Entrades

imatge d'un ull

Com ja avançàvem en un post anterior, el projecte EYES ha esdevingut un element innovador molt necessari en l’intent d’acostar les polítiques municipals al jovent, tot mostrant que en poden ser partíceps aportant les seves idees. I, tot i que el projecte s’ha centrat en la sostenibilitat i l’energia, el model és fàcilment transportable a altres àmbits, complint així amb l’objectiu expansiu de poder arribar a totes les ciutats i a qualsevol departament dins d’un ajuntament. Amb la col.laboració de les joves, les polítiques locals s’enriqueixen, doncs estan vertebrades a partir de diferents veus de diferents generacions i àmbits, i la finalitat última és que aquesta cooperació s’extengui en el temps.

 

La metodologia s’ha basat en el concepte de Living Lab (o “laboratori viu”), i cada país ha adaptat les seves característiques a aquest concepte, com per exemple amb diferents actualitzacions del projecte segons les necessitats dels joves, que han demanat, entre d’altres, adquirir coneixements en la matèria o millorar les seves competències en comunicació. L’EYES ha dividit la seva metodologia en tres fases principals:

 

  1. Captació: tant del Consell d’Assessors (CA) com dels Equips d’Intervenció Juvenils (EIJ o YIT): tenint en compte les limitacions de temps que tothom té en el dia a dia, s’han proporcionat les eines necessàries per involucrar les persones de cada grup en el projecte, i tothom ha après un mica de cada grup, això inclou també els representants dels ajuntaments; s’han creat sinergies que han esdevingut molt positives i d’aquesta manera s’ha enriquit la participació.

 

        2. Participació juvenil: en aquesta fase, ha estat imprescindible proporcionar uns coneixements als grups de joves, que o bé ja tenien però volien millorar (com és el cas de l’emergència climàtica), o bé no tenien i això actuava com a barrera de participació (els cicles polítics locals i les estructures participatives en general, i les adreçades al jovent en particular). A més a més, i ja amb les eines necessàries proporcionades, els EIJ han afegit a les seves pròpies idees (en forma de recomanacions en planificació climàtica), les aportacions d’altres joves no involucrats en el projecte, mitjançant enquestes o xerrades i altres events, tot per arribar a la següent fase.

 

       3.  Avaluació: on s’han analitzat els resultats de l’enquesta, avançant en el document de recomanacions, però també els coneixements adquirits per les joves, a través del CA, mitjançant diferents mentories i sessions de seguiment, així com en una darrera sessió de validació, on es van treballar casos d’estudi que replicaven situacions hipotètiques que perfectament es podien donar en la realitat.

 

Incidint en l’aprenentatge dels joves, aquests han rebut uns coneixements de part del Consell d’Assessors, que els han permès desenvolupar unes competències, com per exemple el treball en equip que ha permès crear el mètode de recerca (opinions i idees pròpies i d’altres joves mitjançant les enquestes i els tallers) per recollir la informació necessària per poder elaborar les recomanacions finals en política climàtica. D’aquesta manera, la col.laboració és un fet, i es construeix una visió compartida de com treballar en el benefici de la ciutat. 

 

Quan abans comenci el jovent a implicar-se en les decisions que poden ser cabdals pel seu futur com a ciutadans (un esperit crític que hauria de començar a desenvolupar-se a les escoles), més aviat se n’adonaran que poden influir amb les seves aportacions. Per altra banda, els ajuntaments han de facilitar aquesta participació: millorant en aspectes com la difusió en planificació climàtica i assentant les bases de participació amb eines i recursos permanents, com per exemple Consells de Joventut.

 

Ara el que cal és replicar aquest projecte reeixit en els diferents àmbits municipals, amb els retocs necessaris per inclús millorar-lo i adaptant-lo a les necessitats de cada matèria.

 

Podeu trobar la guia al complet a la web del projecte, al final de l’apartat “Altres Documents“.

Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes, publicat el passat mes de setembre, Granollers és un dels 6 únics municipis catalans, d’entre els 120 que superen el llindar dels 10.000 habitants, (i on podem trobar poblacions properes com Mollet del Vallès i Mataró) en complir amb els compromisos ambientals de l’Agenda 21 Local, havent dut a terme les actuacions acordades d’auditoria ambiental i el Pla de participació social, entre d’altres.

 

Però què és l’Agenda 21 Local, coneguda també com a Programa 21? Es tracta d’un document que desenvolupa un Pla Estràtegic a nivell local, i que està elaborat amb la participació de polítics, tècnics, agents municipals i no menys important, els ciutadans i ciutadanes, que com a majoria en cada ciutat, han de prendre plena consciència de la importància del Pla. 

