Promoció d’estudis esportius, de salut i de nutrició

0 Comentaris

Dins del projecte d’atraure estudis universitaris a la ciutat (4.1.3.), i tenint en compte la tradició esportiva de Granollers i les possibilitats de les seves instal·lacions, caldria explorar la possibilitat de promoure els primers cursos de Ciències de l’Activitat Física i Esport, així com la formació de postgrau més especialitzada per a personal tècnics esportiu, també en aquells aspectes relacionats amb les persones amb discapacitats. A més, i tenint en compte el vincle estret entre l’exercici físic i la nutrició, s’hauria d’estudiar una oferta formativa en aquest àmbit específic, i en relació amb la salut, en el de la medicina de l’esport. En el de l’esport escolar, caldria treballar en la coordinació d’activitats esportives i extraescolars amb els clubs de la ciutat i aconseguir que en algun dels instituts es cursés algun grau mitjà i grau superior d’educació secundària vinculat a l’educació física.


Valors associats: Creativitat, coneixement i competitivitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


S’han fet petits avenços, però no suficients. No és un projecte descartat.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Escola Vitae.

  • ACCIONS REALITZADES


L’acció més destacada és l’acord per fer FP d’entrenadors de futbol.

Igualment, el Servei d’Esports està en contacte amb l’Escola Vitae per facilitar, en el cas que el projecte tiri endavant, els espais esportius necessaris per portar a terme un grau superior d’AAFE (Animació d’Activitats Físiques i Esportives) i un grau mig de CAFEMN (Conducció d’Activitats Físiques i Esportives en el Medi Natural).

És un acord entre l’Escola Vitae i el CN Granollers. Aquesta escola també utilitzarà altres espais esportius municipals. Entre els passos pendents hi ha l’autorització del Departament d’Ensenyament.

  • RESULTATS


El cicle formatiu d’entrenador de futbol a l’Escola Vallès.

  • APRENENTATGES


La dificultat de tirar endavant projectes que depenen d’altres entitats per aprovar determinats estudis.

Promoció dels hàbits saludables

0 Comentaris

La salut és un valor en alça entre la població i un element fonamental de la qualitat de vida i el benestar individual. La valoració que fan els ciutadans de la qualitat del medi ambient i dels projectes que contribueixen a la seva millora (1.3.1., 1.3.2., 1.3.3., 1.3.4.) en són una mostra: una ciutat poc contaminada, amb espais verds i amb poc soroll afavoreix la salut tant física com psíquica. Entre els factors determinants de la salut de les persones hi ha, en primer lloc, els hàbits de vida (alimentació, exercici físic i absència del consum de tòxics), en els quals l’educació té un paper fonamental. L’educació sanitària és una eina potent a l’hora de promoure hàbits i estils de vida saludables. En una societat cada vegada més sedentària i en què els hàbits alimentaris canvien, valorar l’activitat física i l’esport en tots els grups d’edat, la conciliació del temps de vida personal i laboral i el retorn a la valorització de l’alimentació mediterrània com un patró de consum més saludable.

Al costat d’això, el funcionament de la societat actual confronta les persones amb múltiples conflictes personals que demanen una adequada capacitat de coneixement i gestió de les emocions; també genera situacions i conductes de risc per a la salut física i mental, com ara el consum de tòxics com el tabac, l’alcohol i d’altres drogues. L’Administració pública local ha de tenir un paper fonamental en la lluita per la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la rehabilitació social i laboral de persones amb problemes de drogodependències i persones amb malaltia mental, amb eines d’informació com l’Observatori de Consum de Drogues i amb d’altres de planificació com el Pla  municipal de drogodependències, que podrien ampliar-se al conjunt de la conurbació. Cal capacitar les persones mitjançant l’educació per gestionar amb èxit la seva salut i els conflictes vitals i emocionals, tenint en compte la diversitat social, cultural i de gènere de la població.

És necessari impulsar des de tots els serveis públics la generalització de les pràctiques i hàbits saludables, amb l’objectiu d’incorporar-los a tot el cicle vital i assolir un envelliment actiu i saludable, mitjançant la implementació d’actuacions comunitàries i de salut pública en tots els col·lectius, i especialment entre la població més jove. La nova Llei de salut pública i la creació dels governs territorials de salut, que obren la possibilitat que els consistoris participin activament en la prestació de serveis i la planificació sanitària del territori, així com el Pla d’innovació de l’atenció primària i salut comunitària, han de ser instruments importants per avançar en aquesta direcció.

S’han de complementar i reforçar les accions desenvolupades en aquest àmbit des de l’Ajuntament i des dels serveis d’atenció primària de salut. Un altre instrument per promoure actuacions en el sector de l’educació sanitària és l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona (OSVA), en camps com els hàbits alimentaris i els comportaments saludables, incloent-hi l’exercici físic moderat, el suport a les empreses en la promoció de comportaments saludables dels treballadors i les treballadores o la formació per a la millora de la salut de les persones, que convindria potenciar en el futur,.

Per aconseguir la major efectivitat i eficiència en aquestes actuacions, és imprescindible que totes les entitats públiques de la ciutat implicades treballin coordinadament en el disseny i en la implementació d’actuacions i programes comuns, orientats preferentment a aplicar-los en el conjunt de municipis de la conurbació.


Valors associats: Coneixement, cohesió social i governança.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura) degut al caràcter obert i continu del projecte.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Diputació de Barcelona, Fundació Hospital-Asil de Granollers, Institut Català de la Salut i Agència de Salut Pública de Catalunya.

  • ACCIONS REALITZADES


Oferta facultativa de tallers de promoció i prevenció de la salut als centres educatius de la ciutat (primària, secundària, centres de formació laboral, etc.), dins l’oferta pedagògica municipal (alimentació, exercici físic, consum de tabac, alcohol i altres, drogues, sexualitat i afectivitat, educació emocional, ús responsable de les TIC, entre d’altres). En funcionament previ a l’any 2010. Pràcticament el 100 % dels tallers els realitzen els tècnics del servei de Salut Pública.

Seguiment de l’Estudi AVALL (2010, 2012, 2016): promogut per l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona de l’Hospital General de Granollers, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers, l’ICS al Vallès Oriental i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (Pla per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludables, PAAS).  L’estudi, iniciat l’any 2006, pretenia avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa en alimentació i activitat física en edat escolar, amb la metodologia IVAC (acció/participació). Es va iniciar a la ciutat de Granollers, amb infants de 6 anys, escolaritzats a primer d’educació de primària el curs 2006/07 i la intervenció es realitzà durant dos anys. La meitat de les escoles constituïren el grup control i l’altra meitat, el grup d’intervenció.

Healthy Young Minds (2009-2011): projecte comunitari de salut i educació, que pretenia promoure una alimentació saludable i potenciar la pràctica d’activitat física en els escolars, per tal d’evitar l’obesitat infantil. Els municipis de Granollers i Ballerup (Dinamarca) treballaren conjuntament per promoure hàbits i estils de vida més saludables, creant ambients saludables i ajudant els infants i els joves a implicar-se en temes de salut, amb una visió de globalitat i pertinença a una dimensió europea.

Projecte We love Eating (curs 2014-2015), de promoció de l’alimentació saludable i l’exercici físic, adreçat a centres educatius, gent gran i dones embarassades. Es van fer 26 tallers.

Plans de drogues (primer pla, segon pla, des de 2017 en endavant), Punt G (sensibilització del consum d’alcohol, sexe segur i assetjament sexual) en esdeveniments festius de la ciutat. Webs sobreDrogues.net i SobrePantalles.net, per acostar el coneixement a la ciutadania i als professionals i actuar com a canal de comunicació interactiva entre ells..

Programa AFIS: es desenvolupen dos projectes d’activitat física pautada i educació en hàbits alimentaris (coordinació amb l’ICS i el servei d’Esports). Un es fa amb persones amb factors de risc cardiovascular l’AFIS per a adults (des del 2004 en endavant i amb 20-25 participants per any). I un altre per a infants/adolescents amb obesitat o sobrepès, l’AFIS pediàtric (des del curs 2014-2015 en endavant amb 25 participants per any).

Aula de la Salut (es va iniciar el 2003 i encara és actiu): programa amb l’objectiu inicial d’apropar els serveis sanitaris a la ciutadania de Granollers i de respondre a les inquietuds i demandes sobre diversos temes relacionats amb la salut. A partir de l2015, hi ha una reorientació dels continguts des d’una òptica molt sanitària cap a una visió més preventiva i comunitària.

Envelliment actiu i saludable (des del 2003 fins ara): mitjançant l’Espai Actiu per a la Gent Gran. Des de l’any 2003 es desenvolupa un programa anual d’activitats d’envelliment actiu (activitat física, salut cognitiva, activitats artesanes i artístiques, de lleure, activitats intergeneracionals, etc.), amb l’objectiu de promocionar la salut i el benestar.

Coneixement/sensibilització de la comunitat:

  • Enquesta sobre sexualitat: el 100 % de l’alumnat de 4t d’ESO i 680 alumnes (2012).
  • Coneixement/sensibilització sobre l’ús responsable de pantalles per als adolescents. Estudi descriptiu amb una enquesta sobre l’ús de les TIC a alumnes de 2n i 4t d’ESO i 908 participants. Sessions i jornades divulgatives i de reflexió.
  • Observatori del Consum de Drogues: tres informes, el tercer el 2017.

  • RESULTATS


Entre els cursos 2011-12 i 2016-17, s’han organitzat més de 1.600 tallers a centres educatius. Hi ha hagut un creixement del 198 % del nombre de tallers demanats pels centres entre els dos mandats: educació emocional, 159 %; ús responsable de TIC, 91 %; sexualitat, 72 %, i alimentació/nutrició, 43 %.

