L’ACCIÓ CLIMÀTICA DE GRANOLLERS

L’actual crisi climàtica i la pandèmia de la COVID19 ens porten a reflexionar més que mai sobre el límits planetaris en els quals la societat pot operar de forma segura. Les complexes interaccions entre aquests límits tenen un paper crític en la resiliència de les respostes de la societat davant les pressions globals urgents com les que cal encarar. Davant la incertesa que afegeix la COVID19 a la crisi global, calen actuacions valentes i efectives per intentar redreçar la situació abans no sigui massa tard. I és aquí on la tasca dels governs municipals és especialment decisiva, donada la proximitat a la ciutadania i la capacitat d’implementar mesures reals en un territori dinàmic on es poden testar els efectes positius i replicar a altres territoris similars, i tot fent “efecte papallona”, a partir de petites accions locals provocar grans canvis globals.

Desde l’Ajuntament de Granollers fa més de dues dècades que s’han posat en marxa tot un seguit d’iniciatives de sostenibilitat ambiental per apropar aquest canvi tan necessari a un esdevenir exitós. Pel que fa a la lluita contra el canvi climatic, l’any 2008, el municipi va adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible, amb el compromís d’elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES). El prinicipal objectiu va ser assolir per a l’any 2020 una reducció del 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), alhora que augmentar un 20% l’eficiència energètica i arribar a un 20% de quota en energies renovables.

Per més informació i per veure’n l’evolució i el nou Pacte d’Alcaldes, de l’any 2015, podeu clicar aquí

Hores d’ara, el principal objectiu, alineat amb l’Acord de París és reduir l’emissió de GEH en un 40% per l’any 2030 i adaptar-se al canvi climàtic. Davant aquests nous reptes, Granollers va aprovar l’any 2016 un nou Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima (PAESC).

Algunes dades interessants que proporciona el nou PAESC mostren quina ha estat l’evolució en la reducció de les emissions GEH a Granollers, en el període comprès entre els anys 2005 i 2014:

– la reducció ha estat del 31,5%, essent major l’impacte en els sectors terciari i domèstic,
amb una reducció, respectivament, del 12,2% i el 10,9%

– s’ha reduit un 14% el consum de combustibles líquids (per efecte de la crisi econòmica
iniciada al 2008, ja que hi va haver una disminució important de trànsit a les carreteres)
i un 13% del consum d’electricitat, propiciada per la conscienciació i el canvi d’hàbits a
nivell domèstic.

A més, s’han establert estratègies, també a nivell municipal, que han de permetre una consecució el més propera possible als objectius fixats, com per exemple: 1) un enllumenat públic més eficient, amb l’ajust de la intensitat lluminosa i la reducció de potències contractades (en la mesura de les possibilitats) 2) el subministrament d’energies verdes ò 3) la incorporació de clàusules ambientals alhora de contractar nous vehicles per a la flota municipal.

El PAESC també ha permès establir el perfil climàtic de Granollers, com una foto de la situació actual de la ciutat en relació al canvi climàtic. Aquest perfil consta de dues parts essencials que tracten, per una banda, com reduir les emissions GEH, i per l’altra, com s’adapta Granollers als impactes de la crisi climàtica. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el perfil climàtic de Granollers es va actualitzant periòdicament, tot oferint les dades més recents, que permeten adaptar les actuacions necessàries a cada moment.

Com a complement al PAESC, hi ha altres accions realitzades i projectes en curs que permeten mantenir el full de ruta cap a l’assoliment dels objectius de reducció d’emissions GEH i adaptació al canvi climàtic per al 2030, com són la naturalització de les ciutats i la transició energètica centrada en l’autoconsum. La participació de Granollers en projectes europeus també ha comportat avantatges per a la governança ambiental municipal. A més de les millores d’estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s’han pogut implementar amb el finançament europeu, s’hi destaquen les sinergies que s’han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. Com a exemple concret, el projecte EYES del programa Erasmus+ de la UE, on Granollers, junt amb altres cinc ciutats europees, tracta d’involucrar el jovent en la lluita contra el canvi climàtic, escoltant les seves propostes i animant-los a debatre per arribar a unes conclusions que puguin ser finalment aplicades i amb garantia d’èxit.

Si tot això no sembla suficient, cal tenir en compte el que s’assenyalava al principi de l’article, estem immersos en una pandèmia i les accions que es puguin dur a terme per mitigar l’impacte del canvi climàtic són com a mínim igual d’importants que la recuperació de la COVID19. La mateixa Unió Europea ha previst uns “Fons per a la recuperació de la pandèmia” basats en la rehabilitació energètica del parc existent d’edificis, més energies renovables i apostar per l’hidrogen i una mobilitat més neta.

Invertir en acció climàtica contribueix sens dubte a a reactivar l’economia dels països més afectats per la pandèmia. Si invertim en medi ambient, estem invertint en futur, i propiciem que futures crisis de salut puguin ser resoltes amb una major eficàcia. Aprendre dels errors és fonamental per encarar el futur climàtic amb garanties.