Entrades

La bola del món sobre una mà

En el context actual de pandèmia, els esforços s’estan concentrant en l’erradicació de la COVID-19, de manera que el combat del canvi climàtic ha quedat una mica frenat; però no és menys cert que aquesta inesperada situació obre les portes a una reordenació de polítiques entorn la planificació climàtica a nivell global. Si bé cal avançar amb fets i no quedar-se estancat en les bones paraules i els grans propòsits i intencions, cal aprofitar el filó que, en aquest cas una crisi sanitària (mai desitjada per altra banda) ens pot oferir.

 

Degut als confinaments que van començar el passat mes de març i que encara segueixen vigents arreu del món en major o menor mesura, el 2020 es va batre el rècord en caiguda d’emissions de CO2, per sobre del 7%; si bé és una dada insuficient, doncs no s’estan assolint els objectius de l’Acord de París, (que substitueix, i millora en la teoria el Protocol de Kyoto i que té com un dels seus objectius evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti per sobre dels 1,5º C) és un bon punt de partida.

 

Es doncs el moment d’aprofitar aquest context, i hi ha arguments a favor de poder assolir els objectius marcats, sempre que existeixi la voluntat d’aconseguir-los (cal que els països més industrialitzats compleixin amb el pactat a la Convenció de París, on es va generar l’Acord). La conjuntura actual presenta dos eixos principals: per una banda, els Estats, i per l’altra l’empresa privada.

 

A nivell europeu, la UE ha preparat uns fons de recuperació que principalment es centraran en la transició ecològica i les energies renovables; del control que exerceixin d’aquests fons en dependrà en gran mesura l’èxit de la proposta. També s’esperen canvis importants als Estats Units d’Amèrica, on l’arribada d’un nou president a la Casa Blanca ha comportat la reentrada del país a l’Acord de París: aquí caldrà veure si és un acte de cara a la galeria o una sincera declaració d’intencions. I també a l’Àsia Oriental, encapçalada per la Xina i el Japó, sembla que s’està avançant, tot i que potser no amb la celeritat desitjada: i és que aquest dos països, entre d’altres, s’han compromès a produir emissions netes, és a dir, a neutralitzar la mateixa quantitat de carboni que emeten, en el període comprès entre 2040 i 2060.

 

Per la seva banda, el sector privat ha pogut comprovar que les energies renovables són més rentables que les seves predecessores, i encara que aquest sigui el motiu del canvi i no el convenciment d’actuar d’una manera responsable amb el nostre planeta, cal aprofitar el moment.

 

A nivell local, Granollers tornarà a formar part aquest any 2021, junt amb ciutats de França, Itàlia, Àustria i Estònia, del nou projecte de la Unió Europea: Climatubers. Al igual que l’EYES, es centrarà en el jovent, i pretén arribar (mitjançant joves en una situació més favorable) a les persones més vulnerables per la situació climàtica a través de vídeos participatius (evitant així també l’exclusió digital), de manera que puguin afegir la seva veu en l’acció social per combatre el canvi climàtic: explicant les desigualtats que la situació climàtica està provocant, i que d’aquesta forma altres agents socials puguin recollir els seus inputs i actuar en conseqüència. Es tracta de vincular una vessant social amb una de digital, que comportarà també un aprenentatge en disciplines com per exemple l’us de la càmera de vídeo, edició, etc., amb la finalitat d`establir polítiques climàtiques que portin la inclusió per bandera.

Cartell virtual de l'ECOFest

A la jornada de diumenge 15, que va ser una mica més curta, van tenir lloc dues xerrades i altres activitats que tot seguit detallarem, i que han fet de l’ECOFest un festival de continguts ben variats.

 

La primera de les xerrades, Llavors violetes per a canviar el món, la van dur a terme quatre persones compromeses amb l’ecofeminisme, fent un repàs per la història del moviment i les seves principals veus. Concretament vam escoltar, en aquest ordre, a la Candi de la Torre, de La Banda Sorora (@labandasorora), la Laura Lara del col.lectiu Eclipsades (@_eclipsades_), la Sara Cuentas, periodista freelance (@sara.cuentas), i la Laura Martínez de l’Associació Mirall (@associacio.mirall). Amb un temps aproximat de set minuts per intervenció, van contribuir amb les seves reflexions a fer del món un espai més igualitari i sostenible.

