El Centre Delàs juntament amb l’Ajuntament de Granollers i Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, ha organitzat una jornada per parlar sobre les polítiques locals de pau i convivència, el pròxim 4 de desembre.

Aquesta jornada, emmarcada en el Fòrum Català per la Pau, tractarà de contribuir des d’un enfocament més municipalista a l’elaboració de la política pública de pau. Això es podrà dur a terme a partir de la comprensió de la pau com a eix transversal en les polítiques públiques. Amb aquesta trobada es vol, a partir d’aquelles situacions que tensen la convivència dins les poblacions, reunir a diversos representants d’administracions locals i de xarxes de municipis per determinar polítiques i programes que fomentin la pau local dirigida als municipis i que assentaran els programes de cooperació descentralitzada dels municipis.

Inscripcions a:  https://forms.gle/XkzWLzdVRigTniDP6

 

 

 

 

 

La Xarxa és present al Consell Mundial 2024 de CGLU: “Una Nova Agenda de Pau per les Futures Generacions” a la Haia

El regidor de l’Ajuntament de Granollers, Àlvaro Ferrer, en representació de Mayors for Peace Europa i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, va ser present al Consell Mundial 2024 de CGLU.

“El nostre pacte pel futur de la humanitat demana una implicació local més forta en la construcció de la pau, amb un enfocament en la diplomàcia i la prevenció de conflictes”. Amb aquestes paraules l’alcalde de la Haia, Jan Van Zanen, va obrir la primera jornada del Consell Mundial, celebrat entre el 8 i el 10 d’octubre. Aquest Consell va ser pensat perquè líders locals i regionals puguin compartir els seus punts de vista en temes de construcció de pau, destacant el rol essencial dels governs locals com a defensors d’una pau duradora a llarg termini.

La sessió “La pau comença aquí: solucions locals pel conflicte” va reunir diversos líders i organitzacions d’arreu del món, per poder treballar la construcció de pau en l’àmbit local i promoure el diàleg. Dins la sessió es va treballar la prevenció de la radicalització i la polarització, la violència urbana, els conflictes entre comunitats, i la migració.

Els dos panels sobre el debat polític “Configurar tendències als governs locals” es van centrar en aquelles tendències, reptes, i oportunitats compartides per renovar la democràcia local i millorar l’efectivitat de la governança local.

Al final de la jornada es van anunciar els esdeveniments clau per al col·lectiu durant el 2025: el 3r Fòrum de Ciutats Intermèdies a Cuenca (Equador) entre el 22 i 23 de gener; i el 5è Fòrum de Ciutats i Territoris de Pau a Montevideo (Uruguai) entre el 2 i 3 de maig.

 

 

 

Barberà del Vallès, Cabrera de Mar, Cervera, el Masnou, Mataró, Premià de Mar i Tarragona són part dels 102 municipis que s’han unit a la campanya “Ciutats de Pau“, la qual forma part de la campanya internacional Cities Appeal,  promoguda per ICAN (Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears) i de la qual formen part ciutats com Nova York, Ginebra, Sidney, Oslo o París.

La campanya “Citties Appeal” té per objectiu fer pressió als Estats perquè signin i ratifiquin el Tractat per a la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). Actualment, 9 països tenen armes nuclears: els Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. L’arsenal nuclear mundial és aproximadament de 13.400 ogives nuclears, de les quals més de dues mil estan preparades per ser llançades.

Les conseqüències humanitàries de les armes nuclears serien desastroses per a la humanitat i el planeta. És impossible comptar amb una resposta significativa, sigui mèdica o de socors a desastres, després de la detonació d’armes nuclears, ja que la infraestructura física i social necessària per a la recuperació s’haurà destruït. Els treballadors de la salut hauran mort o estaran greument ferits i els nivells perillosos de radiació evitarien que els serveis d’emergència puguin ingressar a les àrees afectades. Les instal·lacions mèdiques serien destruïdes o deshabilitades i faltarien els subministraments essencials.

Les detonacions d’armes nuclears també tindrien conseqüències ambientals extremes i duradores. Un conflicte nuclear regional limitat pertorbaria greument el clima i l’agricultura mundial durant més de vint anys. Això afectaria les collites dels grans bàsics del món (arròs, blat de moro, blat i soja) i produiria una fam que podria matar a més de dos mil milions de persones, la majoria d’aquestes lluny del lloc on es produirà el conflicte original. Aquesta fam també generaria disturbis socials i conflictes violents, tant dins com entre les nacions.

La campanya “Ciutats de Pau” lluita per evitar aquest escenari desastrós. El municipi número 100 de la llista de municipis que han signat la moció a favor del TPAN ha estat Teià, un municipi de la comarca del Maresme (Barcelona). El Ple municipal del mes de juny va aprovar aquesta moció de suport al TPAN: “Creiem fermament que els nostres residents tenen dret a viure en un món lliure d’aquesta amenaça. Qualsevol ús d’armes nuclears, sigui deliberat o accidental, tindria conseqüències catastròfiques, de llarg abast i duradores per a les persones i el medi ambient. Per tant, acollim amb beneplàcit l’adopció del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears per part de les Nacions Unides en 2017, i fem un anomenat al nostre govern perquè el signi i ratifiqui com més aviat millor”, diu el text aprovat.

