ajuntaments, que com a institucions han de seguir vetllant perquè les persones joves puguin participar i donar la seva opinió en els temes que més interès els desperten, facilitant les eines que els permetin actuar com a interlocutors i amb la confiança que les seves aportacions seran escoltades i respectades.

 

En el cas de Granollers, fins a 34 joves i 20 experts assessors s’han involucrat en algun moment en l’EYES, i això és gràcies a la flexibilitat d’un projecte que entén que, durant dos anys, ni els joves (per estudis, èpoques d’exàmens, feines esporàdiques, etc.) ni les expertes (que sovint disposen encara de menys temps) poden dedicar totes les hores que voldrien. El projecte ha estat obert durant tot aquest temps a entrades i sortides de participants, facilitant, per una banda, que cadascú aportés quan li fos possible, i per l’altra, que aquelles persones que no coneguessin el projecte des de el principi, es poguessin sumar més tard.

 

Els membres dels YIT’s, com és evident, han estat els protagonistes principals de l’EYES, amb el suport municipal i ben assessorats pels AB’s. I entre altres coses, han elaborat recomanacions en matèria de planificació climàtica al llarg del projecte que han estat finalment presentades als polítics locals; han co-creat diferents esdeveniments com Taules d’Acció Climàtica i festivals sobre sostenibilitat i ecologia; han desenvolupat noves habilitats, o han potenciat les que ja tenien (en tecnologia, oratòria, etc.); i el més important: han aprofitat les seves pròpies capacitats comunicatives per incentivar la participació d’altres joves que no coneixien el projecte. 

 

Tot plegat, ha estat un projecte molt interessant a tots els nivells, i si la seva metodologia és capaç de replicar-se en altres àmbits i departaments municipals, es podrà considerar tot un èxit, partint de la idea que qualsevol canvi a nivell global ha de començar de manera local.

/0 Comentaris/per
natura al mar Mediterrani

L’EYES CONTRIBUEIX A ALTRES PROJECTES!

Per ajudar a difondre el coneixement i connectar amb altres organitzacions i iniciatives, tant Ecoserveis (líders del projecte EYES) com la Judith Purrà, membre de l’equip d’intervenció juvenil (YIT) de  l’EYES Granollers, van participar al Fòrum Virtual Joves i Clima a la Mediterrània + 25, celebrat del 9 a l’11 de desembre. El Fòrum (del qual ja en vam parlar la setmana prèvia a la seva celebració) tenia com a objectiu proporcionar un espai per al debat, la reflexió i el desenvolupament conjunt d’idees i accions per a l’emergència climàtica a la Mediterrània, una de les regions del món més vulnerables als impactes de l’escalfament global, ja que s’encalenteix un 20% més ràpid que la mitjana mundial.

Per aquest motiu van reunir-se  organitzacions, entitats, associacions i xarxes adreçades a joves d’entre 16 i 30 anys que participen bé individualment o bé col.lectivament en la lluita contra el canvi climàtic, per abordar diferents qüestions relacionades amb l’emergència climàtica a la regió. El Fòrum va comptar amb representants del nord i del sud de la conca mediterrània.

Al llarg dels tres dies, es van debatre set temes diferents, però tots relacionats amb l’acció i l’emergència climàtica. Cadascun d’aquests programes específics va ser organitzat per diferents institucions expertes en la matèria. Els tallers es van celebrar virtualment, amb una part teòrica i una part més dinàmica per a generar idees i solucions. Algunes de les sessions també van comptar amb testimonis de persones directament afectades per les conseqüències del canvi climàtic (migracions, manca d’aigua, vulneració dels drets humans…)

 Al fil de la temàtica del Fòrum, i tenint en compte que tot canvi, si pretén ser global, ha de començar pels pobles i ciutats, l’equip d’Ecoserveis va publicar un article al seu blog, sobre quin perfil haurien de tenir les comunitats energètiques locals, i que podeu llegir aquí

/0 Comentaris/per
Imatge amb 18 logotips referents a sostenibilitatBy Jmcanyelles - Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://tuit.cat/EwdYg

Agenda 21 Local: Granollers, objectiu complert de camí a l’Agenda 2030

Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes, publicat el passat mes de setembre, Granollers és un dels 6 únics municipis catalans, d’entre els 120 que superen el llindar dels 10.000 habitants, (i on podem trobar poblacions properes com Mollet del Vallès i Mataró) en complir amb els compromisos ambientals de l’Agenda 21 Local, havent dut a terme les actuacions acordades d’auditoria ambiental i el Pla de participació social, entre d’altres.

