L’any 1931, un cop proclamada la República, l’Escola va rebre un nou impuls: la seu del centre va canviar de lloc i es va contractar un conserge (el Sr. Benet Farrés i Calzada i la seva esposa Agnès Rodríguez) per tal d’agilitar i alleugerir la feina dels professors. La nova seu va quedar fixada en un pis de la Plaça de la Porxada, antiga seu de la Societat Coral Amics de la Unió.
” L’Escola, suara instal·lada al pis dit de Can Compte, ofereix en l’actualitat remarcables comoditats als professors i alumnes per a l’acompliment de llurs propòsits. Les diferents habitacions del pis fan possible la separació en aules diferents de les diverses ensenyances que es poden donar alhora, sense destorbar-se els uns als altres. En aquest sentit, l’Escola ha fet notable avenç en traslladar-se de les sales del Grup Escolar Pereantón, on havien de donar-s’hi altres classes d’ensenyament “.
La inauguració del nou estatge de l’ Escola Municipal de Música. Article publicat al setmanari La Gralla. Granollers, 1931
En aquells moments, l’Escola no depenia de cap centre oficial o conservatori, i les activitats que desenvolupava no es trobaven lligades a cap mena de programació preestablerta, cosa que va afavorir l’esperit de llibertat i innovació que ens ha acompanyat fins a dia d’avui.
“Els llibres de text eren els corrents dels nostres conservatoris oficials, però, a certs nivells, hi adaptàvem mètodes dels més prestigiosos centres musicals estrangers (…) cada quinze dies, pels diumenges, una dotzena dels nostres alumnes acudien, il·lusionats, a Barcelona (pagant el nostre Ajuntament) per a oir el corresponent concert al Palau de la Música o l’òpera al Liceu “.
Josep M. Ruera. La nostra Escola Municipal de Música. Ponència del Centre d’ Estudis de l’ Associació Cultural de Granollers. Granollers, 1984.
L’any 1936, tot el país es va veure trasbalsat per l’esclat de la guerra civil, tant a nivell polític-social i econòmic, com a nivell cultural. De sobte, tot un país va quedar aturat, i les prioritats van canviar d’ordre: l’Escola de Música es va anar quedant, a poc a poc, amb menys alumnes, fins que la Comissió de Govern de l’Ajuntament va haver de suprimir les classes de clarinet, trompeta i trombó.
L‘Escola va anar trampejant la nova situació fins que, en un acord de l’Ajuntament del 18 de febrer del 1939, el centre es va tancar definitivament.
“Teniendo en cuenta la gravísima situación del Ayuntamiento que exige la reducción de los gastos a lo estrictamente indispensable, suspender el funcionamiento de las escuelas de Comercio, de Trabajo y de Música”.
Ibídem
Com si d’una tempesta d’estiu es tractés, un cop passats els trons i llamps, la calma va tornar a regnar, i l’ajuntament , tot veient que les despeses reals de l’Escola no eren tan grans com en un principi es pensava, va proposar la possibilitat de crear un patronat per tal que l’ Escola s’autogestionés, tot cobrant les mensualitats dels alumnes i pagant el lloguer del local, per tal d’aconseguir una despesa mínima per a la ciutat. La direcció i el professorat es van avenir a la proposta i, així, el 21 de setembre del 1939, s’acordà l’obertura de l’Escola i l’inici del curs escolar 1939-40.
