Desenvolupament i millora de les infraestructures de transport
La millora de les infraestructures de transport és una condició indispensable per al desenvolupament econòmic del territori i per a la qualitat de vida dels seus habitants. L’existència de projectes importants d’expansió de la xarxa ferroviària (connexió amb Martorell, Sabadell i Terrassa; línia de ferrocarril orbital; desdoblament i millores de la via del Nord, xarxa d’alta velocitat) i de les carreteres (ronda del Vallès, laterals de l’autopista AP-7, ampliació C-17), previstes en el nou Pla territorial metropolità de Barcelona, aconsellen un seguiment de prop d’aquests i altres projectes que puguin deixar una empremta profunda al territori i en la seva mobilitat, així com la defensa dels interessos de Granollers en coordinació amb altres municipis de l’Arc Metropolità (1.4.2). Un equipament a tenir en compte, per la seva capacitat de desenvolupament futur, és l’heliport del Circuit de Catalunya. Valors associats: Competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat
En procés. Aquests tipus de projectes són de llarga execució. Primer cal una planificació, la inclusió en els plans directors específics; en segon terme, cal elaborar els estudis d’avaluació d’impacte i la seva corresponent exposició pública, i, en tercer lloc, l’elaboració dels projectes constructius, per finalment esperar-ne la dotació econòmica corresponent en els pressupostos, siguin de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya i Estat (Ministerio de Fomento – ADIF).
Tanmateix, en menor o major rellevància, també ha participat en totes aquestes reunions l’Ajuntament de Granollers mitjançant l’elaboració i l’impuls de propostes.
Xarxa ferroviària
Supressió de passos a nivell a la línia R3
Ja s’ha elaborat el projecte constructiu per un import de 990.366 € i ADIF ha aixecat les actes prèvies d’ocupació de terrenys. L’execució serà imminent, cosa que permetrà el desenvolupament del projecte següent de duplicació d’alguns trams de la mateixa línia.
Duplicació de via a la línia R3 Vic
En aquests moments ja s’ha elaborat l’estudi d’impacte ambiental i ja ha finalitzat el període d’informació pública, per la qual cosa s’està ultimant el projecte constructiu de la duplicació de via en el tram entre Parets del Vallès i la Garriga. Aquest projecte permetrà la millora del servei, en espera de poder avançar també en un segon tram de duplicació de via a Osona, amb l’objectiu final de la completa duplicació entre Barcelona i Vic.
Corredor Mediterrani i Estació del Vallès de mercaderies
ADIF ha contractat l’estudi per a la redacció del projecte constructiu per a la connexió en ample estàndard (UIC) al Corredor Mediterrani de la plataforma multimodal de la Llagosta. Aquest és el primer pas per disposar d’una estació d’intercanvi modal de mercaderies al Vallès, que doni servei a la zona metropolitana nord i que també permetrà el desplaçament i desmantellament de l’estació de mercaderies de Granollers-Centre, indispensable per al desenvolupament del sector residencial de La Bòbila.
Línia orbital ferroviària: connexió de línies R4 i R8
Aquest és un projecte de llarga execució, pel seu impacte i cost. La Generalitat va aprovar el Pla director de la reserva ferroviària dels terrenys necessaris per al seu traçat. També el PDI (Pla director d’infraestructures) de la Generalitat va incloure l’actuació XE-03 per impulsar una fase prèvia en el cas del tram Granollers-Sabadell-Terrassa, tot aprofitant bona part de la infraestructura existent: la majoria del recorregut sobre la R3, una part de la R8 i, finalment, el nou enllaç indispensable a Barberà del Vallès, entre la R8 i la R4.
Xarxa viària
Ronda del Vallès
Aquest projecte va quedar inclòs en el PTRMB (Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona), però amb un dels trams inconcret i amb la proposta de diverses variants alternatives al seu pas pel Vallès Oriental. Aquest és un projecte necessari per disposar d’una alternativa de pas a l’AP-7, al corredor central de la B-30, molt saturat, però és també un projecte amb forta oposició d’entitats, partits i territori.
El Ministerio de Fomento és l’Administració competent hi ha anat elaborant estudis de traçat sense cap mena de consens amb el territori. Actualment, s’estan acabant les obres del tram entre Abrera i Terrassa. L’altre tram fins a Granollers i la connexió amb l’AP-7 està encallat.
