Entrades

Fundipau i Alcaldes per la Pau recorden els 8 anys de conflicte a Síria

Divendres 15 de març es van complir vuit anys de l’inici del conflicte sirià, una guerra devastadora i ignorada, considerada una de les crisis humanitàries més greus del segle XXI. Les dades que ens arriben d’organitzacions internacionals com ACNUR, UNICED, l’Observatori Sirià pels Drets Humans i Amnistia Internacional alerten de que el conflicte ha deixat més de 511.000 morts, més de dos milions de persones ferides, 12 milions de desplaçats i més de 75.000 desaparicions forçoses.

Per aquest motiu, Fundipau i la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, conscients de la magnitud del conflicte i les seves conseqüències a llarg termini, han organitzat la jornada “8 anys de conflicte a Síria. El paper dels ajuntaments: solidaritat, acollida i construcció de pau” coincidint amb l’inici de revolta popular pacífica contra el règim de Baixar al-Àssad, en el marc de les primaveres àrabs.

L’acte, celebrat a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, es va dividir en tres taules rodones: “De Síria a Catalunya: veus des del conflicte i el desplaçament forçós”, “Anàlisi de 8 anys de conflicte” i “El paper dels ajuntaments: refugiats i incidència internacional”. La primera taula va comptar amb el testimoni de dues sirianes refugiades i residents a Catalunya, presentades i moderades per Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau i membre de Tadamon. La Shahd Zaroor, estudiant d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Nour Salameh, investigadora al Programa d’Igualtat de Gènere de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), van relatar les seves experiències de vida al país des de la infància fins l’esclat del conflicte i la seva posterior fugida. A la segona taula van participar la Lurdes Vidal, directora de l’Àrea del Món Àrab de l’IEMed i l’Eduard Soler, investigador sènior i coordinador científic del projecte MENARA del CIDOB, moderats per la Cristina Mas, periodista de la secció d’internacional del diari Ara. Els analistes van donar les claus per entendre el conflicte i van alertar que “tot i estar en una fase on es parli menys de la guerra, encara hi ha moltíssima violència i víctimes al país. El conflicte continua latent”. La darrera taula, moderada per la Pamela Urrutia, analista de conflictes del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, va portar els testimonis dels actors del món local amb el Manel Vila, director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, David Minoves, coordinador del Fons Català de cooperació al desenvolupament i Josep Mayoral, alcalde de Granollers i vicepresident de Mayors for Peace. Els participants van coincidir en que “el municipalisme català ha d’establir ponts de relació amb el poble sirià i que l’únic camí possible és el diàleg i la relació amb les persones”.

   

Al final de la jornada es va llegir una declaració de suport i solidaritat amb les víctimes, disponible en català, castellà, anglès i francès.

La jornada va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i el Departament d’Acció exterior, Relacions institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Diputació de Barcelona.

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau celebra la seva 2a Assemblea general a Granollers

S’han aprovat les línies de treball i el pla d’acció per als propers anys

Ahir 25 de juny va tenir lloc a la sala Tarafa de Granollers la 2a Assemblea general de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya. A la trobada, a la que van assistir alcaldes, alcaldesses, regidors, regidores i tècnics municipals de diferents municipis catalans, va servir per fer seguiment de les activitats realitzades durant l’any 2017 i primer semestre de 2018, conèixer els resultats obtinguts durant aquests anys i aprovar les línies de treball i el pla d’acció de la xarxa per els propers dos anys.

El president de la xarxa i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, la presidenta del Fons Català de Cooperació i membre de l’executiva de la xarxa, Meritxell Budó, i el diputat de la Diputació de Barcelona, Jordi Martí, van ser els encarregats de donar la benvinguda i presentar l’assemblea. Mayoral va insistir en la necessitat d’abordar des de l’àmbit local els problemes globals i com el treball en xarxa pot contribuir a la construcció d’una pau més duradora. Martí va anunciar el compromís de la Diputació de Barcelona de seguir donant suport a la xarxa i de romandre al costat dels municipis en aquesta tasca. Per la seva part, Budó va incidir en la importància d’alinear les polítiques municipals als objectius de desenvolupament sostenible, especialment als que interpel·len les ciutats, com són el 11 i el 16.

Mayoral, qui va conduir la sessió, va explicar les diferents activitats que s’han dut a terme durant els darrers anys i les accions que estan previstes per els anys següents, entre les quals va destacar la propera constitució de la secció europea d’Alcaldes per la Pau, la creació d’una base de dades de materials i recursos d’educació per la pau per els municipis, la redacció i publicació d’un document marc sobre ‘Com incloure la cultura de pau de forma transversal en els plans d’acció local. En l’àmbit internacional, Mayoral va anunciar la celebració de tres trobades europees: el Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per la Convivència i la Pau (Madrid), una conferència per analitzar les conseqüències dels conflictes a Europa (Croàcia) i una darrera per conèixer quin és l’estat de les armes nuclears a Europa (Manchester).

L’assemblea va aprovar les línies de treball i el pla d’acció i va acordar continuar treballant per construir ciutats de pau.

Actualment, Alcaldes per la Pau (Mayors for Peace) agrupa més de 7.500 ciutats de 163 països i regions d’arreu del món, que tenen com a objectiu el treball en favor de la pau, el desarmament i especialment l’eliminació de les armes nuclears. A Catalunya hi ha més de 200 municipis que són membres de la xarxa, una mostra clara de la fortalesa i el dinamisme del municipalisme català en l’àmbit de la cultura de pau, la solidaritat i la defensa dels drets humans.