 

Però què és l’Agenda 21 Local, coneguda també com a Programa 21? Es tracta d’un document que desenvolupa un Pla Estràtegic a nivell local, i que està elaborat amb la participació de polítics, tècnics, agents municipals i no menys important, els ciutadans i ciutadanes, que com a majoria en cada ciutat, han de prendre plena consciència de la importància del Pla. 

 

Tot i no ser un document vinculant, es fonamenta en la integració de polítiques ambientals (l’entorn natural), socials (en termes de justicia) i econòmiques, sempre amb criteris sostenibles, la qual cosa deixa entreveure la seva importància i la necessitat de la seva aplicació pràctica. I la implicació i col.laboració de tots els agents esmentats anteriorment esdevé essencial per complir amb els objectius proposats. Es tracta d’una eina versàtil, que ha de ser actualitzada periòdicament per poder assolir els esmentats objectius.

 

Trobem els orígens de  l’Agenda 21 Local en la conferència de la ONU a Rio de Janeiro l’any 1992, com a part d’un programa sobre sostenibilitat; en un dels seus capítols, es demana als municipis i governants que creïn aquesta Agenda, ja que el que es pretèn és involucrar les administracions locals, que a priori tenen més facilitat per prendre decisions, en la planificació climàtica mundial, començant a un nivell local per poder tenir incidència a nivell global; es parteix de la premissa que, si de les ciutats sorgeixen els canvis, tot el planeta en sortirà beneficiat, abans que esperar reformes globals que sempre requereixen de més temps per ser discutides i aprovar-se.

 

A Granollers, en virtut de l’Agenda 21 Local, es disposa de sistemes de gestió ambiental, situats, entre altres equipaments, a l’Ajuntament, la Policia Local o la Impremta Municipal. A més, s’han aplicat diverses mesures en relació a l’Agenda, com per exemple, l’establiment de la “Zona 30”, que limita la velocitat de circulació a 30 km/h en tot el nucli urbà (afavorint l´ús, i el trànsit, de vehicles no contaminants), la creació de xarxes de biomassa per l’escalfament d’equipaments de titularitat municipal, o la instal.lació de plaques solars en centres educatius.

Sens dubte, l’Agenda 21 Local ha de facilitar l’assoliment de les fites marcades en l’Agenda 2030 (en vigor desde 2015) que no són altres que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i que venen també impulsats per les Nacions Unides. En total són 17 ODS, que van desde acabar amb la pobresa fins a aliances per assolir els objectius marcats, passant, en un pla mediambiental, per l’obtenció d’aigua neta, energia assequible i no contaminant, ciutats i comunitats sostenibles, producció i consum responsables o generar una sincera acció pel clima. Desde aquest link podeu consultar els passos seguits desde Granollers en la transició de l’Agenda 21 Local a l’Agenda 2030, amb la mirada fixa en els objectius a complir fins d’aquí a 10 anys, que podeu consultar de manera completa en aquesta imatge.* 

*By Jmcanyelles – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47204693

 

/0 Comentaris/per
Imatge de capçalera del post sobre la Fira d'Economia Social i Solidària de Granollers

3a Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers: cicle de ponències

La 3ª Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, celebrada durant aquesta tardor (del 7 d’octubre al 18 de novembre) en un format diferent a l’habitual de fira al carrer, ha posat èmfasi en diferents qüestions amb un objectiu comú. Adaptada com un cicle de conferències, ha relacionat l’economia social amb aspectes com la cultura, la mobilitat i el feminisme. Degut a la pandèmia de Covid-19, les conferències han tingut lloc al Museu de Granollers, a la Sala d’Actes que tantes altres activitats ha recollit en diferents ocasions, amb un aforament limitat a 45 persones, que podien accedir-hi això sí sense que calgués cap inscripció.

 

A un ritme d’una ponència per setmana, s’han abordat aquells aspectes que tenen incidència en l’economia de ciutats com Granollers, que cada vegada tenen més tendència a involucrar els diferents actors locals en l’assoliment d’objectius socials i solidaris en el vessant econòmic.

