REFLEXIONS: II Jornada Fomentem la Cultura de Pau – La memòria oral com a recurs educatiu pel foment de la pau

L’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i la Xarxa Catalana d’Alcaldes/ses per la Pau, han organitzat la II Jornada de foment de la cultura de pau. La jornada està dedicada a «La memòria oral com a recurs educatiu pel foment de la pau» i ha reflexionat sobre els recursos educatius que ens presenta la memòria oral amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau. A través de la jornada s’ha volgut fer visible del rol dels municipis en el rescat de la memòria oral i el seu ús com a recurs educatiu pel foment de la pau. La Jornada ha tingut lloc el dia 26 d’abril al Castell de Penyafort, Santa Margarida i els Monjos.

⇒  LLEGEIX ELS PROJECTES PRESENTATS i LES REFLEXIONS DE LA JORNADA

     

La presidenta de la Xarxa i alcaldessa de Granollers participa en el retir de ciutats i governs locals units (CGLU)

La presidenta de la Xarxa i alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell i Ortuño va participar en la taula rodona del retir anual de CGLU, el qual té per objectiu donar l’oportunitat a municipis i altres actors per tal de definir sinergies, desenvolupar accions i impulsar connexions.

El debat sobre “Localitzar la nova agenda per la pau” va permetre posar en contacte governs locals amb altres actors per explorar com l’acció transformadora local està en el centre de la consecució de pau a escala mundial.

La intervenció d’Alba Barnusell va destacar que “la pau no es pot entendre aïllada de la democràcia, del respecte dels Drets Humans, de la cohesió social o de la sostenibilitat i que en aquests camps hi ha molta feina per fer des de les ciutats, a través de l’educació, de la promoció de la cohesió social i del foment del diàleg i la convivència”.

A més, va assenyalar que, la quantitat de persones que perden la vida de forma violenta augmenta cada any. No només a consequència de conflictes armats, sinó pel crim organitzat, la delinquència, el terrorisme o la violència de gènere i que el 80 % de les morts violentes es produeixen fora les zones de conflicte.

Recupera la sessió aquí: https://youtu.be/TXjJSsUdRj4

 

Segon aniversari de la guerra d’Ucraïna. Declaració conjunta de Mayors for Peace i entrevista a Alexander Banchs, estudiant de medicina i voluntari a un hospital d’Ucraïna

Set-cents trenta dies de sang, mort i destrucció envolten el segon aniversari de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Entrem al tercer any i la guerra continua colpejant Ucraïna i, alhora, amenaçant la pau i la seguretat mundial.

Des de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, en representació dels governs locals i regionals compromesos amb la defensa de la pau a les nostres ciutats i més enllà, demanem la fi de les hostilitats, el respecte al dret internacional i el compromís amb el diàleg, la cooperació i la diplomàcia per garantir una resolució pacífica del conflicte.

Expressem la nostra preocupació per l’amenaça russa a recórrer a les armes nuclears. Un atac nuclear tindria unes conseqüències catastròfiques per a la humanitat i el planeta. Recordem que, actualment, no existeix un sistema sanitari capaç de respondre i ajudar als supervivents en cas d’un atac nuclear. 

D’acord amb les observacions del secretari general de l’ONU: “En el món convuls actual, construir la pau és un acte conscient, audaç i fins i tot radical. És la responsabilitat més gran de la humanitat.”

Llegeix la declaració conjunta aquí: https://www.mayorsforpeace.org/wp-content/uploads/2024/file-2402-MfP_Joint_Appeal_Feb_2024_E.pdf

Cap història de pau ha de quedar silenciada. Per aquest motiu, ens agradaria commemorar el segon aniversari de la guerra entre Rússia i Ucraïna amb les paraules d’un jove estudiant de medicina que ha passat uns mesos fent de voluntari en un hospital d’Ucraïna. Aquesta entrevista descriu la seva experiència a Ucraïna, però la seva història podria reflectir la vida quotidiana de qualsevol altre hospital que operi sota un entorn de violència i conflicte.

ENTREVISTA

La guerra vista amb altres ulls
Una entrevista a Alexander Banchs

El seu nom és Alexander Banchs, un estudiant de vint-i-tres anys que viu a Chicago i passa els estius en un municipi prop de Barcelona, d’on prové la seva família. Acaba de tornar d’Ucraïna on ha passat quatre mesos en un hospital de Dnipró, netejant ferides i ajudant a l’equip mèdic durant les operacions quirúrgiques.