Si vols formar part d’aquesta campanya, entra a http://ciutatsdepau.org/

“Fem de Nagasaki l’últim lloc que hagi estat bombardejat per una bomba nuclear.” Amb aquestes paraules, l’alcalde Suzuki de Nagasaki va acabar el seu discurs durant la segona sessió del Comitè Preparatori per a l’11a Conferència de Revisió de les Parts del Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears, que va tenir lloc del 22 de juliol al 2 d’agost de 2024, al Palais des Nations de Ginebra, Suïssa.

Els alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki van ser acompanyats per la delegació d’Alcaldes per la Pau de Granollers, així com per les delegacions de la Xarxa europea de Malakoff (França), Biograd Na Moru (Croàcia) i una delegació de Muntin lupa (Filipines). També hi va ser present la consultora executiva de Mayors for Peace dels Estats Units.

El president de la sessió del Tractat de No Proliferació (TNP), l’ambaixador Akan Rakhametullin de Kazakhstan, va expressar la seva preocupació per l’erosió de molts acords internacionals de seguretat, així com pel bloqueig que sembla que pateix la Conferència del Tractat. Va concloure que “les qüestions més urgents a les quals s’enfronta el TNP són la falta de progrés tangible en el desarmament i l’augment de la pressió sobre el règim de no proliferació mundial”. Rakhametullin ens va recordar que el TNP continua sent un dels instruments universals més importants en el camp del desarmament nuclear i la no proliferació.

El missatge del grup dels 50 Estats i de la Unió Europea, va ser emès per Ucraïna. El missatge va condemnar la irresponsable i amenaçadora retòrica nuclear de Rússia, així com la seva postura d’intimidació estratègica, inclòs el seu anunciat de desplegament d’armes nuclears a Belarús. El grup va demanar als Estats presents que utilitzessin els instruments legals internacionals pertinents per reforçar la cooperació internacional en cas d’emergència radiològica.

Algunes de les recomanacions donades per les ONG, presents a la Conferència del TNP, van incloure deliberacions sobre les mesures legals, tècniques i institucionals per reduir les reserves d’armes nuclears, els riscos i els impactes de qualsevol ús d’armes nuclears i les conseqüències humanitàries de les armes nuclears. La Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) va recordar que el risc nuclear és cada vegada més alt i que les amenaces d’atacs nuclears fan que el món sigui més inestable, menys segur i molt més perillós. També van donar xifres: l’any 2023 els Estats amb armes nuclears es van gastar un total de 86.000 milions de dòlars, sent els Estats Units, el país que va gastar més amb arsenal nuclear, 51.000 milions, seguit de la Xina amb una despesa d’11.800 milions i Rússia amb 8.300 milions.

A més de la participació en la conferència del TNP, les delegacions de la Xarxa es van reunir el 24 de juliol amb els alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki per presentar una actualització de les activitats i els treballs que s’han dut a terme durant els últims dotze mesos, així com les activitats que es preveuen fins a finals d’any. Entre aquestes activitats es preveu un webinar pel mes de novembre 2024, sobre l’efecte dissuasiu de les armes nuclears.

  

El 10 de juny de 2024, les delegacions de les seccions francesa, catalana i belga d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau es van reunir per commemorar el 80è aniversari de la massacre d’Oradour-sur-Glane, que es va cobrar la vida de 643 persones. Aquest solemne esdeveniment va ser honorat per la presència dels presidents francesos i alemanys, així com delegacions de ciutats estrangeres, ministres francesos, funcionaris electes, representants institucionals, associacions i famílies de les víctimes. Aquest moment commovedor va servir per recordar aquests tràgics esdeveniments i per destacar la importància de preservar la seva memòria.
En el marc de les commemoracions, la xarxa catalana i la delegació francesa d’Alcaldes per la Pau van participar en la 5a Conferència de Ciutats de la Memòria, iniciada per Dunkirk l’any 2016.
Els debats es van centrar en temes com: “Transmetre la memòria: perquè i com recordar”. Es va passar un vídeo testimoni d’una persona supervivent de la bomba d’Hiroshima, la hibakusha Toshiko Tanaka, el qual va ser presentat per Peace Boat. Altres temes que es van tractar durant la conferència van ser “Llocs de memòria a Europa: valoracions i perspectives” i “Turisme de la memòria a l’era digital: del pelegrinatge al consum”. Per acabar, es va llegir un manifest escrit per joves, resultant del projecte “Youth Storming for Peace” en el qual van participar deu joves de Bucha (Ucraïna).
Fatiha Alaudat, regidora municipal adjunta de Cultura de Pau a Malakoff i representant d’Alcaldes per la Pau França, va explicar el compromís històric amb la pau dels alcaldes de les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. També va parlar del paper crucial dels hibakusha per ser els últims testimonis vius dels bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki i va destacar la força i la singularitat dels seus testimonis, els quals expressen amb poder la inhumanitat d’aquestes armes de destrucció massiva, alhora que transmeten un missatge d’esperança i pau.

L’any que ve se celebrarà a Dunkerque la 6a Conferència per a continuar aquest diàleg vital.