 

Sota el lema “Cuidar la terra, cuidar les persones”, la Fira, que ha comptat amb la col.laboració de l’Ajuntament de Granollers, ha estat organitzada per diferents entitats: l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, que forma part dels 14 ateneus cooperatius en xarxa de Catalunya (Twitter: @ateneucoopvor), La Magrana Vallesana, associació tant de consumidors com de productors (IG: @lamagranavallesana), l’Eixida, com a col.lectiu promotor de la sobirania cultural i la transformació de la societat (IG: @l_eixida), Granollers en Transició, amb la mirada posada en un futur transformador de la ciutat (IG: @gtransicio) o Granollers Pedala, com a associació que promou l’ús de la bicicleta al nucli urbà de Granollers, però també a Canovelles i Les Franqueses (IG: @granollerspedala), a més de la pròpia FESS Granollers. Com a cloenda, el 18 de novembre va organitzar-se una taula rodona, oberta a tota la ciutadania, sobre com abordar l’economia social i solidària al Vallès Oriental.

 

Precisament, la Txell Remolins i en Benjamí Aguilar, vinculats a Granollers Pedala, van fer la ponència del 21 d’octubre, que va portar per títol: “Què té a veure l’economia social i solidària amb la mobilitat?” i que podeu visionar aquí. Entre molts altres aspectes interessants, van esmentar el concepte de cultura cotxecèntrica, com s’intenta vendre el cotxe com un vehicle que proporciona llibertat; quina incidència tenen i com estan enfocats els anuncis publicitaris de cotxes, posant en evidència, per exemple, les ajudes que donen per canviar de cotxe, però no per desfer-se del cotxe com a vehicle principal oferint a canvi transport públic gratuït durant un període de temps considerable; o com les administracions públiques donen moltes subvencions al sector automobilistic.

Però: què és l’economia social i solidària a la que fa referència el nom de la Fira? Podríem definir-ho com el conjunt d’iniciatives sòcio-econòmiques que, ja sigui de forma individual o col.lectiva, donen prioritat al benestar i necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic, promovent d’aquesta manera el canvi social. I tot això a través de la participació, una orientació cap a aquestes necessitats i demandes de les persones i el compromís amb la comunitat (i en aquest cas concret, amb la ciutat de Granollers).  Podeu trobar més informació en aquest link.

/0 Comentaris/per
vista panoràmica del mar MediterraniEnrique Hoyos

Fòrum virtual Joves i Clima a la Mediterrània +25: una oportunitat per al futur

Els propers dies 9, 10 i 11 de desembre (de dimecres a divendres) tindrà lloc el Fòrum virtual Joves i Clima a la Mediterrània +25, aprofitant el 25è aniversari del denominat procès de Barcelona , projecte per a la cooperació entre regions que va impulsar la Unió Europea durant la celebració de la cimera euro-mediterrània de la ciutat comtal l’any 1995.

 

Organitzat per la Generalitat de Catalunya amb la col.laboració de diferents entitats de l’espai euromediterrani, el Fòrum ve precedit pels Diàlegs Mediterrània +25, que van celebrar-se entre juny i octubre, i van tenir com a eix principal el desenvolupament urbà i l’impacte econòmic de la Covid-19 a la zona.

 

Aquest Fòrum comptarà amb la presència de diferents entitats i associacions, i a més tindrà una important representació juvenil, ja que s’espera hi participin prop de 200 persones d’entre 16 i 30 anys, tant a nivell col.lectiu (xarxes d’associacions juvenils) com individual.

 

Un dels objectius principals, més enllà de la realització de tallers i taules rodones que serveixin per difondre propostes que enforteixin les relacions entre els països de les dues ribes del Mediterrani, és la de donar veu als i les joves, que no només patiran les conseqüències del canvi climàtic si no s’actua a temps, sinó que a més, són els ferms candidats a donar respostes útils i aplicables per combatre l’emergència mediamabiental, com han demostrat sense pal.liatius en els darrers anys.

 

I és que el jovent ha demostrat una capacitat immensa per formular recomanacions per aplicar polítiques climàtiques a nivell local, participant en projectes com l’EYES, que ha involucrat a joves de sis països diferents de la UE. I també, amb l’aparició de moviments juvenils com Fridays for Future ha quedat palesa la seva capacitat per organitzar-se i establir teixits de comunicació a nivell global.

