Entrades

Els passats 15 i 16 de setembre, va tenir lloc la reunió virtual de socis del projecte EYES, que inclou sis ciutats europees: Varna, Cieszyn, Sønderborg, Nàpols, Lió i Granollers. Aquest meeting estava pensat per fer-se de manera presencial a Varna, Bulgària, però les condicions sanitàries a les que ens enfrontem actualment van impedir-ho. Tot i així, la trobada online va ser un èxit, no només de participació, sino també per les idees aportades pels joves, de primera mà el dia 16 mitjançant una sèrie de tallers, i en la veu dels tècnics dels ajuntaments i altres col.laboradors el dia 15. Queda pendent encara la propera reunió de socis, prevista pel desembre i organitzada pel grup de Lió.

La sessió del dia 15 va permetre la posada en comú de varis temes de treball que cada grup ha anat desenvolupant al llarg del projecte (i sobre els que, en alguns casos, es segueix treballant). Un dels punts destacats va ser veure com cada soci ha adoptat les seves estratègies per seguir endevant amb el projecte, tenint en compte les limitacions que la COVID-19 ha generat; evidentment, la situació no és la mateixa a cada país, així que en alguns casos, com a Dinamarca, s’han pogut combinar les trobades presencials amb les virtuals, mentre que en d’altres, s’han hagut d’ajustar els plans i tenir tot el contacte online, i eines com Zoom o Kahoot han esdevingut essencials.

També van presentar-se els resultats a cada país dels treballs de recerca i els documents de recomanacions del jovent. I podem destacar en aquest apartat alguns trets comuns a la majoria de socis, com per exemple en les dades de l’enquesta que es va realitzar als joves (que poden formar o no part del projecte). Podem veure com les noies van respondre aproximadament sis de cada deu enquestes, o com un percentatge elevadíssim (al voltant del 95%) veu el canvi climàtic com una amenaça o una gran amenaça, sense obviar el fet que moltes de les persones enquestades desconeixen quines accions estan duent a terme els governs locals quant a planificació climàtica es refereix.

A part de les trobades que organitza cada ciutat, els socis es reuneixen amb periodicitat mensual / bimensual per posar en comú certs aspectes que ajudaran a la preparació dels meetings.

El dia 16 va ser la jornada dels joves, i va adaptar-se de manera que fos més dinàmica i participativa. De la mà d’ Ecoserveis, que també es va encarregar de moderar la jornada anterior, i amb una bona participació, al voltant de vint persones, les dues hores que va durar la sessió van ser d’allò més divertides alhora que interessants i instructives. De nou, eines com Kahoot, Ahaslides o Mural van esdevenir imprescindibles perquè la jornada fos tot un èxit, sense oblidar el gran paper d’Ecoserveis, amb una impressionant preparació prèvia. Kahoot, per exemple, és una app que permet aprendre jugant amb el senzill mecanisme de respondre preguntes amb vàries opcions de resposta. Algunes de les qüestions que havia de respondre el grup de joves van ser: “Què és el canvi climàtic?”; o “Què és l’efecte hivernacle?”

Les altres apps esmentades donen la oportunitat de generar idees a partir d’un tema proposat, i deixant un marge aproximat de deu minuts, el nombre d’aportacions només es pot qualificar d’espectacular. Per exemple, els grups de joves van incidir en que cal ser útil a la societat, que és necessari un relleu generacional, i que veuen com imprescindible un increment de la qualitat de vida.

També es va preguntar sobre les fortaleses dels membres de cada grup, i les més destacades van ser la motivació, el positivisme, el dinamisme o la conscienciació. I com en la jornada anterior, van sortir a passejar algunes de les recomanacions que la joventut ha de presentar al govern de cada ciutat: algunes d’aquestes idees van ser la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigüa, l’eficiència energètica, posar més carrils bici, o implicar no només els joves, també els pares, en la consciència climàtica.

