FESTA DE NADAL

Hem celebrat conjuntament -infants, famílies i mestres- la festa de Nadal; Algunes mares de la comissió van preparar la representació del conte “Quin gust té la lluna”. Ha estat un èxit!

: Feia molt de temps que els animals volien saber de què fa gust la lluna. Seria dolça o salada? només volien tastar-ne un trosset. A les nits, miraven ansiosos cap al cel. s’estiraven i intentaven agafar-la allargant el coll, les cames i els braços. Però no servia de res. Ni tan sols l’animal més gran va poder agafar-ne un tros.

: Un dia, una petita tortuga va decidir pujar a la muntanya més alta per poder tocar la lluna. Des d’allà dalt, la lluna estava més a prop. Però no va poder tocar-la.

: Llavors, va cridar a l’elefant. Si puges damunt la meva esquena, potser arriben fins a la lluna! La lluna va pensar que es tractava d’un joc i, a mesura que l’elefant s’acostava més a ella, la lluna s’allunyava una mica.

: Com que l’elefant no podia tocar la lluna, va cridar a la girafa. Si puges damunt la meva esquena, potser arriben fins a la lluna! Però, en veure a la girafa, la lluna va allunyarse una mica més. La girafa va estirar i estirar el seu coll, però no va servir de res.

: I la girafa va cridar a la zebra. Si puges damunt la meva esquena, potser arriben fins a la lluna! La lluna començava a divertir-se amb aquell joc i es va allunyar una altra miqueta. La zebra va esforçar-se molt, però tampoc va poder tocar la lluna.

: I va cridar al lleó. Si puges sobre la meva esquena, potser arriben fins a la lluna! Però quan la lluna va veure al lleó, va tornar a allunyar-se una mica. Aquesta vegada tampoc van aconseguir tocar la lluna.

: I van cridar a la guineu. Si puges sobre la meva esquena, potser arriben fins a la lluna! En veure a la guineu, la lluna va allunyar-se de nou. Ara només faltava una mica per a tocar la lluna.

: I la guineu va cridar al mico.

: Si puges sobre la meva esquena, potser arriben fins a la lluna! La lluna va veure al mico i va allunyar-se. El mico ja podia olorar la lluna, però no tocar-la.

: I va cridar al ratolí.

: Si puges sobre la meva esquena, potser arriben fins a la lluna! La lluna va veure al ratolí i va pensar: segur que un animal tan petit no podrà agafar-me. I com començava a avorrir-se amb aquell joc, la lluna va quedar-se on era.

: Llavors el ratolí va pujar a sobre de la tortuga, de l’elefant, de la girafa, de la zebra, del lleó, de la guineu i del mico i…. d’una mossegada, va arrencar un tros petit de lluna. El va tastar i, després, va donar un tros al mico, a la guineu, al lleó, a la zebra, a la girafa, a l’elefant i a la tortuga. I la lluna va fer gust d’allò que més agradava a cadascun d’ells.