Premi MTG 22_ Presentacions

Des que els coets van ser una idea de focs artificials, que va evolucionar fins a arribar a un coet, però no el que coneixem actualment, a arribar a ser el coet que avui dia coneixem com a tal, ha passat per molts canvis. Això ens fa arribar a algunes qüestions: Quines variables defineixen la qualitat d’un coet? La podem millorar a partir dels seus estudis? Quina trajectòria té un coet durant el llançament? Com afecten els materials a la seva estructura i moviment? Amb el temps, els coets van aconseguir arribar a límits que semblaven impossibles, com ara enviar la primera persona a l’espai o arribar a la Lluna. Tot això va ser gràcies a l’avenç dels coets, per això es van haver de fer moltes proves i estudis. A més dels coets, també van sorgir els avions, però aquest treball se centrarà únicament en els coets espacials i també hi haurà mencions en satèl·lits i altres objectes pertinents en el tema dels coets espacials.

El meu treball de recerca gira al voltant de la creació d’un programa informàtic que contingui una intel·ligència artificial. L’objectiu del treball és comprendre com funciona una intel·ligència artificial pel que fa a programació i els diferents tipus que existeixen. El que s’ha utilitzat per crear l’aplicació és el tipus PathFinding, més concretament A*. La finalitat de l’aplicació és trobar el camí més curt entre dos punts dins d’un escenari ple d’obstacles. A més, s’ha implementat un sistema de tria de condicions inicials on l’usuari pot crear l’escenari on es fa funcionar la intel·ligència artificial, pot escollir-ne un de predeterminat o pot deixar que l’ordinador triï per ell. També s’ha implementat una interfície gràfica que guia a l’usuari cap al bon enteniment de l’aplicació.

El treball està centrat en les ciutats intel·ligents. La part teòrica consisteix en l’anàlisi del que són les ciutats que porten aquesta denominació i busca quines de les ciutats actuals se’n poden considerar. Tenim una idea errònia d’aquestes ciutats i són més a prop del que pensem.
La part pràctica he volgut que pogués ser aplicable a les ciutats reals i que fos útil en certa manera. Per això vaig creure que era una bona idea fer un pàrquing intel·ligent. Aquest pàrquing consisteix en 9 places amb 2 leds cada una, un de verd i un de vermell. Quan els sensors detecten la presència d’un cotxe s’il·lumina el led vermell. Pel contrari, si no hi detecten res, s’il·lumina el led verd. Fins aquí, no és res innovador, ja que ja hi ha molts pàrquings que detecten la presència d’un cotxe.
Perquè el treball fos més revolucionari, he volgut connectar-lo a la xarxa, perquè d’aquesta manera es poguessin veure les places lliures que queden en el pàrquing abans de sortir de casa.

Hipòtesi: Basant-se en disseny i les dinàmiques, es pot millorar l’eficiència I l’estabilitat d’un avió?
Per respondre aquesta hipòtesi, aquest treball es divideix en tres branques principals i amb subtemes en cada branca corresponent. Cada branca presenta uns objectius, els quals s’expliquen a continuació:
Objectiu 1: Entendre els conceptes bàsics, els quals inclouen recerca en àmbits generals i concrets.
Objectiu 2: Aplicar els coneixements adquirits per dissenyar i simular les dinàmiques d’un flying wing propi amb programes de computació de fluids (CFD).
Objectiu 3: Perfeccionar i evolucionar el flying wing partint dels estudis fets al CFD.

La idea es innovar o adequar processos o estratègies educatives al nou canvi social. En aquest cas, la proposta se centra a adaptar un model emprat en alguns centres de Catalunya, el qual se centra en la democratització de l’escola on l’alumnat participa de forma més activa en alguna decisió del centre a través del vot directe. Es proposa fer servir la tecnologia blockchain la creació d’un sistema de vot democràtic a les aules on els vots de l’alumnat s’emeten a través dels tokens propis de l’escola –EMTcoin—cada cop que és llença una proposta a debat. L’alumnat serà lliure de prendre decisions sobre si donar o no suport a les decisions o propostes, alhora que es facilita l’anonimat i es redueix la pressió dels grups d’iguals en la presa de decisions. D’altra banda, l’adquisició d’aquest token per part de l’alumnat recaurà sobre un mecanisme d’aprenentatge instrumental, el reforç positi u. Aquest mecanisme es basa en la igualtat, ja que tothom parteix del mateix nombre de tokens a l’inici del curs, i a mesura que l’alumnat participa en activitats del centre/aula i té una conducta adequada obté aquest token que li permeten participar en les decisions del centre que l’afecten. És a dir, està orientat a augmentar la vinculació de l’alumnat amb el centre i amb el seu propi procés educatiu, ja que el desarrelament del centre és una de les principals causes de fracàs escolar i AEP.

El objetivo del proyecto consiste en automatizar una cadena de llenado en la elaboración de productos alimenticios, para ello utilizamos un PLC (Controlador Lógico Programable) que controle todo el proceso.
Actualmente este proceso se hace de forma manual y la mezcla no es muy precisa. Gracias al método utilizado podremos obtener una mezcla precisa y rápida de nuestro producto final.
El proceso de dosificación se hace mediante tornillos sin fin, que son activados por el PLC.
Primero seleccionamos el producto que queremos producir, y después la cantidad, posteriormente, activando el pulsador de marcha, empieza la dosificación, cayendo los ingredientes a un recipiente que tenemos encima de una báscula (Programada con Arduino), al caer los ingredientes le manda la señal del peso real de la bascula al PLC, comparando con los datos que esta registrado, cuando son iguales, se paran los motores.
Para poder supervisar y controlar el sistema de llenado, utilizaremos una pantalla SCADA en la cual podemos observar cualquier incidencia, alarmas producidas durante el proceso e interactuar.
La propuesta que se opta para este proyecto es utilizar un autómata, controlado, capaz de hacer una buena mezcla de las especies, para su posterior uso en la elaboración de productos (elaborados).
Se opta por un sencillo uso, capaz de reducir el tiempo de preparación, reducir coste y augmentar la precisión a la hora del peso de cada especie.

La societat està vivint ara mateix una situació que estem adaptats però en el seu moment no, aquesta situació és la convivència amb la Covid-19, ens hem hagut d’acostumar a fer una sèrie d’accions per prevenir-la, una és fer-nos un gel a les mans. El projecte consistirà en el següent, mitjançant un Arduino fer un dispensador automàtic de líquid d’alcohol de mans per a la prevenció de la Covid19. Funcionarà d’aquesta manera: Fiques les mans pel dispensador i el sensor que tindrà instal·lat al seu interior en detectar un material expulsarà el líquid del pot directament a les mans i vostè haurà fet una acció preventiva contra la Covid-19.