Alexander, què et va motivar a anar de voluntari a Ucraïna?
La raó principal va ser que volia una experiència única i que em donés l’oportunitat d’ajudar als altres. Quan vaig acabar els estudis, tenia tot un any abans d’entrar a estudiar medicina i veia que la guerra a Ucraïna continuava endavant sense que es pogués veure cap mena de final. Vaig pensar que ajudar als altres, encara que fos en un entorn perillós, era el que havia de fer.

A quines localitats vas treballar?
Vaig treballar en dues ciutats diferents. Quan vaig arribar, vaig passar prop d’un mes a la ciutat cultural de Lviv, situada prop de la frontera polonesa. Allà vaig treballar en un centre de rehabilitació mèdica, on vaig passar el meu temps en el departament d’ortopèdia.

Tinc bons records de la ciutat. Quan vaig arribar, esperava trobar-me una ciutat militar amb soldats i camions patrullant per tot arreu, però no va ser així. La vida continuava funcionant amb normalitat. La gent, sobretot els joves, feien tot el possible perquè la guerra no afectés les seves vides. Lviv era considerada una ciutat segura, especialment per a la població més jove, ja que els atacs es produïen amb menys freqüència que en altres zones.

Un mes després d’estar a Lviv, em van oferir treballar al departament d’anestèsia d’un hospital als afores de Dnipró. A la ciutat, les sirenes d’alerta sonaven més sovint i els atacs eren molt més freqüents. Així i tot, la gent intentava continuar amb normalitat la seva vida, però no sempre s’aconseguia.

Abans de la guerra, l’hospital on vaig treballar estava en desús i l’edifici havia de ser derruït. El govern va decidir posposar la demolició, a causa del nombre de soldats ferits que arribaven a la ciutat. L’equip mèdic militar va ocupar el departament de ginecologia de la planta superior per tractar els ferits. La resta de pisos els van deixar per tractar la població civil. Prop de la línia de front, la gestió mèdica es tracta de manera diferent. Els hospitals es tornen més militars. Són, bàsicament, hospitals civils convertits en instal·lacions militars. Per culpa de la guerra, el personal mèdic, que abans era civil, ara pertany a l’exèrcit. Han de portar uniforme militar, complir ordres i viure amb la por constant de ser reubicats a llocs molt perillosos.

Les habitacions dels pacients eren petites, amb cinc o sis llits a cadascuna, i sempre feia mala olor a causa de les olors corporals i la manca de ventilació. L’equipament mèdic de l’hospital era tan antic que semblava que hagués d’estar exposat en un museu. Així i tot, l’equipament s’havia d’utilitzar per poder oferir l’atenció mèdica que es necessitava.

A banda de l’antiguitat de les instal·lacions i les màquines, l’equip mèdic se les veia magres amb els subministraments i havien de reutilitzar el material d’un sol ús, sovint més d’una vegada. No es tirava res. Els subministraments mèdics eren escassos i els medicaments arribaven en tots els idiomes, cosa que dificultava la feina.

Al voltant del 80-85% dels ferits que rebíem a l’hospital eren per causa de metralla. Quan l’artilleria explota, aquesta dispara fragments de metall a tot arreu. He vist com el tros de metralla més gran pot causar una gran ferida, esquinçant gairebé tota l’espatlla, sense provocar la mort. Però, també he vist com el tros més petit i insignificant, de la mida d’un gra d’arròs, pot perforar els pulmons i causar la mort.

Tampoc podem oblidar els camps de mines. Ucraïna està altament contaminada amb mines antipersones i restes explosives de guerra de l’anterior conflicte armat. Constitueixen una amenaça mortal, especialment per a la població civil. El gran nombre d’amputacions que provoquen és sorprenent.

Has viscut alguna situació perillosa mentre treballaves a Dnipró?

Els hospitals han estat atacats des de l’inici de la guerra, per la qual cosa treballar en instal·lacions mèdiques sempre comporta riscos. Fa dos mesos, els russos van dur a terme un gran atac a la ciutat i van colpejar el centre comercial i l’hospital, destruint la sala de maternitat. Per sort, l’equip mèdic no va sortir malferit.