Ha crescut la demanda i aquesta ha estat satisfeta. En els darrers anys, s’han generat alguns tallers nous que han millorat la varietat de l’oferta, però aquesta és una oferta que competeix amb altres tallers oferts també per l’Ajuntament.

L’increment de la demanda d’aquestes temàtiques és facultativa. Això vol dir que l’oferta va en la direcció de les necessitats percebudes pels centres.

15 cicles anuals de l’Aula de la Salut: èxit de les conferències inaugurals i participació fluctuant en sessions successives, segons el tema o la ubicació (especialment els que es fan als centres cívics).

Programa d’envelliment actiu a l’Espai Actiu de la Gent Gran: índexs de satisfacció d’entre 8 i 10. Està inclòs en el Banc d’Intervencions del Programa PINSAP (Salut en totes les Polítiques) de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció de l’estudi AVALL ha resultat efectiva en la reducció dels índexs de sobrepès i obesitat als seguiments pediàtrics dels 2, 4, 6 i 10 anys. 573 persones han participat en projecte We Love Eating.

  • APRENENTATGES


L’increment de la demanda de tallers pels centres educatius indica que l’oferta s’adequa contínuament a les necessitats i problemàtiques canviants viscudes en la comunitat educativa local. L’estudi AVALL, (publicat en diverses revistes científiques de prestigi internacional, premi NAOS Ministerio de Salud, premi FAD a projectes locals, reconegut per l’OMS el 2013 com a bona pràctica) mostra la bondat i l’eficàcia de: treballar en la promoció de la salut en l’entorn educatiu, amb metodologies incentivadores de la participació activa dels nens i joves, amb la implicació i coordinació de les diverses institucions públiques.

Les enquestes, estudis descriptius i informes (com els de l’Observatori de Drogues) realitzats pels tècnics del servei de Salut i d’Educació han mostrat la seva utilitat i necessitat, a fi d’informar i modular les intervencions municipals de promoció de la salut.

La coordinació i el diàleg continu entre institucions públiques del sector de la salut ha resultat cabdal per a una bona transmissió de coneixement a la població en temes de promoció de la salut. Cal repensar el format de l’Aula de la Salut per incrementar la participació ciutadana.

L’experimentació i la participació activa, lúdica, de la ciutadania són elements clau per a l’èxit de les intervencions en promoció de la salut.

Participació ciutadana en els grans i petits projectes de transformació de la ciutat

0 Comentaris

Millorar el coneixement i afavorir la participació en els projectes de transformació de la ciutat fomenta el sentiment de pertinença i la cohesió social, i al mateix temps permet donar resposta als interessos i als objectius dels diferents col·lectius. Davant d’unes societats cada vegada més diverses, és encara més necessari organitzar espais de debat i participació ciutadana. Per això, són fonamentals els espais d’interlocució que s’estableixen entre l’Administració pública i els diversos col·lectius de la ciutat, per tal que participin en les decisions i en el disseny de la ciutat futura, tant en petits com en grans projectes. Cal posar les condicions per facilitar la participació dels col·lectius que poden tenir una major dificultat a traslladar les seves inquietuds i propostes, com ara persones nouvingudes o amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o intel·lectuals. S’han d’aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a un augment de la participació ciutadana en termes quantitatius i qualitatius, molt especialment per facilitar la participació del jovent. El recent aprovat Pla municipal de participació ciutadana (febrer del 2010) ha de ser un instrument important per avançar en aquesta direcció.


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, convivència, coneixement, cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Algunes accions en procés i d’altres ja finalitzades.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, entitats, associacions i Diputació de Barcelona.

  • ACCIONS REALITZADES


PLA MUNICIPAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Aprovat a l’abril de 2010, l’any següent es redacta el Pla d’actuació per desenvolupar el Pla director de participació ciutadana de Granollers, on s’hi recullen totes les actuacions que s’han anat desenvolupant en el període 2011-2015 i que enumerem a continuació.

1. La xarxa de centres cívics com a equipaments de participació 2008-2018

La xarxa de centres cívics de Granollers en els darrers deu anys s’ha consolidat com a xarxa d’equipaments de proximitat. L’any 2008 es va consolidar el traspàs de la dependència dels centres des del Servei de Cultura al Servei de Participació; aquest canvi va comportar una nova perspectiva, un canvi en la mirada més dirigida als barris, entenent els centres com a espais de relació i de convivència.

Veiem, doncs, que al llarg d’aquests anys s’han produït canvis en la programació que s’ha anat adaptant a les demandes i preferències dels veïns i s’han mantingut, però, algunes propostes molt consolidades com són el ral·li fotogràfic, les mostres artesanals o el Passa’m la recepta.

Un canvi important ha estat la transformació de les sales de lectura en els Espai Kanalla a Can Bassa i Can Gili. L’any 2001, amb la crisi econòmica es van tancar les sales de lectura a aquests dos centres, que van deixar un espai buit en l’atenció als infants que s’ha substituït per un servei ludicoeducatiu adreçat als infants de Can Bassa i Can Gili, que està sent un èxit.

Pel que fa a la gestió, l’any 2009 es va apostar als centres cívics per una gestió de qualitat i es va aprovar la carta de serveis que recull els compromisos de qualitat. D’altra banda, les entitats de les juntes de centre estan cada cop més implicades en la programació, tant de les festes dels barris com en els programes de cursos i tallers; ja des de l’any 2013, les entitats assumeixen la programació del 63 % dels cursos dels centres cívics. Per aquest motiu, s’ha apostat, també, pels programes formatius i de suport a les entitats.

Pel que fa a la participació els usos dels centres, han anat en constant augment des de l’any 2008, en què recollíem 76.294 usos, fins els 100.500 de l’any 2017.

El nombre d’inscrits als cursos també ha anat augmentant: de 734 l’any 2007 a 1.581 el curs 2016-17. Pel que fa als continguts de l’oferta formativa, es constata al llarg dels anys l’èxit dels cursos de cuina, especialment després de les reformes de les cuines de Palou i Can Gili. Els cursos de manteniment personal també son molt ben rebuts i destaquen especialment en la programació de les entitats. L’oferta dels centres cívics és, però, molt variada.

Aquests anys s’ha apostat també per la millora de la comunicació i l’adaptació a les noves tecnologies i les xarxes socials i s’han mantingut les publicacions en paper en menor mesura.

Altres serveis municipals també tenen espai als centres cívics: es mantenen els PAC (Programes d’Acció Conjunta) com a forma d’apropar aquests serveis als barris, es treballa amb Salut Pública, Gent Gran, el CIRD o Serveis Socials. Cal destacar el projecte “A les Places”, de dinamització comunitària, en els darrers dos anys.

Pel que fa als públics, no ha variat gaire al llarg dels anys. Es tracta d’un públic preferentment femení, les dues franges d’edat majoritàries són entre 25 i 40 anys i entre 40 i 65 (un 60 % aproximadament entre les dues), amb un 25 % de menors de 25 i un 4 % de majors de 65.

Amb l’objectiu de diversificar els públics, els darrers anys s’han iniciat nous projectes com el de ”Viu la primavera”, que ofereix una programació variada i informal (concerts de petit format, recitals, tastets de noves propostes de cursos…). I també una programació familiar, els Diverdivendres, que proposen tallers per fer en família (cuina, música, ioga…).

2. Suport a l’associacionisme. Servei de Participació

Formació a les entitats prèvia identificació de les seves necessitats formatives. S’ofereixen tres tallers l’any des del 2013, dins de l’oferta de la XCC.

Servei d’assessorament a grups i associacions: servei d’orientació fiscal, laboral i econòmica adreçat a associacions i entitats ciutadanes sense ànim de lucre. S’ofereix des del 2015 i fins a l’actualitat.

Creació d’una minisite a la web municipal sobre recursos per a entitats i associacions ciutadanes (executat el 2015).

3. Banc del Temps de Granollers

Creat el novembre del 2013.

4. Punt de voluntariat

Creat el desembre de 2014 i realitzat (veure projecte 3.3.2.).

5. Consell de Ciutat de Granollers

Realitzat (s’explica en el marc del projecte 3.3.1.).
Publicació definitiva del Reglament del Consell de Ciutat Granollers (11 de maig de 2015).
Constitució del Consell Ciutat (14 de novembre de 2016).
Procés participatiu per a la redacció del Reglament de participació ciutadana.
La comissió de participació del Consell Ciutat presenta el document amb recomanacions per al reglament (maig de 2017).

6. Processos participatius a l’Ajuntament (es destaca la 1a edició dels pressupostos participatius)

2013: Pla de paisatge.
2017: Pla de mobilitat, Pla d’habitatge.
2018: Realitzem la primera edició dels Pressupostos Participatius, iniciats el 2018. Un procés innovador vinculat al pressupost municipal mitjançant el qual la ciutadania proposa i decideix a què van destinats un milió d’euros del capítol d’inversions dels pressupostos municipals de 2018 i de 2019 (500.000 € per cada anualitat pressupostària).

7. Redacció del Reglament de participació

Disposem ja del document marc que guiarà la redacció definitiva del Reglament de participació ciutadana.

CONSELL MUNICIPAL DE CULTURA

El setembre de 2016 es creen les taules de treball següents:

  • Taula de treball de Comunicació, amb l’objectiu que tothom pugui accedir a la cultura; saber què podem fer per comunicar millor, seduir la ciutadania, crear el desig de la cultura i el lligam, sobretot, dels joves.
  • Taula de treball de Cultura i Educació, amb l’objectiu de reflexionar entorn del binomi cultura i educació, i convidar les entitats a participar en altres taules ja en marxa com la #FM2025, Històries de la ciutat, Itineraris de barris, GRN Terra de músics i Teatre amateur.

