Entrades del mes: novembre, 2018

La recent aposta estratègica del Govern de l’Estat per reforçar el quart pilar del benestar, concretada en la Llei de dependència, ha fet emergir noves oportunitats laborals en aquest sector de servei a les persones, que tradicionalment ha estat cobert de manera informal per dones cuidadores i per treballadores amb una qualificació laboral baixa. El nou context proporciona una oportunitat de dignificar i millorar qualitativament el rol de cuidador, així com de professionalitzar l’atenció a les persones, mitjançant l’habilitació d’una oferta formativa acreditada a la ciutat, en connexió amb el desenvolupament dels estudis sociosanitaris (4.1.3.). El Consorci de Serveis a les Persones pot ser una plataforma vàlida per impulsar la resposta a aquestes necessitats.

Valors associats: Coneixement, competitivitat, cohesió social i compromís cívic.

Atorgament d’un curs certificat de professionalitat en la convocatòria de 2012, per a 20 persones, sobre atenció sociosanitària a persones dependents. Curs de formació ocupacional per a 20 persones: certificat de professionalitat en atenció a persones dependents en institucions socials.

Dos cursos de FOAP 2013 amb certificat de professionalitat, Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials, atorgats pel SOC, en el marc de la convocatòria de cursos de formació ocupacional. 24 persones formades.

Acord amb la UVIC i la Fundació Martí l’Humà el 2013 per programar una oferta conjunta de cursos de formació continuada acreditada per la UVIC al Vallès Oriental. Inclou la realització d’un curs per a professionals diplomats/llicenciats en l’àmbit de salut: Atenció centrada en la persona.

Curs de formació ocupacional, Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials”, subvencionat pel SOC amb el FSE dins la convocatòria FOAP 2014 per a 15 persones aturades.

2015-2018: programació de cursos de formació ocupacional per a persones aturades d’atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials (15 places per any) i en domicilis (15 places per any), finançats pel SOC.

Des de 2016, sense interrupció: col·laboració del SIRIUS amb els centres educatius, amb la impartició, dins de la seva formació reglada, de sessions formatives sobre la discapacitat a alumnes de cicles formatius de grau mig en l’àmbit de l’atenció a les persones (Granollers, Vallès Oriental, Maresme, Vallès Occidental i Baix Llobregat).

Des del curs 2010-2011 fins el 2017-2018, a l’Escola Municipal del Treball, 720 persones han assolit la titulació d’Auxiliar d’Infermeria, que les capacita, entre d’altres, per treballar en serveis de l’àmbit sociosanitari. D’aquestes, 270 han pogut gaudir d’aquesta formació en modalitat dual, fet que les dota d’experiència en l’àmbit laboral ja abans d’assolir la titulació.

Des del 2012, 180 persones formades per l’Ajuntament en Atenció Sociosanitària a persones dependents en institucions socials. Cursos subvencionats pel SOC, en el marc de les convocatòries anuals de cursos de formació ocupacional.

Des del 2006, 530 persones formades per SIRIUS en discapacitat: alumnes de cicles formatius de grau mig en l’àmbit de l’atenció a les persones (Granollers, Vallès Oriental, Maresme, Vallès Occidental i Baix Llobregat).

La formació ocupacional en el sector de la discapacitat/dependència que s’imparteix a l’Ajuntament de Granollers proporciona una via d’acreditació per desenvolupar l’activitat laboral a persones amb baixa qualificació i en atur.

L’Ajuntament col·labora activament amb el sector educatiu i de promoció de l’ocupació en la formació en discapacitat/dependència. Aquests coneixements capaciten les persones receptores d’aquesta formació per poder desenvolupar les seves tasques laborals i professionals amb un plus de qualitat en l’atenció a les persones.

La salut és un valor en alça entre la població i un element fonamental de la qualitat de vida i el benestar individual. La valoració que fan els ciutadans de la qualitat del medi ambient i dels projectes que contribueixen a la seva millora (1.3.1., 1.3.2., 1.3.3., 1.3.4.) en són una mostra: una ciutat poc contaminada, amb espais verds i amb poc soroll afavoreix la salut tant física com psíquica. Entre els factors determinants de la salut de les persones hi ha, en primer lloc, els hàbits de vida (alimentació, exercici físic i absència del consum de tòxics), en els quals l’educació té un paper fonamental. L’educació sanitària és una eina potent a l’hora de promoure hàbits i estils de vida saludables. En una societat cada vegada més sedentària i en què els hàbits alimentaris canvien, valorar l’activitat física i l’esport en tots els grups d’edat, la conciliació del temps de vida personal i laboral i el retorn a la valorització de l’alimentació mediterrània com un patró de consum més saludable.