Recordo un altre dia que em trobava al quiròfan a mig matí i, de sobte, es va sentir un soroll intens i fort. Semblava com si estiguessin arrossegant una cadira per la sala de dalt de l’hospital (cosa que era impossible perquè jo estava a la planta superior i no hi havia cap sala per sobre nostre). Era un míssil que havia passat per sobre i havia colpejat uns apartaments no gaire lluny de l’hospital.

Els ciutadans en situacions com aquesta no poden fer gaire cosa. Només desitjar no estar en el lloc equivocat quan plouen míssils. Mai sabíem on caurien. Quan hi havia un impacte, els ferits es portaven a l’hospital, la gent netejava les destrosses i continuava treballant i amb la seva vida diària.

Tens alguna història d’esperança?

L’experiència més memorable que vaig tenir va ser amb un pacient que va trepitjar una mina terrestre. Li havien amputat la cama dreta i el braç esquerre i tenia ferides greus a la seva cama esquerra. A més, també li faltaven alguns dits de la mà dreta. Mentre li curava les ferides, em va sentir parlar en anglès i es va sorprendre molt. No vam poder comunicar-nos en absolut, ja que no parlava anglès, però quan vaig acabar el tractament i el vaig embenar, em va fer un senyal de pau amb els dos dits que li quedaven a la seva única mà, com a gratitud. Va ser un moment que mai oblidaré. Em va sorprendre que, tot i el que estava patint, encara tingués un somriure a la cara.

Quin és el sentiment als carrers?

Els ucraïnesos viuen amb por i els preocupa què els hi passarà si perden la guerra. Estan molt agraïts per l’ajut internacional, encara que temen que aquest ajut se’ls hi acabi algun dia. Tot i que estan envoltats de destrucció, intenten portar una vida normal. El flux d’aliments i subministraments bàsics és constant i es pot trobar gairebé de tot al supermercat. Els joves es reuneixen a les cafeteries, els treballadors van a la seva feina i els estudiants van a l’escola. Però hi ha alguna cosa que, molt sovint, els recorda la guerra: les sirenes aèries. Sonen tantes vegades que la majoria dels ciutadans han après a ignorar-les. Només les escoles interrompen les seves lliçons unes quantes vegades al dia per amagar-se al soterrani. Com poden aquests nens i nenes tenir una educació adequada si estan constantment condicionats pels possibles atacs?

Com descriu la seva experiència a Ucraïna?

Ha estat una experiència que m’ha transformat i m’ha mostrat com vull viure un cop acabi els estudis de medicina. Crec que he après molt sobre medicina durant aquesta experiència. Em van ensenyar a intubar i administrar medicaments perillosos que, per exemple, als Estats Units trigaria de 5 a 6 anys abans m’ho deixessin fer. No estic segur de quin tipus de metge vull ser encara, però sé que vull viatjar pel món i ajudar a aquells que ho necessiten.

Com descriuria la situació a Ucraïna en una paraula?

Desesperada

“Com defensem els Drets Humans al món des dels nostres municipis?” Jornada de participació

La jornada “Com defensem els Drets Humans al món des dels nostres municipis” va explorar el rol dels ens locals del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en la promoció dels Drets Humans. La jornada va presentar les plataformes municipalistes de defensa dels Drets Humans d’impacte global: Laboratori d’Incidència política en protecció internacional des de governs locals – Red de Solidaridad para la Transformación Social (REDS) i la Comissió d’Inclusió Social, Democràcia Participativa i Drets Humans de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).

La Xarxa va participar en el diàleg entre municipis, a través de reflexions i intercanvi d’experiències des de l’àmbit local, dins el context del paper que juguen els municipis en la promoció dels Drets Humans. Es va parlar de com promoure accions polítiques amb força per transformar. La Xarxa va recordar la importància del rol dels petits municipis, ja que les accions solidàries comencen on és present el govern local: a casa, al carrer, a l’escola, a la feina. Si no es respecten els drets humans al municipi, com s’espera que es respectin en reptes més globals?

Durant la jornada es va reflexionar sobre el que s’ha aconseguit fins ara i les dificultats que troben els municipis en matèria de drets humans. L’èxit ha estat la consolidació, la perseverança i la continuació dels municipis que treballen en temes de pau. Els obstacles passen per la manca de personal especialitzat en temes de cooperació internacional. A més, es va esmentar la importància de la coherència política, de com implementar temes de pau de manera transversal, des de diferents àrees del municipi, així com del pes que té el fet de vincular l’agenda de memòria i pau a l’agenda municipalista. Calen aliances amb actors clau, incloent-hi les entitats locals, la ciutadania, els professionals i aprofitar les xarxes existents.

