Entrades

BALANÇ DELS DOS ANYS DEL PROJECTE EYES

Ens acostem al 31 de gener, data en què finalitza el projecte EYES, ideat per treballar durant dos anys en la involucració de les persones joves en la planificació climàtica de les ciutats de cada país participant (Itàlia, França, Dinamarca, Bulgària, Polònia i al nostre territori, Granollers). Ara és un bon moment per fer un balanç del projecte. Desde Sønderborg fins a Cieszyn, de Nàpols a Varna, passant per Lió i Granollers, l’EYES ha permès establir sinergies no només entre el grup de joves i cada ajuntament, així com amb les persones expertes en la matèria, sinó també amb les diferents ciutats entre sí, inicialment amb trobades presencials organitzades pels diferents països, i finalment amb sessions virtuals quan la situació de pandèmia ha capgirat els plans inicials previstos.

 

I aquest projecte no acabarà aquí, doncs un dels eixos principals de l’EYES és extrapolar la metodologia (involucració de les joves, aprenentatge de la matèria, recerca, avaluació, adquisició d’habilitats, etc.) a altres ciutats i en altres àmbits que poc poden tenir a veure amb l’emergència climàtica: la idea és acostar la veu del jovent a les importants decisions que han de prendre els polítics a nivell local, ja sigui en aquesta matèria o en una altra. És a dir, fomentar la participació de les persones que, per raons d’edat, en un futur proper han de liderar els canvis socials, de manera que contribueixin des de ja a corregir aquells aspectes de la societat susceptibles de millora.

 

Amb les diferències culturals existents en sis ciutats europees de sis països diferents, i adaptant la metodologia a cada realitat, el projecte s’ha vertebrat a partir de tres grups principals: els grups de joves (YIT’s, de l’anglès Youth Intervention Team – localment anomenat Grup d’Acció pel Clima), les persones expertes en qualitat d’assessors (AB, per les seves sigles en anglès “Advisory Board”) i el personal tècnic dels ajuntaments, que ha actuat principalment d’enllaç entre els dos primers. Si bé és cert que cada vegada hi ha més joves pendents de la situació climàtica i amb ganes de fer coses i d’organitzar-se, habitualment se’ls presenten dos problemes principals: tenen uns coneixements limitats en la matèria (en molts casos), i a més, no disposen d’una estructura per fer-se escoltar, o existint aquesta, no els és coneguda.

 

En el primer d’aquests dos punts, els AB’s juguen un paper cabdal, ja que per vocació o per ocupació, dediquen molta part del seu temps a temes com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, entre d’altres, i poden resoldre els dubtes que tinguin els YIT’s, apart d’aconseguir que augmenti el seu interès amb els temes relacionats amb l’emergència climàtica. Els AB’s actuen de manera totalment desinteressada, i el projecte ideat per la Unió Europea contribueix a donar més visibilitat a la seva tasca (a través de tallers dirigits als grups de joves, o amb la seva participació al festival online ECOFest).

 

De la segona part, se n’encarreguen els ajuntaments, que com a institucions han de seguir vetllant perquè les persones joves puguin participar i donar la seva opinió en els temes que més interès els desperten, facilitant les eines que els permetin actuar com a interlocutors i amb la confiança que les seves aportacions seran escoltades i respectades.

 

En el cas de Granollers, fins a 34 joves i 20 experts assessors s’han involucrat en algun moment en l’EYES, i això és gràcies a la flexibilitat d’un projecte que entén que, durant dos anys, ni els joves (per estudis, èpoques d’exàmens, feines esporàdiques, etc.) ni les expertes (que sovint disposen encara de menys temps) poden dedicar totes les hores que voldrien. El projecte ha estat obert durant tot aquest temps a entrades i sortides de participants, facilitant, per una banda, que cadascú aportés quan li fos possible, i per l’altra, que aquelles persones que no coneguessin el projecte des de el principi, es poguessin sumar més tard.