Al costat d’això, el funcionament de la societat actual confronta les persones amb múltiples conflictes personals que demanen una adequada capacitat de coneixement i gestió de les emocions; també genera situacions i conductes de risc per a la salut física i mental, com ara el consum de tòxics com el tabac, l’alcohol i d’altres drogues. L’Administració pública local ha de tenir un paper fonamental en la lluita per la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la rehabilitació social i laboral de persones amb problemes de drogodependències i persones amb malaltia mental, amb eines d’informació com l’Observatori de Consum de Drogues i amb d’altres de planificació com el Pla  municipal de drogodependències, que podrien ampliar-se al conjunt de la conurbació. Cal capacitar les persones mitjançant l’educació per gestionar amb èxit la seva salut i els conflictes vitals i emocionals, tenint en compte la diversitat social, cultural i de gènere de la població.

És necessari impulsar des de tots els serveis públics la generalització de les pràctiques i hàbits saludables, amb l’objectiu d’incorporar-los a tot el cicle vital i assolir un envelliment actiu i saludable, mitjançant la implementació d’actuacions comunitàries i de salut pública en tots els col·lectius, i especialment entre la població més jove. La nova Llei de salut pública i la creació dels governs territorials de salut, que obren la possibilitat que els consistoris participin activament en la prestació de serveis i la planificació sanitària del territori, així com el Pla d’innovació de l’atenció primària i salut comunitària, han de ser instruments importants per avançar en aquesta direcció.

S’han de complementar i reforçar les accions desenvolupades en aquest àmbit des de l’Ajuntament i des dels serveis d’atenció primària de salut. Un altre instrument per promoure actuacions en el sector de l’educació sanitària és l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona (OSVA), en camps com els hàbits alimentaris i els comportaments saludables, incloent-hi l’exercici físic moderat, el suport a les empreses en la promoció de comportaments saludables dels treballadors i les treballadores o la formació per a la millora de la salut de les persones, que convindria potenciar en el futur,.

Per aconseguir la major efectivitat i eficiència en aquestes actuacions, és imprescindible que totes les entitats públiques de la ciutat implicades treballin coordinadament en el disseny i en la implementació d’actuacions i programes comuns, orientats preferentment a aplicar-los en el conjunt de municipis de la conurbació.

Valors associats: Coneixement, cohesió social i governança.

Oferta facultativa de tallers de promoció i prevenció de la salut als centres educatius de la ciutat (primària, secundària, centres de formació laboral, etc.), dins l’oferta pedagògica municipal (alimentació, exercici físic, consum de tabac, alcohol i altres, drogues, sexualitat i afectivitat, educació emocional, ús responsable de les TIC, entre d’altres). En funcionament previ a l’any 2010. Pràcticament el 100 % dels tallers els realitzen els tècnics del servei de Salut Pública.

Seguiment de l’Estudi AVALL (2010, 2012, 2016): promogut per l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona de l’Hospital General de Granollers, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers, l’ICS al Vallès Oriental i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (Pla per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludables, PAAS).  L’estudi, iniciat l’any 2006, pretenia avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa en alimentació i activitat física en edat escolar, amb la metodologia IVAC (acció/participació). Es va iniciar a la ciutat de Granollers, amb infants de 6 anys, escolaritzats a primer d’educació de primària el curs 2006/07 i la intervenció es realitzà durant dos anys. La meitat de les escoles constituïren el grup control i l’altra meitat, el grup d’intervenció.

Healthy Young Minds (2009-2011): projecte comunitari de salut i educació, que pretenia promoure una alimentació saludable i potenciar la pràctica d’activitat física en els escolars, per tal d’evitar l’obesitat infantil. Els municipis de Granollers i Ballerup (Dinamarca) treballaren conjuntament per promoure hàbits i estils de vida més saludables, creant ambients saludables i ajudant els infants i els joves a implicar-se en temes de salut, amb una visió de globalitat i pertinença a una dimensió europea.

Projecte We love Eating (curs 2014-2015), de promoció de l’alimentació saludable i l’exercici físic, adreçat a centres educatius, gent gran i dones embarassades. Es van fer 26 tallers.

Plans de drogues (primer pla, segon pla, des de 2017 en endavant), Punt G (sensibilització del consum d’alcohol, sexe segur i assetjament sexual) en esdeveniments festius de la ciutat. Webs sobreDrogues.net i SobrePantalles.net, per acostar el coneixement a la ciutadania i als professionals i actuar com a canal de comunicació interactiva entre ells..

