CATEGORIA BATXILLERAT
Domotitza el teu futur
’Nom’
Clàudia Fernández Nuñez i Marina Puntí Guerrero
’Institut’
Escola Sant Gervasi
’Descripció’
L’habitació domòtica que hem dissenyat consta de quatre sistemes equipats amb diferents sensors que permeten a l’habitatge fer les funcions que vam considerar principals: el control d’il·luminació a través de la presència, el control d’accés, el control de les persianes i un sistema de ventilació pensat per a la situació Covid comptant també amb un mesurador de qualitat de l’aire.
Vam combinar aspectes de modelació i impressió 3D amb Fusion 360, la programació de diferents sensors amb PLC, Arduino, Arduino Blocks i un exemple d’una aplicació Android amb Mit App Inventor.
El nostre treball consisteix en la programació amb PLC del sensor de proximitat i sensor Reed-Switch de la porta d’entrada i també de la part pneumàtica que obre i tanca una finestra mitjançant dos cilindres i dues electrovàlvules. També vam fer la programació d’Arduino de la cèl·lula fotoelèctrica que controla la persiana.
Vam comprovar que tots els sensors funcionaven, aconseguint controlar l’encesa de llums i la finestra pneumàtica. També vam ser capaces de controlar la pujada i baixada de la persiana depenent de la llum exterior rebuda el sensor; i activar i desactivar l’alarma mitjançant el sensor Reed-Switch i un interruptor. Seguidament, vam programar la nostra aplicació mòbil i el mesurador de qualitat de l’aire.
Finalment, vam construir la maqueta de l’habitació, on vam incorporar els diferents sensors.
Disseny i construcció d’un coet
’Nom’
Estel Galo Nogueira
’Institut’
Institut Carles Vallbona
’Descripció’
Des que els coets van ser una idea de focs artificials, que va evolucionar fins a arribar a un coet, però no el que coneixem actualment, a arribar a ser el coet que avui dia coneixem com a tal, ha passat per molts canvis. Això ens fa arribar a algunes qüestions: Quines variables defineixen la qualitat d’un coet? La podem millorar a partir dels seus estudis? Quina trajectòria té un coet durant el llançament? Com afecten els materials a la seva estructura i moviment? Amb el temps, els coets van aconseguir arribar a límits que semblaven impossibles, com ara enviar la primera persona a l’espai o arribar a la Lluna. Tot això va ser gràcies a l’avenç dels coets, per això es van haver de fer moltes proves i estudis. A més dels coets, també van sorgir els avions, però aquest treball se centrarà únicament en els coets espacials i també hi haurà mencions en satèl·lits i altres objectes pertinents en el tema dels coets espacials.
Els engranatges de la intel·ligència artificial
’Nom’
Guillem Cabré
’Institut’
Institut Arquitecte Manuel Raspall
’Descripció’
El meu treball de recerca gira al voltant de la creació d’un programa informàtic que contingui una intel·ligència artificial. L’objectiu del treball és comprendre com funciona una intel·ligència artificial pel que fa a programació i els diferents tipus que existeixen. El que s’ha utilitzat per crear l’aplicació és el tipus PathFinding, més concretament A*. La finalitat de l’aplicació és trobar el camí més curt entre dos punts dins d’un escenari ple d’obstacles. A més, s’ha implementat un sistema de tria de condicions inicials on l’usuari pot crear l’escenari on es fa funcionar la intel·ligència artificial, pot escollir-ne un de predeterminat o pot deixar que l’ordinador triï per ell. També s’ha implementat una interfície gràfica que guia a l’usuari cap al bon enteniment de l’aplicació.
Smarts cities, realitat o ficció?
’Nom’
Helena Àlvarez Platero
’Institut’
Escola Municipal del Treball
’Descripció’
El treball està centrat en les ciutats intel·ligents. La part teòrica consisteix en l’anàlisi del que són les ciutats que porten aquesta denominació i busca quines de les ciutats actuals se’n poden considerar. Tenim una idea errònia d’aquestes ciutats i són més a prop del que pensem.
La part pràctica he volgut que pogués ser aplicable a les ciutats reals i que fos útil en certa manera. Per això vaig creure que era una bona idea fer un pàrquing intel·ligent. Aquest pàrquing consisteix en 9 places amb 2 leds cada una, un de verd i un de vermell. Quan els sensors detecten la presència d’un cotxe s’il·lumina el led vermell. Pel contrari, si no hi detecten res, s’il·lumina el led verd. Fins aquí, no és res innovador, ja que ja hi ha molts pàrquings que detecten la presència d’un cotxe.
