Foment de l’activitat empresarial innovadora – Acció 2 (2017-2019)

Les propostes que va aportar la comissió experta del projecte, descriuen un fil conductor que passa per donar resposta a la millora de l’activitat empresarial en la qual la innovació s’aconsegueix en bona mesura per mitjà de la formació, la capacitació i la integració de persones que tenen capacitats innovadores de gran potencial. Es detecta per una part que es perden oportunitats de persones que tenen projectes personals/professionals interessants però els falta ajuda per a la seva realització i maduració.

És important detectar persones que tinguin el talent per formar part de projectes innovadors de nova creació, o de projectes existents que pretenen fer un salt en la creació de valor. És important recordar que els països que inverteixen en talent són innovadors, són països d’èxit, i atrauen i retenen aquest talent que contribueix decisivament al model de desenvolupament del territori. Així doncs, la comissió experta del projecte va incidir especialment en els aspectes de formació i capacitació de persones joves per al desenvolupament d’una economia innovadora, sense deixar de costat una variable d’Economia social, solidària i que tingui present els valors, que en conjunt configuren el model de propostes. En el context de desenvolupament del Pla estratègic també s’argumenta la importància de que es desenvolupin projectes tècnics, professionals i empresarials connectats amb aquestes persones que es formen i es capaciten i estiguin disposades a complir l’objectiu de contribuir i impactar en el potencial creatiu de la ciutat. Tots aquests elements formarien part dels processos de foment d’una cultura emprenedora de caràcter innovador.

Els projectes s’han de correspondre amb sectors o temàtiques professionals que tinguin més oportunitats potencials de desenvolupament professional i empresarial. Com a exemples es va detectar el sector del medi ambient i l’economia verda tenint present el gran creixement d’aquest sector a la conjuntura actual i també les oportunitats que s’obren en el nou context normatiu Europeu que incentivarà fortament l’activitat. També es va incidir en el sector relacionat amb la mobilitat i les noves mobilitats sostenibles, i tanmateix en el sector digital en totes les seves formes tenint compte però la gran capacitat d’atracció i centralització de Barcelona ciutat en aquestes activitats. Es tracta doncs d’apostar per gent jove que es pot promocionar i que es pot atraure cap a sectors estratègics innovadors.

En aquest sentit es considera que l’Administració pública és un actor que pot ser proactiu en el suport a l’activitat empresarial innovadora, però al mateix temps és essencial la participació en aquestes iniciatives de les organitzacions empresarials vinculades al territori, així com la consolidació de les xarxes de cooperació empresarial i que persones compromeses liderin els projectes transformadors. S’encarrega doncs la preparació d’una proposta de projecte que pugui donar resposta a les reflexions i les necessitats detectades en aquestes jornades de treball.

S’han portat a terme dues convocatòries, anys 2018-2019 i 2019-2020.

  • COMISSIÓ DE TREBALL

    • Carles Ayats Terrades (coord.) President Delegació Vallès Oriental de la Cambra de Comerç de Barcelona
    • Amadeu Barbany Grau Empresari del sector comerç
    • Montse Barceló Riera Chief Operations Officer de TFS
    • Alba Barnusell Ortuño Regidora de Programació i projectes estratègics
    • Joan Bellavista Illa Director II Pla estratègic de Granollers
    • Daniel Boil Serna Advocat i empresari BOIL FERNANDEZ GELI ADVOCATS SLP i BOIL BCN INTERNATIONAL SL
    • Lourdes Camp Casals Gerent de Ventura Medical Technologies
    • Jaume Catafal Carbonell Transformation lead a Cargill i fundador horting Granollers
    • Francesc Font Cot Empresari i Professor Universitari
    • Àngel Gonzalo Martí Secretari de la Comissió
    • Ricard Molins Rovirosa Director de Desenvolupament de Negoci de Fagom Engineering
    • Imma Navarro Ortiz Psicopedagoga i Directora de la Fundació APADIS
    • Àlvar Roda Cap de Relacions Publiques Grup Disproject
    • Jordi Táboas Suarez Director Granollers Mercat
    • David Vázquez Losada Xef del restaurant DO i President del gremi d’ hostaleria del Vallès Oriental
    • Vicenç Viaplana Ventura Productor audiovisual

 

Foment de l’activitat empresarial innovadora – Acció 1 (2013-2015)

Aquesta acció sorgeix de la confluència de les estratègies de promoció de la Diputació de Barcelona (que impulsa l’elaboració de Plans de Projecció Exterior – PPE), de l’Ajuntament de Granollers i el mateix Pla estratègic de Granollers.

S’ha aconseguit proporcionar un instrument operatiu que guia l’activitat exterior del govern municipal i els agents locals d’acord amb les característiques i necessitats del nostre territori i facilita l’alineació de les estratègies amb la política Europea 2020 i de RIS3 potenciant les especialitzacions econòmiques i de coneixement que s’ajusten millor al potencial d’innovació de Granollers, aprofitant les oportunitats i així, respondre als reptes d’un entorn internacionalitzat i globalitzat.

Després d’una fase de diagnòstic, en la qual van participar nombrosos agents de la ciutat i membres de l’Ajuntament, es va elaborar l’enfocament estratègic. Es van identificar els eixos que han de guiar la projecció de la Granollers i, per a cadascun d’ells, es van desplegar objectius i projectes concrets a emprendre en els propers anys.

El Pla es desplega a partir dels 3 eixos següents:
1. Salut, medi ambient i esport
2. Economia i empresa
3. Cultura i educació

Cadascun d’aquests eixos desplega un seguit d’objectius estratègics, dels quals se’n desprenen 19 projectes. En els dos anys que han passat d’ençà que es va aprovar el Pla de Projecció Exterior de Granollers (Novembre 2014) s’han començat a treballar en els 8 els projectes considerats prioritaris.