Programa AFIS: es desenvolupen dos projectes d’activitat física pautada i educació en hàbits alimentaris (coordinació amb l’ICS i el servei d’Esports). Un es fa amb persones amb factors de risc cardiovascular l’AFIS per a adults (des del 2004 en endavant i amb 20-25 participants per any). I un altre per a infants/adolescents amb obesitat o sobrepès, l’AFIS pediàtric (des del curs 2014-2015 en endavant amb 25 participants per any).

Aula de la Salut (es va iniciar el 2003 i encara és actiu): programa amb l’objectiu inicial d’apropar els serveis sanitaris a la ciutadania de Granollers i de respondre a les inquietuds i demandes sobre diversos temes relacionats amb la salut. A partir de l2015, hi ha una reorientació dels continguts des d’una òptica molt sanitària cap a una visió més preventiva i comunitària.

Envelliment actiu i saludable (des del 2003 fins ara): mitjançant l’Espai Actiu per a la Gent Gran. Des de l’any 2003 es desenvolupa un programa anual d’activitats d’envelliment actiu (activitat física, salut cognitiva, activitats artesanes i artístiques, de lleure, activitats intergeneracionals, etc.), amb l’objectiu de promocionar la salut i el benestar.

Coneixement/sensibilització de la comunitat:

• Enquesta sobre sexualitat: el 100 % de l’alumnat de 4t d’ESO i 680 alumnes (2012).
• Coneixement/sensibilització sobre l’ús responsable de pantalles per als adolescents. Estudi descriptiu amb una enquesta sobre l’ús de les TIC a alumnes de 2n i 4t d’ESO i 908 participants. Sessions i jornades divulgatives i de reflexió.
• Observatori del Consum de Drogues: tres informes, el tercer el 2017.

Entre els cursos 2011-12 i 2016-17, s’han organitzat més de 1.600 tallers a centres educatius. Hi ha hagut un creixement del 198 % del nombre de tallers demanats pels centres entre els dos mandats: educació emocional, 159 %; ús responsable de TIC, 91 %; sexualitat, 72 %, i alimentació/nutrició, 43 %.

Ha crescut la demanda i aquesta ha estat satisfeta. En els darrers anys, s’han generat alguns tallers nous que han millorat la varietat de l’oferta, però aquesta és una oferta que competeix amb altres tallers oferts també per l’Ajuntament.

L’increment de la demanda d’aquestes temàtiques és facultativa. Això vol dir que l’oferta va en la direcció de les necessitats percebudes pels centres.

15 cicles anuals de l’Aula de la Salut: èxit de les conferències inaugurals i participació fluctuant en sessions successives, segons el tema o la ubicació (especialment els que es fan als centres cívics).

Programa d’envelliment actiu a l’Espai Actiu de la Gent Gran: índexs de satisfacció d’entre 8 i 10. Està inclòs en el Banc d’Intervencions del Programa PINSAP (Salut en totes les Polítiques) de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció de l’estudi AVALL ha resultat efectiva en la reducció dels índexs de sobrepès i obesitat als seguiments pediàtrics dels 2, 4, 6 i 10 anys. 573 persones han participat en projecte We Love Eating.

L’increment de la demanda de tallers pels centres educatius indica que l’oferta s’adequa contínuament a les necessitats i problemàtiques canviants viscudes en la comunitat educativa local. L’estudi AVALL, (publicat en diverses revistes científiques de prestigi internacional, premi NAOS Ministerio de Salud, premi FAD a projectes locals, reconegut per l’OMS el 2013 com a bona pràctica) mostra la bondat i l’eficàcia de: treballar en la promoció de la salut en l’entorn educatiu, amb metodologies incentivadores de la participació activa dels nens i joves, amb la implicació i coordinació de les diverses institucions públiques.

Les enquestes, estudis descriptius i informes (com els de l’Observatori de Drogues) realitzats pels tècnics del servei de Salut i d’Educació han mostrat la seva utilitat i necessitat, a fi d’informar i modular les intervencions municipals de promoció de la salut.

La coordinació i el diàleg continu entre institucions públiques del sector de la salut ha resultat cabdal per a una bona transmissió de coneixement a la població en temes de promoció de la salut. Cal repensar el format de l’Aula de la Salut per incrementar la participació ciutadana.

L’experimentació i la participació activa, lúdica, de la ciutadania són elements clau per a l’èxit de les intervencions en promoció de la salut.

Les associacions de veïns desenvolupen una tasca molt important. Cada cop és més necessari desenvolupar les xarxes veïnals, sobretot en aquells barris on la població viu més problemàtiques socials. L’associacionisme i la creació de xarxes de relació més o menys formals és un mecanisme d’integració social que afavoreix la convivència i que cal fomentar, amb atenció especial entre la població nouvinguda.

Valors associats: Convivència, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat i compromís cívic.