Seguidament, torn de nou per la Maliha Chohan, amb la xerrada El canvi climàtic i les seves problemàtiques. Coneix més factors que desconeixies sobre el canvi climàticon ens va explicar què és exactament el canvi climàtic, tot indicant quins són els problemes principals que comporta (fent esment, entre d’altres, a la contaminació, la disminució d’espais verds, el plàstic biodegradable i la Covid-19), i aportant possibles solucions.

Encarant la segona part del matí, i abans del sorteig d’iniciatives sostenibles, vam poder escoltar dos podcast emesos per @RàdioGranollers l’any 2012 dins del magazine Granollers Avui, amb la participació de @lamagranavallesana, sobre aperitius ecològics i de tardor. Els podcastsque van ser presentants per Alexia de Udaeta i Josep Canudes, com a representants de la Taula d’Emergència Climàtica, creada a Granollers aquest 2020, contenien originals receptes com la crema d’arròs amb carbassa o la mermelada de ceba.

Finalment, abans d’acomiadar aquesta primera edició de l’ECOFest, la Susanna i la Judith van llegir algunes de les propostes i recomanacions que el grup de joves de l’EYES han anat elaborant al llarg d’aquests dos anys de projecte per tal d’encarar l’emergència climàtica al municipi de Granollers. Les propostes van ser presentades a l’Alcalde de Granollers, Ilm. Sr. Josep Mayoral, qui va assenyalar la importància del rol del jovent en la planificació climàtica no només a la ciutat, sinó a escala global, i va agrair-los la seva participació tan en el marc del projecte EYES com en el festival ECOfest.

Podeu seguir totes les activitats de la jornada de diumenge 15 desde aquest link

Els passats 15 i 16 de setembre, va tenir lloc la reunió virtual de socis del projecte EYES, que inclou sis ciutats europees: Varna, Cieszyn, Sønderborg, Nàpols, Lió i Granollers. Aquest meeting estava pensat per fer-se de manera presencial a Varna, Bulgària, però les condicions sanitàries a les que ens enfrontem actualment van impedir-ho. Tot i així, la trobada online va ser un èxit, no només de participació, sino també per les idees aportades pels joves, de primera mà el dia 16 mitjançant una sèrie de tallers, i en la veu dels tècnics dels ajuntaments i altres col.laboradors el dia 15. Queda pendent encara la propera reunió de socis, prevista pel desembre i organitzada pel grup de Lió.

La sessió del dia 15 va permetre la posada en comú de varis temes de treball que cada grup ha anat desenvolupant al llarg del projecte (i sobre els que, en alguns casos, es segueix treballant). Un dels punts destacats va ser veure com cada soci ha adoptat les seves estratègies per seguir endevant amb el projecte, tenint en compte les limitacions que la COVID-19 ha generat; evidentment, la situació no és la mateixa a cada país, així que en alguns casos, com a Dinamarca, s’han pogut combinar les trobades presencials amb les virtuals, mentre que en d’altres, s’han hagut d’ajustar els plans i tenir tot el contacte online, i eines com Zoom o Kahoot han esdevingut essencials.

També van presentar-se els resultats a cada país dels treballs de recerca i els documents de recomanacions del jovent. I podem destacar en aquest apartat alguns trets comuns a la majoria de socis, com per exemple en les dades de l’enquesta que es va realitzar als joves (que poden formar o no part del projecte). Podem veure com les noies van respondre aproximadament sis de cada deu enquestes, o com un percentatge elevadíssim (al voltant del 95%) veu el canvi climàtic com una amenaça o una gran amenaça, sense obviar el fet que moltes de les persones enquestades desconeixen quines accions estan duent a terme els governs locals quant a planificació climàtica es refereix.

A part de les trobades que organitza cada ciutat, els socis es reuneixen amb periodicitat mensual / bimensual per posar en comú certs aspectes que ajudaran a la preparació dels meetings.

