Entrades

Ens acostem al 31 de gener, data en què finalitza el projecte EYES, ideat per treballar durant dos anys en la involucració de les persones joves en la planificació climàtica de les ciutats de cada país participant (Itàlia, França, Dinamarca, Bulgària, Polònia i al nostre territori, Granollers). Ara és un bon moment per fer un balanç del projecte. Desde Sønderborg fins a Cieszyn, de Nàpols a Varna, passant per Lió i Granollers, l’EYES ha permès establir sinergies no només entre el grup de joves i cada ajuntament, així com amb les persones expertes en la matèria, sinó també amb les diferents ciutats entre sí, inicialment amb trobades presencials organitzades pels diferents països, i finalment amb sessions virtuals quan la situació de pandèmia ha capgirat els plans inicials previstos.

 

I aquest projecte no acabarà aquí, doncs un dels eixos principals de l’EYES és extrapolar la metodologia (involucració de les joves, aprenentatge de la matèria, recerca, avaluació, adquisició d’habilitats, etc.) a altres ciutats i en altres àmbits que poc poden tenir a veure amb l’emergència climàtica: la idea és acostar la veu del jovent a les importants decisions que han de prendre els polítics a nivell local, ja sigui en aquesta matèria o en una altra. És a dir, fomentar la participació de les persones que, per raons d’edat, en un futur proper han de liderar els canvis socials, de manera que contribueixin des de ja a corregir aquells aspectes de la societat susceptibles de millora.

 

Amb les diferències culturals existents en sis ciutats europees de sis països diferents, i adaptant la metodologia a cada realitat, el projecte s’ha vertebrat a partir de tres grups principals: els grups de joves (YIT’s, de l’anglès Youth Intervention Team – localment anomenat Grup d’Acció pel Clima), les persones expertes en qualitat d’assessors (AB, per les seves sigles en anglès “Advisory Board”) i el personal tècnic dels ajuntaments, que ha actuat principalment d’enllaç entre els dos primers. Si bé és cert que cada vegada hi ha més joves pendents de la situació climàtica i amb ganes de fer coses i d’organitzar-se, habitualment se’ls presenten dos problemes principals: tenen uns coneixements limitats en la matèria (en molts casos), i a més, no disposen d’una estructura per fer-se escoltar, o existint aquesta, no els és coneguda.

 

En el primer d’aquests dos punts, els AB’s juguen un paper cabdal, ja que per vocació o per ocupació, dediquen molta part del seu temps a temes com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, entre d’altres, i poden resoldre els dubtes que tinguin els YIT’s, apart d’aconseguir que augmenti el seu interès amb els temes relacionats amb l’emergència climàtica. Els AB’s actuen de manera totalment desinteressada, i el projecte ideat per la Unió Europea contribueix a donar més visibilitat a la seva tasca (a través de tallers dirigits als grups de joves, o amb la seva participació al festival online ECOFest).

 

De la segona part, se n’encarreguen els ajuntaments, que com a institucions han de seguir vetllant perquè les persones joves puguin participar i donar la seva opinió en els temes que més interès els desperten, facilitant les eines que els permetin actuar com a interlocutors i amb la confiança que les seves aportacions seran escoltades i respectades.

 

En el cas de Granollers, fins a 34 joves i 20 experts assessors s’han involucrat en algun moment en l’EYES, i això és gràcies a la flexibilitat d’un projecte que entén que, durant dos anys, ni els joves (per estudis, èpoques d’exàmens, feines esporàdiques, etc.) ni les expertes (que sovint disposen encara de menys temps) poden dedicar totes les hores que voldrien. El projecte ha estat obert durant tot aquest temps a entrades i sortides de participants, facilitant, per una banda, que cadascú aportés quan li fos possible, i per l’altra, que aquelles persones que no coneguessin el projecte des de el principi, es poguessin sumar més tard.

 

Els membres dels YIT’s, com és evident, han estat els protagonistes principals de l’EYES, amb el suport municipal i ben assessorats pels AB’s. I entre altres coses, han elaborat recomanacions en matèria de planificació climàtica al llarg del projecte que han estat finalment presentades als polítics locals; han co-creat diferents esdeveniments com Taules d’Acció Climàtica i festivals sobre sostenibilitat i ecologia; han desenvolupat noves habilitats, o han potenciat les que ja tenien (en tecnologia, oratòria, etc.); i el més important: han aprofitat les seves pròpies capacitats comunicatives per incentivar la participació d’altres joves que no coneixien el projecte. 

