El company i amic Lluís Cucurull del Programa Traca (CCGarraf) ens envia aquest text de reflexió. I ens explica que allà organitzen unes jornades molt interessants adreçades a professionals (i qui vulgui, de fet) sobre l’abordatge preventiu del consum de drogues entre joves i adolescents. Un plaer poder compartir-les amb amics com en David Sanitjas, Judith Pardo, en Carles Sedó, Víctor Galán o en Joan Sabater (aka Txotxi).

“Espai d’intercanvi entre professionals que treballin amb joves i les seves famílies, en
àmbits com l’educació social, treball social, psicologia, pedagogia, docència, salut,
informació juvenil, cossos de seguretat…”

Les jornades seran participatives, amb treball conjunt entre assistents i ponents, tots
professionals vinculats a projectes sobre drogues, joves i famílies. En aquest entorn
s’elaborarà una campanya conjunta sobre els riscos de les drogues, que els assistents
podran utilitzar en el seu àmbit laboral. 

Del “Más porros y menos porras” al “Más porros y punto”

Com moltes de les activitats que ens envolten – el surf, els grafits, el hip-hop…- el consum de porros s’ha democratitzat, s’ha generalitzat. Ja no podem parlar només de grups específics de joves que fumen porros, sinó de joves i no tant joves que consumeixen cànnabis.

A més, aquells joves que fa temps consumien s’han fet grans, alguns han tingut fills, i ara consumeixen alguns pares i alguns fills.

El “mercat” del cànnabis també ha canviat. Fa uns anys comprar-lo era com una mena d’aventura: buscar “el camell”, intercanvis al carrer en barris concrets, amagar-se de la policia, etc. Actualment, una persona de més de 18 o 21 anys (segons els llocs) pot comprar i consumir cànnabis en certs locals gairebé a qualsevol hora del dia.

Davant del consum ens preguntem: És prudent? Són massa joves? Haurien de ser més grans? Qui sap! El que està clar és que no es qüestiona la majoria d’edat per a moltes altres coses, com tenir el permís per conduir cotxes, votar, tenir accés a certs continguts d’adults.

Hem fixat una edat i ens sembla normal que en aquesta edat els joves i les joves puguin fer certes activitats.

Potser hauríem de parlar de maduresa personal i del bagatge educatiu que tenen a l’hora de plantejar-nos què fan i en quines condicions en el tema de les drogues com en molts altres temes.

L’educació que han rebut com a infants i adolescents a les famílies, a les escoles, als espais per infants i joves; els vincles que hagin establert amb les persones adultes que els han acompanyat en la seva trajectòria vital. Tot plegat els condueix a certa maduresa personal i crítica que els capacita per decidir què fan o no fan.

Si fem un cop d’ull a les lleis veiem que en el codi penal el conreu de la marihuana està penat, entenen que es dedicarà a la venda. Tot i això molts opten per l’auto conreu pel seu consum. Legalment no es pot vendre una planta de marihuana, però en canvi sí que es pot vendre les seves llavors, perquè es considera que la llavors només és això: una llavor.

Potser la llei que pretenia regular el consum de cànnabis, elaborada el 1992, està obsoleta i presenta paradoxes com l’esmentada anteriorment, o la que permet consumir drogues al propi domicili, però continua sancionant la compra-venda o intercanvi del producte o el consum quan es produeix al carrer. Tot un embolic legal sense massa cap i peus.

Ara ens trobem joves, molt joves que fumen cànnabis, altres que decideixen no fumar-lo, fumadors ocasionals, altres que l’utilitzen com ansiolític, altres com a hipnòtic. Uns per passar l’estona entre amics fent “rular el peta”, etc. Tenim un ventall de consumidors molt diversos, amb motivacions i accions també diverses.

Si haguéssim de trobar un sentit al consum de drogues, de ben segur que el podríem classificar en dos gran tendències: els del consum associat al passar-ho bé (que tampoc caldria) o bé els del consum per evitar patiments (aquí potser millor seria que intervingués un professional de la medicina).

Hem de conviure amb les drogues, és una evidència. Conviure amb les que estan legalitzades i amb les que no i cal fer-ho amb respecte, amb coneixement i amb informació, bona informació. Cal no oblidar que tenen uns efectes i que d’una manera o altra totes poden crear addicció i sobretot cal tenir clar que les drogues poc tenen a veure amb la realitat de viure.

Potser practicar esport, fer música, ballar, parlar i escoltar. Potser dedicar-se a lluitar per les causes en les que creuen… hi ha moltes maneres de viure la realitat del dia a dia. I si els joves decideixen consumir drogues (això tenim clar que ho decideixen ells) que aquestes no siguin el seu motor vital, que ocupin només una petita part del seu espai i temps i que la resta d’interessos personals, desitjos i activitats es mantinguin en la mesura del que sigui possible.

Per cercar i per trobar paraules concretes per dirigir-nos a aquests joves hem pensat i organitzat unes jornades. Aquesta vegada per debatre, entre tots, quins missatges volem transmetre i donar en funció de l’edat, dels interessos i de la pròpia experiència que tinguin de les drogues (lluny o a prop).