El dia 16 va ser la jornada dels joves, i va adaptar-se de manera que fos més dinàmica i participativa. De la mà d’ Ecoserveis, que també es va encarregar de moderar la jornada anterior, i amb una bona participació, al voltant de vint persones, les dues hores que va durar la sessió van ser d’allò més divertides alhora que interessants i instructives. De nou, eines com Kahoot, Ahaslides o Mural van esdevenir imprescindibles perquè la jornada fos tot un èxit, sense oblidar el gran paper d’Ecoserveis, amb una impressionant preparació prèvia. Kahoot, per exemple, és una app que permet aprendre jugant amb el senzill mecanisme de respondre preguntes amb vàries opcions de resposta. Algunes de les qüestions que havia de respondre el grup de joves van ser: “Què és el canvi climàtic?”; o “Què és l’efecte hivernacle?”

Les altres apps esmentades donen la oportunitat de generar idees a partir d’un tema proposat, i deixant un marge aproximat de deu minuts, el nombre d’aportacions només es pot qualificar d’espectacular. Per exemple, els grups de joves van incidir en que cal ser útil a la societat, que és necessari un relleu generacional, i que veuen com imprescindible un increment de la qualitat de vida.

També es va preguntar sobre les fortaleses dels membres de cada grup, i les més destacades van ser la motivació, el positivisme, el dinamisme o la conscienciació. I com en la jornada anterior, van sortir a passejar algunes de les recomanacions que la joventut ha de presentar al govern de cada ciutat: algunes d’aquestes idees van ser la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigüa, l’eficiència energètica, posar més carrils bici, o implicar no només els joves, també els pares, en la consciència climàtica.

Finalment, es va demanar als participants què podien fer per ajudar en la planificació climàtica local; un cop aportades les idees, cada persona n’escollia una, i havia d’explicar-ne el motiu, perquè la considerava important i quina creia que era la possibilitat de realització de la mateixa.

Com es pot veure, ambdues jornades, la primera més tècnica i la segona més dinàmica, van servir per presentar l’estat dels projectes a dia d’avui i per seguir aportant idees en la difícil tasca de millorar el planeta a nivell local.

Cada vegada es fa més evident que, si volem canviar l’estat de les coses, i centrant-nos concretament en el canvi climàtic, la participació del jovent no només ha d’agafar embranzida, sinó que ha de rebre el suport dels governs locals per tal que la seva veu sigui escoltada. En definitiva, els joves són el futur, i els que a priori patiran més les consequències del canvi climàtic si no es compta amb una planificació encertada. I dins d’aquests plans, la seva opinió és cabdal.

Es per això que iniciatives com el Cicle de Reptes Mediambientals de la Fundació La Caixa, coorganitzat entre d’altres entitats per Ecoserveis resulten molt instructives, alhora que interessants per captar l’atenció dels joves i que puguin aportar les seves idees en la planificació climàtica.

El Cicle consta de quatre tallers (de co-creació, no oberts al públic) i dues conferències, les quals tindràn lloc els propers 29 de setembre i 18 de febrer de 2021 al Palau Macaya de Barcelona.

La conferència del 29 de setembre (18h) sota el títol “Del canvi climàtic a l’emergència climàtica: context i rol de les persones joves” obrirà aquest cicle, i comptarà, entre d’altres, amb la presència de representants de Project Zero de Dinamarca i també del Departament de Medi Ambient i Espais Verds i del Grup de Joves X Clima de Granollers, en el context del projecte EYES. La sessió constarà d’una petita presentació, per acte seguit passar a la part central, on Project Zero explicaran el seu model en polítiques climàtiques i participació juvenil. Finalment, la taula de debat intentarà trobar punts de connexió entre les idees del jovent i com les institucions poden posar en pràctica aquestes suggerències.

Es una molt bona oportunitat per tal que els joves es facin escoltar, doncs són ells i elles, amb el suport institucional, qui han de liderar els canvis en la planificació climàtica, que permetin una vida més sostenible a tots els nivells en un futur proper

L’entrada és gratuïta, només cal reserva prèvia, que podeu fer desde d’aquest link

canvi climàtic

L’actual crisi climàtica i la pandèmia de la COVID19 ens porten a reflexionar més que mai sobre el límits planetaris en els quals la societat pot operar de forma segura. Les complexes interaccions entre aquests límits tenen un paper crític en la resiliència de les respostes de la societat davant les pressions globals urgents com les que cal encarar. Davant la incertesa que afegeix la COVID19 a la crisi global, calen actuacions valentes i efectives per intentar redreçar la situació abans no sigui massa tard. I és aquí on la tasca dels governs municipals és especialment decisiva, donada la proximitat a la ciutadania i la capacitat d’implementar mesures reals en un territori dinàmic on es poden testar els efectes positius i replicar a altres territoris similars, i tot fent “efecte papallona”, a partir de petites accions locals provocar grans canvis globals.