 

Tot plegat, ha estat un projecte molt interessant a tots els nivells, i si la seva metodologia és capaç de replicar-se en altres àmbits i departaments municipals, es podrà considerar tot un èxit, partint de la idea que qualsevol canvi a nivell global ha de començar de manera local.

Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes, publicat el passat mes de setembre, Granollers és un dels 6 únics municipis catalans, d’entre els 120 que superen el llindar dels 10.000 habitants, (i on podem trobar poblacions properes com Mollet del Vallès i Mataró) en complir amb els compromisos ambientals de l’Agenda 21 Local, havent dut a terme les actuacions acordades d’auditoria ambiental i el Pla de participació social, entre d’altres.

 

Però què és l’Agenda 21 Local, coneguda també com a Programa 21? Es tracta d’un document que desenvolupa un Pla Estràtegic a nivell local, i que està elaborat amb la participació de polítics, tècnics, agents municipals i no menys important, els ciutadans i ciutadanes, que com a majoria en cada ciutat, han de prendre plena consciència de la importància del Pla. 

 

Tot i no ser un document vinculant, es fonamenta en la integració de polítiques ambientals (l’entorn natural), socials (en termes de justicia) i econòmiques, sempre amb criteris sostenibles, la qual cosa deixa entreveure la seva importància i la necessitat de la seva aplicació pràctica. I la implicació i col.laboració de tots els agents esmentats anteriorment esdevé essencial per complir amb els objectius proposats. Es tracta d’una eina versàtil, que ha de ser actualitzada periòdicament per poder assolir els esmentats objectius.

 

Trobem els orígens de  l’Agenda 21 Local en la conferència de la ONU a Rio de Janeiro l’any 1992, com a part d’un programa sobre sostenibilitat; en un dels seus capítols, es demana als municipis i governants que creïn aquesta Agenda, ja que el que es pretèn és involucrar les administracions locals, que a priori tenen més facilitat per prendre decisions, en la planificació climàtica mundial, començant a un nivell local per poder tenir incidència a nivell global; es parteix de la premissa que, si de les ciutats sorgeixen els canvis, tot el planeta en sortirà beneficiat, abans que esperar reformes globals que sempre requereixen de més temps per ser discutides i aprovar-se.

 

A Granollers, en virtut de l’Agenda 21 Local, es disposa de sistemes de gestió ambiental, situats, entre altres equipaments, a l’Ajuntament, la Policia Local o la Impremta Municipal. A més, s’han aplicat diverses mesures en relació a l’Agenda, com per exemple, l’establiment de la “Zona 30”, que limita la velocitat de circulació a 30 km/h en tot el nucli urbà (afavorint l´ús, i el trànsit, de vehicles no contaminants), la creació de xarxes de biomassa per l’escalfament d’equipaments de titularitat municipal, o la instal.lació de plaques solars en centres educatius.

Sens dubte, l’Agenda 21 Local ha de facilitar l’assoliment de les fites marcades en l’Agenda 2030 (en vigor desde 2015) que no són altres que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i que venen també impulsats per les Nacions Unides. En total són 17 ODS, que van desde acabar amb la pobresa fins a aliances per assolir els objectius marcats, passant, en un pla mediambiental, per l’obtenció d’aigua neta, energia assequible i no contaminant, ciutats i comunitats sostenibles, producció i consum responsables o generar una sincera acció pel clima. Desde aquest link podeu consultar els passos seguits desde Granollers en la transició de l’Agenda 21 Local a l’Agenda 2030, amb la mirada fixa en els objectius a complir fins d’aquí a 10 anys, que podeu consultar de manera completa en aquesta imatge.* 

*By Jmcanyelles – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47204693

 

Imatge de capçalera del post sobre la Fira d'Economia Social i Solidària de Granollers

La 3ª Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, celebrada durant aquesta tardor (del 7 d’octubre al 18 de novembre) en un format diferent a l’habitual de fira al carrer, ha posat èmfasi en diferents qüestions amb un objectiu comú. Adaptada com un cicle de conferències, ha relacionat l’economia social amb aspectes com la cultura, la mobilitat i el feminisme. Degut a la pandèmia de Covid-19, les conferències han tingut lloc al Museu de Granollers, a la Sala d’Actes que tantes altres activitats ha recollit en diferents ocasions, amb un aforament limitat a 45 persones, que podien accedir-hi això sí sense que calgués cap inscripció.