El Pla també contempla la planificació, seguiment i avaluació de les accions i planteja vies de finançament de les accions, fent èmfasi en la necessitat de desenvolupar una estratègia activa per a la participació en projectes de la Unió Europea.

En termes d’oportunitat, el PPE es considera “rendible” per permetre la generació d’avantatges pel desenvolupament del territori, i fins a cert punt “obligatori” degut a la necessitat de confrontar la interdependència de la ciutat amb l’exterior.

Actualment, s’està duent a terme la fase d’implementació alhora que es treballa per avaluar el PPE amb l’equip d’Administració Pública de la Universitat Pompeu Fabra i  la Diputació de Barcelona. Tot aquest seguiment s’està duent a terme des del Servei de Programació i projectes estratègics.

  • COMISSIÓ DE TREBALL

    • Marc Araez Raich Innoventia
    • Carles Ayats i Terradas Cambra de Comerç de Barcelona. Delegació al Vallès Oriental
    • Joan Carles Basi Buron Pimec
    • Joan Bellavista Illa Director del II Pla Estratègic de Granollers
    • Andrea Canelo Matito Regidora
    • Joan Díaz José Empresari i La Mútua
    • Dolors Domene Giménez L’Engruna
    • Victor Font Mante Delta partners
    • Jacint Jordana Casajuana Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració, UPF
    • Rosa Llobet Illa Comerç de Dalt
    • Josep M. Lloreda Piña KH Lloreda
    • Nicolau Olivé Roig Mango
    • Ramon Parellada Garrell Fonda Europa
    • Carles Puig Muntan Empresari
    • Jordi Queró Aguilà Tram, Gran Centre
    • Jordi Táboas Suárez Director Granollers Mercat
    • Victor Velasco Prats La Magrana Vallesana

 

 

Millora integral dels espais públics de la segona corona urbana

Les propostes de la comissió experta va aportar una sèrie de reflexions encaminades a la millora de la ciutat, que no es restringeixen a l’espai físic estricte que conforma la segona corona urbana de Granollers. Aquest espai ve definit en el document publicat sobre el Pla estratègic, segons el perímetre que marquen els carrers Passeig Colom, Camp de les Moreres, Roger de Flor, Lledoner i Passeig de la Muntanya, i a l’entendre de la comissió s’ha de tenir molt present la importància de la connexió entre aquest centre ampliat i la resta de la ciutat.

S’argumenta que l’accessibilitat i els recorreguts dins la ciutat entre els diferents punts requereixen un coneixement de la realitat d’usos i necessitats, que han de tenir present la cultura de mobilitat dels seus habitants i visitants, les costums conformades durant dècades per l’ús del vehicle privat contra altres formes de mobilitat públiques i privades més sostenibles, les consegüents repercussions en la seguretat dels vianants, la mobilitat de les persones amb dificultats i necessitats especials, i en general els conceptes de pacificació del trànsit i la problemàtica de l’aparcament dels vehicles privats de referència.

Paral·lelament, s’analitza la tendència i la demanda de guanyar espai pels vianants, d’amabilitzar els carrers i places, naturalitzar els espais, que siguin connectors però també espais d’activitat econòmica i social, conjuntament amb l’educació en el civisme mediambiental en l’espai públic. Tot i així els barris no són iguals, i en conseqüència s’ha d’actuar diferencialment a partir de l’estructura ja existent i els objectius que es plantegin.

En aquest sentit, és important comprendre quines infraestructures i projectes poden donar vida i activitat als barris. Es poden proposar diferents activitats i idees, però cal entendre que és necessari el marc de referència perquè les coses passin d’una forma més agradable i es generi vida al barri. El camí per anar cap a un destí on anem a fer una activitat ha de ser agradable perquè ens condueixi cap el lloc físic on aquesta es realitza. Per tant, caldria generar connexió en punts importants de la ciutat que siguin generadors d’activitat per fer intervenció en els carrers que connectin espais a través dels diferents itineraris i trajectòries.

Per això es proposa la realització d’un estudi de les propostes de la comissió per concretar-ho en un projecte específic. Es tractaria doncs en aquesta primera fase de proposar l’estudi i l’anàlisi de la realitat de la segona corona urbana i les variables de connexió, a partir de les reflexions i els temes que s’han tractat a les reunions de la comissió. Un estudi de la malla dels carrers tenint present els diferents elements que s’han exposat en aquest apartat, tan des d’una perspectiva tècnica, com des d’una perspectiva de costos, així com d’impacte i de model de ciutat.

  • COMISSIÓ DE TREBALL

    • Xavier Acosta Ferrer Cap de l’Àrea de Territori i ciutat
    • Joaquim Adalid Velasco Usuari dels barris de la segona corona urbana
    • Benjamí Aguilar Domènech Membre de Granollers Pedala
    • Alba Barnusell Ortuño Regidora de Programació i projectes estratègics
    • Joan Bellavista Illa Director II Pla estratègic de Granollers
    • Ricard Caussa Moreno (coord.) Cap del servei de Mobilitat
    • Emili Galisteo Rodríguez Arquitecte
    • Àngel Gonzalo Martí Secretari de la Comissió
    • David Lorente Ibáñez Soci fundador i gerent de l’empresa H ARQUITECTES
    • Salvador Matas Dalmases Arquitecte
    • Santi Montagud Montaña Oficial de Notaria
    • Joan Nadal Castells President del Club Bàsquet Granollers
    • Anna Sánchez Garcia Tècnica del Centre SIRIUS, Centre de persones amb mobilitat reduida
    • Carme Umbría Font Arquitecta-urbanista
    • Núria Vila Punzano Dissenyadora gràfica