Desde l’Ajuntament de Granollers fa més de dues dècades que s’han posat en marxa tot un seguit d’iniciatives de sostenibilitat ambiental per apropar aquest canvi tan necessari a un esdevenir exitós. Pel que fa a la lluita contra el canvi climatic, l’any 2008, el municipi va adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible, amb el compromís d’elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES). El prinicipal objectiu va ser assolir per a l’any 2020 una reducció del 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), alhora que augmentar un 20% l’eficiència energètica i arribar a un 20% de quota en energies renovables.

Per més informació i per veure’n l’evolució i el nou Pacte d’Alcaldes, de l’any 2015, podeu clicar aquí

Hores d’ara, el principal objectiu, alineat amb l’Acord de París és reduir l’emissió de GEH en un 40% per l’any 2030 i adaptar-se al canvi climàtic. Davant aquests nous reptes, Granollers va aprovar l’any 2016 un nou Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima (PAESC).

Algunes dades interessants que proporciona el nou PAESC mostren quina ha estat l’evolució en la reducció de les emissions GEH a Granollers, en el període comprès entre els anys 2005 i 2014:

– la reducció ha estat del 31,5%, essent major l’impacte en els sectors terciari i domèstic,
amb una reducció, respectivament, del 12,2% i el 10,9%

– s’ha reduit un 14% el consum de combustibles líquids (per efecte de la crisi econòmica
iniciada al 2008, ja que hi va haver una disminució important de trànsit a les carreteres)
i un 13% del consum d’electricitat, propiciada per la conscienciació i el canvi d’hàbits a
nivell domèstic.

A més, s’han establert estratègies, també a nivell municipal, que han de permetre una consecució el més propera possible als objectius fixats, com per exemple: 1) un enllumenat públic més eficient, amb l’ajust de la intensitat lluminosa i la reducció de potències contractades (en la mesura de les possibilitats) 2) el subministrament d’energies verdes ò 3) la incorporació de clàusules ambientals alhora de contractar nous vehicles per a la flota municipal.

El PAESC també ha permès establir el perfil climàtic de Granollers, com una foto de la situació actual de la ciutat en relació al canvi climàtic. Aquest perfil consta de dues parts essencials que tracten, per una banda, com reduir les emissions GEH, i per l’altra, com s’adapta Granollers als impactes de la crisi climàtica. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el perfil climàtic de Granollers es va actualitzant periòdicament, tot oferint les dades més recents, que permeten adaptar les actuacions necessàries a cada moment.

Com a complement al PAESC, hi ha altres accions realitzades i projectes en curs que permeten mantenir el full de ruta cap a l’assoliment dels objectius de reducció d’emissions GEH i adaptació al canvi climàtic per al 2030, com són la naturalització de les ciutats i la transició energètica centrada en l’autoconsum. La participació de Granollers en projectes europeus també ha comportat avantatges per a la governança ambiental municipal. A més de les millores d’estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s’han pogut implementar amb el finançament europeu, s’hi destaquen les sinergies que s’han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. Com a exemple concret, el projecte EYES del programa Erasmus+ de la UE, on Granollers, junt amb altres cinc ciutats europees, tracta d’involucrar el jovent en la lluita contra el canvi climàtic, escoltant les seves propostes i animant-los a debatre per arribar a unes conclusions que puguin ser finalment aplicades i amb garantia d’èxit.

Si tot això no sembla suficient, cal tenir en compte el que s’assenyalava al principi de l’article, estem immersos en una pandèmia i les accions que es puguin dur a terme per mitigar l’impacte del canvi climàtic són com a mínim igual d’importants que la recuperació de la COVID19. La mateixa Unió Europea ha previst uns “Fons per a la recuperació de la pandèmia” basats en la rehabilitació energètica del parc existent d’edificis, més energies renovables i apostar per l’hidrogen i una mobilitat més neta.