 

A un ritme d’una ponència per setmana, s’han abordat aquells aspectes que tenen incidència en l’economia de ciutats com Granollers, que cada vegada tenen més tendència a involucrar els diferents actors locals en l’assoliment d’objectius socials i solidaris en el vessant econòmic.

 

Sota el lema “Cuidar la terra, cuidar les persones”, la Fira, que ha comptat amb la col.laboració de l’Ajuntament de Granollers, ha estat organitzada per diferents entitats: l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, que forma part dels 14 ateneus cooperatius en xarxa de Catalunya (Twitter: @ateneucoopvor), La Magrana Vallesana, associació tant de consumidors com de productors (IG: @lamagranavallesana), l’Eixida, com a col.lectiu promotor de la sobirania cultural i la transformació de la societat (IG: @l_eixida), Granollers en Transició, amb la mirada posada en un futur transformador de la ciutat (IG: @gtransicio) o Granollers Pedala, com a associació que promou l’ús de la bicicleta al nucli urbà de Granollers, però també a Canovelles i Les Franqueses (IG: @granollerspedala), a més de la pròpia FESS Granollers. Com a cloenda, el 18 de novembre va organitzar-se una taula rodona, oberta a tota la ciutadania, sobre com abordar l’economia social i solidària al Vallès Oriental.

 

Precisament, la Txell Remolins i en Benjamí Aguilar, vinculats a Granollers Pedala, van fer la ponència del 21 d’octubre, que va portar per títol: “Què té a veure l’economia social i solidària amb la mobilitat?” i que podeu visionar aquí. Entre molts altres aspectes interessants, van esmentar el concepte de cultura cotxecèntrica, com s’intenta vendre el cotxe com un vehicle que proporciona llibertat; quina incidència tenen i com estan enfocats els anuncis publicitaris de cotxes, posant en evidència, per exemple, les ajudes que donen per canviar de cotxe, però no per desfer-se del cotxe com a vehicle principal oferint a canvi transport públic gratuït durant un període de temps considerable; o com les administracions públiques donen moltes subvencions al sector automobilistic.

Però: què és l’economia social i solidària a la que fa referència el nom de la Fira? Podríem definir-ho com el conjunt d’iniciatives sòcio-econòmiques que, ja sigui de forma individual o col.lectiva, donen prioritat al benestar i necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic, promovent d’aquesta manera el canvi social. I tot això a través de la participació, una orientació cap a aquestes necessitats i demandes de les persones i el compromís amb la comunitat (i en aquest cas concret, amb la ciutat de Granollers).  Podeu trobar més informació en aquest link.

Els propers dies 9, 10 i 11 de desembre (de dimecres a divendres) tindrà lloc el Fòrum virtual Joves i Clima a la Mediterrània +25, aprofitant el 25è aniversari del denominat procès de Barcelona , projecte per a la cooperació entre regions que va impulsar la Unió Europea durant la celebració de la cimera euro-mediterrània de la ciutat comtal l’any 1995.

 

Organitzat per la Generalitat de Catalunya amb la col.laboració de diferents entitats de l’espai euromediterrani, el Fòrum ve precedit pels Diàlegs Mediterrània +25, que van celebrar-se entre juny i octubre, i van tenir com a eix principal el desenvolupament urbà i l’impacte econòmic de la Covid-19 a la zona.

 

Aquest Fòrum comptarà amb la presència de diferents entitats i associacions, i a més tindrà una important representació juvenil, ja que s’espera hi participin prop de 200 persones d’entre 16 i 30 anys, tant a nivell col.lectiu (xarxes d’associacions juvenils) com individual.

 

Un dels objectius principals, més enllà de la realització de tallers i taules rodones que serveixin per difondre propostes que enforteixin les relacions entre els països de les dues ribes del Mediterrani, és la de donar veu als i les joves, que no només patiran les conseqüències del canvi climàtic si no s’actua a temps, sinó que a més, són els ferms candidats a donar respostes útils i aplicables per combatre l’emergència mediamabiental, com han demostrat sense pal.liatius en els darrers anys.