 

Els membres dels YIT’s, com és evident, han estat els protagonistes principals de l’EYES, amb el suport municipal i ben assessorats pels AB’s. I entre altres coses, han elaborat recomanacions en matèria de planificació climàtica al llarg del projecte que han estat finalment presentades als polítics locals; han co-creat diferents esdeveniments com Taules d’Acció Climàtica i festivals sobre sostenibilitat i ecologia; han desenvolupat noves habilitats, o han potenciat les que ja tenien (en tecnologia, oratòria, etc.); i el més important: han aprofitat les seves pròpies capacitats comunicatives per incentivar la participació d’altres joves que no coneixien el projecte. 

 

Tot plegat, ha estat un projecte molt interessant a tots els nivells, i si la seva metodologia és capaç de replicar-se en altres àmbits i departaments municipals, es podrà considerar tot un èxit, partint de la idea que qualsevol canvi a nivell global ha de començar de manera local.

/0 Comentaris/per
natura al mar Mediterrani

L’EYES CONTRIBUEIX A ALTRES PROJECTES!

Per ajudar a difondre el coneixement i connectar amb altres organitzacions i iniciatives, tant Ecoserveis (líders del projecte EYES) com la Judith Purrà, membre de l’equip d’intervenció juvenil (YIT) de  l’EYES Granollers, van participar al Fòrum Virtual Joves i Clima a la Mediterrània + 25, celebrat del 9 a l’11 de desembre. El Fòrum (del qual ja en vam parlar la setmana prèvia a la seva celebració) tenia com a objectiu proporcionar un espai per al debat, la reflexió i el desenvolupament conjunt d’idees i accions per a l’emergència climàtica a la Mediterrània, una de les regions del món més vulnerables als impactes de l’escalfament global, ja que s’encalenteix un 20% més ràpid que la mitjana mundial.

Per aquest motiu van reunir-se  organitzacions, entitats, associacions i xarxes adreçades a joves d’entre 16 i 30 anys que participen bé individualment o bé col.lectivament en la lluita contra el canvi climàtic, per abordar diferents qüestions relacionades amb l’emergència climàtica a la regió. El Fòrum va comptar amb representants del nord i del sud de la conca mediterrània.

Al llarg dels tres dies, es van debatre set temes diferents, però tots relacionats amb l’acció i l’emergència climàtica. Cadascun d’aquests programes específics va ser organitzat per diferents institucions expertes en la matèria. Els tallers es van celebrar virtualment, amb una part teòrica i una part més dinàmica per a generar idees i solucions. Algunes de les sessions també van comptar amb testimonis de persones directament afectades per les conseqüències del canvi climàtic (migracions, manca d’aigua, vulneració dels drets humans…)

 Al fil de la temàtica del Fòrum, i tenint en compte que tot canvi, si pretén ser global, ha de començar pels pobles i ciutats, l’equip d’Ecoserveis va publicar un article al seu blog, sobre quin perfil haurien de tenir les comunitats energètiques locals, i que podeu llegir aquí

/0 Comentaris/per
Imatge amb 18 logotips referents a sostenibilitatBy Jmcanyelles - Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://tuit.cat/EwdYg

Agenda 21 Local: Granollers, objectiu complert de camí a l’Agenda 2030

Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes, publicat el passat mes de setembre, Granollers és un dels 6 únics municipis catalans, d’entre els 120 que superen el llindar dels 10.000 habitants, (i on podem trobar poblacions properes com Mollet del Vallès i Mataró) en complir amb els compromisos ambientals de l’Agenda 21 Local, havent dut a terme les actuacions acordades d’auditoria ambiental i el Pla de participació social, entre d’altres.

 

Però què és l’Agenda 21 Local, coneguda també com a Programa 21? Es tracta d’un document que desenvolupa un Pla Estràtegic a nivell local, i que està elaborat amb la participació de polítics, tècnics, agents municipals i no menys important, els ciutadans i ciutadanes, que com a majoria en cada ciutat, han de prendre plena consciència de la importància del Pla. 

 

Tot i no ser un document vinculant, es fonamenta en la integració de polítiques ambientals (l’entorn natural), socials (en termes de justicia) i econòmiques, sempre amb criteris sostenibles, la qual cosa deixa entreveure la seva importància i la necessitat de la seva aplicació pràctica. I la implicació i col.laboració de tots els agents esmentats anteriorment esdevé essencial per complir amb els objectius proposats. Es tracta d’una eina versàtil, que ha de ser actualitzada periòdicament per poder assolir els esmentats objectius.