La Taula de Comunicació va proposar:

  • Crear infografies. Forma eficient per donar molta informació a cada equipament, cada seu d’entitat.
  • Fer un calendari cultural. La vida cultural és com un calendari de pagès, tenim unes dates concretes durant l’any on ja sabem què passaran coses concretes (cicle festiu, aplec de sardanes…).
  • Derivar la taula a un àmbit més tècnic, per tal que formuli una proposta comunicativa de cultura, en general
  • Fer formació per a les entitats, amb l’objectiu de crear missatges clars per comunicar.

La Taula de Cultura i Educació va proposar:

  • Sumar mestres a la taula de treball més tècnica.
  • Integrar el Consell Municipal a la Taula de treball.
  • Elaborar un Currículum de ciutat. Tot allò que un noi de 18 anys hauria de saber de la seva ciutat: quins llocs hi ha, quins personatges té, què ha de conèixer, quines experiències ha de viure, etc. La ciutat ha de generar espais relacionals on els adolescents han de viure noves experiències.

La Taula de #FM2025 va proposar fer:

  • Sumar més gent a la taula.
  • Crear una Taula de Mestres que elabori el Projecte pedagògic de la Festa Major.
  • Fer pòsters dels diferents elements de la Festa Major.
  • Fer infografies.
  • Fer tríptics de les competicions.
  • Fer una Viquipèdia de la Festa Major.
  • Crear jocs: caretes, memory, trencaclosques…

PLA LOCAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

Actualització del Pla local de la infància i de l’adolescència 2018-2024, amb els objectius de revisar la vigència de les accions de l’anterior Pla, d’incorporar noves respostes a les necessitats detectades i no cobertes, i de revisar el marc legal per enfortir la transversalitat entre àrees i la participació dels infants i adolescents en les decisions de la ciutat.

Darrer trimestre de 2017: revisió del mapa de recursos, que s’organitza entorn de vuit àmbits: educació, protecció social, espai públic, esports, cultura, lleure/oci, salut i participació. S’ha constituït el grup motor amb tècnics municipals de les diferents àrees amb els objectius de reflexionar entorn a l’anterior Pla i per redissenyar les anteriors accions per convertir-les en noves propostes. Alhora, en la franja de 12-18 anys, s’està treballant plegats amb la diagnosi del Pla local de joventut, també en marxa, per recollir les visions adolescents.

S’ha actualitzat el mapa local de recursos i s’ha fet un nou mapa sociodemogràfic per tal de detectar necessitats no cobertes o emergents. A nivell estratègic, amb el grup motor amb tècnics municipals de les diferents àrees, el Consell dels Infants i grups específics de famílies, educació i serveis socials s’ha elaborat una proposta que redissenya l’anterior Pla i que serà el document marc que, durant el Plenari de la Xarxa d’Infància i Adolescència, s’ha presentat per contrastar les noves visions obtingudes als diferents grups i validar les estratègies i accions del Pla 2018-2024.

N’està prevista l’aprovació definitiva el juny 2018, prèvia validació del grup motor tècnic i la presentació i discussió de les propostes a nivell polític.

Segell UNICEF Ciutat Amiga de la Infància

El 7 de novembre de 2014, la ciutat de Granollers va obtenir el segell de reconeixement de “Ciutat Amiga de la Infància 2014-2018” atorgat per UNICEF, en reconeixement a la tasca de promoció dels drets dels infants en l’àmbit local.

Durant el 2018, es realitzaran les accions per a l’acreditació del segell del reconeixement (renovació): diagnosi i avaluació del Pla local d’infància i adolescència presentat el 2014, aprovació el nou Pla a finals del 2018, continuació del treball amb el Consell dels Infants, i difusió i consulta pública del Pla a la web de l’ajuntament (juny de 2018).

CONSELL DE LA JOVENTUT DE GRANOLLERS

Hi ha hagut dues comissions: la de dinamització del Consell i la de seguiment del Pla local.

Comissió Musik N Viu: projecte participatiu d’entitats juvenils entorn del Festival de Música Jove.

Hi participen:
Comissió Kids: Estel del Matí, Esplai Guai, Esplai d’Assís, Escola de Música i centres cívics.
Comissió Musik N Viu: AUSA, ASGRAM, Jovent Ignorat i Diables.

Fòrum dels adolescents: comença el 2018 i aplega 36 joves d’entre 1r i 4t d’ESO, com a representants dels més de 3.000 adolescents escolaritzats. Població diana: adolescents de 12 a 16 anys.

  • RESULTATS


PLA MUNICIPAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Suport a l’associacionisme.

Taula de programació als centres cívics: reunions dos cops per curs, amb 36 entitats residents als centres cívics.

Programació de tres formacions des de l’any 2013.

2017: 46 persones apuntades als tres cursos.

Servei d’assessorament a grups i associacions: l’any 2017 s’han fet 12 assessoraments als centres cívics.

Servei d’orientació fiscal, laboral i econòmica adreçat a associacions i entitats ciutadanes sense ànim de lucre. S’implementa el 2015 (23 entitats), 2016 (11 entitats) i 2017 (15 entitats).

Banc del Temps de Granollers ,creat per tres entitats i 15 persones. El 2018 té 150 usuaris. Cada novembre té lloc la festa d’aniversari amb 45 participants de mitjana.

Consell de Ciutat de Granollers.

2017: tres plenaris i comissions: civisme (17 membres), participació (27), igualtat (4) mobilitat (3) i Pla d’habitatge.

En els Pressupostos Participatius, van passar a la fase de votació 64 propostes i 1.333 persones (el 2,58 % del cens corresponent) en van votar quines havien de ser les prioritàries.

En el Consell Municipal de Cultura assisteixen aproximadament una vintena de persones:

  • Taula de Comunicació (4 sessions).
  • Taula de Cultura i Educació (4 sessions).
  • Taula de #FM2025 (11 sessions.)

CONSELL DE LA JOVENTUT DE GRANOLLERS

Dues reunions el 2017 amb 12 participants.

La comissió del Musik N Viu aplega 8 entitats.

Fòrum dels adolescents: aplega 36 joves, com a representants dels més de 3.000 adolescents d’educació secundària que té la ciutat entre centres públics, concertats, entitats de lleure, Montserrat Montero i centres oberts.

  • APRENENTATGES


L’acompanyament a les entitats ens permet apoderar-les i fer-les més autònomes.

La manca de canvi generacional i la dificultat que es troben les entitats per adaptar-se a les noves tecnologies i als nous models de gestió (per exemple la tramitació electrònica).

Foment de l’associacionisme i de les xarxes veïnals

0 Comentaris

Les associacions de veïns desenvolupen una tasca molt important. Cada cop és més necessari desenvolupar les xarxes veïnals, sobretot en aquells barris on la població viu més problemàtiques socials. L’associacionisme i la creació de xarxes de relació més o menys formals és un mecanisme d’integració social que afavoreix la convivència i que cal fomentar, amb atenció especial entre la població nouvinguda.


Valors associats: Convivència, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers i associacions.

  • ACCIONS REALITZADES


Les accions realitzades han estat en general continuistes, sobretot en tot allò que té a veure amb el suport econòmic i material per a les activitats anuals, i també en l’acompanyament en les actuacions quan ha calgut.

Les entitats veïnals són actors molt importants dins del funcionament dels centres cívics on resideixen, ja que formen part del seu dia a dia i són les màximes programadores de les activitats que s’hi organitzen durant tot el curs. Formen part de les juntes de centre, que són espais estables de participació, de caràcter consultiu i d’assessorament, que, mitjançant el consens i la corresponsabilitat entre les persones que hi participen, contribueixen a la millora de la gestió i el funcionament del centre.

Les entitats veïnals residents als centres cívics son: Can Bassa, Can Gili, l’Hostal, El Lledoner, Tres Torres i Sant Julià de Palou. També forma part de la Junta de Centre del Centre Cívic Jaume Oller l’Associació Cultural Gent del Barri Sant Miquel. La resta d’associacions organitzen, de forma majoritària, les activitats en locals cedits per l’Ajuntament.

Les entitats veïnals, des de el centres cívics o els seus locals, organitzen tot un seguit d’activitats que omplen el calendari anual amb tot tipus d’activitats de lleure i aprenentatge. L’aprenentatge o la pràctica de música, ball, activitat física, cuina o artesania, que culmina amb la celebració de la festa o del sant del barri, que aglutina de forma especial a tots els que viuen al barri. També cal tenir en compte el treball en el manteniment de les festes tradicionals: Nadal, Carnaval, Sant Jordi, Sant Joan, Castanyada o la festivitat de Reis, amb l’organització de l’arribada dels patges reials als barris o el suport al gran campament reial que organitza el servei de Cultura a la Fàbrica de les Arts, ubicada a l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert.

Punt i a part és la tasca diària dels membres de les associacions de veïns, que aborden les problemàtiques quotidianes de convivència de les comunitats de veïns del barri i que treballen colze a colze amb els treballadors municipals en la recerca de solucions de les diferents problemàtiques que es viuen als blocs de pisos i, per extensió, als carrers i places dels barris.

Les accions realitzades han estat en general continuistes. Durant tots aquests anys, l’Ajuntament ha donat suport econòmic i material per a les seves activitats anuals i també s’ha anat incrementant per poder fer front a totes les activitats organitzades.

S’ha fet un treball conjunt i de forma continuada amb les entitats veïnals, a l’hora d’abordar les problemàtiques de convivència a les comunitats de veïns i a la via pública.

  • RESULTATS


Socis de les associacions de veïns 5.927.

Subvencions directes per a les activitats anuals: 53.000 €.

Subvencions indirectes en infraestructures: 43.000 €.

  • APRENENTATGES


Com a positiu, la bona disposició de les entitats veïnals per assolir els canvis a les noves tecnologies en les relacions amb l’Administració.

Des del primer moment, les associacions veïnals han participat de forma activa en tot el que té a veure amb la gestió de les subvencions, i més concretament en les subvencions indirectes. El treball i la perseverança ha fet que s’optimitzessin els recursos, amb un treball prou complicat que ha fet, fins i tot, modificar les dates d’algunes de les activitats per poder encaixar-les amb les d’altres associacions i així poder estalviar recursos que, en definitiva, fan abaratir costos.

