Farà dues setmanes el diari ARA dedicà la seva edició de diumenge a la intel·ligència artificial. Tot un seguit de pàgines que analitzaven l’impacte de la tecnologia en aspectes bàsics de la nostra quotidianitat. Us deixem aquesta breu però ben descrita reflexió d’en Ramoneda.

Article de Josep Ramoneda.
Font: ARA. 7 de febrer de 2015.

• Accedeix a la font original clicant aquí.

Una de les fantasies de la humanitat ha estat alliberar-nos de la maledicció bíblica del pecat original: “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”. Tanmateix, a mesura que la tècnica desenvolupava pròtesis cada cop més poderoses com a prolongacions de l’home, creixia el temor a un món en què les màquines acabin dominant-nos. El progrés tecnològic no és garantia de res. Tot depèn de l’ús que se’n fa.

Mai s’ha parlat tant del poder de les màquines i de les virtuts de l’automatització com avui i, alhora, mai s’ha celebrat tant el valor de l’esforç com a font del mèrit i de la realització personal. Les màquines ens prenen la feina de les mans, però el treball segueix sent la gran promesa de redempció, encara que ja no garanteixi les condicions mínimes per a una vida digna. Què fer amb el treball? Qui decideix? Qui controla?

Se sospita que el treball serà un bé cada cop més escàs. Però ningú vol afrontar una realitat que obliga a repensar una societat organitzada sota el principi que el treball és imprescindible per guanyar-se la vida. Caldria canviar el sistema d’organització i de dominació.

El progrés tecnològic ens planteja decisions que abans eludíem remetent-les a la naturalesa o als déus. Alguns es van escandalitzar quan Sartre va dir que la bomba atòmica ens feia més lliures perquè la humanitat es podia autodestruir. Però qui decideix? ¿Es pot generar artificialment una consciència capaç de discernir el bé i el mal? ¿Una màquina podria arribar a ser autònoma dels que l’haguessin creat? Qui decideix té el control: qui controlarà el futur? Les tecnologies de la informació ens donen senyals equívocs. Com explica Jaron Lanier, cada dia milers de milions de persones bolquem tones d’informació a la xarxa sense rebre res a canvi. Amb aquest univers de dades regalades, els poders públics i privats que controlen els pocs megaservidors guanyen quantitats ingents de diners i un control enorme sobre les nostres vides. ¿És una premonició del món que ve? Tot dependrà de qui tingui el poder de decidir. I de la capacitat de pensar en comú. És la qüestió de la democràcia.