Fes-te productor d’energia

Les bases de la Transició Energètica a Catalunya aprovades pel Govern el 2017 i la Llei 16/2017 del canvi climàtic, aprovada per un ampli consens en el Parlament de Catalunya, dissenyen el camí cap a un nou model energètic 100% renovable al 2050 i on els ciutadans tenen un paper central.

A més, el nou marc legislatiu de la UE (el paquet “Energia Neta per a tots els Europeus) facilita la transició cap a un model d’energia neta, apoderant als consumidors europeus perquè esdevinguin actors plenament actius en la transició energètica. Aquest marc també fixa dos nous objectius per la UE pel 2030 un objectiu vinculant d’energia renovable d’almenys el 32%, i un objectiu d’eficiència energètica d’almenys el 32,5%, amb una possible revisió a l’alça el 2023.

L’estratègia europea identifica 3 pilars: apoderament del ciutadà, energies renovables i eficiència energètica. I defineix com a política imprescindible la democratització de l’energia, és a dir, que el ciutadà pugui generar la seva pròpia energia, emmagatzemar-la i compartir o vendre-la al sistema elèctric.

• Autoconsum fotovoltaic a Catalunya. Situació a setembre 2020  [250,92 kB ]
• Tríptic: L’autoconsum fotovoltaic  [152,43 kB ]
• RD 244/2019 d’autoconsum d’energia elèctrica
• Estratègia Solarcat
• Produeix i consumeix la teva pròpia energia, l’autoconsum t’ho permet!
• Guía profesional de tramitación del autoconsumo (autoconsum col·lectiu)

Segons l’Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya (APERCA) que reuneix a unes 50 empreses actives en el sector (instal·ladors, fabricants, distribuïdors i enginyeries i consultories) amb activitat a Catalunya,  l’adopció de mesures desincentivadores (algunes retroactives) i la posterior eliminació de les tarifes regulades (primes) va provocar un greu perjudici al sector fotovoltaic, amb desaparició de moltes empreses, la destrucció de més 10 000 llocs de treball i la pèrdua d’una posició privilegiada de lideratge internacional (primer mercat europeu el 2008).

• El marc reglamentari actual permet la realització d’instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum.
• La creació d’un mecanisme de balanç net acceleraria notablement la realització.d’instal·lacions, especialment en el sector domèstic.
• La reducció del preu dels mòduls fotovoltaics i l’increment del cost de la tarifa elèctrica augmenten l’interés per l’autoconsum fotovoltaic.
• L’autoconsum d’electricitat por propiciar un veritable canvi de model energètic, caracteritzat per la generació distribuïda.

Amplieu la informació a la Jornada tècnica al web d’APERCA:

L’autoconsum fotovoltàic ja és una realitat

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) denuncia la desídia de l’Executiu en regular el denominat “autoconsum d’energia amb balanç net”, que permetria als consumidors amb instal·lacions fotovoltaiques o minieólicas no tan sols consumir la seva pròpia energia, sinó també vendre al sistema aquella que quedés sense usar.

Actualment, la normativa contempla únicament l’autoconsum energètic, és a dir, la possibilitat que el consumidor utilitzi l’energia en el moment que es produeix. No obstant això, es dóna la circumstància que en les hores centrals del dia (quan més electricitat generen aquestes instal·lacions fotovoltaiques) el consum d’energia en la llar és escàs. I tota aquesta energia es “perd”.

Amb la regulació del autoconsum amb balanç net el consumidor podria “vendre” al sistema tota aquesta energia que no utilitza i, per contra, “comprar-la” quan en arribar a la seva llar la necessités.

Amb una regulació adequada, la rendibilitat i l’eficiència de les instal·lacions fotovoltaiques i minieòliques que un usuari podria muntar en la seva llar serien molt majors: amb l’autoconsum instantani una llar pot cobrir el 15% de la seva demanda, mentre que amb el balanç net el percentatge ascendiria a cotes del 60%.

Segons el parer de l’OCU, cal flexibilitzar la producció d’energia i el consum de la mateixa a través del recompte dels kWh abocats a la xarxa, com a excedent, i la recuperació dels mateixos en el cas que no existeixi producció elèctrica en aquest moment.

Per a això, és essencial aclarir què cost ha de pagar el consumidor per la captació de l’energia que recupera de la xarxa i que va ser abocada per ell mateix. La definició d’aquest apartat (costos de peatge) és clau per dilucidar la rendibilitat d’aquests sistemes.

Cal harmonitzar la legislació espanyola en aquesta matèria i homologar-la amb la d’altres països europeus. L’opció del *autoconsumo amb balanç net reivindica la sobirania del consumidor domèstic en el sistema elèctric i democratitza l’energia, fent-la més assequible en termes econòmics.

A més, actualment es donen les circumstàncies apropiades posat que mentre la llum ha pujat més d’un 50% en els últims cinc anys, els costos de fabricació i instal·lació dels panells fotovoltaics han baixat un 60% en els últims 3 anys.

Finalment, a més dels avantatges econòmics, l’OCU recorda que aquest sistema suposa una menor “petjada de carboni”; menors pèrdues d’energia en el transport en estar la font de generació i el punt de consum en el mateix lloc (actualment es perd un 15% d’energia a les xarxes de transport); disminució de la dependència energètica del país; major competència en un mercat oligopolístic; dinamització de l’economia; ajuda al compliment dels objectius ambientals nacionals; etc.