La creació de la Federació d’Associacions de Veïns, ara fa 25 anys i de la qual en formen part la majoria, ha estat un punt clau en les relacions entre les entitats i l’Ajuntament; en alguns casos s’ha aconseguit ajudar a la recuperació de les associacions més febles. La Federació d’Associacions de Veïns i el seu paper en l’associacionisme veïnal s’ha anat consolidant aquest últims anys.

La comunicació amb l’Ajuntament ha estat fructuosa, degut a la bona predisposició al diàleg i a la cerca de corresponsabilitat amb l’Ajuntament.

Com a no tan positiu, hi ha hagut la dificultat en el canvi de funcionament de les entitats veïnals, la manca de relleu generacional i la dificultat per arribar a la població nouvinguda. S’ha de dir, però, que els últims anys s’han anat incorporant, a algunes de les associacions, noves persones que han donat un nou impuls i, en d’altres casos, n’han evitat la desaparició.

Foment de l’impuls del voluntariat

0 Comentaris

El foment del voluntariat és una estratègia fonamental en l’objectiu de dinamització de la societat civil i de promoció de la solidaritat social. La persona voluntària fa una prestació de serveis cívics o socials sense contraprestació econòmica dins el marc d’una organització estable i democràtica que comporta un compromís d’actuació a favor de la societat. Aquest acte voluntari és una aportació desinteressada (de temps, coneixements, voluntat o compromís), però no és una contribució en una sola direcció, sinó un intercanvi enriquidor també per a la persona voluntària. El voluntariat és, per tant, un instrument de treball en xarxa per a la participació social i la responsabilitat compartida, tal com demostra la participació en els esdeveniments esportius com la Granollers Cup o la Mitja Marató.

Cal impulsar el voluntariat en les diverses tasques socials, culturals i esportives amb un pla general coordinat entre les diferents organitzacions sense ànim de lucre que operen a la ciutat i amb el suport de l’Administració pública local, que contribueixi al seu desenvolupament, a la difusió de la tasca i al foment dels valors de solidaritat i responsabilitat social. Aquest pla ha d’anar adreçat al conjunt de la ciutadania, amb atenció especial als col·lectius amb més disponibilitat de temps, com ara les persones que per raons d’edat estan fora del mercat laboral i tenen una experiència, una capacitat i uns valors que poden aportar a diferents col·lectius que ho poden necessitar.


Valors associats: Convivència, cohesió social, compromís cívic i creativitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Primera part feta. Segona part en procés (per acabar en la legislatura i continuar-ne la implementació posterior en un procés obert i continu).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, Taula d’Entitats de Voluntariat i persones voluntàries.

  • ACCIONS REALITZADES


Ha aconseguit, des de la seva posada en funcionament, respondre als objectius que s’havia plantejat des de l’inici amb el model del Punt del Voluntariat desenvolupat a Granollers. És a dir, respondre a les necessitats i demandes de la comunitat a través del voluntariat; afavorir i impulsar la participació solidària, responsable i desinteressada dels ciutadans de Granollers a través del voluntariat i amb la participació activa d’entitats i associacions de voluntariat; estimular la creació de projectes comuns entre les entitats; facilitar les relacions entre persones i entre entitats, i entre aquestes i les persones usuàries, i establir un canal de comunicació permanent entre els agents i les persones voluntàries.

Creació del Mapa del voluntariat (2013):

  • Es contacta amb els tècnics municipals per copsar la seva visió sobre les entitats de voluntariat de la ciutat.
  • Es contacta amb totes les entitats que tenen voluntaris (30) i s’inicien una sèrie de trobades  durant el 2013-2014, per treballar en la creació del Punt de Voluntariat. Van treballar-hi 19 entitats.
  • Procés de creació de l’espot publicitari de diferents àmbits de voluntariat (2014).
  • Presentació del Punt de Voluntariat el 22 de setembre del 2014 (hi assisteixen 150 persones).
  • Creació de la Taula d’Entitats de Voluntariat (hi participen 19 entitats) el 14 d’octubre del 2014.
  • Celebració del dia del Voluntariat amb les entitats, el 5 de desembre del 2014 ( hi assisteixen 100 persones).
  • Realització de l’exposició del Punt de Voluntariat i inauguració l’abril de 2015.
  • Atenció i orientació a les persones que volen ser voluntàries a partir de crides de voluntariat de les diferents entitats.
  • Seu de l’Escola d’estiu del Voluntariat (2015-2016-2017). S’han realitzat dos cursos cada any.
  • Grup de treball dels Punts de Voluntariat de Catalunya: vuit trobades arreu del territori.

  • RESULTATS


  • Reunions de la Taula d’Entitats de Voluntariat: 8.
  • Exposició del Voluntariat: s’exposa  13 vegades (centres cívics, escoles, entitats…).
  • Xerrades de difusió del Voluntariat i del Punt de Voluntariat a diferents col·lectius: 4.
  • Xerrades de difusió a centres escolars (participació en el Servei Comunitari): 13 classes.
  • Escola d’Estiu del Voluntariat: 18 i 15 persones assistents el 2015, 11 i 9 persones el 2016 i 23 i 10 persones el 2017.
  • Persones que volen fer voluntariat: 205 (133 dones i 72 homes).

El setembre de 2018 podem dir que 3.083 persones estan fent voluntariat amb les entitats vinculades al Punt de Voluntariat, inclòs el voluntariat educatiu.

  • APRENENTATGES


L’increment de persones voluntàries i la conscienciació social sobre el voluntariat. L’ajuda a les organitzacions que tenen activitat amb el voluntariat. Si motivem i acompanyem les persones a ser voluntàries, molta més gent s’hi animarà. Tothom és diferent i s’han d’equilibrar els interessos i les necessitats de les persones i entitats.

Hi ha un ampli col·lectiu de persones que ja estan fent voluntariat al voltant de les entitats (històricament o puntualment) que funcionen autònomament del Punt de Voluntariat.

Existeix una dificultat d’animar alguns col·lectius perquè participin del voluntariat.

Tanmateix, constatem un cert estancament en el tema malgrat que l’Ajuntament està generant una sèrie d’accions per promoure el Punt i dinamitzar les entitats de voluntariat.

Foment de l’excel·lència de l’Administració pública local en la gestió relacional

0 Comentaris

Cal fomentar l’excel·lència dels serveis de l’Administració pública i, de manera molt específica, en la gestió relacional. Els governs locals, per ser l’administració físicament més propera als ciutadans, són els que millor poden exercir la política de relació i contribuir a la configuració de xarxes de relació. L’Administració pública municipal no solament ha de vetllar pel compliment de la normativa legal i per la provisió de serveis, tenint en compte la diversitat creixent de la població, sinó que ha de tenir un paper fonamental en la creació de capital social, buscant acords i compromisos amb la ciutadania, implicant-la en les decisions i corresponsabilitzant-la en la solució dels problemes. Això exigeix la màxima comunicació i transparència informativa, tant interna, entre els diferents òrgans municipals, com entre l’Ajuntament i la ciutadania, tot afavorint els espais de diàleg. L’acció del poder local ha de posar atenció especial a afavorir les iniciatives de la societat civil i a augmentar-ne la capacitat d’organització, potenciant el voluntariat, les xarxes de relació i la participació i la coresponsabilitat ciutadana.


Valors associats: Governança democràtica i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (s’acabarà en legislatura). Tot i que aquest és un projecte que ha d’estar permanentment en l’agenda, es descriuen les accions previstes per ser acabades segons aquesta programació.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, entitats i associacions, consells de participació, especialment el Consell de Ciutat

  • ACCIONS REALITZADES


1. Administració municipal més eficient (inclou la progressiva incorporació de les TIC)

1.1. Implementació de l’administració electrònica en procés. Dates clau de la implantació:

  • Tràmits en línia (2014).
  • Adaptació a la Llei 39/2015 d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques (2016).
  • Implantació de la Seu electrònica (carpeta ciutadana, carpeta del proveïdor, finestreta única empresarial) (2016).
  • Nou programa de gestió (2016).
  • Introducció de la signatura electrònica i gestió d’expedients electrònics (2017).
  • Licitació electrònica de contractes (2017).

1.2. Millorar competències del personal municipal. Està inclòs en el Pla de formació.

2. Una administració més transparent

2.1. Implantació d’un portal de dades obertes l’any 2015.

2.2. Portal de transparència amb l’objectiu de fer públic com treballa l’Ajuntament de Granollers i introduir-hi mecanismes per a l’avaluació i el retiment de comptes de tots els ens que gestionen fons públics. Implantat l’any 2017.

2.3. Pla de transparència (per adaptar-se a la Llei de transparència). Des de gener de 2018 s’ha creat la regidoria de Govern obert i transparència. Les principals accions per a l’any 2018 per seguir les línies de treball definides al Pla són:

  • Ampliar el compliment de la Llei de transparència als ens dependents.
  • Els serveis seran els responsables de fer efectiva la publicitat activa.
  • S’introduiran formes d’automatització i especialització.
  • Nomenar un delegat de protecció de dades que compleixi amb el reglament europeu.
  • Augmentar el treball conjunt entre el servei de comunicació, dades obertes i transparència.

3. Promoció de la participació ciutadana

3.1. Creació de xarxes relacionals per promoure intercanvi i coneixement entre ciutadania i Administració. Punt de Voluntariat constituït el setembre del 2014 (explicat a la fitxa 3.3.2.) i impuls del voluntariat educatiu i de l’Escola d’estiu del voluntariat. La Llei 25/2015 del voluntariat i de foment de l’associacionisme impedeix que sigui l’Ajuntament qui impulsi un projecte com el del voluntariat educatiu. Així, a partir del curs 2016-2017, el col·lectiu ha decidit associar-se a RELLA (Associació de Mestres i Professorat Jubilats) i s’ha convertit en un exemple de com la ciutadania dona continuïtat i acaba liderant un procés de participació ciutadana i de transformació.