Invertir en acció climàtica contribueix sens dubte a a reactivar l’economia dels països més afectats per la pandèmia. Si invertim en medi ambient, estem invertint en futur, i propiciem que futures crisis de salut puguin ser resoltes amb una major eficàcia. Aprendre dels errors és fonamental per encarar el futur climàtic amb garanties.

Recentment, una entrevista a sostenible.cat posava de relleu com la crisis de la COVID-19 ens ha demostrat la nostra extrema fragilitat davant alteracions de l’equilibri natural. Ara són molts els experts que intenten lligar aquesta pandèmia amb els impactes que pot tenir l’escalfament global i la conseqüent crisi climàtica.

El científic Pep Canadell explicava en aquesta entrevista que “calia agafar aquesta oportunitat única per evitar la gran disrupció que pot significar el canvi climàtic”, referint-se a l’escenari post pandèmia per alinear els objectius climàtics a llarg termini amb les inversions per crear noves feines en sectors d’energies netes, eliminar els subsidis en l’ús de combustibles fòssils, promocionar l’eficiència energètica, accelerar la mobilitat neta i activa, i adoptar les tecnologies de teletreball. Precisament, en l’enquesta que el grup de joves de l’EYES Granollers van preparar a principis de 2020 i de la qual ja hem parlat en aquest blog, una de les preguntes feia referència a si identificaven la crisi climàtica com una amenaça global actual; doncs bé, gairebé el 96% del jovent enquestat va respondre que sí, essent molt significativa la dada que més d’un 66% ho percep com una gran amenaça.

Segons l’enquesta, les principals causes de preocupació entre el jovent en l’àmbit de la crisi climatica són:

– Les onades de calor (77%)

– La pol.lució (60,4%)

– Els episodis de vent extrem (60%)

Causes que darrerament s’estan fent paleses amb gran evidència; sense anar més lluny, la onada de calor de tot just fa cinc anys (juliol de 2015). O la superació de les més de 100 nits tropicals a l’any (per sobre els 20ºC) a la regió de Barcelona (segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya).

Són moltes les accions que es poden dur a terme per encarar la crisi climàtica, i el jovent que va ser enquestat durant la primera meitat de 2020 va aportar una sèrie d’idees que cal tenir en compte, i que es transformaran, un cop debatudes, en un document de recomanacions que faran arribar al govern de la ciutat.

Entre les respostes que van donar, cal destacar per exemple la instauració d’entitats per la lluita contra el canvi climàtic que estiguin formades per joves i adolescents; la creació d’una associació per netejar zones de la ciutat amb una certa regularitat; la conscienciació dels infants, desde ben petits, doncs són el nostre futur; o incentivar l’ús del transport públic.

De formes de canviar a millor n’hi ha moltes, però cal que tots els estaments de la població, tots els grups d’edat prenguin consciència de la situació. Però sens dubte, qui pot liderar amb millors garanties aquest canvi serà el grup de joves. Fem-los confiança en tot el possible!

captura de pantalla de sessió de mentoria online

Article mensual d’Ecoserveis (juliol 2020)

Durant els mesos de març, abril, maig i juny, tot i la situació creada per la crisi de la COVID19, l’equip de Granollers no ha deixat de reunir-se! Més de deu sessions de treball s’han celebrat de forma online. A continuació us expliquem què vam fer, i donarem algunes pistes sobre el festival que estem organitzant per aquest novembre, l’ECOfest.

Els joves de l’equip de l’EYES Granollers estan organitzats en quatre grups, a l’entorn de les següents temàtiques:

Consum i transport sostenible
Cultura, educació i política
Alimentació conscient
Ciència i tecnologia

Els representants de cada grup presentaran el contingut de cada un d’aquests quatre temes en diferents activitats que tindran lloc durant la tardor de 2020. Així que l’equip de l’EYES Granollers tindrà una darrera part de l’any molt ocupada!

El 25 de setembre tindrà lloc una dinàmica de grups junt amb el grup de persones referents del projecte. Primer, els joves de l’EYES presentaran el projecte i els grups de treball. Després es distribuiran els participants en diferents taules i utilitzaran un enfocament de world-cafe per preguntar-los sobre les seves idees i recomanacions adreçades als responsables polítics i com incloure la veu del jovent en la planificació climàtica municipal.