 

 

 

La Xarxa commemora el 75è aniversari dels Drets Humans amb una lectura col·lectiva de la declaració

Els dies 11, 12 i 13 de desembre, la plaça de la Porxada ha acollit una exposició sobre els Drets Humans, amb motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal, que l’Assemblea General de Nacions Unides, reunida a París, va aprovar el 10 de desembre de 1948.

Dilluns 11 de desembre, a les 6 de la tarda, hi ha hagut una lectura col·lectiva de la Declaració, al costat de l’exposició commemorativa a la plaça de la Porxada. Hi han participen una trentena de persones, que s’han fet càrrec de llegir els 30 articles de què consta la Declaració.

La Declaració Universal dels Drets Humans va ser redactada per representants de diferents contextos legals i culturals i de totes les regions del món. Redactada després de la catàstrofe que va suposar la 2a Guerra Mundial, el nazisme i el feixisme, va exposar, per primera vegada, els drets fonamentals que ha de ser protegits universalment.

 

 

 

La Xarxa participa a la 2a Trobada d’Estats Part del Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears

2a reunió dels Estats Part del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears

La segona reunió dels Estats Part del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears va tenir lloc del 27 novembre a l’1 de desembre 2023. La presidència de la reunió va estar encapçalada per Juan Ramón de la Fuente (Mèxic). De Mayors for Peace hi va participar, l’alcalde d’Hiroshima i Nagasaki, el secretari general de Mayors for Peace, l’alcalde de Des Moines (USA), la coordinadora de la xarxa europea i catalana i la coordinadora de Croàcia.

El Tractat va ser adoptat el 7 de juliol de 2017 a les Nacions Unides i va entrar en vigor el 22 de gener de 2021. El Tractat conté una sèrie de prohibicions sobre la participació en qualsevol activitat relacionada amb les armes nuclears, incloent-hi el desenvolupament, les proves, la producció, l’adquisició, la possessió, l’emmagatzematge, l’ús i l’amenaça. Així com el desplegament de les armes en territori nacional i l’assistència de qualsevol Estat en l’ús d’activitats prohibides. La primera reunió d’Estats Part va tenir lloc a Viena el mes de juny de l’any 2022, sota la presidència d’Àustria. Fins ara, 69 Estats han ratificat o accedit al Tractat i 93 l’han signat.

En aquesta segona reunió dels Estats Part hi van participar 94 Estats, dels quals 59 eren Estats Part i 35 Estats Observadors. A iniciativa de la presidència, per primera vegada una reunió d’aquesta mena va tractar, a la sala plenària, les conseqüències humanitàries d’un atac nuclear. El Scientific Advisory Group, un grup de quinze experts creat durant la primera reunió dels Estats Part per estudiar i aportar dades tècniques i científiques, va presentar un informe sobre l’estat i el desenvolupament actual d’armes nuclears. L’informe fa un repàs del nombre estimat d’armes nuclears per país, riscos i amenaces i conseqüències humanitàries.

A banda de les declaracions portades a terme pels diferents Estats, durant el debat general, el programa incloïa actes paral·lels organitzats per entitats com ICAN, Mayors for Peace, HOPe i SIPRI, entre d’altres. Conferències i debats van posar focus en la interpretació de l’article 6 del TPAN, l’assistència a les víctimes supervivents, l’impacte humanitari d’un atac nuclear, incloent-hi l’amenaça i les proves nuclears i la inclusió dels joves en temes nuclears.

Supervivents afectats per la bomba i les proves nuclears provinents de Corea, Japó, Fiji, Polinèsia, Kazakhstan, Austràlia, Mèxic i els Estats Units, van explicar les seves experiències i van destacar com, des del govern, encara se’ls està ignorant. Com a exemple, 78 anys després de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, els Estats Units encara es neguen a reconèixer la seva responsabilitat, disculpar-se i oferir una compensació a les víctimes.