 

Tot i no ser un document vinculant, es fonamenta en la integració de polítiques ambientals (l’entorn natural), socials (en termes de justicia) i econòmiques, sempre amb criteris sostenibles, la qual cosa deixa entreveure la seva importància i la necessitat de la seva aplicació pràctica. I la implicació i col.laboració de tots els agents esmentats anteriorment esdevé essencial per complir amb els objectius proposats. Es tracta d’una eina versàtil, que ha de ser actualitzada periòdicament per poder assolir els esmentats objectius.

 

Trobem els orígens de  l’Agenda 21 Local en la conferència de la ONU a Rio de Janeiro l’any 1992, com a part d’un programa sobre sostenibilitat; en un dels seus capítols, es demana als municipis i governants que creïn aquesta Agenda, ja que el que es pretèn és involucrar les administracions locals, que a priori tenen més facilitat per prendre decisions, en la planificació climàtica mundial, començant a un nivell local per poder tenir incidència a nivell global; es parteix de la premissa que, si de les ciutats sorgeixen els canvis, tot el planeta en sortirà beneficiat, abans que esperar reformes globals que sempre requereixen de més temps per ser discutides i aprovar-se.

 

A Granollers, en virtut de l’Agenda 21 Local, es disposa de sistemes de gestió ambiental, situats, entre altres equipaments, a l’Ajuntament, la Policia Local o la Impremta Municipal. A més, s’han aplicat diverses mesures en relació a l’Agenda, com per exemple, l’establiment de la “Zona 30”, que limita la velocitat de circulació a 30 km/h en tot el nucli urbà (afavorint l´ús, i el trànsit, de vehicles no contaminants), la creació de xarxes de biomassa per l’escalfament d’equipaments de titularitat municipal, o la instal.lació de plaques solars en centres educatius.

Sens dubte, l’Agenda 21 Local ha de facilitar l’assoliment de les fites marcades en l’Agenda 2030 (en vigor desde 2015) que no són altres que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i que venen també impulsats per les Nacions Unides. En total són 17 ODS, que van desde acabar amb la pobresa fins a aliances per assolir els objectius marcats, passant, en un pla mediambiental, per l’obtenció d’aigua neta, energia assequible i no contaminant, ciutats i comunitats sostenibles, producció i consum responsables o generar una sincera acció pel clima. Desde aquest link podeu consultar els passos seguits desde Granollers en la transició de l’Agenda 21 Local a l’Agenda 2030, amb la mirada fixa en els objectius a complir fins d’aquí a 10 anys, que podeu consultar de manera completa en aquesta imatge.* 

*By Jmcanyelles – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47204693

 

Després de la Taula Jove d’Acció Climàtica del passat 25 de setembre, mancava un únic pas per completar el treball de recerca del grup de joves de l’EYES i les recomanacions que s’han de presentar al govern municipal durant la celebració de l’ECOFest: la sessió de validació que va tenir lloc l’1 d’octubre.

Aquesta sessió, que va aplegar tant joves de l’EYES com mentors (membres de l’Advisory Board), va servir per completar tota la feina feta desde l’inici del projecte al 2019. I tot i que, com a sessió de validació, el seu objectiu era ratificar les idees ja exposades en aquest darrer any i mig, no es va deixar passar l’oportunitat d’introduir-ne de noves.

Després d’una petita presentació i benvinguda a les persones participants, es va donar pas al gruix de la sessió, que constava de tres parts principals:

– Resultats de la recerca: enquesta online i de la dinàmica de
world cafe
– Recomanacions del grup de joves
– Treball dels casos d’estudi

L’enquesta online va realitzar-se durant la primera part de l’any, i fins a finals de maig, moment en què es va tancar, va recollir fins a 235 respostes. Algunes de les dades més interessants que es van exposar tenien a veure amb la participació, on gairebé 6 de cada 10 persones enquestades eren noies, i amb un altíssim percentatge (dos terços) de representants de la franja d’edat entre 15 i 17. També cal fer esment les preocupacions del jovent en màteria d’emergència climàtica, en especial les onades de calor, i el seu grau d’implicació en qüestions relacionades amb el clima, tot just per sobre del 50%. Però si un fet destaca per sobre dels altres, és que les joves, com a grup que forma part de la societat, no eludeixen la seva responsabilitat en la gestió del canvi climàtic, tot i no tenir el poder per legislar del que sí disposen els governs.