Les accions realitzades han estat en general continuistes, sobretot en tot allò que té a veure amb el suport econòmic i material per a les activitats anuals, i també en l’acompanyament en les actuacions quan ha calgut.

Les entitats veïnals són actors molt importants dins del funcionament dels centres cívics on resideixen, ja que formen part del seu dia a dia i són les màximes programadores de les activitats que s’hi organitzen durant tot el curs. Formen part de les juntes de centre, que són espais estables de participació, de caràcter consultiu i d’assessorament, que, mitjançant el consens i la corresponsabilitat entre les persones que hi participen, contribueixen a la millora de la gestió i el funcionament del centre.

Les entitats veïnals residents als centres cívics son: Can Bassa, Can Gili, l’Hostal, El Lledoner, Tres Torres i Sant Julià de Palou. També forma part de la Junta de Centre del Centre Cívic Jaume Oller l’Associació Cultural Gent del Barri Sant Miquel. La resta d’associacions organitzen, de forma majoritària, les activitats en locals cedits per l’Ajuntament.

Les entitats veïnals, des de el centres cívics o els seus locals, organitzen tot un seguit d’activitats que omplen el calendari anual amb tot tipus d’activitats de lleure i aprenentatge. L’aprenentatge o la pràctica de música, ball, activitat física, cuina o artesania, que culmina amb la celebració de la festa o del sant del barri, que aglutina de forma especial a tots els que viuen al barri. També cal tenir en compte el treball en el manteniment de les festes tradicionals: Nadal, Carnaval, Sant Jordi, Sant Joan, Castanyada o la festivitat de Reis, amb l’organització de l’arribada dels patges reials als barris o el suport al gran campament reial que organitza el servei de Cultura a la Fàbrica de les Arts, ubicada a l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert.

Punt i a part és la tasca diària dels membres de les associacions de veïns, que aborden les problemàtiques quotidianes de convivència de les comunitats de veïns del barri i que treballen colze a colze amb els treballadors municipals en la recerca de solucions de les diferents problemàtiques que es viuen als blocs de pisos i, per extensió, als carrers i places dels barris.

Les accions realitzades han estat en general continuistes. Durant tots aquests anys, l’Ajuntament ha donat suport econòmic i material per a les seves activitats anuals i també s’ha anat incrementant per poder fer front a totes les activitats organitzades.

S’ha fet un treball conjunt i de forma continuada amb les entitats veïnals, a l’hora d’abordar les problemàtiques de convivència a les comunitats de veïns i a la via pública.

Socis de les associacions de veïns 5.927.

Subvencions directes per a les activitats anuals: 53.000 €.

Subvencions indirectes en infraestructures: 43.000 €.

Com a positiu, la bona disposició de les entitats veïnals per assolir els canvis a les noves tecnologies en les relacions amb l’Administració.

Des del primer moment, les associacions veïnals han participat de forma activa en tot el que té a veure amb la gestió de les subvencions, i més concretament en les subvencions indirectes. El treball i la perseverança ha fet que s’optimitzessin els recursos, amb un treball prou complicat que ha fet, fins i tot, modificar les dates d’algunes de les activitats per poder encaixar-les amb les d’altres associacions i així poder estalviar recursos que, en definitiva, fan abaratir costos.

La creació de la Federació d’Associacions de Veïns, ara fa 25 anys i de la qual en formen part la majoria, ha estat un punt clau en les relacions entre les entitats i l’Ajuntament; en alguns casos s’ha aconseguit ajudar a la recuperació de les associacions més febles. La Federació d’Associacions de Veïns i el seu paper en l’associacionisme veïnal s’ha anat consolidant aquest últims anys.

La comunicació amb l’Ajuntament ha estat fructuosa, degut a la bona predisposició al diàleg i a la cerca de corresponsabilitat amb l’Ajuntament.

Com a no tan positiu, hi ha hagut la dificultat en el canvi de funcionament de les entitats veïnals, la manca de relleu generacional i la dificultat per arribar a la població nouvinguda. S’ha de dir, però, que els últims anys s’han anat incorporant, a algunes de les associacions, noves persones que han donat un nou impuls i, en d’altres casos, n’han evitat la desaparició.

Cal fomentar l’excel·lència dels serveis de l’Administració pública i, de manera molt específica, en la gestió relacional. Els governs locals, per ser l’administració físicament més propera als ciutadans, són els que millor poden exercir la política de relació i contribuir a la configuració de xarxes de relació. L’Administració pública municipal no solament ha de vetllar pel compliment de la normativa legal i per la provisió de serveis, tenint en compte la diversitat creixent de la població, sinó que ha de tenir un paper fonamental en la creació de capital social, buscant acords i compromisos amb la ciutadania, implicant-la en les decisions i corresponsabilitzant-la en la solució dels problemes. Això exigeix la màxima comunicació i transparència informativa, tant interna, entre els diferents òrgans municipals, com entre l’Ajuntament i la ciutadania, tot afavorint els espais de diàleg. L’acció del poder local ha de posar atenció especial a afavorir les iniciatives de la societat civil i a augmentar-ne la capacitat d’organització, potenciant el voluntariat, les xarxes de relació i la participació i la coresponsabilitat ciutadana.