 

I és que el jovent ha demostrat una capacitat immensa per formular recomanacions per aplicar polítiques climàtiques a nivell local, participant en projectes com l’EYES, que ha involucrat a joves de sis països diferents de la UE. I també, amb l’aparició de moviments juvenils com Fridays for Future ha quedat palesa la seva capacitat per organitzar-se i establir teixits de comunicació a nivell global.

 

El Fòrum Joves i Clima a la Mediterrània té una importància especial, ja que estem parlant d’una de les zones més vulnerables i que més pateix les consequències del canvi climàtic i l’escalfament global (la temperatura puja un 20% més ràpid que la mitjana en comparació a  altres regions del món); i aspectes com l’augment de la  contaminació i els canvis en l´ús del sòl, que ha permès en alguns casos la urbanització d’espais que fins fa no gaire eren terrenys protegits, no ajuden a mitigar els danys que pot patir la Mediterrània en els propers anys. Per això, insistim en la importància de celebrar aquest tipus d’activitats i sobretot, de donar veu als joves, que tant per empenta com per convicció, són les que han de liderar la transformació de polítiques climàtiques en fets reals.

 

A més de la benvinguda, una conferència inicial i una taula rodona, s’hi realitzaran fins a sis tallers de manera simultània, en tres horaris diferents per facilitar la participació de totes les persones interessades. A continuació enumerem tots els tallers de què consta aquest fòrum virtual i qui els dinamitza

 

  • Activisme, moviments socials i societat civil (per NovaAct)
  • Ciutats, joves i sostenibiitat (per MedCities)
  • Digitalització i solucions innovadores per a l’emergència climàtica (per IEMed)
  • Economies transformadores (pel Govern Regional de Sousse i Fòrum de Dones del Rif  i CERAI)
  • Incidència en la presa de decisions (pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible del GenCat, Unió pel Mediterrani i Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes)
  • Justicia global, migració i gènere (pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona i Servei Civil Internacional de Catalunya)

 

Podeu trobar informació completa sobre les activitats i debats de cada taller aquí , de la pàgina 2 a la 4.

 

A partir de les idees i acords que s’extreguin a cada taller s’elaborarà un document de conclusions, que serà presentat en la darrera jornada del Fòrum, divendres dia 11/12 de 17 a 18 h. 

 

Per part del grup de joves de l’EYES, hi participarà la Judith Purrà, qui va ser una de les encarregades de conduir la primera edició l’ECOFest fa tot just dues setmanes. Si voleu registrar-vos al Fòrum, podeu fer-ho a través d’aquest link . Es una gran oportunitat per manifestar el compromís amb la sostenibilitat d’una regió que estimem i de la que formem part!

 

Els idiomes oficials seran el francès i l’anglès.

 

imatge de l'ús de Mentimeter durant l'ECOFest

La primera edició de l’ECOFest, festival de la sostenibilitat i l’emergència climàtica, celebrat el passat cap de setmana (14 i 15 de novembre) en format virtual, ha estat tot un èxit participatiu i d’organització. Conduït per la Judith i la Susanna Purrà, dues de les joves que formen part del projecte EYES, s’ha pogut assistir a diferents tallers, xerrades i activitats en format virtual, on tant joves del projecte com persones referents han ofert la seva visió en diferents aspectes relacionats amb la crisi climàtica.

 

Entre activitat i activitat, es va gamificar les pauses i temps de transició amb l’aplicació Mentimeter per tal de donar veu i motivar la participació dels assistents, que han pogut seguir el festival en obert, des del canal de youtube de l’Ajuntament de Granollers.