La Generalitat, per mirar de trobar una solució per al tram pendent, ha impulsat el PEVM (Pla específic de mobilitat dels Vallesos), actualment en fase d’elaboració.
Carretera C-17
El PTMRB (Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona) va incloure una proposta d’ampliació de capacitat i de variant en el tram sud de la C-17 entre Granollers i Mollet, però amb un pressupost massa elevat (300 M€) per poder-lo afrontar actualment. Per aquest motiu, s’ha optat per elaborar un projecte d’ampliació amb un tercer carril per l’actual traçat, amb una millora dels accessos en el tram entre Granollers i Mollet del Vallès, i amb una nova incorporació a l’AP-7 a la zona de Parets del Vallès. Aquesta operativa representa una inversió assumible (30 M€) i en aquests moments s’estan elaborant els projectes constructius per poder iniciar les obres a principis de 2019.
Calçades laterals de l’AP-7
Aquest projecte va lligat a la via interpolar C-35, que connecta al seu pas pel Circuit i que preveia la construcció d’unes calçades laterals al seu pas per Granollers i la Roca del Vallès. Atès el seu retard i la prevista finalització l’any 2021 de les concessions de l’AP-7, l’Ajuntament de Granollers en defensarà l’eliminació. No té sentit seguir impactant sobre el territori, quan amb l’eliminació dels peatges, sigui directament o per la constitució d’un sistema general de vinyeta, quedarà eliminat el peatge de la Roca i, per tant, l’AP-7 podrà fer perfectament aquesta funció.
Ferrocarril línia R3
A Granollers encara consten dos passos a nivell a la línia R3; el projecte que s’impulsa aquest any 2018 en permetrà l’eliminació definitiva.
Té uns 6,6 milions de passatgers per any i poden viatjar-hi uns 22.841 passatgers per dia laborable.
En el tram de l’Hospitalet de Llobregat fins a Vic són 20.956 viatgers/dia laborable i en el de Vic fins a la Tour de Querol, 1.885 viatgers/dia laborable.
En el recorregut l’Hospitalet de Llobregat–Vic hi ha 6,2 milions de passatgers l’any i en el de Vic–la Tour de Querol, 0,4 milions l’any.
Actualment per l’R3 hi circulen una mitjana de 76 trens cada dia laborable de la sèrie 447.
Ferrocarril línia R2
L’R2 és una de les línies amb més viatgers de tota la xarxa de Rodalies de Barcelona: en un dia laborable hi arriben a passar 125.948 usuaris, això significa més de 35 milions a l’any, motiu per el qual s’utilitzen trens de dos pisos amb més capacitat.
Actualment a l’R2 circulen un total de 261 trens cada dia laborable de la sèrie 447, de les sèries 450-451 i del tipus Civia (sèries 463-464-465).
S’ha previst la connexió entre les línies R4 i R8 que surt de Granollers, aprofitant el pas per la R2, actuació inclosa en el PDI (Pla director d’infraestructures), elaborat per l’ATM i vigent.
Usuaris C-17 en el tram de Granollers
Diàriament circulen per la C-17 en el tram entre Mollet i la carretera BV-1432, entrada a Granollers per la carretera de Lliçà d’Amunt, prop de 90.000 vehicles i s’estima que en els propers anys, amb importants creixements urbanístics previstos, augmentin fins als 100.000 vehicles diaris.
S’està elaborant el projecte d’ampliació de la C-17 amb un tercer carril entre Granollers i Mollet del Vallès, amb millores en els accessos als laterals i a les zones industrials.
La importància de fer propostes, d’estar present en els fòrums i en les taules on es decideixen les planificacions a mig termini. Els projectes d’infraestructures tenen llargs terminis de preparació i execució.
Cal seguir l’elaboració dels plans directors específics, introduir la visió més propera del territori, cercar les solucions que equilibren el cost-benefici, pensant en les persones, les activitats productives, el territori i el medi ambient.
Això val per a tots els períodes, els de gran desenvolupament econòmic, que solen coincidir en moments de desenvolupament i execució de projectes, com també en moments de crisi econòmica, etapes en què es vital planificar adequadament per preparar el terreny per al moment de sortida de la crisi, perquè així els plans i els projectes estiguin a punt amb el consens dins del territori i de les diferents administracions.