Valors associats: Governança democràtica i compromís cívic.

1. Administració municipal més eficient (inclou la progressiva incorporació de les TIC)

1.1. Implementació de l’administració electrònica en procés. Dates clau de la implantació:

• Tràmits en línia (2014).
• Adaptació a la Llei 39/2015 d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques (2016).
• Implantació de la Seu electrònica (carpeta ciutadana, carpeta del proveïdor, finestreta única empresarial) (2016).
• Nou programa de gestió (2016).
• Introducció de la signatura electrònica i gestió d’expedients electrònics (2017).
• Licitació electrònica de contractes (2017).

1.2. Millorar competències del personal municipal. Està inclòs en el Pla de formació.

2. Una administració més transparent

2.1. Implantació d’un portal de dades obertes l’any 2015.

2.2. Portal de transparència amb l’objectiu de fer públic com treballa l’Ajuntament de Granollers i introduir-hi mecanismes per a l’avaluació i el retiment de comptes de tots els ens que gestionen fons públics. Implantat l’any 2017.

2.3. Pla de transparència (per adaptar-se a la Llei de transparència). Des de gener de 2018 s’ha creat la regidoria de Govern obert i transparència. Les principals accions per a l’any 2018 per seguir les línies de treball definides al Pla són:

• Ampliar el compliment de la Llei de transparència als ens dependents.
• Els serveis seran els responsables de fer efectiva la publicitat activa.
• S’introduiran formes d’automatització i especialització.
• Nomenar un delegat de protecció de dades que compleixi amb el reglament europeu.
• Augmentar el treball conjunt entre el servei de comunicació, dades obertes i transparència.

3. Promoció de la participació ciutadana

3.1. Creació de xarxes relacionals per promoure intercanvi i coneixement entre ciutadania i Administració. Punt de Voluntariat constituït el setembre del 2014 (explicat a la fitxa 3.3.2.) i impuls del voluntariat educatiu i de l’Escola d’estiu del voluntariat. La Llei 25/2015 del voluntariat i de foment de l’associacionisme impedeix que sigui l’Ajuntament qui impulsi un projecte com el del voluntariat educatiu. Així, a partir del curs 2016-2017, el col·lectiu ha decidit associar-se a RELLA (Associació de Mestres i Professorat Jubilats) i s’ha convertit en un exemple de com la ciutadania dona continuïtat i acaba liderant un procés de participació ciutadana i de transformació.

3.2. Impuls d’eines 2.0 per millorar la comunicació i la participació. Creació d’una app mòbil, on es poden enviar suggeriments i incidències geolocalitzades a través de canals de Twitter, Facebook i Instagram.

• Webs del PAM i del Consell de Ciutat.
• Plataforma Civiciti. Imagina, participa, decideix, eina per gestionar processos de participació.

3.3. Impuls dels processos participatius en tots els processos de transformació de la ciutat (projecte 3.3.4.).

• Posada en marxa del procés de Pressupostos participatius:
  El mes de gener de 2018, amb l’aprovació de la Guia de Pressupostos Participatius, es va posar en marxa el procés per definir el destí d’un milió d’euros en la millora de la ciutat. Durant 2018 i 2019 es duran a terme els projectes que han rebut més suport (vegeu-ne els resultats més endavant).
• Plans i projectes elaborats amb participació ciutadana:
  • Participació ciutadana en els plans estratègics de ciutat. En els processos d’elaboració de projectes de ciutat (Pla d’igualtat, Pla d’acció social, Pla de mobilitat, Pla d’habitatge, entre d’altres), s’obren espais de participació ciutadana per tal de contribuir a la definició d’aquests projectes.
  • El Consell de Ciutat, per exemple, ha adquirit un paper important i els seus membres han estat convidats a participar en la definició del Pla estratègic de l’Hospital General de Granollers, el Pla d’habitatge o el Pla de mobilitat. A més, la Comissió d’igualtat del Consell també s’ha reunit per participar en l’elaboració del III Pla d’igualtat de gènere per la ciutadania.
  • Així mateix, el Consell de Ciutat, ha debatut sobre els principis que han de regir el Reglament de Participació Ciutadana, que és previst que s’aprovi properament.
  • Comissions veïnals per al seguiment de les obres. Quan s’inicia un projecte d’obres a la ciutat, l’Ajuntament es reuneix amb els veïns perquè puguin participar en el procés de transformació. Es fan reunions prèvies a l’obra i de seguiment dels treballs.
  • Fem un Jardí és un projecte de participació ciutadana als espais verds. Les primeres actuacions es van dur a terme entre els anys 2001-2003. En aquesta línia, l’any 2005 es va impulsar el programa Amics dels arbres amb la voluntat que un col·lectiu concret decidís preservar l’entorn natural i l’estima pels arbres, es responsabilitzés de tenir-ne cura i difondre l’existència de l’arbre apadrinat. Actualment hi ha 20 arbres apadrinats.