 

Podeu veure la jornada del dissabte 14/11 des d’aquí

 

A continuació s’assenyalen algunes dades referents a la participació durant el festival, que mostren que ha començat amb bon peu: 

 

  • Número de persones inscrites (la inscripció, però, no era obligatòria): jornada de dissabte: 26; jornada de diumenge: 16. 
  • Número de persones que van participar al sorteig d’iniciatives sostenibles: 26 (data límit de participació: 15/11 12 pm)
  • Persones participants en streaming

Dissabte 14/11 

persones connectades simultàniament: 33

missatges al xat: 94

visualitzacions del video (fins 16/11/2020): 305 

Diumenge 15/11

persones connectades simultàniament: 25

missatges al xat: 22

visualitzacions del video (fins 16/11/2020): 105

 

Dissabte va iniciar-se amb el taller Recicla, reutilitza i crea amb mi! de la Maliha Chohan, membre del grup d’acció pel clima del projecte EYES (qui també va oferir diumenge la xerrada Problemàtiques actuals del canvi climàtic). En aquest taller la Maliha ens va mostrar com donar un nou ús a objectes quotidians abans d’esdevenir residus i va aportar la seva creativitat per tal d’incentivar als participants a anar més enllà del reciclatge,  com a conducta individual i col·lectiva.

 

Després va ser el torn per la Mònica Rosquillas, blogger, pots llegir-la aquí , i influencer amb més de 20.000  seguidors a Instagram ( @monicarosquillas ), que va oferir la xerrada Crisis climática y estilo de vida, on a més de respondre a la pregunta de si és factible portar un estil de vida  saludable, va recomanar alguns comerços locals on comprar productes ecològics i de proximitat.

 

La Mònica també ha participat des de l’inici del projecte EYES (gener 2019) com a membre del grup de persones referents.

 

La tercera activitat del dissabte va ser la taula rodona Estructures a Granollers per incloure la veu dels joves en polítiques climàtiques, que, moderada per la Virgínia Domingo (projecte EYES) va comptar amb la presència de l’Albert Camps, regidor de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament de Granollers, en Jaume Casacuberta, cap de servei de participació i responsable de joventut del mateix ajuntament, i la Cristina Bajet, consultora de l’Associació Ecoserveis. La taula va voler posar en coneixement les iniciatives locals i internacionals d’èxit en participació juvenil, en l’àmbit de la crisi climàtica, i el seu encaix a Granollers. Entre d’altres qüestions, es va debatre sobre el rol dels joves des del mateix disseny i creació d’aquestes estructures de participació i de les accions propositives que se’n deriven i que poden tenir incidència en les polítiques municipals.

 

Finalment dues activitats més van tancar la jornada de dissabte: en primer lloc, el taller Belleza eco-friendly, a càrrec de la Marta Recio, una de les joves del grup d’acció pel clima de l’EYES, qui també compta amb molts seguidors a Instagram des del compte @elneceserdemarta. El taller va oferir interessants trucs per cuidar el cos de forma coherent amb la preservació del medi ambient. A més, ens va explicar  com ha canviat la seva rutina amb el maquillatge a través d’una anècdota personal: una activitat que segueix fent a diari però d’una forma sostenible ecològicament.

 

Va concloure la primera jornada del festival el concert del duo musical Llum d’Oli (@llumdoliduo), format per l’Elena Oliver i en Victor Aiza, que tot i centrar-se en la música, va estar ple de sorpreses en aquesta experiència que ja havien provat en concerts anteriors: cançons en fins a quatre idiomes, medleys de temes en què van fer participar al públic desde el canal de YouTube, a més d’una cançó interpretada a la vegada en llenguatge de signes i la projecció d’un vídeo musical  L’Elena Oliver, veu i percussió del duet, també és membre del grup d’acció pel clima del projecte EYES. 

 

En un proper post, completarem la informació amb la segona i darrera jornada, la del 15 de novembre.

El passat divendres 25 de setembre, tal i com estava previst, va tenir lloc la Taula Jove d’Acció Climàtica, una sessió virtual d’proximadament hora i mitja de durada i que va comptar amb la participació de representants del grup de joves de l’EYES, així com també d’Ecoserveis, Sensitive Cities i del departament de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament de Granollers. El format virtual permet no només que tothom interactui, sinó que pugui fer-ho desde espais poc habituals com pot ser dins un tren. I vist el gran nombre d’idees que van sorgir, es pot dir que va ser tot un èxit.

La Taula va començar amb una breu presentació del contingut de la mateixa, que constava de dues parts principals: una dinàmica de world cafe, que va ocupar el gruix de la sessió, i la presentació dels grups de treball.