Les comunitats que, fins ara, han estat afectades pel desenvolupament i l’ús d’armes nuclears: pobles indígenes, hibakusha (supervivents), hibakunisei (supervivents de segona generació), afectats per la contaminació radioactiva, l’explotació de mines d’urani, els assajos nuclears i el rebuig radioactiu, van publicar una declaració en la qual van manifestar la seva lluita contra la violència radioactiva, la qual encara fa estralls entre les noves generacions. Es va parlar de colonialisme nuclear, amb desplaçats forçats, atacs al patrimoni i al medi ambient i a la contaminació de les seves terres i les seves aigües. Es va demanar reconeixement, respecte i compensació.

Es va fer menció a les famílies que vivien en el lloc on es van efectuar les proves de la bomba de 1945 (Trinity), a Nou Mèxic. Els pobles localitzats a un radi de 80 quilòmetres del centre de l’explosió vivien dels pous d’aigua, igual que de la carn, la llet i la verdura que cultivaven i que menjaven. Tot es va contaminar, però no es va deixar de consumir.

Tina Cordova. Cofundadora de l’organització Tularosa Basin Downwinders Consortium va descriure els casos de càncer que pateixen les comunitats afectades i com el govern encara es justifica explicant que l’àrea on es van efectuar les proves nuclears estaven despoblades. Mentida, va dir, allà hi vivíem un nombre important de famílies. Els Estats amb armes nuclears han seleccionat els seus llocs de prova per la seva suposada llunyania: els deserts d’Austràlia i Algèria, els atol·lons del Pacífic, les estepes del Kazakhstan. Però, aquests llocs no estaven allunyats dels pobles. Només allunyats “dels responsables de la presa de decisions en les capitals nacionals, que consideraven que les poblacions locals eren prescindibles, les seves terres i aigües inútils, ja que van treballar per perfeccionar la seva capacitat de matar i destruir a gran escala”, va afegir ICAN.

A més de la crida feta pels supervivents i pels afectats de les bombes nuclears, altres actes paral·lels van tractar temes com l’educació, els objectius de desenvolupament sostenibles (ODS) i la implicació dels joves en temes nuclears.

L’Institut Internacional de Recerca de Pau (SIPRI), juntament amb el Centre pel Desarmament Nuclear de la Universitat d’Uppsala, va debatre com s’està ensenyant i informant sobre el tema del desarmament a diferents àmbits, com al públic general, als estudiants i al personal diplomàtic. La conferència va ser moderada pel Dr. Wilfred Wan, director del programa d’armes de destrucció massiva del SIPRI i el debat el van portar a terme la Dra. Rebecca Davis Gibbons, de la Universitat de Southern Maine, Gaukhar Mukhatzhanova del Centre de Viena pel desarmament i la no-proliferació i el governador Hidehiko Yuzaki de la prefectura d’Hiroshima.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van tenir també un paper rellevant durant les jornades, mitjançant la taula rodona «Avançar l’Agenda Global per un món lliure d’armes nuclears». Els panelistes: el governador de la prefectura d’Hiroshima Yuzaki Hidehiko, un representant de l’agència pel desenvolupament de Nacions Unides i la professora Rebecca Gibbons van destacar la importància d’integrar l’agenda del desarmament nuclear en els ODS que es treballaran a partir del 2030. La Dra. Gibbons va posar focus en la importància d’introduir el desarmament dins els ODS, ja que tot està relacionat. L’explosió d’una arma nuclear afectarà l’economia, la salut, el clima i la supervivència de tots els éssers vius del planeta.

Melissa Parke, presidenta de l’organització International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN) va explicar que ICAN no distingeix entre seguretat i mesures humanitàries amb relació a les armes nuclears. La matança de civils, la destrucció d’infraestructura, l’exposició a la radiació de llarga durada, la contaminació de les aigües i el medi ambient, està tot lligat al concepte de seguretat i als drets humans. No pot haver-hi violació més gran dels drets humans que l’ús d’una arma nuclear. Tot està connectat.

Parker va fer menció de la declaració conjunta produïda per més de 100 revistes mèdiques de tot el món en la qual avisaven que l’amenaça d’un atac nuclear està creixent i que seria catastròfic per a tota la humanitat. Els experts mèdics conclouen a la declaració que només utilitzant 250 armes de les 13.000 que existeixen arreu del món, s’arribaria a matar a més de 120 milions de persones, a més d’afectar el clima global i provocar la fam nuclear, la qual afectaria a més de 2 bilions de persones. La declaració recorda que, davant un atac nuclear, no hi ha manera de poder estar preparat pel nombre de morts i les seves conseqüències cap a la salut i al medi ambient.