Finalment, es va demanar als participants què podien fer per ajudar en la planificació climàtica local; un cop aportades les idees, cada persona n’escollia una, i havia d’explicar-ne el motiu, perquè la considerava important i quina creia que era la possibilitat de realització de la mateixa.

Com es pot veure, ambdues jornades, la primera més tècnica i la segona més dinàmica, van servir per presentar l’estat dels projectes a dia d’avui i per seguir aportant idees en la difícil tasca de millorar el planeta a nivell local.

Cada vegada es fa més evident que, si volem canviar l’estat de les coses, i centrant-nos concretament en el canvi climàtic, la participació del jovent no només ha d’agafar embranzida, sinó que ha de rebre el suport dels governs locals per tal que la seva veu sigui escoltada. En definitiva, els joves són el futur, i els que a priori patiran més les consequències del canvi climàtic si no es compta amb una planificació encertada. I dins d’aquests plans, la seva opinió és cabdal.

Es per això que iniciatives com el Cicle de Reptes Mediambientals de la Fundació La Caixa, coorganitzat entre d’altres entitats per Ecoserveis resulten molt instructives, alhora que interessants per captar l’atenció dels joves i que puguin aportar les seves idees en la planificació climàtica.

El Cicle consta de quatre tallers (de co-creació, no oberts al públic) i dues conferències, les quals tindràn lloc els propers 29 de setembre i 18 de febrer de 2021 al Palau Macaya de Barcelona.

La conferència del 29 de setembre (18h) sota el títol “Del canvi climàtic a l’emergència climàtica: context i rol de les persones joves” obrirà aquest cicle, i comptarà, entre d’altres, amb la presència de representants de Project Zero de Dinamarca i també del Departament de Medi Ambient i Espais Verds i del Grup de Joves X Clima de Granollers, en el context del projecte EYES. La sessió constarà d’una petita presentació, per acte seguit passar a la part central, on Project Zero explicaran el seu model en polítiques climàtiques i participació juvenil. Finalment, la taula de debat intentarà trobar punts de connexió entre les idees del jovent i com les institucions poden posar en pràctica aquestes suggerències.

Es una molt bona oportunitat per tal que els joves es facin escoltar, doncs són ells i elles, amb el suport institucional, qui han de liderar els canvis en la planificació climàtica, que permetin una vida més sostenible a tots els nivells en un futur proper

L’entrada és gratuïta, només cal reserva prèvia, que podeu fer desde d’aquest link

canvi climàtic

L’actual crisi climàtica i la pandèmia de la COVID19 ens porten a reflexionar més que mai sobre el límits planetaris en els quals la societat pot operar de forma segura. Les complexes interaccions entre aquests límits tenen un paper crític en la resiliència de les respostes de la societat davant les pressions globals urgents com les que cal encarar. Davant la incertesa que afegeix la COVID19 a la crisi global, calen actuacions valentes i efectives per intentar redreçar la situació abans no sigui massa tard. I és aquí on la tasca dels governs municipals és especialment decisiva, donada la proximitat a la ciutadania i la capacitat d’implementar mesures reals en un territori dinàmic on es poden testar els efectes positius i replicar a altres territoris similars, i tot fent “efecte papallona”, a partir de petites accions locals provocar grans canvis globals.

Desde l’Ajuntament de Granollers fa més de dues dècades que s’han posat en marxa tot un seguit d’iniciatives de sostenibilitat ambiental per apropar aquest canvi tan necessari a un esdevenir exitós. Pel que fa a la lluita contra el canvi climatic, l’any 2008, el municipi va adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible, amb el compromís d’elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES). El prinicipal objectiu va ser assolir per a l’any 2020 una reducció del 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), alhora que augmentar un 20% l’eficiència energètica i arribar a un 20% de quota en energies renovables.