 

El Fòrum Joves i Clima a la Mediterrània té una importància especial, ja que estem parlant d’una de les zones més vulnerables i que més pateix les consequències del canvi climàtic i l’escalfament global (la temperatura puja un 20% més ràpid que la mitjana en comparació a  altres regions del món); i aspectes com l’augment de la  contaminació i els canvis en l´ús del sòl, que ha permès en alguns casos la urbanització d’espais que fins fa no gaire eren terrenys protegits, no ajuden a mitigar els danys que pot patir la Mediterrània en els propers anys. Per això, insistim en la importància de celebrar aquest tipus d’activitats i sobretot, de donar veu als joves, que tant per empenta com per convicció, són les que han de liderar la transformació de polítiques climàtiques en fets reals.

 

A més de la benvinguda, una conferència inicial i una taula rodona, s’hi realitzaran fins a sis tallers de manera simultània, en tres horaris diferents per facilitar la participació de totes les persones interessades. A continuació enumerem tots els tallers de què consta aquest fòrum virtual i qui els dinamitza

 

  • Activisme, moviments socials i societat civil (per NovaAct)
  • Ciutats, joves i sostenibiitat (per MedCities)
  • Digitalització i solucions innovadores per a l’emergència climàtica (per IEMed)
  • Economies transformadores (pel Govern Regional de Sousse i Fòrum de Dones del Rif  i CERAI)
  • Incidència en la presa de decisions (pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible del GenCat, Unió pel Mediterrani i Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes)
  • Justicia global, migració i gènere (pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona i Servei Civil Internacional de Catalunya)

 

Podeu trobar informació completa sobre les activitats i debats de cada taller aquí , de la pàgina 2 a la 4.

 

A partir de les idees i acords que s’extreguin a cada taller s’elaborarà un document de conclusions, que serà presentat en la darrera jornada del Fòrum, divendres dia 11/12 de 17 a 18 h. 

 

Per part del grup de joves de l’EYES, hi participarà la Judith Purrà, qui va ser una de les encarregades de conduir la primera edició l’ECOFest fa tot just dues setmanes. Si voleu registrar-vos al Fòrum, podeu fer-ho a través d’aquest link . Es una gran oportunitat per manifestar el compromís amb la sostenibilitat d’una regió que estimem i de la que formem part!

 

Els idiomes oficials seran el francès i l’anglès.

 

/0 Comentaris/per
Cartell virtual de l'ECOFest

L’ECOFEST, UN FESTIVAL QUE HA ARRIBAT PER QUEDAR-SE (i II)

A la jornada de diumenge 15, que va ser una mica més curta, van tenir lloc dues xerrades i altres activitats que tot seguit detallarem, i que han fet de l’ECOFest un festival de continguts ben variats.

 

La primera de les xerrades, Llavors violetes per a canviar el món, la van dur a terme quatre persones compromeses amb l’ecofeminisme, fent un repàs per la història del moviment i les seves principals veus. Concretament vam escoltar, en aquest ordre, a la Candi de la Torre, de La Banda Sorora (@labandasorora), la Laura Lara del col.lectiu Eclipsades (@_eclipsades_), la Sara Cuentas, periodista freelance (@sara.cuentas), i la Laura Martínez de l’Associació Mirall (@associacio.mirall). Amb un temps aproximat de set minuts per intervenció, van contribuir amb les seves reflexions a fer del món un espai més igualitari i sostenible.

Seguidament, torn de nou per la Maliha Chohan, amb la xerrada El canvi climàtic i les seves problemàtiques. Coneix més factors que desconeixies sobre el canvi climàtic, on ens va explicar què és exactament el canvi climàtic, tot indicant quins són els problemes principals que comporta (fent esment, entre d’altres, a la contaminació, la disminució d’espais verds, el plàstic biodegradable i la Covid-19), i aportant possibles solucions.

Encarant la segona part del matí, i abans del sorteig d’iniciatives sostenibles, vam poder escoltar dos podcast emesos per @RàdioGranollers l’any 2012 dins del magazine Granollers Avui, amb la participació de @lamagranavallesana, sobre aperitius ecològics i de tardor. Els podcasts, que van ser presentants per Alexia de Udaeta i Josep Canudes, com a representants de la Taula d’Emergència Climàtica, creada a Granollers aquest 2020, contenien originals receptes com la crema d’arròs amb carbassa o la mermelada de ceba.