La dinàmica constava de dues preguntes a desenvolupar, i es va realitzar amb Mural mitjançant post-its. Aquesta app permet generar tot d’idees sorgides en el temps estipulat per la dinamitzadora. I val a dir que van aparèixer un nombre molt elevat d’idees interessants. La primera pregunta, com implicar els joves en la planificació climàtica, va deixar, entre molts altres, aquests resultats:

– Crear un Consell Jove pel Clima
– Crear un programa d’emprenedoria específic (transició energètica, mobilitat verda, etc.) que pugui ser finançat pel teixit industrial de la ciutat
– Fer campanyes a les xarxes socials
– Fer presentacions temàtiques sobre conscienciació

La segona qüestió volia fer èmfasi en les recomanacions que el grup de joves podria fer al govern local per mitigar l’emergència climàtica; i si ja la primera pregunta va obtenir nombroses respostes, en aquesta les previsions es van desbordar. Com a exemple, trobem les següents (totes elles es van distribuir en els diferents grups de treball segons la temàtica):

– Planificació d’arbres, plantes i boscos
– Creació d’una moneda local
– Dotar de més recursos al Departament de Medi Ambient
– Educació social a les escoles i instituts
– Borsa de parcel.les d’horts municipals (dirigida especialment al jovent)
– Recollida de compost (incentivada) per fer-lo servir d’adob

De totes les idees, cada participant n’escollia una del mural, i la col.locava en una graella, segons la importància que li donava i la seva factibilitat, de manera que la idea més important i més realitzable quedava en l’angle superior dret, i així amb la resta segons el grau.

Finalment, es va dur a terme la presentació dels grups de treball, on cada representant va donar a conèixer tota la feina feta durant el projecte EYES, que abasta ja vint mesos. Van ser petites presentacions en les que va quedar palesa la motivació i el grau d’implicació del grup de joves. Els seus tallers i xerrades seran la base de l’ ECOFest, a celebrar els dies 14 i 15 de novembre.

I ara el proper dijous 1 d’octubre serà el torn de la sessió de validació de moltes de les idees sorgides a la Taula, i amb noves opcions de gamificació per tal que qui participi es diverteixi alhora que aporta la seva visió en matèria de sostenibilitat i ecologia.

El proper 25 de setembre el jovent de Granollers està convocat a la Taula Jove d’Acció Climàtica, en una trobada on s’hi reuniran les persones que formen part del grup de l’EYES, així com altres joves que, encara que no vinculades al projecte, estiguin interessades en dir la seva i aportar idees que puguin millorar la condició climàtica de la ciutat. En aquesta sessió, entre d’altres qüestions, es debatrà sobre les recomanacions que el grup de joves vol transmetre a la ciutat, que seran ratificades en la posterior sessió de validació de l’1 d’octubre, i presentades finalment en un document virtual durant el festival ECOFest, que tindrà lloc els propers 14 i 15 de novembre.

Aquestes recomanacions s’han anat debatent durant la primera meitat del 2020, i s’inclouen dins de cadascun dels quatre grups de treball (Consum i mobilitat sostenible, Cultura, educació i política, Alimentació conscient i Ciència i tecnologia), tot i que en alguns casos, poden ser viables per a més d’un àmbit. Farem un repàs de les idees més interessants i enginyoses com a tast previ a la Taula, recordant que inclús les aportacions més atractives també poden estar subjectes a canvi, fomentant el debat sa i la millora.

El grup de mobilitat sostenible té molt clars els eixos principals de la seva proposta: cal que la mobilitat sigui respectuosa amb el medi ambient i s’hi complementi; per això, és indispensable omplir la ciutat de carrils bici, formant això sí una xarxa coherent que permeti travessar tot Granollers desde diferents ubicacions. I per qui prefereixi no fer ús de la bicicleta, cal que la flota d’autobusos i transport públic estigui composta per vehicles híbrids o elèctrics en la seva totalitat. També cal una conscienciació general de la població per agafar el cotxe només per allò imprescindible, i senyalitzar rutes, i crear-ne de noves, per poder desplaçar-se caminant amb tota seguretat.

Altres idees que també tenen cabuda són: fer un inventari dels horts urbans per tal que la població els pugui localitzar amb facilitat, i ja enfocant-nos en el consum sostenible, promocionar el consum a nivell local, amb una campanya de comunicació potent, incentivant també una moneda local que ajudi el comerç de proximitat a fer-se notar i poder competir amb les grans superfícies.