Per més informació i per veure’n l’evolució i el nou Pacte d’Alcaldes, de l’any 2015, podeu clicar aquí

Hores d’ara, el principal objectiu, alineat amb l’Acord de París és reduir l’emissió de GEH en un 40% per l’any 2030 i adaptar-se al canvi climàtic. Davant aquests nous reptes, Granollers va aprovar l’any 2016 un nou Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima (PAESC).

Algunes dades interessants que proporciona el nou PAESC mostren quina ha estat l’evolució en la reducció de les emissions GEH a Granollers, en el període comprès entre els anys 2005 i 2014:

– la reducció ha estat del 31,5%, essent major l’impacte en els sectors terciari i domèstic,
amb una reducció, respectivament, del 12,2% i el 10,9%

– s’ha reduit un 14% el consum de combustibles líquids (per efecte de la crisi econòmica
iniciada al 2008, ja que hi va haver una disminució important de trànsit a les carreteres)
i un 13% del consum d’electricitat, propiciada per la conscienciació i el canvi d’hàbits a
nivell domèstic.

A més, s’han establert estratègies, també a nivell municipal, que han de permetre una consecució el més propera possible als objectius fixats, com per exemple: 1) un enllumenat públic més eficient, amb l’ajust de la intensitat lluminosa i la reducció de potències contractades (en la mesura de les possibilitats) 2) el subministrament d’energies verdes ò 3) la incorporació de clàusules ambientals alhora de contractar nous vehicles per a la flota municipal.

El PAESC també ha permès establir el perfil climàtic de Granollers, com una foto de la situació actual de la ciutat en relació al canvi climàtic. Aquest perfil consta de dues parts essencials que tracten, per una banda, com reduir les emissions GEH, i per l’altra, com s’adapta Granollers als impactes de la crisi climàtica. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el perfil climàtic de Granollers es va actualitzant periòdicament, tot oferint les dades més recents, que permeten adaptar les actuacions necessàries a cada moment.

Com a complement al PAESC, hi ha altres accions realitzades i projectes en curs que permeten mantenir el full de ruta cap a l’assoliment dels objectius de reducció d’emissions GEH i adaptació al canvi climàtic per al 2030, com són la naturalització de les ciutats i la transició energètica centrada en l’autoconsum. La participació de Granollers en projectes europeus també ha comportat avantatges per a la governança ambiental municipal. A més de les millores d’estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s’han pogut implementar amb el finançament europeu, s’hi destaquen les sinergies que s’han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. Com a exemple concret, el projecte EYES del programa Erasmus+ de la UE, on Granollers, junt amb altres cinc ciutats europees, tracta d’involucrar el jovent en la lluita contra el canvi climàtic, escoltant les seves propostes i animant-los a debatre per arribar a unes conclusions que puguin ser finalment aplicades i amb garantia d’èxit.

Si tot això no sembla suficient, cal tenir en compte el que s’assenyalava al principi de l’article, estem immersos en una pandèmia i les accions que es puguin dur a terme per mitigar l’impacte del canvi climàtic són com a mínim igual d’importants que la recuperació de la COVID19. La mateixa Unió Europea ha previst uns “Fons per a la recuperació de la pandèmia” basats en la rehabilitació energètica del parc existent d’edificis, més energies renovables i apostar per l’hidrogen i una mobilitat més neta.

Invertir en acció climàtica contribueix sens dubte a a reactivar l’economia dels països més afectats per la pandèmia. Si invertim en medi ambient, estem invertint en futur, i propiciem que futures crisis de salut puguin ser resoltes amb una major eficàcia. Aprendre dels errors és fonamental per encarar el futur climàtic amb garanties.

Imatge de Sonderborg, Dinamarca

Article mensual Ecoserveis: juny 2020

El passat 20 de maig alguns membres dels equips de joves del projecte EYES a Dinamarca (Sønderborg) i Espanya (Granollers) van parlar per video-conferència i van intercanviar idees sobre diverses iniciatives que estan organitzant a les seves ciutats.