3.2. Impuls d’eines 2.0 per millorar la comunicació i la participació. Creació d’una app mòbil, on es poden enviar suggeriments i incidències geolocalitzades a través de canals de Twitter, Facebook i Instagram.

  • Webs del PAM i del Consell de Ciutat.
  • Plataforma Civiciti. Imagina, participa, decideix, eina per gestionar processos de participació.

3.3. Impuls dels processos participatius en tots els processos de transformació de la ciutat (projecte 3.3.4.).

  • Posada en marxa del procés de Pressupostos participatius:
    El mes de gener de 2018, amb l’aprovació de la Guia de Pressupostos Participatius, es va posar en marxa el procés per definir el destí d’un milió d’euros en la millora de la ciutat. Durant 2018 i 2019 es duran a terme els projectes que han rebut més suport (vegeu-ne els resultats més endavant).
  • Plans i projectes elaborats amb participació ciutadana:
    • Participació ciutadana en els plans estratègics de ciutat. En els processos d’elaboració de projectes de ciutat (Pla d’igualtat, Pla d’acció social, Pla de mobilitat, Pla d’habitatge, entre d’altres), s’obren espais de participació ciutadana per tal de contribuir a la definició d’aquests projectes.
    • El Consell de Ciutat, per exemple, ha adquirit un paper important i els seus membres han estat convidats a participar en la definició del Pla estratègic de l’Hospital General de Granollers, el Pla d’habitatge o el Pla de mobilitat. A més, la Comissió d’igualtat del Consell també s’ha reunit per participar en l’elaboració del III Pla d’igualtat de gènere per la ciutadania.
    • Així mateix, el Consell de Ciutat, ha debatut sobre els principis que han de regir el Reglament de Participació Ciutadana, que és previst que s’aprovi properament.
    • Comissions veïnals per al seguiment de les obres. Quan s’inicia un projecte d’obres a la ciutat, l’Ajuntament es reuneix amb els veïns perquè puguin participar en el procés de transformació. Es fan reunions prèvies a l’obra i de seguiment dels treballs.
    • Fem un Jardí és un projecte de participació ciutadana als espais verds. Les primeres actuacions es van dur a terme entre els anys 2001-2003. En aquesta línia, l’any 2005 es va impulsar el programa Amics dels arbres amb la voluntat que un col·lectiu concret decidís preservar l’entorn natural i l’estima pels arbres, es responsabilitzés de tenir-ne cura i difondre l’existència de l’arbre apadrinat. Actualment hi ha 20 arbres apadrinats.

3.4. Desplegar el Pla municipal de participació ciutadana per tal de fomentar el creixement de la participació ciutadana i la universalització del dret a participar (projecte 3.3.4.).

  • Procés per a la creació de la Taula Tècnica d’Òrgans i Espais Estables de Participació.
  • Creació del Consell de Ciutat (octubre 2016).
  • Obrir espais per a associacions: Can Jonch i centres cívics.

  • RESULTATS


Administració electrònica: al voltant de 15.000 tràmits realitzats en línia el 2017.

#3 posició en el rànquing del 2017 a nivell de Catalunya, elaborat per l’AOC (Administració Oberta de Catalunya), que mesura la implantació de l’Administració electrònica als municipis.

Indicadors de transparència: Segell de Transparència Infoparticipa (UAB – Universitat Autònoma de Barcelona). Granollers ha passat en els últims anys d’obtenir un 63 % fins a arribar al 92 % d’acompliment.

Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA): 79 % d’acompliment.

Dades obertes #3 posició en el rànquing de millor portal de dades obertes a nivell espanyol que elabora 8wires. Més de 100 conjunts de dades publicades al portal.

Xarxes relacionals entre ciutadania i Administració:

  • Més de 1.000 incidències rebudes a través de l’app.
  • Entre 2013 i 2018 s’ha produït un augment del 498 % de seguidors de Twitter @Granollers (més de 7.000 seguidors) i del 71 % de seguidors de Facebook (4.800 seguidors aproximadament).
  • El 2017 hi ha hagut 4.143 descàrregues de l’app: el 55 % per a iOS i el 45 % restant per a Android.
  • Pàgina web Ajuntament: el 2017 ha tingut 376.358 usuaris i 1.575.252 de pàgines visualitzades.

Pressupostos participatius 2018-19: 150 projectes presentats.

  • A Granollers hi ha 14 consells: de Ciutat, l’Escolar, de la Gent Gran, de l’Esport, del Poble de Palou, de Cooperació i solidaritat, Assessor per la Pau de Can Jonch, de Medi Ambient i Sostenibilitat, Assessor de Societat del Coneixement, Assessor Urbanístic, de Cultura, de Mobilitat, dels Infants, Econòmic i Social, de Formació Professional, Directiu del Pla Estratègic i el de Joventut.
  • El 2017 el Consell de Ciutat compta amb 44 membres actius dels 47 totals.

A més del Consell de Ciutat, hi han altres processos participatius (projecte 3.3.4.):

  • Projecte de suport a l’associacionisme: formacions per a entitats amb gairebé 50 persones inscrites l’any 2017.
  • Banc del Temps de Granollers, des del 2013. El 2017 tenia 150 persones registrades i més de 72 intercanvis realitzats.
  • Punt de voluntariat: 19 entitats membres i 23 persones ateses. Per a més informació es pot consultar al projecte 3.3.2.

Una altra fórmula de participació són les comissions. A Granollers en destaquen la de Festa Major, la de Lectura Pública, la de Prevenció de Drogodependències, la de Protecció Civil o la de Seguiment de Roca Umbert.

  • APRENENTATGES


Les xarxes socials són una eina molt útil per a la comunicació, però en cal una utilització adequada i, per això, cal que els tècnics tinguin formació sobre el funcionament i l’abast d’aquests instruments.

Els espais i processos participatius són eines de gran utilitat per a la construcció col·lectiva de la ciutat. La implicació i la corresponsabilitat de la ciutadania són imprescindibles per avançar en aquest sentit.

Cal compromís per part de tothom, així com un marc d’actuació i unes regles de joc clares i acceptades per tothom.

Els consells de participació només són efectius si estan dinamitzats i tenen tasques concretes per a dur a terme. Si no és així, esdevenen estructures obsoletes, sense sentit.

Els processos participatius ha d’estar coordinats i cal vetllar perquè hi hagi una agenda que eviti una acumulació de processos.
Cal fer un esforç per ampliar la base de la participació i evitar que sempre hi participin les mateixes persones.

Promoció d’una seguretat ciutadana basada en la prevenció i socialment inclusiva

0 Comentaris

En una societat democràtica, la inclusió social significa respecte al pluralisme i a la convivència. Les polítiques de seguretat són una peça fonamental per assegurar l’autonomia personal i la interacció social en un espai de llibertat. Garantir el bon ús de l’espai públic és fonamental per a la convivència i protegeix especialment els sectors socials més dèbils i més vulnerables, que també són aquells que en fan un major ús. L’espai públic és un element bàsic per a la cohesió social i les polítiques de seguretat han de garantir-ne l’ús com a lloc de trobada de la ciutadania.

Una seguretat socialment inclusiva és la que permet que totes les persones se sentin segures en les seves condicions de vida i de benestar en el present i en el futur, en relació amb els canvis en l’entorn social i natural. Per enfocar globalment les polítiques d’inclusió, cal avançar cap a un model de seguretat ciutadana coordinada amb els diferents serveis socials i socioeducatius, que tingui en compte les desigualtats de gènere. S’haurà de continuar desenvolupant un pla integral d’actuació contra la violència de gènere. L’eix fonamental i la prioritat de les polítiques de seguretat ha de ser la prevenció, sense oblidar la reinserció de les persones infractores de la convivència, amb mesures d’acció positiva. Per això, caldrà coordinar les polítiques de seguretat amb el pla d’actuació en el conjunt de la conurbació sobre els col·lectius amb risc d’exclusió social (3.2.2.).


Valors associats: Cohesió social i convivència.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers (CIRD, Serveis Socials i Policia local), Mossos d’Esquadra, serveis d’atenció sanitària (ICS, Hospital i Benito Menni, serveis de salut mental) i serveis jurídics (Col·legi d’Advocats, judicatura).

  • ACCIONS REALITZADES


Lluita contra la violència de gènere. Nou protocol local d’actuació integral (2017-2018) i intervenció de múltiples agents locals (sanitaris, educatius, policials, municipals…), que s’inicia el 2018.

Des del CIRD (2010-2019):

  • Atenció continuada social a dones en situació de violència de gènere: gestió de recursos externs —derivació—, gestió de cases d’acollida, gestió de dispositius individuals d’alerta i altres ajuts socials i econòmics
  • Assessorament jurídic a dones
  • Atenció psicològica de recuperació a dones en situació de violència de gènere. Tallers d’autodefensa per a dones, gestionats per la Policia local en coordinació amb el CIRD (2010-2019).

Cap a una policia local més eficient i de major proximitat. Integració en plataformes tecnològiques interinstitucionals: Plataforma PISE —seguretat i emergències— (2011) i conveni marc per a connexió directa amb el sistema d’informació DGT (2014). Pel que fa a la seguretat en la xarxa viària local, el 2014 s’instauraren controls periòdics preventius a la xarxa viària local per a la detecció d’alcohol i drogues en conductors. En el manteniment de la seguretat en l’espai públic i equipaments municipals, incorporació de dispositius de videovigilància en alguns equipaments municipals com Roca Umbert i La Tela (2013). Amb l’estratègia d’anar cap a una policia més propera a la ciutadania, assignació de sis nous agents de proximitat (2011-2015, i creació de la policia de barri, que ha generat una important acceptació entre el veïnatge i les associacions amb les quals interactua i que es pretén dotar, perquè creixi progressivament, fins arribar a donar cobertura a tota la ciutat.