Del grup de cultura, educació i política han sortit també un grapat de propostes molt interessants. Al abarcar fins a tres aspectes tan importants per una ciutat, han sorgit moltes idees que caldrà veure com es poden aplicar. En primera instància, la població ha de prendre consciència de la situació d’emergència climàtica que estem patint actualment, i això ha de començar per l’educació en aquest tema a les escoles, però sense oblidar que, qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, sempre podrà actuar en el seu dia a dia per aconseguir un món, o en aquest cas, una ciutat millor. Però és cert que el jovent, si s’implica des del principi, té més possibilitats d’assolir l’èxit. Per això, la creació d’una Taula permanent de joves que puguin reunir-se i debatre periòdicament per trobar noves fòrmules esdevé quelcom primordial.

De vegades, podem tenir la sensació que reciclem a casa, però no sabem si quan la brossa arriba al seu destí, el tractament que se li dóna és l’adequat: una idea que ha sorgit d’aquest dubte és la creació d’un certificat o distintiu que garanteixi el reciclatge d’allò que dipositem a cada contenidor. També la reducció de l’ús del plàstic és un dels eixos en què es fonamenten les propostes del grup, així com l’ús del paper només per allò imprescindible, aconseguint, per exemple, que els metges facin les receptes online.

I no menys important: instaurar uns premis, amb freqüència anual o semestral, atorgats a les idees o projectes més originals i que es puguin portar a la pràctica, doncs la planificació climàtica no es pot aturar mai! Aquestes són algunes de les moltes recomanacions que estan preparant.

Un altre grup de treball molt important és el d’alimentació conscient, que fonamenta les seves recomanacions en el fet que cal fer un esforç per produir aliments de manera sostenible, començant per la implicació de tots els agents de la societat, amb l’objectiu d’aconseguir que desde edats primerenques, les persones adquireixin uns hàbits sans. Si a les escoles es promociona l’alimentació sostenible, hi haurà molt guanyat; si a més, totes les entitats públiques, sobretot on es serveixen àpats, es consciencien per fer un dia sense carn un cop a la setmana, es faran petites passes que permetran disminuir les emissions de CO2.

Una altra mesura seria la de fer tallers extraescolars sobre alimentació conscient, que també podria extendre’s a altres edats, elaborant receptes originals on, a més d’aprendre i divertir-se, les persones poden sensibilitzar-se amb la causa pel planeta

I finalment el grup de ciència i tecnologia, que aporta algunes idees cabdals a tot el ja explicat, com per exemple: l’equipament de tots els edificis públics amb plaques solars, inspirant d’aquesta manera la iniciativa privada; la creació d’un projecte d’Smart City que acabi essent una realitat; o repartir a la població, en forma de prèstec, medidors de contaminació durant un dia per veure quines accions de les que fem a diari tenen més impacte en el medi ambient i d’aquesta manera reduir-les.

Propostes de recomanacions n’hi ha moltes i de molt originals; ara cal acabar-les de polir en les properes sessions ja esmentades per presentar-les a la ciutat durant la cel.lebració de l’ECOFest. Tu també pots aportar idees o donar-li la volta a les ja presentades durant la Taula Jove d’Acció Climàtica. T’hi esperem!

Recentment, una entrevista a sostenible.cat posava de relleu com la crisis de la COVID-19 ens ha demostrat la nostra extrema fragilitat davant alteracions de l’equilibri natural. Ara són molts els experts que intenten lligar aquesta pandèmia amb els impactes que pot tenir l’escalfament global i la conseqüent crisi climàtica.

El científic Pep Canadell explicava en aquesta entrevista que “calia agafar aquesta oportunitat única per evitar la gran disrupció que pot significar el canvi climàtic”, referint-se a l’escenari post pandèmia per alinear els objectius climàtics a llarg termini amb les inversions per crear noves feines en sectors d’energies netes, eliminar els subsidis en l’ús de combustibles fòssils, promocionar l’eficiència energètica, accelerar la mobilitat neta i activa, i adoptar les tecnologies de teletreball. Precisament, en l’enquesta que el grup de joves de l’EYES Granollers van preparar a principis de 2020 i de la qual ja hem parlat en aquest blog, una de les preguntes feia referència a si identificaven la crisi climàtica com una amenaça global actual; doncs bé, gairebé el 96% del jovent enquestat va respondre que sí, essent molt significativa la dada que més d’un 66% ho percep com una gran amenaça.