3.4. Desplegar el Pla municipal de participació ciutadana per tal de fomentar el creixement de la participació ciutadana i la universalització del dret a participar (projecte 3.3.4.).

• Procés per a la creació de la Taula Tècnica d’Òrgans i Espais Estables de Participació.
• Creació del Consell de Ciutat (octubre 2016).
• Obrir espais per a associacions: Can Jonch i centres cívics.

Administració electrònica: al voltant de 15.000 tràmits realitzats en línia el 2017.

#3 posició en el rànquing del 2017 a nivell de Catalunya, elaborat per l’AOC (Administració Oberta de Catalunya), que mesura la implantació de l’Administració electrònica als municipis.

Indicadors de transparència: Segell de Transparència Infoparticipa (UAB – Universitat Autònoma de Barcelona). Granollers ha passat en els últims anys d’obtenir un 63 % fins a arribar al 92 % d’acompliment.

Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA): 79 % d’acompliment.

Dades obertes #3 posició en el rànquing de millor portal de dades obertes a nivell espanyol que elabora 8wires. Més de 100 conjunts de dades publicades al portal.

Xarxes relacionals entre ciutadania i Administració:

• Més de 1.000 incidències rebudes a través de l’app.
• Entre 2013 i 2018 s’ha produït un augment del 498 % de seguidors de Twitter @Granollers (més de 7.000 seguidors) i del 71 % de seguidors de Facebook (4.800 seguidors aproximadament).
• El 2017 hi ha hagut 4.143 descàrregues de l’app: el 55 % per a iOS i el 45 % restant per a Android.
• Pàgina web Ajuntament: el 2017 ha tingut 376.358 usuaris i 1.575.252 de pàgines visualitzades.

Pressupostos participatius 2018-19: 150 projectes presentats.

• A Granollers hi ha 14 consells: de Ciutat, l’Escolar, de la Gent Gran, de l’Esport, del Poble de Palou, de Cooperació i solidaritat, Assessor per la Pau de Can Jonch, de Medi Ambient i Sostenibilitat, Assessor de Societat del Coneixement, Assessor Urbanístic, de Cultura, de Mobilitat, dels Infants, Econòmic i Social, de Formació Professional, Directiu del Pla Estratègic i el de Joventut.
• El 2017 el Consell de Ciutat compta amb 44 membres actius dels 47 totals.

A més del Consell de Ciutat, hi han altres processos participatius (projecte 3.3.4.):

• Projecte de suport a l’associacionisme: formacions per a entitats amb gairebé 50 persones inscrites l’any 2017.
• Banc del Temps de Granollers, des del 2013. El 2017 tenia 150 persones registrades i més de 72 intercanvis realitzats.
• Punt de voluntariat: 19 entitats membres i 23 persones ateses. Per a més informació es pot consultar al projecte 3.3.2.

Una altra fórmula de participació són les comissions. A Granollers en destaquen la de Festa Major, la de Lectura Pública, la de Prevenció de Drogodependències, la de Protecció Civil o la de Seguiment de Roca Umbert.

Les xarxes socials són una eina molt útil per a la comunicació, però en cal una utilització adequada i, per això, cal que els tècnics tinguin formació sobre el funcionament i l’abast d’aquests instruments.

Els espais i processos participatius són eines de gran utilitat per a la construcció col·lectiva de la ciutat. La implicació i la corresponsabilitat de la ciutadania són imprescindibles per avançar en aquest sentit.

Cal compromís per part de tothom, així com un marc d’actuació i unes regles de joc clares i acceptades per tothom.

Els consells de participació només són efectius si estan dinamitzats i tenen tasques concretes per a dur a terme. Si no és així, esdevenen estructures obsoletes, sense sentit.

Els processos participatius ha d’estar coordinats i cal vetllar perquè hi hagi una agenda que eviti una acumulació de processos.
Cal fer un esforç per ampliar la base de la participació i evitar que sempre hi participin les mateixes persones.