La Junta Local de Seguretat segueix essent l’espai de reunió on, de forma continuada, s’hi analitza l’evolució de la seguretat pública al municipi, entre els diferents actors que hi treballen (alcalde, delegat territorial de la Generalitat, regidor, mossos, policia local, CNP i Guardia Civil ), i s’hi decideixen les estratègies per abordar les qüestions actuals, que en cada moment, de forma coordinada, ajudin a prevenir (proactivitat) enlloc de reaccionar quan un fet ja ha passat. Un exemple d’això són les mesures que, en termes de prevenció enfront l’amenaça gihadista, s’han acordat d’implementar en els esdeveniments a la ciutat on hi ha assistència massiva de persones a l’espai públic.

Esforç sostingut per millorar la protecció civil. Actuacions planificades de protecció civil en situacions d’emergència (2010-2019), amb plans de seguretat i prevenció de ciutat (onades de calor, de fred, nevades, inundacions, risc químic…) i en edificis i espais municipals (2013-2014). Incorporació, en els plans, de la mobilització preventiva dels col·lectius més vulnerables (gent gran i persones amb dependència). Integració de tots els plans preventius (2017). Desenvolupament d’una estratègia per convertir Granollers en ciutat cardioprotegida, amb la incorporació de dos aparells desfibril·ladors a la Policia local (2012-2014) i l’adquisició i instal·lació progressiva en espais públics i equipaments municipals (2015-2019).

Accions coordinades per protegir els més vulnerables. Elaboració i revisió (2015-2017) d’un protocol de gestió compartida de casos socialment vulnerables, especialment amb salut mental compromesa, amb la participació de Salut Pública i Serveis Socials municipals, serveis d’atenció primària de salut i serveis de salut mental. Una de les actuacions rellevants en temes de seguretat és en relació amb les situacions crítiques en matèria d’habitatge, pel que fa a casos d’extrema vulnerabilitat (famílies desnonades). S’han habilitat recursos específics d’acollida per a curta estada i transicionals (dos habitatges municipals que gestionen els serveis socials), més enllà de la gestió de l’alberg municipal.

  • RESULTATS


L’accidentalitat a les vies urbanes de la ciutat s’ha reduït considerablement en comparació amb el període comparat de 2003-2011 (a l’entorn del 27 %, amb una mitjana de 310 a 226) i una correlació similar s’observa en termes de víctimes registrades dels accidents de trànsit, a l’entorn del 38 % (una mitjana de 307 a 190).

El treball continu de revisió i millora de la xarxa viària local seguint les indicacions del Pla local de seguretat viària, juntament amb l’inici i la continuïtat en el temps dels controls de substàncies il·legals afegits als que ja es feien d’alcohol, segurament han contribuït positivament a la millora observada en la sinistralitat.

Existència d’un protocol d’actuació local de violència de gènere amb consens dels diversos agents públics. Existència d’un protocol d’actuació coordinada d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat i afectació de salut mental.

Hi ha hagut 223 dones beneficiàries dels tallers d’autodefensa, entre 2010 i 2017, amb valoracions que reflecteixen un grau de satisfacció molt elevat. Una mitjana de 130 dones noves per any ateses per la treballadors social al CIRD, de les quals unes 70 reben atenció psicològica per violència de gènere. Anualment, unes 80 dones per any han estat beneficiàries d’assessorament jurídic.

El 2017 hi va haver 14 famílies ateses en pisos d’acollida amb un total de 43 persones, de les quals 24 són menors, a part de les persones acollides a l’alberg municipal.

  • APRENENTATGES


Les primeres accions cap a un model de policia de proximitat (agents de barri) està rebent una acollida excel·lent de la ciutadania, amb un alt grau de satisfacció i col·laboració. El treball conjunt i coordinat dels cossos de seguretat amb competències a la ciutat, d’una banda, i la interacció entre policia, ciutadania i associacions veïnals, d’altra banda, és clau per aconseguir optimitzar els recursos que, en matèria de seguretat, disposa el municipi de Granollers.

La capacitat per elaborar protocols comuns d’àmbit local (d’actuació contra la violència de gènere, de casos difícils socials i de salut) amb gran implicació d’agents institucionals molt diversos, tot i la dificultat derivada de la diversitat de visions, missions i objectius, contribueix a la millora de la seguretat vital en la vida de les persones més vulnerables.

Atenció individualitzada de gran qualitat, intensitat i llarga durada a dones víctimes de violència, complementada amb l’acció grupal apoderadora, amb una durada de 1,5 anys per dona. És un model atípic en relació amb la immensa majoria de municipis. S’ha avaluat la millora en la qualitat de vida autopercebuda per les dones mitjançant instruments contrastats, amb canvis positius perceptibles en les dimensions psicològica, social i de seguretat.

L’estratègia per a la cardioprotecció de la ciutat té tres aspectes positius: millora la probabilitat de salvar vides davant d’un esdeveniment crític en absència de serveis sanitaris, incrementa la sensació de seguretat en la població i activa la solidaritat entre la ciutadania.

Increment dels serveis d’atenció domiciliària i de teleassistència per a les persones en situació de dependència

0 Comentaris

L’envelliment de la població com a resultat de la millora de les condicions de vida de les darreres dècades és un dels grans triomfs de la societat actual i també planteja grans reptes per augmentar la qualitat de vida de la gent gran: promoció de l’autonomia, prevenció de situacions de dependència i reforç dels serveis de proximitat i de teleassistència perquè les persones d’edat avançada puguin viure al seu domicili el major temps possible. Caldrà incrementar en quantitat i qualitat els serveis d’atenció domiciliària amb fórmules innovadores i professionals qualificats, i augmentar els serveis de teleassistència per a la gent gran i per a les persones amb discapacitat, associada o no a l’envelliment, que ho requereixin, adaptats a les noves tecnologies de la informació i telecomunicació. També cal desenvolupar un pla integral de formació i suport per a les persones cuidadores, tant les familiars com les professionals (4.1.5.).


Valors associats: Convivència i cohesió social.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet, des del punt de vista que està en funcionament i continua el seu recorregut amb protocols ja establerts i relativament estables.

Les atencions en matèria d’atenció domiciliària i teleassistència tenen un caràcter de servei permanent, vinculat majoritàriament a l’envelliment natural de la població que ha de continuar gaudint d’uns serveis bàsics orientats a millorar la qualitat de vida de la gent gran.

La Llei de dependència va introduir un dret subjectiu que obliga les administracions autonòmiques, i capacita les administracions locals com a subsidiàries per proveir els serveis necessaris de suport per a aquelles persones que han estat valorades i certificades com a dependents.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Cada ajuntament determina la magnitud de l’esforç econòmic per actuar com a provisor de SAD per dependència, tenint en compte el finançament que ha de rebre de la Generalitat, i el copagament per a la ciutadania que hagi decidit prèviament.

En relació amb la participació de la Generalitat de Catalunya, es concreta en el marc del Contracte Programa, amb la provisió del servei sota la modalitat ‘SAD social’ i pel concepte ‘SAD dependència’, en el qual s’estableix que la Generalitat finançarà el 66,6 % la despesa executada per l’Ajuntament en concepte de SAD a persones amb dependència certificada.

També, la Diputació de Barcelona (DIBA) ha anat aprovant programes complementaris que han facilitat la intervenció en matèria de cobertura de necessitats bàsiques, el reforç d’equips professionals (EBASP), les atencions urgents i/o de greu necessitat social, la prestació de serveis a domicili i les activitats de lleure infantil adreçades a col·lectius en situació de risc.

  • ACCIONS REALITZADES


La Llei 12/2007 de serveis socials descriu els serveis socials bàsics i destaca que aquests estan formats pels equips d’atenció social, els serveis d’ajuda a domicili i teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents.

Entre d’altres casos s’han realitzat els següents serveis d’ajuda a domicili: SAD (servei d’ajuda a domicili), teleassistència i menjador a domicili.

En relació al SAD, cal destacar que la intervenció es diferencia en dues modalitats: SAD social i SAD dependència.

En relació al SAD social, els equips d’atenció social detecten necessitats socials que són susceptibles de millorar amb l’assistència d’un treballador familiar o un auxiliar de la llar. En aquests casos, aquests equips proposen un pla de treball on s’implementa l’assistència a domicili d’aquests professionals amb una freqüència de treball d’acord als objectius plantejats.

Aquestes actuacions es presten majoritàriament mitjançant el serveis contractats externament. En menor grau, aquests serveis de SAD social també es presten amb dues treballadores familiars pròpies que realitzen atenció i seguiment de casos proposats des de la primària, que ho requereixen per la seva dificultat o situació de risc, i també actuen en el projecte de pisos de suport, donant suport i pautes a les famílies usuàries dels pisos.

En relació al SAD dependència, les persones han de realitzar la sol·licitud de valoració de dependència a la Generalitat de Catalunya. Quan el servei corresponent realitza la valoració pertinent, atorga el grau de dependència a les persones i n’informa als ens locals.

Quan l’ens local rep aquestes llistes, els professionals de serveis socials citen i entrevisten les persones amb l’objectiu de formalitzar l’acord PIA (Pla individualitzat d’atenció). Així, quan el professional social realitza el PIA a una persona amb grau de dependència reconegut, li proposa totes les alternatives i combinacions de serveis a les quals hi pot accedir i és la persona qui tria l’opció i la combinació que més li interessa. Entre el ventall i les modalitats de serveis que se li ofereixen, si li pertoca atenció domiciliària, el professional social compta amb una provisió potencial d’hores d’atenció a càrrec del SAD municipal, estrictament lligada al pressupost municipal en matèria de SAD.