El jovent de Granollers està planejant un festival pel novembre de 2020, l’ECOFest, posant el focus en els estils de vida i el consum conscient i sostenible. Una de les idees és fer servir el festival per crear consciència en aquest tema, a les portes de la campanya de compres nadalenques. Tenint en compte que l’any passat l’equip de Dinamarca va fer una campanya sobre consum sostenible, membres dels dos equips es van reunir per compartir propostes i experiències.

El jovent de Sonderborg va explicar les activitats que van dur a terme l’any passat. Tot i que principalment estan en danès, les podeu consultar a la seva pàgina de Facebook si feu scroll fins a desembre de 2019. Algunes idees que podrien tenir rèplica a Granollers són el mercat d’intercanvi de roba o els consells per a una cuina sostenible. L’equip granollerí va explicar que es volen incloure a l’ECOFest alguns tallers i xerrades sobre temes de sostenibilitat. Fins i tot han ideat un concert amb grups locals i temes musicals a l’entorn de l’emergència climàtica. El festival diuen que ha de servir per remoure consciències. L’equip ja ha començat a organitzar-se en comissions i n’ha fet difusió a Instagram

La idea de la trobada va sorgir en una de les sessions de mentoria online que l’equip de Granollers ha estat realitzant durant els darrers mesos. L’intercanvi entre els dos països va ser tot un èxit i ja estem pensant en repetir-ho en un futur!

imatge d'un dels cartells per l'ECOFest

El Projecte Eyes, entre moltes altres activitats que està desenvolupant, té un esdeveniment estrella, el Festival ECOFest, que se celebrarà el proper més de novembre de 2020. El jovent que forma part del grup d’acció del projecte, per tal d’organitzar-se i aconseguir que el festival esdevingui un èxit, ha establert unes Comissions de Treball que facilitaran els preparatius.

Les Comissions que s’han creat són 6 i tenen les següents funcions:

– Comissió de Programa: és la més urgent, en el sentit que la resta de comissions podran començar a treballar quan el programa de l’EcoFest estigui definit (tallers, xerrades, actuacions musicals…)

– Comissió de Logística: per donar resposta a totes les necessitats que poden sorgir en relació a l’EcoFest, com per exemple el mobiliari, reserva d’espais i equips o el càtering.

– Comissió de Recursos: molt vinculada a la de Logística, ha de permetre la cerca de recursos materials i humans per fer possible la celebració del festival

Nota: aquestes tres primeres comissions s’integraran en una sola comissió, per agilitzar la presa de decisions

– Comissió de Comunicació: amb dues vessants, Comunicació Interna i Comunicació Externa. L’objectiu és publicitar l’EcoFest al públic objectiu i captar gent que desconeixi la iniciativa i pugui estar interessada a fer-la seva i donar un cop de mà en l’organització. Per últim, també pretén engrescar aquell jovent que ja en té noticia i potser no s’ha decidit encara a participar.

– Comissió de Cures: que asseguri el benestar de les persones implicades en el projecte, perquè se sentin importants i sobretot escoltades; i també per evitar malentesos o tensions que puguin desembocar en l’abandonament

– Comissió de Coordinació: on els seus integrants coneixeran la feina i propostes que es desenvolupin a la resta de comissions; estarà integrada, com a mínim, per un membre de les altres cinc, aconseguint un rendiment més gran.

Nota: la Comissió de Cures i la Comissió de Coordinació quedaran integrades per oferir una comunicació més àgil

Aquest model d’auto-organització, de ben segur, garantirà un èxit merescut de participació a l’ECOFest, que faciliti noves edicions del festival.

Si vols participar i/o tens propostes, fins el dilluns 1/06/2020 pots omplir i enviar aquest formulari: https://tuit.cat/mi3PA

Més informació a: https://www.instagram.com/p/B__BaprHJsQ/?igshid=1c18wsi7ad9u1