Finalment, abans d’acomiadar aquesta primera edició de l’ECOFest, la Susanna i la Judith van llegir algunes de les propostes i recomanacions que el grup de joves de l’EYES han anat elaborant al llarg d’aquests dos anys de projecte per tal d’encarar l’emergència climàtica al municipi de Granollers. Les propostes van ser presentades a l’Alcalde de Granollers, Ilm. Sr. Josep Mayoral, qui va assenyalar la importància del rol del jovent en la planificació climàtica no només a la ciutat, sinó a escala global, i va agrair-los la seva participació tan en el marc del projecte EYES com en el festival ECOfest.

Podeu seguir totes les activitats de la jornada de diumenge 15 desde aquest link

/0 Comentaris/per
imatge de l'ús de Mentimeter durant l'ECOFest

L’ECOFest, un festival que ha arribat per quedar-se (I)

La primera edició de l’ECOFest, festival de la sostenibilitat i l’emergència climàtica, celebrat el passat cap de setmana (14 i 15 de novembre) en format virtual, ha estat tot un èxit participatiu i d’organització. Conduït per la Judith i la Susanna Purrà, dues de les joves que formen part del projecte EYES, s’ha pogut assistir a diferents tallers, xerrades i activitats en format virtual, on tant joves del projecte com persones referents han ofert la seva visió en diferents aspectes relacionats amb la crisi climàtica.

 

Entre activitat i activitat, es va gamificar les pauses i temps de transició amb l’aplicació Mentimeter per tal de donar veu i motivar la participació dels assistents, que han pogut seguir el festival en obert, des del canal de youtube de l’Ajuntament de Granollers.

 

Podeu veure la jornada del dissabte 14/11 des d’aquí

 

A continuació s’assenyalen algunes dades referents a la participació durant el festival, que mostren que ha començat amb bon peu: 

 

  • Número de persones inscrites (la inscripció, però, no era obligatòria): jornada de dissabte: 26; jornada de diumenge: 16. 
  • Número de persones que van participar al sorteig d’iniciatives sostenibles: 26 (data límit de participació: 15/11 12 pm)
  • Persones participants en streaming: 

Dissabte 14/11 

persones connectades simultàniament: 33

missatges al xat: 94

visualitzacions del video (fins 16/11/2020): 305 

Diumenge 15/11

persones connectades simultàniament: 25

missatges al xat: 22

visualitzacions del video (fins 16/11/2020): 105

 

Dissabte va iniciar-se amb el taller Recicla, reutilitza i crea amb mi! de la Maliha Chohan, membre del grup d’acció pel clima del projecte EYES (qui també va oferir diumenge la xerrada Problemàtiques actuals del canvi climàtic). En aquest taller la Maliha ens va mostrar com donar un nou ús a objectes quotidians abans d’esdevenir residus i va aportar la seva creativitat per tal d’incentivar als participants a anar més enllà del reciclatge,  com a conducta individual i col·lectiva.

 

Després va ser el torn per la Mònica Rosquillas, blogger, pots llegir-la aquí , i influencer amb més de 20.000  seguidors a Instagram ( @monicarosquillas ), que va oferir la xerrada Crisis climática y estilo de vida, on a més de respondre a la pregunta de si és factible portar un estil de vida  saludable, va recomanar alguns comerços locals on comprar productes ecològics i de proximitat.

 

La Mònica també ha participat des de l’inici del projecte EYES (gener 2019) com a membre del grup de persones referents.

 

La tercera activitat del dissabte va ser la taula rodona Estructures a Granollers per incloure la veu dels joves en polítiques climàtiques, que, moderada per la Virgínia Domingo (projecte EYES) va comptar amb la presència de l’Albert Camps, regidor de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament de Granollers, en Jaume Casacuberta, cap de servei de participació i responsable de joventut del mateix ajuntament, i la Cristina Bajet, consultora de l’Associació Ecoserveis. La taula va voler posar en coneixement les iniciatives locals i internacionals d’èxit en participació juvenil, en l’àmbit de la crisi climàtica, i el seu encaix a Granollers. Entre d’altres qüestions, es va debatre sobre el rol dels joves des del mateix disseny i creació d’aquestes estructures de participació i de les accions propositives que se’n deriven i que poden tenir incidència en les polítiques municipals.