Perquè el treball fos més revolucionari, he volgut connectar-lo a la xarxa, perquè d’aquesta manera es poguessin veure les places lliures que queden en el pàrquing abans de sortir de casa.
Domotitzar un habitatge, com a millora de la qualitat de vida d’un pacient amb esclerosi múltiple
’Nom’
Maria Martín
’Institut’
Institut el Til·ler
’Descripció’
El meu treball neix de la unió de dos temes especialitzats i concrets. La teoria a partir de la qual he desenvolupat el projecte proposa que domotitzar un habitatge, de manera molt senzilla i econòmica, podria ajudar a millorar la qualitat de vida d’una pacient amb esclerosi múltiple.
He triat aquest tema per a demostrar que qualsevol persona partint de la ignorància, com és el meu cas, pot treure benefici de la tecnologia més simple.
En primer lloc, per a establir el meu marc teòric, em vaig informar sobre la malaltia, els seus símptomes i la manera més simple de domotitzar.
Posteriorment, vaig continuar la recerca, de manera pràctica, entrevistant experts per a garantir objectivitat i veracitat en el treball.
El següent pas va ser unir ambdues informacions, creant una llista amb els símptomes més comuns i alternatives domòtiques econòmiques, per buscar aquesta millora en la qualitat de vida.
Finalment, vaig posar a prova aquestes alternatives aplicant-les a la meva llar i fent una valoració amb pacients.
Pel que fa a les conclusions, crec que he verificat que és possible domotitzar de manera fàcil i sense una gran inversió, no obstant això, m’he adonat que l’esclerosi múltiple és una malaltia complexa, individualitzada i impredictible, i, per tant, fa pràcticament impossible crear una alternativa domòtica general, tot i això, si el meu projecte ha servit per millorar una mica la vida d’alguna persona, jo ja em sento més que satisfeta.
Estudi aerodinàmic del vol subsònic i del vol supersònic
’Nom’
Marc Ortiz Segura
’Institut’
Institut Marina
’Descripció’
Hipòtesi: Basant-se en disseny i les dinàmiques, es pot millorar l’eficiència I l’estabilitat d’un avió?
Per respondre aquesta hipòtesi, aquest treball es divideix en tres branques principals i amb subtemes en cada branca corresponent. Cada branca presenta uns objectius, els quals s’expliquen a continuació:
Objectiu 1: Entendre els conceptes bàsics, els quals inclouen recerca en àmbits generals i concrets.
Objectiu 2: Aplicar els coneixements adquirits per dissenyar i simular les dinàmiques d’un flying wing propi amb programes de computació de fluids (CFD).
Objectiu 3: Perfeccionar i evolucionar el flying wing partint dels estudis fets al CFD.
Orquestra-TIC
’Nom’
Dani Butjosa Espín
Pau Gómez Alonso
Joel Pérez Bermúdez
’Institut’
Escola Sant Gervasi
’Descripció’
Integració d’un sistema d’anàlisi d’àudio a un conjunt d’instruments que reaccionen a un instrument
CATEGORIA CICLES FORMATIUS
Sistema de rec automàtic
’Noms’
Àngel Gonzalez
Estevan Aguilera
’Institut’
Escola Municipal del Treball
’Descripció’
Aquest projecte està dirigit per al sector domèstic i també es pot adaptar per un hort de qualsevol dimensió.
Aquest sistema funciona mitjançant un microcontrolador Arduino que rega quan detecta una combinació de baixos nivells d’humitat al sol i quan no està plovent, i deixa de regar quan aquests nivell arriben al que està establert. Per poder detectar els nivells farem servir dos sensors, un de detecció d’humitat i un altre de pluja. Els valors de rec o no rec es determinen per l’usuari mitjançant un codi que s’ha de compilar i pujar a la placa del microcontrolador Arduino.
Podem controlar el sistema manual mitjançant un teclat i pantalla que mostra les dades rebudes i mitjançant qualsevol dispositiu, que ja disposem d’una aplicació i la seva pàgina web.