Després de l’enquesta, va explicar-se la dinàmica de world cafe que es va dur a terme a la Taula Jove d’Acció Climàtica, posant èmfasi en el seu funcionament i comentant-ne els resultats principals.

Tot seguit va arribar el torn del document de recomanacions que el grup de joves ha anat elaborant al llarg d’aquests mesos, i que novament va ser treballat a la Taula Jove de la setmana anterior; durant la sessió de validació es va incidir especialment en algunes de les recomanacions que d’entrada resulten més interessants o factibles, així com en aquelles que, estant ja en el document, van tornar a ser citades espontàniament a la Taula.

Finalment, i com a element més novedós, es van treballar dos casos d’estudi, on s’exposaven casos hipotètics però amb consonància amb la realitat. Cada cas havia de respondre a una pregunta: a) quins canals de comunicació coneix el grup de joves a través dels quals els i les representants de l’Ajuntament poden oferir informació sobre canvi climàtic? i b) com crear estructures permanents per tal que el jovent s’involucri en la planificació de l’acció climàtica? A través de l’app Mural, i com ja va passar a la Taula Jove, un munt d’idees van tornar a sorgir, demostrant que el grup de joves té les coses molt clares i que sap cap a on s’han de dirigir els esforços en el combat de l’emergència climàtica.

A la pregunta referent als canals de comunicació, es va incidir, entre d’altres, en les fires, les xarxes socials (amb esment especial a YouTube) i els instituts, a través de xerrades o fulletons. En quant a les estructures, les respostes van dividir-se entre les ja existents, com ara Decidim Granollers o l’ECOFest (i per extensió el projecte EYES), i d’altres que es considera que haurien de crear-se, com una Assemblea de Joves.

Just abans de finalitzar la validació, i com a part del projecte, es va passar una breu enquesta a tots els assistents perquè valoressin la sessió. I ara la propera parada és l’ECOfest, els propers 14 i 15 de novembre, on el grup de joves està preparant tot un seguit de tallers i xerrades que no us podeu perdre. Aquí pots trobar més informació

Hola noi@s!
Com ja sabeu, hem entrat en la fase d’investigació al projecte EYES!
A banda de les Taules d’acció pel clima que els jov@s de l’EYES hem programat pels propers 18 de març (EMT) i 15 de maig de 2020 (CTUG de Roca Umbert-FA), us fem arribar per aquí una enquesta que us ha d’ajudar a extreure informació sobre acció climàtica i la implicació d’altres persones joves del vostre entorn.
Us passem l’enllaç a l’enquesta, perquè la pugueu anar responent i també difondre-la o compartir-la amb persones d’entre 14 i 29 anys del vostre entorn.
Com més respostem poguem obtenir, millor!
Gràcies!

La Taula jove per l’acció climàtica girarà a l’entorn de quatre grans eixos: 1. consum i mobilitat sostenible, 2. cultura educació i política, 3. alimentació conscient i 4. ciència i tecnologia; sorgits del treball que han dut a terme els i les joves del Grup d’acció pel clima del projecte EYES a Granollers, així com membres del grup de referents que els donen suport.

També s’hi debatrà sobre les dues grans qüestions al voltant de les quals fa recerca el projecte EYES: perquè el jovent, sobretot el més vulnerable, no s’implica en temes d’acció climàtica ?, i quines propostes fa el jovent al govern municipal per tal de contribuir a revertir el context de crisi climàtica global ?

Data i horari: 18 de març de 2020 (dimecres), de 18:00 a  20:00 h.

Lloc: Sala 4 de l’EMT

Activitat destinada a: joves de 14 a 29 anys

Inscripció gratuïta: Envia un correu a mediambientespaisverds@granollers.cat o per Whatsapp al 682 673 217.

Si ets dels 10 primers inscrits, et regalem 2 entrades per anar a l’òpera “Greta i els Trihumans el 28 o 29 de març a les 18h al Teatre Auditori de Granollers.

El passat mes de desembre, al GRA, Mónica Rosquillas, membre del Consell Assessor del projecte EYES i influencer a Instagram, va impartir un taller sobre com viure una vida sostenible. Rosquillas va parlar de la Calculadora de la petjada ecològica, va donar idees per reduir el malbaratament d’aliments i per intercanviar béns en lloc de comprar-los, va presentar l’aplicació «To Good To Go», i ens va descobrir botigues i productes locals.