Existeix un bloc impulsat per empreses del sector de les renovables que t’informa del cost que pot tenir fer-te productor d’energia i del tipus d’instal.lació que necessites.

Visita : http://autoconsum.cat/

Aquí teniu un article del seu editor: Manel Romero Soci de SUD Energies Renovables, SL

Sí, vull generar energia a casa meva!

 

El model energètic actual és un model centralitzat, on hi predominen les grans centrals de generació mitjançant energies convencionals, amb una extensa xarxa de distribució per fer arribar l’energia als consumidors. Els problemes que comporten aquestes grans centrals són evidents: emissió de gran quantitat de gasos contaminants i causants de l’efecte hivernacle, en el cas de les centrals de gas i carbó; i un risc evident d’accidents i d’acumulació de residus radioactius en el cas de les centrals nuclears.

I això ha provocat el que en anglès anomenen l’efecte NIMBY: vull disposar d’aquesta energia, però “Not In My Back Yard” (“no al patí del darrera”). Ho vull, però no a casa meva. Passa amb les grans centrals convencionals, també amb les xarxes elèctriques de distribució (cas de la MAT). Està passant amb el magatzem de residus nuclears. I recentment també ha passat amb el projecte Castor, d’emmagatzematge subterrani de gas natural, que ha provocat inquietants terratrèmols a la costa d’Alcanar i terres de l’Ebre.

També han patit l’efecte NIMBY algunes grans instal·lacions d’energies renovables: com els parcs eòlics i solars (les “hortes solars”), que si bé no tenen un significatiu impacte ambiental (no produeixen emissions ni molèsties evidents), sí que tenen un impacte visual que a alguns els pot molestar. Sovint succeeix que aquestes instal·lacions s’ubiquen en territoris com Tarragona o les Terres de l’Ebre, on ja acumulen una part important de la industria química i nuclear del país. S’entèn, doncs, que no vegin amb bons ulls les grans instal·lacions de renovables, per més respectuoses que siguin amb el territori i el medi ambient. És comprensible el seu efecte NIMBY.

Però ara tenim una oportunitat per canviar el model energètic convencional, per un que comporti la producció descentralitzada mitjançant petites instal·lacions d’energies renovables en els mateixos punts de consum (habitatges, polígons industrials, hotels, centres comercials). Els consumidors podem, ara, ser també actius en la generació i gestió energètica. Hi ha previstes xarxes intel·ligents (les ‘smart grids’) que permetran gestionar les demandes a partir dels diferents punts de generació, integrant també les bateries dels vehicles elèctrics, per exemple.

Però ara no parlem del futur. No és com l’eterna promesa de la fusió nuclear. Ja ho tenim aquí, ja estem fent les instal·lacions. La baixada en els darrers anys dels preus dels panells solars (-80% en 5 anys!), i l’augment del preu de la llum (+70% en 5 anys!), ha propiciat que la fotovoltaica ja no només no necessiti les primes, sinó que ja hem superat el punt de ‘Grid-Parity’ (paritat de la xarxa): ja és més econòmic generar l’electricitat amb panells solars que comprar-la a la xarxa elèctrica. I des de fa uns mesos que proliferen els kits i les instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum. IKEA, per exemple, ja ha anunciat que vendrà kits de panells solars (de moment al Regne Unit).

Canviant el model energètic solucionarem el problema del NIMBY. De fet s’està produïnt l’efecte contrari: la gent vol generar energia a casa seva (energia renovable, esclar!). Però el poderós lobby energètic (l”oligopoly’) té completament dominada la classe política governant (les vergonyoses portes giratòries ho evidencien). Uns pocs, des dels seus còmodes despatxos de Madrid, pretenen evitar aquest canvi, protegint les grans centrals de generació que ningú vol i que ens han fet creure que són imprescindibles. No volen canviar el model energètic actual, perquè saben que els seus previlegis, els seus negocis, s’acaben. Per això han aconseguit que en la darrera reforma energètica es plantegi un nou impost per l’autoconsum (‘peatge de recolzament’). Ho justifiquen dient que els autoconsumidors han de contribuir també als costos del sistema elèctric. És absurt, i inèdit al món. És com si ens cobréssin pels tomàquets que conreem al nostre balcó per poder matenir el sistema de supermercats. Marxem un mes de vacances i no consumim energia, però seguim pagant el cost fix del terme de potència. Perjudiquem al sistema? Canviem els llums de casa per uns de baix cost, i consumim menys energia. Perjudiquem al sistema? Oi que no? Doncs que no ens tractin d’imbècils. L’autoconsum és també una potent eina d’estalvi energètic. Segurament massa potent per ells. Sí, vull poder generar energia a casa meva. Sense que m’apliquin un impost totalment abusiu i injustificat.

Per sort cada vegada estem més informats energèticament (l’èxit rotund de SomEnergia ho evidencia: 10.000 socis en poquíssim temps!). Per això podem afirmar que l’autoconsum ha arribat per quedar-se. Molts d’aquests polítics demà no hi seràn. I el sol continuarà sortint).