Aquesta oferta municipal (tant en SAD social com en SAD dependència) es pot veure mediatitzada per la disponibilitat d’hores romanents a proveir durant l’exercici en curs i que està recollida en el contracte extern de serveis.

En relació al servei de teleassistència, està definit com una modalitat del servei d’ajuda a domicili per tal d’oferir als usuaris, amb la tecnologia adequada, una atenció permanent i a distància en situacions d’emergència, inseguretat, solitud o aïllament.

La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència estableix que les entitats locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència, d’acord amb la normativa de les respectives comunitats autònomes.

Els serveis d’atenció a domicili formen part dels serveis socials bàsics. Aquests últims són el primer nivell d’atenció del sistema públic de serveis socials i tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu. L’atenció domiciliària està plantejada com un sistema per a la promoció de l’autonomia personal.

Aquest servei es presta per una empresa contractada per la Diputació de Barcelona. L’empresa contractada es posa en contacte amb el beneficiari per tal d’instal·lar els aparells i incorporar-se immediatament al sistema de coordinació entre l’empresa que dispensa el servei i els serveis socials municipals per tal de fer el seguiment del servei.

En relació al servei de menjador a domicili, la necessitat pot ser tant per motius socials com demogràfics (envelliment de la població). Aquest servei esdevé vital per potenciar l’autonomia personal i l’adquisició de competències bàsiques, i evitar o retardar l’internament de persones grans a centres residencials.

Els serveis socials municipals, mitjançant els equips d’atenció social, són els encarregats de valorar possibles candidats i demandes. Aquests valoren la idoneïtat i el compliment dels requisits. També realitzen el seguiment i valoren l’evolució.

  • RESULTATS


En relació al SAD, cal mencionar que a partir de l’any 2007, quan es va posar en marxa la Llei, el nombre de persones residents a Granollers valorades i reconegudes com a dependents ha anat incrementant progressivament.

El patró evolutiu dels casos nous obeeix al desplegament de la Llei que ha anat incorporant les persones amb dependència als beneficis del sistema des dels graus de dependència més severa als més lleus. Durant aquest període, s’han produït també baixes del sistema per èxitus o canvi de residència a una altra localitat.

Els casos ‘actius’ o ‘prevalents’ a final de cada any corresponen a les persones que resideixen al seu domicili i reben serveis individuals o prestacions econòmiques, o bé la combinació de tots dos. El nombre de persones prevalents ha anat augmentant de forma progressiva: des de les 601 persones l’any 2009, fins a les 1.535 el 2016. El nombre de persones que a final de cada exercici havien gaudit de SAD municipal ha passat de 53 el 2009 fins a 201 el 2016.

L’aproximació al grau de cobertura del SAD municipal, si s’entén com a quocient entre el nombre d’usuaris del servei i el nombre total de persones susceptibles de rebre una oferta de SAD municipal abans de subscriure l’acord PIA, ha passat d’una cobertura del 8,8 % el 2009 al 13,1 % el 2016.

Tot i que la proporció de persones de grau 3 ha anat disminuint durant aquests tres anys per la incorporació progressiva de persones de graus 1 i 2 al sistema, el nombre absolut s’ha mantingut constant, amb petites variacions, al voltant de les 400 persones en els darrers quatre anys.

Si tenim en compte el darrer exercici, el 2016, i confrontem el nombre de persones amb grau de dependència ateses pel SAD municipal (201) i el nombre d’hores que rebran (sobre les 16.520, elecció feta per la persona dependent davant a les altres opcions) amb el nombre de persones a les quals oferim el servei (1.535) i el nombre d’hores que hauria calgut oferir-los en funció del seu grau de dependència (més de 632.000), podem constatar de nou les dificultats per tal que l’oferta municipal assoleixi el nivell desitjable: el 2,6 % del nombre d’hores a què tenen dret aquestes persones.

L’atenció dispensada pel servei de teleassistència ha crescut considerablement durant el període d’aquest Pla estratègic. L’Ajuntament de Granollers ha passat de destinar per a aquest servei 76.000,00 € el 2010 als 116.500,00 € del 2017, que també s’han mantingut per al 2018 i s’han mantingut uns 1.260 aparells instal·lats en tot el període, amb la voluntat d’arribar com a mínim als 1.300 aparells instal·lats.

Així, el servei de teleassistència és un servei que tendeix a la universalització i, per tant, subjecte a la creixent demanda d’una població cada cop més envellida i que compleix els requisits d’accés al servei. Aquestes demandes i la capacitat d’assumir-les anirà directament relacionada amb les possibilitats d’incrementar els pressupostos destinats a la teleassistència, que els últims dos anys s’han mantingut estables.

  • APRENENTATGES


En matèria de SAD, es va fer un increment notable de pressupost en els darrers anys. Això ha permès als professionals treballar la demanda real de la necessitat del servei d’atenció a domicili, sobretot en matèria del SAD dependència, ja que hi ha un dret garantit a les persones que s’ha de preservar.

Per contra, cal destacar que durant els darrers anys, els professionals socials han treballat sota la pressió de gestionar el romanent d’hores disponibles per contracte. La treballadora social s’ha vist condicionada a limitar les hores a oferir des de l’Ajuntament i, de facto, a alterar la tria de la persona dependent cap a modalitats d’atenció en règim privat o a l’acceptació de la quantitat econòmica assignada a la persona cuidadora principal no professional.

Posar a l’abast de les persones dependents una oferta limitada en hores de SAD municipal té repercussions negatives sobre la idoneïtat del recurs finalment triat i la qualitat de l’atenció que rebrà, sobretot perquè fora dels casos de SAD municipal no existeix un control formal directe sobre l’atenció rebuda finalment per la persona.

En relació amb el servei de teleassistència, s’ha demostrat l’existència d’una necessitat constant. Els propers anys, es continuaran prioritzant aquells casos que presentin indicadors de risc per motius d’edat molt avançada, solitud o altres dificultats afegides i es valorarà com es pot avançar cap a una universalització del servei per a les persones majors de 65 anys que puguin requerir-lo.

Finalment, i en relació al servei de menjador a domicili, cal observar la important demanda durant els últims 3 anys com a mecanisme de suport i prevenció per facilitar que persones en situació de dificultat puguin romandre al seu domicili. Les mesures correctores implementades al servei de SAD, que tindrà efectes a l’any 2018, hi poden repercutir positivament, regularitzant la demanda a la baixa si determinades famílies poden gaudir d’altres tipus de serveis de suport al domicili.

Observatori de la fragilitat

0 Comentaris

La coexistència de necessitat d’atenció social i sanitària és especialment freqüent en la gent gran. Per donar-hi una resposta adequada, és imprescindible la reorientació de l’actual sistema de serveis socials i sanitaris públics cap a un model de provisió integrada. El canvi cap a aquest model haurà de ser impulsat des d’instàncies de govern superiors a la de l’àmbit municipal; però, fins que aquest no cristal·litzi, caldrà impulsar un observatori de la fragilitat, amb iniciatives conjuntes de coordinació entre serveis per tal d’eliminar barreres a aquesta integració i compartir la informació disponible entre els serveis socials de  l’Ajuntament i els diversos proveïdors d’atenció sanitària del municipi, a fi que tots tinguin identificades les situacions de vulnerabilitat, de risc o d’amenaça de l’autonomia per raons d’edat, malaltia o manca de suport social, i actuïn preventivament i assistencialment de manera coordinada i multidisciplinària.


Valors associats: Governança democràtica, coneixement i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en aquesta legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers (Serveis socials); Ajuntament de les Franqueses del Vallès i Canovelles; Institut Català de la Salut (atenció primària de salut); Hospital de Granollers (serveis geriàtrics de mitja i curta estada, serveis de dia geriàtrics i psicogeriàtrics); Benito Menni – Complex Assistencial en Salut Mental; Catsalut; Departament de Benestar i Família; i Departament de Salut.

  • ACCIONS REALITZADES


Elaboració d’un sistema d’indicadors per a l’Observatori de la Fragilitat/Vulnerabilitat. Disponible des de 2014, amb l’objectiu, en primer lloc, d’evidenciar la dimensió i evolució quantitativa del problema des de les seves derivades socials, i facilitar la modulació de la resposta dels diferents agents al problema i posar la informació a l’abast de la ciutadania. I, en segon lloc, facilitar el coneixement de les disfuncions produïdes per les transicions de les persones amb fragilitat/vulnerabilitat. Inclusió d’un subgrup al Portal d’Indicadors, el 2014. L’Ajuntament, el 2017, ha pogut individualitzar les condicions o els factors determinants de situacions de fragilitat/vulnerabilitat i definir les fonts d’informació adients per quantificar la població afectada. Aquests indicadors rauen en el risc de solitud/aïllament i en la discapacitat o dependència de caire funcional físic, sensorial o cognitiu, independentment de la presència de malalties en les persones identificades. Hi ha disponible una bateria d’indicadors amb una sèrie històrica. No obstant això, les diferents fonts d’informació disponibles, tant les internes com les proporcionades per la pròpia Generalitat (llistats periòdics de persones dins el sistema d’atenció a la dependència, i l’empresa gestora de les teleassistències), han permès disposar d’un sistema d’indicadors que estan ajudant a dissenyar un Pla estratègic d’acció social per als propers anys al municipi.

La integració de la informació disponible pels serveis socials municipals amb la xarxa de serveis de salut presenta dificultats importants administratives, de protecció de dades i derivades de les diferents plataformes tecnològiques. Però fonamentalment passa per una voluntat explícita de l’Administració competent, en aquest cas la Generalitat. En aquest sentit, l’any 2015 es va participar, aprofitant l’oportunitat que oferia el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) ,impulsat des de la Generalitat, de servir com a territori pilot format per la conurbació Granollers/les Franqueses/Canovelles, juntament amb els serveis socials i de salut, amb implantació i responsabilitat sobre aquest territori. Es va realitzar una aproximació conjunta sobre la definició de la població vulnerable a fi de poder quantificar-la per ambdues parts. Més enllà d’això, la connexió entre els dos sistemes dependrà de les gestions a nivell dels dos departaments competents de la Generalitat sobre la matèria i la Diputació de Barcelona.