L’1 d’octubre, l’equip de joves de l’EYES, conjuntament amb el grup de persones referents, faran una sessió de validació on es presentaran els resultats de la fase de recerca del projecte, que seran ratificats junt amb els participants a aquesta sessió. Els resultats de la recerca provindran de les respostes a l’enquesta que es va dur a terme a principis de 2020 i de les sessions de dinàmica de grups.

Finalment, el 14 i 15 de novembre tindrà lloc l’ECOFest! Un festival en format online on, entre altres, tindran lloc els webinars i les xerrades per promoure valors de sostenibilitat ambiental, entre els joves i els participants. A més a més, el grup de joves de l’EYES presentarà a l’Alcalde de Granollers les recomanacions del jovent adreçades als responsables polítics, desenvolupades durant tot el projecte.

Per preparar aquestes sessions, els joves de l’EYES s’han reunit online durant la primavera i part de l’estiu per posar-les a punt amb l’ajut de les persones referents i l’equip de Sensitive Cities. Us mantindrem informats!

Joves del projecte EYES

En el marc de la recerca social prevista pel projecte EYES, el grup de joves d’acció pel clima de Granollers ha distribuït una enquesta online durant el primer trimestre de 2020. Les respostes obtingudes han permès conèixer un seguit de dades interessants que posen de manifest les preocupacions dels més joves davant la crisi climàtica, i al mateix temps, ofereixen una informació molt valuosa per a l’organització de l’ECOFest, la tardor del 2020. Un dels resultats més eloqüents l’ofereix la participació per gènere.

Del total de 235 persones enquestades gairebé un 59% són dones, el que referma el paper cabdal de la dona en les diferents reivindicacions al llarg de la història, ja siguin de gènere, socials o d’àmbits més generals.

La implicació de la dona en l’acció climàtica tampoc és una excepció. De fet, la relació és més que evident, parlem del nostre planeta com la “mare” Terra, on fruit d’una crema accelerada dels combustibles fòssils, sobretot en les últimes dècades, i també fruit del canvi d’usos del sòl, s’ha produït un canvi en la temperatura mitjana global que fa que hi hagi esdeveniments climàtics extrems, i que es descompassin els ritmes en la natura. Tot això incideix directament en la possibilitat de sostenir la vida com havíem fet fins ara (crisi ecològica).

Existeixen altres sabers, altres perspectives més enllà de la tradició occidental que ens permeten viure amb més equilibri amb el nostre entorn. Una d’aquestes és l’ecofeminisme. Un corrent de pensament i un moviment social basat en el diàleg entre els postulats bàsics del moviment feminista i els del moviment ecologista. Aquest diàleg ens fa comprendre’ns millor com a espècie. La base de l’ecofeminisme és entendre que la subordinació de les dones en les societats patriarcals, el deteriorament de la natura o la invisibilitat dels processos naturals en la nostra societat tenen arrels comunes. L’ecofeminisme vol posar en el centre la vida. Posar la vida com a protagonista.

Hi ha elements des d’una perspectiva ecofeminista per poder reconfigurar les ciutats i desenvolupar un teixit rural viu. Per exemple, a les ciutats, és clau actuar en termes d’energia en el sector de l’edificació i la mobilitat. També des d’un punt de vista feminista es pot revisar la ciutat. Com estan els semàfors? On són els bancs per asseure’s? Quins són els espais verds? Com es camina per la ciutat és clau per poder posar la vida en el centre.
En l’àmbit rural, preveient-hi la producció d’aliments o qualsevol altra producció econòmica, que permetria desenvolupar circuits locals i retallar les distàncies que recorren els aliments des del punt en el qual són produïts fins a on són utilitzats.

Podríem parlar de molts homes i dones que han tingut un paper fonamental en la preservació del medi ambient en qualsevol dels seus àmbits. Avui i per tractar-se de persones pioneres i referents de la perspectiva ecofeminista, en citarem a sis.

Rachel Carson (1907-1964) està considerada la iniciadora de la causa ecologista dels temps moderns. Es diu que sense el seu llibre, “Primavera Silenciosa“, organitzacions com Greenpeace no existirien.