El seminari va ser una bona manera d’explicar als joves com poden ser “ciutadans verds”, però també va servir per fer-los veure que el canvi d’hàbits d’un no és fàcil, perquè estem acostumats al consumisme i les nostres societats es basen en el consum. La Mónica va explicar que sempre porta amb ella alguns kits i consells per evitar bosses de plàstic i contenidors d’un sol ús. Quins són els vostres? Encara utilitzeu plàstic d’un sol ús?

Podeu seguir la Mónica Rosquillas a Instagram (@monicarosquillas), per veure què va dir del projecte EYES i inspirar-vos en coses que podeu fer per canviar el món en la nostra vida quotidiana!

Entendre què és el vídeo participatiu i per a què serveix, aprendre nocions bàsiques d’enregistrament i edició i realitzar i produir un vídeo. Són els objectius del nou taller que hem programat des del projecte EYES-Erasmus +, adreçat sobretot a joves, però obert a tothom.

El taller consta de tres sessions. La primera, dissabte 8 de febrer al matí, es farà al GRA i serà impartit per Cristina Bajet, tècnica de vídeo participatiu, i Agustí Coromines, cineasta. La segona sessió serà dijous 20 defebrer a la tarda, a l’Escola Salvador Llobet i comptarà també amb la participació del professor Carles Masjoan. La tercera sessió, servirà per a fer un visionat dels vídeos creats per les persones que participin al taller i una taula de debat. Serà dijous 27 a la tarda a Can Jonch.

Les persones que hi vulguin participar, han d’escriure un correu a mediambientespaisverds@granollers.cat.

Posteriorment, rebran informació més detallada sobre el programa del taller.

Encetem l’any 2020 amb dos tallers programats: un sobre vies d’incidència política en la lluita contra el canvi climàtic i un altre sobre vídeo participatiu.

El primer taller tindrà lloc dijous 30 de gener a Can Jonch, i tractarà sobre la incidència i la pressió política per l’acció climàtica, sobre la cultura de pau i el seu paper en la crisi climàtica i sobre com emprar la desobediència civil pacífica per reclmar accions urgents.

És una activitat gratuïta adreçada a joves a partir de 14 anys i a públic en general i per participar-hi cal inscriure’s escrivint al correu mediambientespaisverds@granollers.cat.

D’altra banda, el taller sobre vídeo participatiu permetrà a les persones participants aprendre tècniques per a la creació i guionització de vídeos participatius, com a eines per a l’acció climàtica.

Aquesta activitat tindrà lloc en tres sessions: la primera, dissabte 8 de febrer a la biblioteca de l’Escola Municipal Salvador Llobet, la segona, dijous 13 de febrer a la Sala B del GRA, i la tercera i darrera, dijous 27 de febrer a Can Jonch.

Per participar-hi, també cal inscriure’s escrivint al correu mediambientespaisverds@granollers.cat.

La jove activista sueca Greta Thunberg ha estat escollida per la revista Time persona de l’any 2019, pel seu paper destacat a l’hora de conscienciar sobre la crisi climàtica i convertir-se en un referent dels joves per l’acció climàtica.
Thunberg, de 16 anys, es va donar a conèixer en iniciar en solitari una vaga contra l’escalfament global davant el Parlament suec a mitjans de 2018, donant inici així a la iniciativa “Fridays for future”.
Entre les seves darreres accions, hi ha la participació a la darrera Cimera del Clima, la COP25, que va tenir lloc a Madrid aquest mes de desembre. A la trobada hi va arribar després de creuar l’oceà Atlàntic a bord d’un catamarà.
Greta thunberg ha estat la persona més jove que ha rebut aquesta distinció del magazine nord-americà.

El passat dijous 7 de novembre va tenir lloc el taller Canvi climàtic, del global al local, a càrrec d’Anna Pérez Català (ClimateTracker) i personal del servei de Medi Ambient i Espais Verds, de l’Ajuntament de Granollers. Anna Pérez, experta en la formació de joves periodistes en temes de canvi climàtic i polítiques de transició, va fer una exposició dels principals acords internacionals i va explicar la situació a l’Estat espanyol i a Catalunya. La seva presentació va ser molt clara i directa. Les dues persones del servei de Medi Ambient van explicar les mesures adoptades i previstes a nivell local, com a resultat del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), així com l’adhesió de Granollers al pacte d’alcaldes i alcaldesses pel clima. Totes dues presentacions van despertar l’interès de les assistents, cosa que va permetre preguntes i un debat profitós. Com a novetat, podeu consultar totes dues presentacions a l’apartat de recursos d’aquest mateix bloc.