L’envelliment de la població com a resultat de la millora de les condicions de vida de les darreres dècades és un dels grans triomfs de la societat actual i també planteja grans reptes per augmentar la qualitat de vida de la gent gran: promoció de l’autonomia, prevenció de situacions de dependència i reforç dels serveis de proximitat i de teleassistència perquè les persones d’edat avançada puguin viure al seu domicili el major temps possible. Caldrà incrementar en quantitat i qualitat els serveis d’atenció domiciliària amb fórmules innovadores i professionals qualificats, i augmentar els serveis de teleassistència per a la gent gran i per a les persones amb discapacitat, associada o no a l’envelliment, que ho requereixin, adaptats a les noves tecnologies de la informació i telecomunicació. També cal desenvolupar un pla integral de formació i suport per a les persones cuidadores, tant les familiars com les professionals (4.1.5.).

Valors associats: Convivència i cohesió social.

La Llei 12/2007 de serveis socials descriu els serveis socials bàsics i destaca que aquests estan formats pels equips d’atenció social, els serveis d’ajuda a domicili i teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents.

Entre d’altres casos s’han realitzat els següents serveis d’ajuda a domicili: SAD (servei d’ajuda a domicili), teleassistència i menjador a domicili.

En relació al SAD, cal destacar que la intervenció es diferencia en dues modalitats: SAD social i SAD dependència.

En relació al SAD social, els equips d’atenció social detecten necessitats socials que són susceptibles de millorar amb l’assistència d’un treballador familiar o un auxiliar de la llar. En aquests casos, aquests equips proposen un pla de treball on s’implementa l’assistència a domicili d’aquests professionals amb una freqüència de treball d’acord als objectius plantejats.

Aquestes actuacions es presten majoritàriament mitjançant el serveis contractats externament. En menor grau, aquests serveis de SAD social també es presten amb dues treballadores familiars pròpies que realitzen atenció i seguiment de casos proposats des de la primària, que ho requereixen per la seva dificultat o situació de risc, i també actuen en el projecte de pisos de suport, donant suport i pautes a les famílies usuàries dels pisos.

En relació al SAD dependència, les persones han de realitzar la sol·licitud de valoració de dependència a la Generalitat de Catalunya. Quan el servei corresponent realitza la valoració pertinent, atorga el grau de dependència a les persones i n’informa als ens locals.

Quan l’ens local rep aquestes llistes, els professionals de serveis socials citen i entrevisten les persones amb l’objectiu de formalitzar l’acord PIA (Pla individualitzat d’atenció). Així, quan el professional social realitza el PIA a una persona amb grau de dependència reconegut, li proposa totes les alternatives i combinacions de serveis a les quals hi pot accedir i és la persona qui tria l’opció i la combinació que més li interessa. Entre el ventall i les modalitats de serveis que se li ofereixen, si li pertoca atenció domiciliària, el professional social compta amb una provisió potencial d’hores d’atenció a càrrec del SAD municipal, estrictament lligada al pressupost municipal en matèria de SAD.

Aquesta oferta municipal (tant en SAD social com en SAD dependència) es pot veure mediatitzada per la disponibilitat d’hores romanents a proveir durant l’exercici en curs i que està recollida en el contracte extern de serveis.

En relació al servei de teleassistència, està definit com una modalitat del servei d’ajuda a domicili per tal d’oferir als usuaris, amb la tecnologia adequada, una atenció permanent i a distància en situacions d’emergència, inseguretat, solitud o aïllament.

La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència estableix que les entitats locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència, d’acord amb la normativa de les respectives comunitats autònomes.

Els serveis d’atenció a domicili formen part dels serveis socials bàsics. Aquests últims són el primer nivell d’atenció del sistema públic de serveis socials i tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu. L’atenció domiciliària està plantejada com un sistema per a la promoció de l’autonomia personal.

Aquest servei es presta per una empresa contractada per la Diputació de Barcelona. L’empresa contractada es posa en contacte amb el beneficiari per tal d’instal·lar els aparells i incorporar-se immediatament al sistema de coordinació entre l’empresa que dispensa el servei i els serveis socials municipals per tal de fer el seguiment del servei.

En relació al servei de menjador a domicili, la necessitat pot ser tant per motius socials com demogràfics (envelliment de la població). Aquest servei esdevé vital per potenciar l’autonomia personal i l’adquisició de competències bàsiques, i evitar o retardar l’internament de persones grans a centres residencials.

Els serveis socials municipals, mitjançant els equips d’atenció social, són els encarregats de valorar possibles candidats i demandes. Aquests valoren la idoneïtat i el compliment dels requisits. També realitzen el seguiment i valoren l’evolució.

En relació al SAD, cal mencionar que a partir de l’any 2007, quan es va posar en marxa la Llei, el nombre de persones residents a Granollers valorades i reconegudes com a dependents ha anat incrementant progressivament.