La presidenta d’ICAN va concloure amb una frase molt significativa: «Una guerra nuclear tindrà conseqüències per a tots els éssers vius del planeta, només hi ha una espècie que pot parar aquesta amenaça».

A part dels actes paral·lels, també es va organitzar una protesta davant de les Nacions Unides, la qual es va dirigir cap a la missió de les Nacions Unides dels Estats Units i Rússia amb l’objectiu d’entregar-les-hi un comunicat, i vetllades, música, pel·lícules i una exhibició de pòsters relacionats amb el tema nuclear dibuixats per diferents artistes.

Mayors for Peace va convidar a Mimaki Toshiyuki, un hibakusha (supervivent) d’Hiroshima, el qual, durant la conferència «Voices of Civil Society, for a Nuclear-Weapon Free World», es va disculpar per l’atac sorpresa a Pearl Harbor, Hawaii, el 8 de desembre de 1941: «sense l’atac sorpresa a Pearl Harbor, els atacs nuclears a Hiroshima i Nagasaki no s’haguessin produït». Va tenir unes paraules per Ucraïna i la Franja de Gaza i va deixar una pregunta a l’aire dirigida als polítics: preferiu tenir a nens i nenes que visquin amb por sota el so de les armes i els explosius o tranquils a casa amb els seus pares? No és hora que les Nacions Unides prenguin decisions que es converteixin en accions?

La sessió de Mayors for Peace va acabar amb la intervenció de joves provinents d’Hiroshima i Nagasaki, els quals van presentar una declaració per demanar al govern japonès que signi i ratifiqui el tractat, més oportunitats educatives i de participació política, la incorporació d’empreses privades per augmentar el fons cap a les víctimes, un grup de treball que es coordini amb els mitjans de comunicació per fer difusió i que continuïn els debats sobre la perspectiva de gènere i armes nuclears.

A més d’aquesta declaració, també es va presentar una declaració signada per més de 35 organitzacions de joves la qual manifestava «Ens trobem davant vostre representant una coalició global de joves que lluiten pel canvi i reconeixen que lluiten units per a un objectiu comú cap a un món sense armes nuclears» A través de la declaració, van demanar més compromís per introduir els joves en la presa de decisions, representació en fòrums de desarmament, fomentar polítiques internacionals per promoure l’expansió de l’educació en desarmament nuclear, invertir en educació i escoltar les experiències dels supervivents.

Al marge d’aquesta segona reunió, una delegació de 23 parlamentaris provinents de 14 països, la majoria dels quals encara han de signar el tractat, es van reunir per a lliurar una declaració denunciant les amenaces nuclears que es porten a terme actualment i «demanar que es reconegui la importància de no limitar els debats sobre el desarmament exclusivament a fòrums diplomàtics, ja que les amenaces que plantegen les armes nuclears van més enllà de les preocupacions de seguretat nacional».

La segona reunió d’Estats Part va concloure amb l’acord de què la dissuasió nuclear és un problema de seguretat important, que requereix una atenció urgent per part de la comunitat internacional. Es van demanar més recerques sobre els impactes de les armes nuclears i que se segueixi de prop els danys que ja han provocat el seu ús i les seves proves.

La tercera reunió d’Estats Parts tindrà lloc entre el 3 i el 7 de març 2025 a Nova York, sota la presidència de Kazakhstan.

 

 

 

“Les ciutats treballem per la construcció de pau des de la proximitat” – Entrevista a l’alcaldessa Alba Barnusell a Xarxanet

El dia 22 de setembre es va publicar a Xarxanet l’entrevista de Dani Sorolla a l’alcaldessa de Granollers i presidenta de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya i del capítol europeu de Mayors for Peace, Alba Barnusell.

L’alcaldessa va destacar el compromís amb la construcció de pau i la importància de treballar en xarxa per tal d’arribar a solucions a reptes globals que, d’altra manera, serien impossibles aconseguir.

Les migracions o el canvi climàtic són exemples d’aquests reptes que cal treballar des de la ciutadania, des del punt zero, per tal de mitigar els seus efectes globals. Aquests reptes, les migracions o el canvi climàtic, sovint també són causats per l’absència de pau. Per aquest motiu, el municipi, com a ens més proper a la ciutadania, a través de la incidència política a favor de la pau i el desarmament nuclear fomenta la convivència pacífica i solidària. Treballem en el dia a dia amb les entitats i les escoles per la cohesió i la inclusió social.