 

Trobem els orígens de  l’Agenda 21 Local en la conferència de la ONU a Rio de Janeiro l’any 1992, com a part d’un programa sobre sostenibilitat; en un dels seus capítols, es demana als municipis i governants que creïn aquesta Agenda, ja que el que es pretèn és involucrar les administracions locals, que a priori tenen més facilitat per prendre decisions, en la planificació climàtica mundial, començant a un nivell local per poder tenir incidència a nivell global; es parteix de la premissa que, si de les ciutats sorgeixen els canvis, tot el planeta en sortirà beneficiat, abans que esperar reformes globals que sempre requereixen de més temps per ser discutides i aprovar-se.

 

A Granollers, en virtut de l’Agenda 21 Local, es disposa de sistemes de gestió ambiental, situats, entre altres equipaments, a l’Ajuntament, la Policia Local o la Impremta Municipal. A més, s’han aplicat diverses mesures en relació a l’Agenda, com per exemple, l’establiment de la “Zona 30”, que limita la velocitat de circulació a 30 km/h en tot el nucli urbà (afavorint l´ús, i el trànsit, de vehicles no contaminants), la creació de xarxes de biomassa per l’escalfament d’equipaments de titularitat municipal, o la instal.lació de plaques solars en centres educatius.

Sens dubte, l’Agenda 21 Local ha de facilitar l’assoliment de les fites marcades en l’Agenda 2030 (en vigor desde 2015) que no són altres que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i que venen també impulsats per les Nacions Unides. En total són 17 ODS, que van desde acabar amb la pobresa fins a aliances per assolir els objectius marcats, passant, en un pla mediambiental, per l’obtenció d’aigua neta, energia assequible i no contaminant, ciutats i comunitats sostenibles, producció i consum responsables o generar una sincera acció pel clima. Desde aquest link podeu consultar els passos seguits desde Granollers en la transició de l’Agenda 21 Local a l’Agenda 2030, amb la mirada fixa en els objectius a complir fins d’aquí a 10 anys, que podeu consultar de manera completa en aquesta imatge.* 

*By Jmcanyelles – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47204693

 

/0 Comentaris/per
Imatge de capçalera del post sobre la Fira d'Economia Social i Solidària de Granollers

3a Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers: cicle de ponències

La 3ª Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, celebrada durant aquesta tardor (del 7 d’octubre al 18 de novembre) en un format diferent a l’habitual de fira al carrer, ha posat èmfasi en diferents qüestions amb un objectiu comú. Adaptada com un cicle de conferències, ha relacionat l’economia social amb aspectes com la cultura, la mobilitat i el feminisme. Degut a la pandèmia de Covid-19, les conferències han tingut lloc al Museu de Granollers, a la Sala d’Actes que tantes altres activitats ha recollit en diferents ocasions, amb un aforament limitat a 45 persones, que podien accedir-hi això sí sense que calgués cap inscripció.

 

A un ritme d’una ponència per setmana, s’han abordat aquells aspectes que tenen incidència en l’economia de ciutats com Granollers, que cada vegada tenen més tendència a involucrar els diferents actors locals en l’assoliment d’objectius socials i solidaris en el vessant econòmic.

 

Sota el lema “Cuidar la terra, cuidar les persones”, la Fira, que ha comptat amb la col.laboració de l’Ajuntament de Granollers, ha estat organitzada per diferents entitats: l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, que forma part dels 14 ateneus cooperatius en xarxa de Catalunya (Twitter: @ateneucoopvor), La Magrana Vallesana, associació tant de consumidors com de productors (IG: @lamagranavallesana), l’Eixida, com a col.lectiu promotor de la sobirania cultural i la transformació de la societat (IG: @l_eixida), Granollers en Transició, amb la mirada posada en un futur transformador de la ciutat (IG: @gtransicio) o Granollers Pedala, com a associació que promou l’ús de la bicicleta al nucli urbà de Granollers, però també a Canovelles i Les Franqueses (IG: @granollerspedala), a més de la pròpia FESS Granollers. Com a cloenda, el 18 de novembre va organitzar-se una taula rodona, oberta a tota la ciutadania, sobre com abordar l’economia social i solidària al Vallès Oriental.

