Biografia

Josep Maria Ruera i Pinart neix a Barcelona el 2 d’agost de 1900, però es trasllada, a l’edat de 9 anys, a la ciutat de Granollers, on va viure fins la seva mort, el 31 de maig de 1988.

Després d’una primera etapa d’estudiant a Granollers, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu, l’Ajuntament de Granollers, l’any 1917, li concedeix una beca que aprofita per cursar els estudis de composició amb Enric Morera i els d’orquestració amb Joan Bta. Lambert i Joan Lamote de Grignon, amb qui es relacionarà molt sovint al llarg de la seva carrera musical i a qui considerarà com “un pare” (musicalment parlant).

Va ser viola de l’Orquestra Pau Casals, durant el cicle de Concerts de Primavera del Gran Teatre del Liceu de l’any 1923, i va dirigir diversos conjunts instrumentals i corals, com l’Orquestra Selecció, l’Orquestra de Corda de Granollers (antic Quartet Clàssic) i l’Orfeó Femení de Granollers, al mateix temps que ocupava els càrrecs de Director de l’Escola Municipal de Granollers, que actualment porta el seu nom, i d’organista de l’Església Parroquial de Sant Esteve.

Al llarg de la seva carrera com a compositor va obtenir diversos i importants premis, com el Primer Premi del concurs convocat per Joventut Hotelera de Barcelona, l’any 1930, amb motiu de l’Exposició Universal, per la sardana La Verge Catalana, el Premi Pau Casals en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a París l’any 1959, per l’obra Festival (quart moviment d’Empúries) i els Premis Ciutat de Barcelona dels anys 1970 i 1971 (el primer per la sardana Tríptic Laietà, i el segon per l’obra Empúries). Molts altres van ser els premis aconseguits pel mestre Ruera, especialment dins el camp del gènere sardanístic, on va saber fer conviure la tradició i la innovació.

El seu catàleg inclou obres de diferents gèneres musicals i per a diverses formacions, tant instrumentals com vocals, algunes de les quals han estat enregistrades i editades. Dos fets van marcar definitivament la seva carrera musical: d’una banda l’estrena, gràcies als consells del seu mestre i amic Joan Lamote de Grignon, de la seva obra Tres Moviments Simfònics durant el XIVè Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC), celebrat a Barcelona l’any 1936 i, per altra banda, l’estrena i posterior enregistrament dels seus Quatre Poemes Simfònics, agrupats sota el títol d’Empúries.

La seva obra, dividida en dues etapes (l’anterior i la posterior a la Guerra Civil), ens mostra un compositor de la Generació del 27, dels anomenats “menors”, no per la qualitat sinó per la quantitat i posterior influència de la seva obra, amb un estil propi, fruit de la seva estimació pel folklore català i amb uns marcats trets nacionalistes -dintre del context de la tradició tonal neoromàntica-.
tornar

Informació cedida per Anna Maria Piera, professora de l’Escola de Música de Granollers