 

Finalment dues activitats més van tancar la jornada de dissabte: en primer lloc, el taller Belleza eco-friendly, a càrrec de la Marta Recio, una de les joves del grup d’acció pel clima de l’EYES, qui també compta amb molts seguidors a Instagram des del compte @elneceserdemarta. El taller va oferir interessants trucs per cuidar el cos de forma coherent amb la preservació del medi ambient. A més, ens va explicar  com ha canviat la seva rutina amb el maquillatge a través d’una anècdota personal: una activitat que segueix fent a diari però d’una forma sostenible ecològicament.

 

Va concloure la primera jornada del festival el concert del duo musical Llum d’Oli (@llumdoliduo), format per l’Elena Oliver i en Victor Aiza, que tot i centrar-se en la música, va estar ple de sorpreses en aquesta experiència que ja havien provat en concerts anteriors: cançons en fins a quatre idiomes, medleys de temes en què van fer participar al públic desde el canal de YouTube, a més d’una cançó interpretada a la vegada en llenguatge de signes i la projecció d’un vídeo musical  L’Elena Oliver, veu i percussió del duet, també és membre del grup d’acció pel clima del projecte EYES. 

 

En un proper post, completarem la informació amb la segona i darrera jornada, la del 15 de novembre.

/0 Comentaris/per
Post its virtuals de l'aplicació MuralCristina Bajet

Resultats addicionals de la recerca de l’EYES: comunicació i estructures de participació juvenil

El mes d’octubre va començar amb la sessió de validació del pilot de Granollers, en horari de 18:00 a 20:00h. Tant l’equip d’EYES Granollers (Virginia i Joan) com Ecoserveis (Cristina) van unir forces per preparar una sessió que va acabar utilitzant l’aplicació Mural per treballar en dos casos pràctics.

Els casos d’estudi, que podeu trobar aquí van tractar sobre la comunicació entre el municipi i el grup de joves i sobre les estructures semipermanents per incloure la veu i les opinions dels joves en la planificació climàtica local. Tant els mentors del grup d’AB’s com els joves del YIT es van afegir a la sessió, mostrant un gran interés en el procés.

Si una cosa va quedar clara és que les xarxes socials han de ser el mitjà per avançar en la comunicació; eines com YouTube, que va ser citada en més d’una ocasió, Instagram o Tik Tok esdevenen cabdals per poder fer arribar els missatges desde els òrgans municipals al jovent, però també en el sentit invers. I amb el format de vídeo, en el que totes aquestes plataformes basen la seva existència i èxit. Sense oblidar, però, la importància de les xerrades presencials a les escoles i instituts, quan la situació epidemiològica ho permeti.

També és un fet evident que hi ha moltes maneres possibles de crear una estructura semipermanent o permanent, segons la necessitat del moment; desde la perspectiva dels joves, el projecte EYES és un gran exemple d’estructura semipermanent: amb una durada de dos anys, i culminant amb l’ECOFest (sense oblidar la voluntat de fer perdurar el festival en el temps), ha de servir per engrescar el jovent de cara a crear noves maneres de trobar-se i debatre. O a nivell educatiu, les idees més interessants entre les proposades van ser la creació d’una Assemblea de Joves, i d’un Fòrum de les Adolescències. I Finalment, altres de les propostes que van sorgir van ser poder formar part d’un Consell Assessor de Medi Ambient, o bé participar en els plens de l’Ajuntament de Granollers.

El pilot de Granollers treballa en la recopilació de la informació per presentar-la en virtut del projecte de l’EYES. La sessió va ser grabada i podeu trobar un exemple dels resultats de Mural a la imatge de capçalera.

En quant a l’ECOFest, recordar-vos que el proper dilluns 26/10, de 18 a 19h, hi ha la darrera sessió de preparació del festival, que servirà per resoldre dubtes i per seguir aportant idees. Si encara no formeu part del grup d’Acció pel Clima i voleu ser-hi per ajudar-nos i rebre tota la informació actualitzada, podeu enviar-nos un email a eyesgranollers@gmail.com , o bé accedir directament al grup de Whatsapp, desde aquest link

Us hi esperem!

/0 Comentaris/per