 

Precisament, la Txell Remolins i en Benjamí Aguilar, vinculats a Granollers Pedala, van fer la ponència del 21 d’octubre, que va portar per títol: “Què té a veure l’economia social i solidària amb la mobilitat?” i que podeu visionar aquí. Entre molts altres aspectes interessants, van esmentar el concepte de cultura cotxecèntrica, com s’intenta vendre el cotxe com un vehicle que proporciona llibertat; quina incidència tenen i com estan enfocats els anuncis publicitaris de cotxes, posant en evidència, per exemple, les ajudes que donen per canviar de cotxe, però no per desfer-se del cotxe com a vehicle principal oferint a canvi transport públic gratuït durant un període de temps considerable; o com les administracions públiques donen moltes subvencions al sector automobilistic.

Però: què és l’economia social i solidària a la que fa referència el nom de la Fira? Podríem definir-ho com el conjunt d’iniciatives sòcio-econòmiques que, ja sigui de forma individual o col.lectiva, donen prioritat al benestar i necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic, promovent d’aquesta manera el canvi social. I tot això a través de la participació, una orientació cap a aquestes necessitats i demandes de les persones i el compromís amb la comunitat (i en aquest cas concret, amb la ciutat de Granollers).  Podeu trobar més informació en aquest link.

/0 Comentaris/per
Cartell virtual de l'ECOFest

L’ECOFEST, UN FESTIVAL QUE HA ARRIBAT PER QUEDAR-SE (i II)

A la jornada de diumenge 15, que va ser una mica més curta, van tenir lloc dues xerrades i altres activitats que tot seguit detallarem, i que han fet de l’ECOFest un festival de continguts ben variats.

 

La primera de les xerrades, Llavors violetes per a canviar el món, la van dur a terme quatre persones compromeses amb l’ecofeminisme, fent un repàs per la història del moviment i les seves principals veus. Concretament vam escoltar, en aquest ordre, a la Candi de la Torre, de La Banda Sorora (@labandasorora), la Laura Lara del col.lectiu Eclipsades (@_eclipsades_), la Sara Cuentas, periodista freelance (@sara.cuentas), i la Laura Martínez de l’Associació Mirall (@associacio.mirall). Amb un temps aproximat de set minuts per intervenció, van contribuir amb les seves reflexions a fer del món un espai més igualitari i sostenible.

Seguidament, torn de nou per la Maliha Chohan, amb la xerrada El canvi climàtic i les seves problemàtiques. Coneix més factors que desconeixies sobre el canvi climàtic, on ens va explicar què és exactament el canvi climàtic, tot indicant quins són els problemes principals que comporta (fent esment, entre d’altres, a la contaminació, la disminució d’espais verds, el plàstic biodegradable i la Covid-19), i aportant possibles solucions.

Encarant la segona part del matí, i abans del sorteig d’iniciatives sostenibles, vam poder escoltar dos podcast emesos per @RàdioGranollers l’any 2012 dins del magazine Granollers Avui, amb la participació de @lamagranavallesana, sobre aperitius ecològics i de tardor. Els podcasts, que van ser presentants per Alexia de Udaeta i Josep Canudes, com a representants de la Taula d’Emergència Climàtica, creada a Granollers aquest 2020, contenien originals receptes com la crema d’arròs amb carbassa o la mermelada de ceba.

Finalment, abans d’acomiadar aquesta primera edició de l’ECOFest, la Susanna i la Judith van llegir algunes de les propostes i recomanacions que el grup de joves de l’EYES han anat elaborant al llarg d’aquests dos anys de projecte per tal d’encarar l’emergència climàtica al municipi de Granollers. Les propostes van ser presentades a l’Alcalde de Granollers, Ilm. Sr. Josep Mayoral, qui va assenyalar la importància del rol del jovent en la planificació climàtica no només a la ciutat, sinó a escala global, i va agrair-los la seva participació tan en el marc del projecte EYES com en el festival ECOfest.