Segons l’enquesta, les principals causes de preocupació entre el jovent en l’àmbit de la crisi climatica són:

– Les onades de calor (77%)

– La pol.lució (60,4%)

– Els episodis de vent extrem (60%)

Causes que darrerament s’estan fent paleses amb gran evidència; sense anar més lluny, la onada de calor de tot just fa cinc anys (juliol de 2015). O la superació de les més de 100 nits tropicals a l’any (per sobre els 20ºC) a la regió de Barcelona (segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya).

Són moltes les accions que es poden dur a terme per encarar la crisi climàtica, i el jovent que va ser enquestat durant la primera meitat de 2020 va aportar una sèrie d’idees que cal tenir en compte, i que es transformaran, un cop debatudes, en un document de recomanacions que faran arribar al govern de la ciutat.

Entre les respostes que van donar, cal destacar per exemple la instauració d’entitats per la lluita contra el canvi climàtic que estiguin formades per joves i adolescents; la creació d’una associació per netejar zones de la ciutat amb una certa regularitat; la conscienciació dels infants, desde ben petits, doncs són el nostre futur; o incentivar l’ús del transport públic.

De formes de canviar a millor n’hi ha moltes, però cal que tots els estaments de la població, tots els grups d’edat prenguin consciència de la situació. Però sens dubte, qui pot liderar amb millors garanties aquest canvi serà el grup de joves. Fem-los confiança en tot el possible!

Imatge de Sonderborg, Dinamarca

Article mensual Ecoserveis: juny 2020

El passat 20 de maig alguns membres dels equips de joves del projecte EYES a Dinamarca (Sønderborg) i Espanya (Granollers) van parlar per video-conferència i van intercanviar idees sobre diverses iniciatives que estan organitzant a les seves ciutats.

El jovent de Granollers està planejant un festival pel novembre de 2020, l’ECOFest, posant el focus en els estils de vida i el consum conscient i sostenible. Una de les idees és fer servir el festival per crear consciència en aquest tema, a les portes de la campanya de compres nadalenques. Tenint en compte que l’any passat l’equip de Dinamarca va fer una campanya sobre consum sostenible, membres dels dos equips es van reunir per compartir propostes i experiències.

El jovent de Sonderborg va explicar les activitats que van dur a terme l’any passat. Tot i que principalment estan en danès, les podeu consultar a la seva pàgina de Facebook si feu scroll fins a desembre de 2019. Algunes idees que podrien tenir rèplica a Granollers són el mercat d’intercanvi de roba o els consells per a una cuina sostenible. L’equip granollerí va explicar que es volen incloure a l’ECOFest alguns tallers i xerrades sobre temes de sostenibilitat. Fins i tot han ideat un concert amb grups locals i temes musicals a l’entorn de l’emergència climàtica. El festival diuen que ha de servir per remoure consciències. L’equip ja ha començat a organitzar-se en comissions i n’ha fet difusió a Instagram

La idea de la trobada va sorgir en una de les sessions de mentoria online que l’equip de Granollers ha estat realitzant durant els darrers mesos. L’intercanvi entre els dos països va ser tot un èxit i ja estem pensant en repetir-ho en un futur!

El passat mes de desembre, al GRA, Mónica Rosquillas, membre del Consell Assessor del projecte EYES i influencer a Instagram, va impartir un taller sobre com viure una vida sostenible. Rosquillas va parlar de la Calculadora de la petjada ecològica, va donar idees per reduir el malbaratament d’aliments i per intercanviar béns en lloc de comprar-los, va presentar l’aplicació «To Good To Go», i ens va descobrir botigues i productes locals.

El seminari va ser una bona manera d’explicar als joves com poden ser “ciutadans verds”, però també va servir per fer-los veure que el canvi d’hàbits d’un no és fàcil, perquè estem acostumats al consumisme i les nostres societats es basen en el consum. La Mónica va explicar que sempre porta amb ella alguns kits i consells per evitar bosses de plàstic i contenidors d’un sol ús. Quins són els vostres? Encara utilitzeu plàstic d’un sol ús?

Podeu seguir la Mónica Rosquillas a Instagram (@monicarosquillas), per veure què va dir del projecte EYES i inspirar-vos en coses que podeu fer per canviar el món en la nostra vida quotidiana!