Vandana Shiva (Dehradun, India – 1952). Destacada filòsofa, que ja de ben jove destacava pel seu paper en la lluita per la conservació dels boscos a l’Himalaia, a través del moviment Chipko. A més a més, és escriptora i física, i activista en favor de l’ecofeminisme, i ha aconseguit nombroses distincions internacionals per la seva tasca en favor de la natura.

Berta Cáceres, activista hondurenya que va ser assassinada a casa seva per la seva lluita constant contra un projecte hidrològic que hagués acabat amb l’accés a l’aigua a la comunitat on vivia, i en va fer retirar a constructores i promotors. Era també una destacada feminista.

Yayo Herrero, enginyera agrícola, antropòloga i un referent de l’ecofeminisme a Europa. Va ser coordinadora d’Ecologistes en Acció. Actualment és directora general de la FUHEM, una fundació que treballa en els àmbits de l’educació i de l’ecologisme amb un enfocament social. Ha publicat llibres col·lectius com ‘La gran encrucijada’ (Libros en Acción, 2016) i ‘Petróleo’ (Arcadia, 2018), on es reflexiona sobre la crisi civilitzatòria actual

I acabarem parlant de dues joves representants de la nova fornada d’activistes en defensa de la natura i el medi ambient; la guipuscoana Adriana Uberisalgo, fundadora de EKOMODO, una botiga online de roba i complements sostenibles amb la que ha aconseguit notorietat i mencions internacionals.

I la més jove de totes, la Greta Thunberg (Estocolm, Suècia – 2003), capdavantera de la lluita contra l’escalfament global i promotora de Fridays for Future, manifestacions estudiantils que van convocar a multitud de joves a protestar contra el canvi climàtic. La seva arribada a Madrid per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, en un viatge de 20 dies que la va portar desde Hampton (Virgínia, USA) en catamarà fins a Lisboa (on va agafar un tren en un viatge de 3 dies addicionals) és una de les imatges icòniques del moviment ecologista i feminista.

Tu també pots convertir-te en una jove activista climàtica, pels canvis presents i els que han d’arribar. El projecte EYES ofereix aprenentatges basats en l’enfoc STEM sobre com encarar la crisi climàtica a escala local i internacional, així com l’oportunitat de fer arribar la veu dels joves al govern del municipi, en un entorn que prioritza la cohesió social.

Hola noi@s!
Com ja sabeu, hem entrat en la fase d’investigació al projecte EYES!
A banda de les Taules d’acció pel clima que els jov@s de l’EYES hem programat pels propers 18 de març (EMT) i 15 de maig de 2020 (CTUG de Roca Umbert-FA), us fem arribar per aquí una enquesta que us ha d’ajudar a extreure informació sobre acció climàtica i la implicació d’altres persones joves del vostre entorn.
Us passem l’enllaç a l’enquesta, perquè la pugueu anar responent i també difondre-la o compartir-la amb persones d’entre 14 i 29 anys del vostre entorn.
Com més respostem poguem obtenir, millor!
Gràcies!

La Taula jove per l’acció climàtica girarà a l’entorn de quatre grans eixos: 1. consum i mobilitat sostenible, 2. cultura educació i política, 3. alimentació conscient i 4. ciència i tecnologia; sorgits del treball que han dut a terme els i les joves del Grup d’acció pel clima del projecte EYES a Granollers, així com membres del grup de referents que els donen suport.

També s’hi debatrà sobre les dues grans qüestions al voltant de les quals fa recerca el projecte EYES: perquè el jovent, sobretot el més vulnerable, no s’implica en temes d’acció climàtica ?, i quines propostes fa el jovent al govern municipal per tal de contribuir a revertir el context de crisi climàtica global ?

Data i horari: 18 de març de 2020 (dimecres), de 18:00 a  20:00 h.

Lloc: Sala 4 de l’EMT

Activitat destinada a: joves de 14 a 29 anys

Inscripció gratuïta: Envia un correu a mediambientespaisverds@granollers.cat o per Whatsapp al 682 673 217.

Si ets dels 10 primers inscrits, et regalem 2 entrades per anar a l’òpera “Greta i els Trihumans el 28 o 29 de març a les 18h al Teatre Auditori de Granollers.