Podeu seguir totes les activitats de la jornada de diumenge 15 desde aquest link

/0 Comentaris/per
Post its virtuals de l'aplicació MuralCristina Bajet

Resultats addicionals de la recerca de l’EYES: comunicació i estructures de participació juvenil

El mes d’octubre va començar amb la sessió de validació del pilot de Granollers, en horari de 18:00 a 20:00h. Tant l’equip d’EYES Granollers (Virginia i Joan) com Ecoserveis (Cristina) van unir forces per preparar una sessió que va acabar utilitzant l’aplicació Mural per treballar en dos casos pràctics.

Els casos d’estudi, que podeu trobar aquí van tractar sobre la comunicació entre el municipi i el grup de joves i sobre les estructures semipermanents per incloure la veu i les opinions dels joves en la planificació climàtica local. Tant els mentors del grup d’AB’s com els joves del YIT es van afegir a la sessió, mostrant un gran interés en el procés.

Si una cosa va quedar clara és que les xarxes socials han de ser el mitjà per avançar en la comunicació; eines com YouTube, que va ser citada en més d’una ocasió, Instagram o Tik Tok esdevenen cabdals per poder fer arribar els missatges desde els òrgans municipals al jovent, però també en el sentit invers. I amb el format de vídeo, en el que totes aquestes plataformes basen la seva existència i èxit. Sense oblidar, però, la importància de les xerrades presencials a les escoles i instituts, quan la situació epidemiològica ho permeti.

També és un fet evident que hi ha moltes maneres possibles de crear una estructura semipermanent o permanent, segons la necessitat del moment; desde la perspectiva dels joves, el projecte EYES és un gran exemple d’estructura semipermanent: amb una durada de dos anys, i culminant amb l’ECOFest (sense oblidar la voluntat de fer perdurar el festival en el temps), ha de servir per engrescar el jovent de cara a crear noves maneres de trobar-se i debatre. O a nivell educatiu, les idees més interessants entre les proposades van ser la creació d’una Assemblea de Joves, i d’un Fòrum de les Adolescències. I Finalment, altres de les propostes que van sorgir van ser poder formar part d’un Consell Assessor de Medi Ambient, o bé participar en els plens de l’Ajuntament de Granollers.

El pilot de Granollers treballa en la recopilació de la informació per presentar-la en virtut del projecte de l’EYES. La sessió va ser grabada i podeu trobar un exemple dels resultats de Mural a la imatge de capçalera.

En quant a l’ECOFest, recordar-vos que el proper dilluns 26/10, de 18 a 19h, hi ha la darrera sessió de preparació del festival, que servirà per resoldre dubtes i per seguir aportant idees. Si encara no formeu part del grup d’Acció pel Clima i voleu ser-hi per ajudar-nos i rebre tota la informació actualitzada, podeu enviar-nos un email a eyesgranollers@gmail.com , o bé accedir directament al grup de Whatsapp, desde aquest link

Us hi esperem!

/0 Comentaris/per
Arbre a Can Pagès, GranollersJoan F. Requena

L’ENTORN NATURAL DE GRANOLLERS

Granollers és una ciutat amb arrels històriques i ben coneguda arreu del territori i més enllà gràcies a diferents elements que la fan única: seu principal d’empreses molt importants del teixit industrial i de l’alimentació, bressol de l’handbol a nivell estatal (essent el club de la ciutat el degà a tot l’estat, amb la seva fundació l’any 1944), o l’acollidora d’un dels edificis més emblemàtics, la Porxada.

Però Granollers és això i molt més: i el seu entorn natural, a pocs minuts del centre, i que permet fer excursions molt interessants i de durada relativament curta, no té res a envejar al citat anteriorment: caminades per boscos i vernedes, rutes per espais naturals i aiguamolls, tot en conjunt, fan de Granollers una ciutat on poder desconnectar del dia a dia en qüestió de minuts.

I el més important: sense haver d’agafar el cotxe! Algunes de les rutes es poden fer amb bicicleta, però volem convidar-vos a fer-les a peu, doncs a més de ser una forma igualment saludable de fer esport, permet la contemplació de l’entorn amb els cinc sentits, sempre disposats a sorprendre’ns.