El patró evolutiu dels casos nous obeeix al desplegament de la Llei que ha anat incorporant les persones amb dependència als beneficis del sistema des dels graus de dependència més severa als més lleus. Durant aquest període, s’han produït també baixes del sistema per èxitus o canvi de residència a una altra localitat.

Els casos ‘actius’ o ‘prevalents’ a final de cada any corresponen a les persones que resideixen al seu domicili i reben serveis individuals o prestacions econòmiques, o bé la combinació de tots dos. El nombre de persones prevalents ha anat augmentant de forma progressiva: des de les 601 persones l’any 2009, fins a les 1.535 el 2016. El nombre de persones que a final de cada exercici havien gaudit de SAD municipal ha passat de 53 el 2009 fins a 201 el 2016.

L’aproximació al grau de cobertura del SAD municipal, si s’entén com a quocient entre el nombre d’usuaris del servei i el nombre total de persones susceptibles de rebre una oferta de SAD municipal abans de subscriure l’acord PIA, ha passat d’una cobertura del 8,8 % el 2009 al 13,1 % el 2016.

Tot i que la proporció de persones de grau 3 ha anat disminuint durant aquests tres anys per la incorporació progressiva de persones de graus 1 i 2 al sistema, el nombre absolut s’ha mantingut constant, amb petites variacions, al voltant de les 400 persones en els darrers quatre anys.

Si tenim en compte el darrer exercici, el 2016, i confrontem el nombre de persones amb grau de dependència ateses pel SAD municipal (201) i el nombre d’hores que rebran (sobre les 16.520, elecció feta per la persona dependent davant a les altres opcions) amb el nombre de persones a les quals oferim el servei (1.535) i el nombre d’hores que hauria calgut oferir-los en funció del seu grau de dependència (més de 632.000), podem constatar de nou les dificultats per tal que l’oferta municipal assoleixi el nivell desitjable: el 2,6 % del nombre d’hores a què tenen dret aquestes persones.

L’atenció dispensada pel servei de teleassistència ha crescut considerablement durant el període d’aquest Pla estratègic. L’Ajuntament de Granollers ha passat de destinar per a aquest servei 76.000,00 € el 2010 als 116.500,00 € del 2017, que també s’han mantingut per al 2018 i s’han mantingut uns 1.260 aparells instal·lats en tot el període, amb la voluntat d’arribar com a mínim als 1.300 aparells instal·lats.

Així, el servei de teleassistència és un servei que tendeix a la universalització i, per tant, subjecte a la creixent demanda d’una població cada cop més envellida i que compleix els requisits d’accés al servei. Aquestes demandes i la capacitat d’assumir-les anirà directament relacionada amb les possibilitats d’incrementar els pressupostos destinats a la teleassistència, que els últims dos anys s’han mantingut estables.

En matèria de SAD, es va fer un increment notable de pressupost en els darrers anys. Això ha permès als professionals treballar la demanda real de la necessitat del servei d’atenció a domicili, sobretot en matèria del SAD dependència, ja que hi ha un dret garantit a les persones que s’ha de preservar.

Per contra, cal destacar que durant els darrers anys, els professionals socials han treballat sota la pressió de gestionar el romanent d’hores disponibles per contracte. La treballadora social s’ha vist condicionada a limitar les hores a oferir des de l’Ajuntament i, de facto, a alterar la tria de la persona dependent cap a modalitats d’atenció en règim privat o a l’acceptació de la quantitat econòmica assignada a la persona cuidadora principal no professional.

Posar a l’abast de les persones dependents una oferta limitada en hores de SAD municipal té repercussions negatives sobre la idoneïtat del recurs finalment triat i la qualitat de l’atenció que rebrà, sobretot perquè fora dels casos de SAD municipal no existeix un control formal directe sobre l’atenció rebuda finalment per la persona.

En relació amb el servei de teleassistència, s’ha demostrat l’existència d’una necessitat constant. Els propers anys, es continuaran prioritzant aquells casos que presentin indicadors de risc per motius d’edat molt avançada, solitud o altres dificultats afegides i es valorarà com es pot avançar cap a una universalització del servei per a les persones majors de 65 anys que puguin requerir-lo.

Finalment, i en relació al servei de menjador a domicili, cal observar la important demanda durant els últims 3 anys com a mecanisme de suport i prevenció per facilitar que persones en situació de dificultat puguin romandre al seu domicili. Les mesures correctores implementades al servei de SAD, que tindrà efectes a l’any 2018, hi poden repercutir positivament, regularitzant la demanda a la baixa si determinades famílies poden gaudir d’altres tipus de serveis de suport al domicili.