A l’entrevista explica que des de la Xarxa es treballa des de la proximitat per trobar solucions als reptes globals i participem activament en diferents espais municipalistes internacionals per desenvolupar la cultura de pau a l’agenda mundial, segons l’objectiu de desenvolupament sostenible 16, de l’agenda 2030.

Llegeix l’entrevista aquí:

https://xarxanet.org/internacional/noticies/alba-barnusell-les-ciutats-treballem-la-construccio-de-pau-des-de-la

Adhesió al comunicat del Fons Català de Cooperació davant la guerra a Gaza

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau se suma a la crida de condemna a la violència d’aquests últims dies entre el poble israelià i el poble palestí.

Tal com manifesta el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres: “Fins i tot les guerres tenen regles. La població civil ha d’estar sempre protegida. El dret internacional humanitari i les lleis de drets humans s’han de defensar i respectar”

Coincidim amb l’afirmació que els governs locals han d’assumir un rol important en l’àmbit de les relacions internacionals i la cooperació amb l’objectiu d’esdevenir actors de pau. S’ha de promoure que la construcció de pau formi part de l’agenda del municipalisme mundial.

Mitjançant l’acció urbana en xarxa, les ciutats i pobles tenim prou força per a contrarestar la violència i fer del conflicte una forma de diàleg pacífic.

Llegeix el manifest aquí:

https://www.fonscatala.org/ca/comunicacio/noticies/comunicat-del-fons-catala-davant-la-guerra-gaza

 

Campanya “Fem de cada dia el DIA de la PAU – 21/09 Dia Internacional de la Pau

Convidem els municipis i entitats compromeses amb la cultura de pau a commemorar el Dia Internacional per la Pau (21 de setembre) i el Dia Internacional per l’Eliminació Total de les Armes Nuclears recordant que en cadascuna de les nostres accions tenim l’oportunitat de contribuir a fer un món millor. Hem de fer de cada dia, el dia de la pau.

Del 21 al 26 de setembre, comparteix el missatge “Fem de cada dia, el dia de la pau” a xarxes socials reivindicant el paper de l’acció local en la construcció de pau. El missatge pot parlar de com impulseu: la cultura de pau, els drets humans, la memòria i la convivència; el desarmament; la solidaritat i la cooperació…

Combina el missatge amb una foto del teu municipi o autoretrat i mostra el lema “Fem de cada dia, el dia de la pau“.

Volem reivindicar el paper de l’acció local en la construcció de pau: el foment de la cultura de pau, els Drets humans, la memòria i la convivència; el desarmament; la solidaritat i la cooperació.

 

 

El capítol europeu d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau organitza el Webinar: Protegir la població civil dels atacs amb armes explosives

      

ENLLAÇ: https://us02web.zoom.us/webinar/register/WN_IunfiYXmSVOl0Nr9bQaQkg

L’objectiu d’aquest esdeveniment és conscienciar sobre el paper que els municipis poden exercir per prevenir l’ús d’armes explosives en zones poblades. Hi participaran socis clau d’Alcaldes per la Pau, professionals del govern local i experts per a discutir els impactes de l’ús d’armes explosives i se centrarà en la rellevància de la diplomàcia de la ciutat per a prendre mesures per evitar l’ús d’armes explosives a les ciutats.

En ocasió del Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre, el Capítol Europeu d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i l’organització INEW han organitzat un Webinar conjunt sobre el paper dels governs locals a l’hora de protegir els ciutadans contra els danys i la destrucció causats per l’ús d’armes explosives, un tema important en els nostres esforços per crear comunitats segures, resistents, sostenibles i més pacífiques.

Cada any, desenes de milers de civils són assassinats i ferits per armes explosives. Les persones pateixen lesions complexes i vitals, així com l’angoixa psicològica a llarg termini a causa del trauma de viure sota constants bombardejos. Les armes explosives destrueixen la infraestructura civil crítica com l’habitatge, hospitals, escoles i sistemes d’energia i aigua, evitant la prestació de serveis essencials a la població civil, obligant els civils a fugir o abandonar les seves llars cap a un destí incert.

L’esdeveniment permetrà als governs locals comprendre millor les conseqüències de l’ús d’armes explosives i aprendre què fer per a evitar conflictes a escala local i mundial.