Una de les caminades més agradables i on la sensació de calma és més gran, potser per ser de les menys conegudes, és la de la Verneda de Can Gili. La ruta, inferior als 7 quilòmetres sortint del centre, deixa enrera l’estació de tren de Granollers – Canovelles, i en pocs minuts ens deixa a la Verneda, on podem contemplar, entre d’altres, oms, plàtans i pollancres, arribant alguns d’aquests arbres a superar els 30 metres d’alçada. La Verneda constitueix un espai relativament petit però molt acollidor, ple d’ombres on protegir-se del sol. Trobareu aquí més informació. El camí ens porta a altres punts d’interés, com la Serra de Sant Nicolau, el Bosc de Can Pagès o la Pujada de l’Escanyat, que en el sentit de la ruta és de baixada, i que marca l’inici del retorn a la ciutat.

La Ruta de l’Aigua, de quasi 12 quilòmetres i amb un temps estimat de 2h 30’, ofereix la possibilitat de descobrir paratges poc visitats, i d’altres de ben coneguts i interessants com l’espai natural de Can Cabanyes, quasi al límit amb Montmeló. La ruta rep aquest nom perquè en ella s’hi poden observar petits dipòsits d’aigüa, començant per la bassa d’aigüa de la Masia de Can Bassa; com totes les basses, tenen la finalitat de recollir i guardar l’aigua de la pluja, per poder-la utilitzar com a reserva en èpoques més seques de l’any; altres basses que podrem observar són les del Parc Fluvial i la de Cal Mariner. A més de fer un llarg recorregut per Palou, que inclou l’esglèsia de Sant Julià, seguim en direcció sud per arribar a l’esmentat Can Cabanyes, punt de retorn de la ruta, i que és un refugi i lloc de descans de molts ocells de la zona, on hi ha comptabilitzades prop de 40 espècies. A més, a la zona dels aiguamolls, i segons l’estació de l’any en què la visitem, podrem veure també amfibis i altres espècies animals. Es realment un paratge espectacular on respirar l’aire net, i que pot sorprendre l’excursionista trobant-se de cop un gall d’indi caminant tranquil.lament en un clar del bosc. Pots veure algunes imatges aquí

Hi ha altres rutes a fer, algunes de les quals repeteixen espais que ja s’han esmentat abans, però el que es vol destacar és que, sense invertir molt de temps ni anar molt lluny, es poden visitar indrets de l’entorn de Granollers a peu, sense necessitat d’utilitzar el cotxe, i així aportar el nostre granet de sorra en la cura del medi ambient. Caminar és una de les activitats més saludables que podem fer, i la ciutat i el seu voltant disposen d’espais bonics i agradables per fer-ho amb tota tranquil.litat, alhora que aprenem i descobrim nous emplaçaments que no coneixíem.

Dona’t la oportunitat de fondre’t amb la natura que t’ofereix la ciutat, sempre amb respecte i gaudint el moment.

/0 Comentaris/per
canvi climàtic

L’ACCIÓ CLIMÀTICA DE GRANOLLERS

L’actual crisi climàtica i la pandèmia de la COVID19 ens porten a reflexionar més que mai sobre el límits planetaris en els quals la societat pot operar de forma segura. Les complexes interaccions entre aquests límits tenen un paper crític en la resiliència de les respostes de la societat davant les pressions globals urgents com les que cal encarar. Davant la incertesa que afegeix la COVID19 a la crisi global, calen actuacions valentes i efectives per intentar redreçar la situació abans no sigui massa tard. I és aquí on la tasca dels governs municipals és especialment decisiva, donada la proximitat a la ciutadania i la capacitat d’implementar mesures reals en un territori dinàmic on es poden testar els efectes positius i replicar a altres territoris similars, i tot fent “efecte papallona”, a partir de petites accions locals provocar grans canvis globals.

Desde l’Ajuntament de Granollers fa més de dues dècades que s’han posat en marxa tot un seguit d’iniciatives de sostenibilitat ambiental per apropar aquest canvi tan necessari a un esdevenir exitós. Pel que fa a la lluita contra el canvi climatic, l’any 2008, el municipi va adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible, amb el compromís d’elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES). El prinicipal objectiu va ser assolir per a l’any 2020 una reducció del 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), alhora que augmentar un 20% l’eficiència energètica i arribar a un 20% de quota en energies renovables.