Cerca proactiva de casos fràgils/vulnerables de gent gran. Entre 2012 i 2014 es va implementar el projecte “Els serveis socials més a prop”, amb visites domiciliàries a totes les persones residents amb més de 80 anys no usuàries conegudes de serveis socials. El projecte va mostrar-se ineficient en detectar menys de 5 casos per any.

Iniciatives de coordinació entre agents sanitaris i socials:

  • 2014: grup de treball multidisciplinari social i sanitari per a casos complexos amb repercussió en salut mental. Elaboració d’un protocol d’actuació conjunt.
  • 2015: s’inicia la gestió compartida de casos complexos (treballadores socials municipals, gestora de casos, altres treballadors socials).
  • 2017: protocol d’actuació preventiva del SIRIUS amb pacients en mitja estada hospitalària.

  • RESULTATS


Observatori de la Fragilitat/vulnerabilitat:

Disponibles:

  1. Població amb risc o solitud/aïllament: persones grans en llars unipersonals o amb parelles grans al padró municipal; persones identificades pels treballadors socials, registrades a l’HESTIA, i persones usuàries de teleassistència.
  2. Persones amb discapacitat (física, sensorial, cognitiva i/o de salut mental) registrades a l’HESTIA.
  3. Persones amb dependència: registres PIAS- SAD municipals i llistats periòdics de la Generalitat.

Coordinació dels serveis sanitaris i socials:

  1. Gestió compartida de casos complexos, coordinacions periòdiques i a demanda.
  2. Protocol d’actuació SIRIU( mitja estada hospitalària, en funcionament).
  3. Grup de treball multidisciplinari (casos complexos amb repercussió en salut mental) funcionant. Protocol en funcionament.

  • APRENENTATGES


La inexistència d’un sistema d’informació dels serveis socials que permeti de forma automatitzada identificar unívocament les persones que presenten un o més criteris de fragilitat/vulnerabilitat ha estat un factor limitador en la funció d’observatori. Cal dir, també, que durant aquest període s’ha produït un important canvi en el sistema d’informació de serveis socials, que està gestionat centralitzadament des de la Diputació de Barcelona, fet que ha suposat una dificultat sobreafegida.

Les dificultats de coordinació en situacions de complexitat de maneig sanitari i social s’han reduït substancialment durant aquest període, en bona part per la voluntat política de les diferents administracions implicades (FPHAG, Institut Català de la Salut i Benito Menni-Complex Assistencial en Salut Mental).

Adequació de l’oferta de serveis d’atenció social a les noves necessitats

0 Comentaris

La nova Llei de serveis socials de Catalunya i la Llei estatal de promoció de l’autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència introdueixen la garantia de l’acompliment dels drets de les persones per l’Administració pública, en una obligació vinculant pel que fa a l’Administració local. En aquest nou context, és necessari establir una planificació a llarg termini de l’acció social municipal que parteixi de postulats  universals i preventius, que prevegi eventuals situacions de crisi i que defugi l’assistencialisme.

Les entitats d’iniciativa social són organismes que, en sorgir de la solidaritat espontània de la societat civil, tenen un elevat valor social i, en l’actualitat, supleixen amb efectivitat diverses mancances del sistema de protecció social públic. Cal que puguin actuar amb eficàcia com a agents complementaris de l’atenció als col·lectius més vulnerables, com ara les persones immigrants, que millorin les relacions amb els serveis socials públics, amb altres entitats públiques i privades, i que incrementin la seva capacitat amb el foment del voluntariat (3.3.2.). Des dels governs locals, cal promoure i dinamitzar les xarxes socials de cooperació amb el tercer sector social, afavorir la cohesió, la solidaritat, el compromís i la coresponsabilitat (3.3.1.) i donar suport de tot tipus a aquestes entitats d’iniciativa  social.


Valors associats: Governança democràtica, cohesió social, compromís cívic i convivència.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers (Serveis Socials), entitats, Càritas, El Xiprer, APADIS, Creu Roja, REIR, El Caliu, Oncovallès, Amics de la Gent Gran, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Plataforma de la Pobresa Energètica, Col·legi de Procuradors i Col·legi d’Advocats.

  • ACCIONS REALITZADES


2010 i successius: facilitació d’espais municipals a entitats d’iniciativa social perquè hi desenvolupin les seves activitats (cessió d’espais a l’edifici de l’antiga AISS a Oncovallès, Odontologia Solidària i a l’Associació de Familiars de Persones amb Síndrome d’Asperger).

2010 i successius: subvencions nominals a entitats d’iniciativa social (Xiprer, Càritas, Oncovallès, Creu Roja, APADIS…) per desenvolupar projectes d’acció social específics. Complementades amb subvencions anuals continuades dins el Pla de xoc de l’Ajuntament.

2013: treball conjunt amb Creu Roja per desenvolupar un projecte de dinamització de la comunitat per detectar i donar suport amb voluntariat a persones grans en risc d’aïllament i exclusió (projecte RADARS). Prova pilot al barri de Can Bassa.

2014: creació de la Taula d’Acció Social de Granollers (Creu Roja, Cáritas, El Xiprer, APADIS, REIR, El Caliu i Oncovallès). Es va realitzar una anàlisi conjunta de necessitats socials en els àmbits de l’alimentació, l’habitatge, les problemàtiques de la infància i dels col·lectius amb diversitat funcional/discapacitat, així com en la prevenció de l’aïllament social i l’atenció a la dependència especialment en la gent gran.

Col·laboració entre diversos serveis municipals i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), dins d’un grup estable de reflexió, debat i propostes, en relació a la vulnerabilitat associada a la pèrdua de l’habitatge (Taula sobre Habitatge). En aquesta taula hi participaren també el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors, entre d’altres.

Posteriorment, amb la mateixa filosofia de l’anterior, es va crear la Taula de Pobresa energètica per tractar les dificultats de pagament dels subministraments bàsics.

2016-2017: revisió de l’estructura organitzativa dels serveis socials i de la seva eficiència, i proposta d’una nova organització: modificació progressiva de quatre a tres i a dues zones bàsiques de serveis socials, amb increment de recursos tècnics per donar millor resposta a la demanda i reorientar les actuacions cap a una visió més comunitària i preventiva, amb l’increment d’educadors socials i la reorganització amb dos equips semiespecialitzats en dependència i gent gran i en infància en risc. Nou protocol intern de valoració i seguiment de casos.

2016: revisió de l’oferta del SAD municipal i proposta d’increment plurianual progressiu per realitzar una oferta més propera a les necessitats de la població amb dependència. Revisió de l’oferta de teleassistències amb una proposta de creixement progressiu per ampliar el servei a persones més grans de 75 anys.

2016: elaboració d’una bateria d’indicadors de risc social que permet un seguiment longitudinal.

2017: aprovació d’un nou reglament per a la concessió d’ajuts socials que n’objectiva millor la necessitat i l’assignació.

2018: elaboració d’un Pla estratègic d’acció social (2018-2027) amb una visió a 10 anys vista, que involucra en el seu disseny les diverses entitats d’iniciativa social mitjançant la participació de la Taula d’Acció Social i amb la participació també del Consell de Ciutat.

Aquest projecte també inclou el Projecte 3.3.2. “Impuls del voluntariat” que s’explica a la fitxa corresponent.

  • RESULTATS


Integració, en els plans de xoc anuals de l’Ajuntament, de les subvencions a entitats d’iniciativa social per afrontar problemàtiques socials i econòmiques de la població.

Existència de la Taula d’Acció Social de Granollers, com a òrgan consultiu en l’anàlisi de problemàtiques i d’iniciatives municipals d’acció social.

Disponibilitat, el 2018, d’un Pla estratègic d’acció social (2018-2027).

Disponibilitat d’una bateria d’indicadors de risc social/vulnerabilitat a la ciutat que permeten un seguiment longitudinal.

Cal destacar l’elevat grau de consens i col·laboració amb la PAH en les gestions adreçades a reduir la conflictivitat associada als desnonaments i ocupacions il·legals de pisos.

I també són importants els acords entre l’Ajuntament i SOREA per facilitar la contractació del subministrament d’aigua a les persones i famílies vulnerables en situació d’ocupació il·legal.

  • APRENENTATGES


La persistència en la situació de crisi durant el període analitzat ha condicionat un enfocament més assistencialista i de mesures de xoc, cosa que ha posposat iniciatives potencials de consens amb altres actors en una visió del benestar en un sentit ampli. La creació d’una agenda de treball conjunta amb la Taula d’Acció Social va proporcionar resultats modestos en aquest sentit, ateses les diferents missions de les entitats participants. Es manté, però, el seu caràcter consultiu, especialment davant el nou Pla estratègic d’acció social. D’altra banda, s’ha configurat una relació molt estreta i una transversalitat entre l’Àrea i cadascuna de les diverses entitats d’iniciativa social, que està permetent afrontar les problemàtiques socials i econòmiques de manera molt positiva. La creació d’espais de treball conjunt amb entitats cíviques com la PAH ha permès desenvolupar un discurs municipal clarificador sobre el dret a l’habitatge i les mesures de contenció del problema de desnonaments i talls de subministraments, així com establir aliances i complementarietats amb aquestes entitats.

El Pla estratègic d’acció social permetrà reorientar l’acció social, dotant-la d’un caràcter més preventiu i comunitari, potenciant els aspectes de promoció de la cohesió i coresponsabilitat social de la ciutadania, i adaptant-la més a l’envelliment demogràfic que es preveu.