EMTcoin
’Noms’
David Páez Jiménez
’Institut’
Escola Municipal del Treball
’Descripció’
La idea es innovar o adequar processos o estratègies educatives al nou canvi social. En aquest cas, la proposta se centra a adaptar un model emprat en alguns centres de Catalunya, el qual se centra en la democratització de l’escola on l’alumnat participa de forma més activa en alguna decisió del centre a través del vot directe. Es proposa fer servir la tecnologia blockchain la creació d’un sistema de vot democràtic a les aules on els vots de l’alumnat s’emeten a través dels tokens propis de l’escola –EMTcoin—cada cop que és llença una proposta a debat. L’alumnat serà lliure de prendre decisions sobre si donar o no suport a les decisions o propostes, alhora que es facilita l’anonimat i es redueix la pressió dels grups d’iguals en la presa de decisions. D’altra banda, l’adquisició d’aquest token per part de l’alumnat recaurà sobre un mecanisme d’aprenentatge instrumental, el reforç positi u. Aquest mecanisme es basa en la igualtat, ja que tothom parteix del mateix nombre de tokens a l’inici del curs, i a mesura que l’alumnat participa en activitats del centre/aula i té una conducta adequada obté aquest token que li permeten participar en les decisions del centre que l’afecten. És a dir, està orientat a augmentar la vinculació de l’alumnat amb el centre i amb el seu propi procés educatiu, ja que el desarrelament del centre és una de les principals causes de fracàs escolar i AEP.
Dosificadora de productes sólids
’Noms’
Erick Brayan Córdova
’Institut’
Escola Municipal del Treball
’Descripció’
El objetivo del proyecto consiste en automatizar una cadena de llenado en la elaboración de productos alimenticios, para ello utilizamos un PLC (Controlador Lógico Programable) que controle todo el proceso.
Actualmente este proceso se hace de forma manual y la mezcla no es muy precisa. Gracias al método utilizado podremos obtener una mezcla precisa y rápida de nuestro producto final.
El proceso de dosificación se hace mediante tornillos sin fin, que son activados por el PLC.
Primero seleccionamos el producto que queremos producir, y después la cantidad, posteriormente, activando el pulsador de marcha, empieza la dosificación, cayendo los ingredientes a un recipiente que tenemos encima de una báscula (Programada con Arduino), al caer los ingredientes le manda la señal del peso real de la bascula al PLC, comparando con los datos que esta registrado, cuando son iguales, se paran los motores.
Para poder supervisar y controlar el sistema de llenado, utilizaremos una pantalla SCADA en la cual podemos observar cualquier incidencia, alarmas producidas durante el proceso e interactuar.
La propuesta que se opta para este proyecto es utilizar un autómata, controlado, capaz de hacer una buena mezcla de las especies, para su posterior uso en la elaboración de productos (elaborados).
Se opta por un sencillo uso, capaz de reducir el tiempo de preparación, reducir coste y augmentar la precisión a la hora del peso de cada especie.
Spray automàtic per prevenir la COVID 19
’Noms’
Iker Camacho Vega
’Institut’
Escola Municipal del Treball
’Descripció’
La societat està vivint ara mateix una situació que estem adaptats però en el seu moment no, aquesta situació és la convivència amb la Covid-19, ens hem hagut d’acostumar a fer una sèrie d’accions per prevenir-la, una és fer-nos un gel a les mans. El projecte consistirà en el següent, mitjançant un Arduino fer un dispensador automàtic de líquid d’alcohol de mans per a la prevenció de la Covid19. Funcionarà d’aquesta manera: Fiques les mans pel dispensador i el sensor que tindrà instal·lat al seu interior en detectar un material expulsarà el líquid del pot directament a les mans i vostè haurà fet una acció preventiva contra la Covid-19.
Sistema de control d’energia per llars
’Noms’
Ivan Navarro
Oscar Timón
’Institut’
Escola Municipal del Treball
’Descripció’
El projecte en el que estem treballant és el disseny i construcció d’un dispositiu que ens permeti mesurar el consum elèctric d’una casa, emmagatzemar les dades i visualitzar-los mitjançant una pàgina web.
Dispositiu MIDI mitjançant d’un Arduino
’Noms’
Pau Boix
Pau Lama
’Institut’
Escola Municipal del Treball
’Descripció’
El projecte que hem realitzat gira entorn a la industria musical i electrònica. Hem realitzat la construcció d’un dispositiu musical electrònic (MIDI) per facilitar la tasca de editar i realitzar peces musicals. Aquest dispositiu amb el sensor que té incorporat permet enviar una sèrie de senyals, quan el microprocessador detecta la senyal aquest estarà connectat a un ordinador que mitjançant un so que nosaltres haurem programat abans per mitjà d’un software, en el nostre cas hem utilitzat el FL Studio.
Amb aquest sistema dissenyat el que es pretén és enfocar-ho a totes aquelles persones que s’inicien en el món de la música per mitjà de dispositius electrònics ja que no només emet sons sinó que modificant una mica la programació pot fer coses més simples o complexes segons el nivell del client.