Els anys anaven passant i, malgrat les encara precàries condicions econòmiques del professorat, l’Escola anava creixent i la seva infraestructura millorant. Va ser durant l’any 1959-60, que vam tornar a canviar de seu. En aquell moment, el centre es va traslladar a la Casa de Cultura de la Fundació Pere Maspons i Camarasa (lloc que va ocupar fins a l’any 1989).
L’any 1973, en Joan Ventura i Vernet va promoure la creació d’una Beca en memòria del Sr, Frederic Riera, que va ser durant molts anys president del Patronat de l’Escola,. Aquesta dotació-premi, anual, es va concedir durant un temps als considerats millors alumnes de cada promoció.
El novembre de l’any 1974, va entrar a formar part de la família de l’Escola, la que actualment encara, després de 30 anys, és la secretaria acadèmica del centre, la Montserrat Rof i Boada. Cal recordar, també, que el senyor Paco Acosta era, aleshores, el conserge del centre. En aquest moment, el nombre d’alumnes matriculats ja havia arribat a 198.
L’ any 1978 es van celebrar els primers 50 anys de vida de l’ Escola. Tots els professors i membres integrants del centre d’aleshores, van poder viure aquell important esdeveniment en companyia, encara, dels antics fundadors (com és el cas del mestre Ruera) i alguns dels primers alumnes.
L’Escola continuava creixent, i l’arribada dels ajuntaments democràtics, l’any 1979, va suposar un gran avanç en l’àmbit de la seguretat i l’estabilitat de tots els membres integrants del centre.