Per més informació i per veure’n l’evolució i el nou Pacte d’Alcaldes, de l’any 2015, podeu clicar aquí

Hores d’ara, el principal objectiu, alineat amb l’Acord de París és reduir l’emissió de GEH en un 40% per l’any 2030 i adaptar-se al canvi climàtic. Davant aquests nous reptes, Granollers va aprovar l’any 2016 un nou Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima (PAESC).

Algunes dades interessants que proporciona el nou PAESC mostren quina ha estat l’evolució en la reducció de les emissions GEH a Granollers, en el període comprès entre els anys 2005 i 2014:

– la reducció ha estat del 31,5%, essent major l’impacte en els sectors terciari i domèstic,
amb una reducció, respectivament, del 12,2% i el 10,9%

– s’ha reduit un 14% el consum de combustibles líquids (per efecte de la crisi econòmica
iniciada al 2008, ja que hi va haver una disminució important de trànsit a les carreteres)
i un 13% del consum d’electricitat, propiciada per la conscienciació i el canvi d’hàbits a
nivell domèstic.

A més, s’han establert estratègies, també a nivell municipal, que han de permetre una consecució el més propera possible als objectius fixats, com per exemple: 1) un enllumenat públic més eficient, amb l’ajust de la intensitat lluminosa i la reducció de potències contractades (en la mesura de les possibilitats) 2) el subministrament d’energies verdes ò 3) la incorporació de clàusules ambientals alhora de contractar nous vehicles per a la flota municipal.

El PAESC també ha permès establir el perfil climàtic de Granollers, com una foto de la situació actual de la ciutat en relació al canvi climàtic. Aquest perfil consta de dues parts essencials que tracten, per una banda, com reduir les emissions GEH, i per l’altra, com s’adapta Granollers als impactes de la crisi climàtica. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el perfil climàtic de Granollers es va actualitzant periòdicament, tot oferint les dades més recents, que permeten adaptar les actuacions necessàries a cada moment.

Com a complement al PAESC, hi ha altres accions realitzades i projectes en curs que permeten mantenir el full de ruta cap a l’assoliment dels objectius de reducció d’emissions GEH i adaptació al canvi climàtic per al 2030, com són la naturalització de les ciutats i la transició energètica centrada en l’autoconsum. La participació de Granollers en projectes europeus també ha comportat avantatges per a la governança ambiental municipal. A més de les millores d’estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s’han pogut implementar amb el finançament europeu, s’hi destaquen les sinergies que s’han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. Com a exemple concret, el projecte EYES del programa Erasmus+ de la UE, on Granollers, junt amb altres cinc ciutats europees, tracta d’involucrar el jovent en la lluita contra el canvi climàtic, escoltant les seves propostes i animant-los a debatre per arribar a unes conclusions que puguin ser finalment aplicades i amb garantia d’èxit.

Si tot això no sembla suficient, cal tenir en compte el que s’assenyalava al principi de l’article, estem immersos en una pandèmia i les accions que es puguin dur a terme per mitigar l’impacte del canvi climàtic són com a mínim igual d’importants que la recuperació de la COVID19. La mateixa Unió Europea ha previst uns “Fons per a la recuperació de la pandèmia” basats en la rehabilitació energètica del parc existent d’edificis, més energies renovables i apostar per l’hidrogen i una mobilitat més neta.

Invertir en acció climàtica contribueix sens dubte a a reactivar l’economia dels països més afectats per la pandèmia. Si invertim en medi ambient, estem invertint en futur, i propiciem que futures crisis de salut puguin ser resoltes amb una major eficàcia. Aprendre dels errors és fonamental per encarar el futur climàtic amb garanties.

/0 Comentaris/per
Imatge de presentació d'events digitals

L’ECOFEST ONLINE: UNA GRAN OPORTUNITAT PER AMPLIAR HORITZONS

Els propers 14 i 15 de novembre tindrà lloc l’ECOfest, el que es pot considerar la cirereta del pastís del projecte EYES a Granollers. Un festival que arriba amb el ferm propòsit de quedar-se i ser un referent anual en els reptes de la crisi climàtica i de les accions que podem fer, individualment però també en conjunt, com a societat, per afavorir la mobilitat i el consum sostenible i fer del nostre planeta un lloc més habitable i amable, pensant sobretot en les generacions que han de venir.

L’ECOFest es va plantejar inicialment com un festival presencial, on combinar diferents tallers preparats pels grups de treball del jovent del projecte EYES, amb xerrades, actuacions musicals, food trucks i altres activitats. La situació actual, post crisi de la COVID19, ens ha obert una finestra per a la transformació de l’esdeveniment en un format virtual.

El grup de joves de l’EYES ha interpretat clarament l’oportunitat que es presenta. Un festival online obre un ventall de possibilitats que fan que aquest format sigui no només un repte, sinó una finestra al món, saltant de Granollers a qualsevol altre indret del planeta.

Sens dubte, les transmissions en directe i per streaming permeten arribar a un públic molt més ampli que traspassa fronteres (del local al global), oferint l’oportunitat als assistents de participar-hi de manera activa, ja sigui ajudant al grup de joves en algún taller o generant debat online en les xerrades, com fent d’altaveu de la iniciativa a les xarxes. D’altra banda, el jovent del projecte EYES podrà desenvolupar noves habilitats digitals que potser encara no ha tingut ocasió d’aprendre o utilitzar de forma pràctica, ja que es faran servir diferents eines amb les que s’aconseguirà que el festival sigui més dinàmic, com per exemple Kahoot o Mentimeter. Aquestes habilitats, a més, poden servir als joves tan en l’àmbit professional com en la iniciativa pròpia d’organització, gestió i dinamització d’esdeveniments.

El repte digital vindrà acompanyat per la transformació dels tallers i activitats que van ser pensades per fer presencialment. En alguns casos, el canvi serà mínim i en d’altres l’impacte pot ser més gran, però aquí intervindrà la capacitat i l’enginy de cadascú en l’elaboració i preparació dels tallers. El grup de joves de l’EYES, si d’alguna cosa no va mancat, és de talent i d’il.lusió.

Encara estàs a temps d’unir-te als grups de treball o a les comissions i posar el teu granet de sorra per fer de l’ECOfest una cita inoblidable. Comptem amb tu!! Segueix-nos a Instagram i contacta amb nosaltres per a més info 🙂

/0 Comentaris/per
Imatge de Sonderborg, Dinamarca

Treball en xarxa del jovent de Sønderborg i Granollers

Article mensual Ecoserveis: juny 2020

El passat 20 de maig alguns membres dels equips de joves del projecte EYES a Dinamarca (Sønderborg) i Espanya (Granollers) van parlar per video-conferència i van intercanviar idees sobre diverses iniciatives que estan organitzant a les seves ciutats.

El jovent de Granollers està planejant un festival pel novembre de 2020, l’ECOFest, posant el focus en els estils de vida i el consum conscient i sostenible. Una de les idees és fer servir el festival per crear consciència en aquest tema, a les portes de la campanya de compres nadalenques. Tenint en compte que l’any passat l’equip de Dinamarca va fer una campanya sobre consum sostenible, membres dels dos equips es van reunir per compartir propostes i experiències.

El jovent de Sonderborg va explicar les activitats que van dur a terme l’any passat. Tot i que principalment estan en danès, les podeu consultar a la seva pàgina de Facebook si feu scroll fins a desembre de 2019. Algunes idees que podrien tenir rèplica a Granollers són el mercat d’intercanvi de roba o els consells per a una cuina sostenible. L’equip granollerí va explicar que es volen incloure a l’ECOFest alguns tallers i xerrades sobre temes de sostenibilitat. Fins i tot han ideat un concert amb grups locals i temes musicals a l’entorn de l’emergència climàtica. El festival diuen que ha de servir per remoure consciències. L’equip ja ha començat a organitzar-se en comissions i n’ha fet difusió a Instagram

La idea de la trobada va sorgir en una de les sessions de mentoria online que l’equip de Granollers ha estat realitzant durant els darrers mesos. L’intercanvi entre els dos països va ser tot un èxit i ja estem pensant en repetir-ho en un futur!

/0 Comentaris/per