Actuació en el conjunt de la conurbació sobre els col·lectius amb risc d’exclusió social

És necessari valorar el dret de totes les persones a participar en la societat en igualtat de condicions i la necessitat d’eliminar totes les barreres físiques i socials que limiten aquesta participació. Tot partint d’aquesta premissa, cal un pla d’actuació sobre els col·lectius amb risc d’exclusió social que abasti el conjunt de la conurbació, amb un increment important de la dotació de professionals de l’educació i de la mediació comunitària, l’optimització dels ajuts socials públics (beques de menjador, esplais, casals d’estiu, llibres escolars…) i una atenció específica i coordinada a col·lectius marginats o amb risc d’exclusió. Cal acostar el mercat de treball a aquests col·lectius. S’han de promoure més iniciatives per facilitar la vida normalitzada i la participació social de les persones amb discapacitat (ja sigui física, intel·lectual o per causa de malaltia mental), exigir el compliment de les normatives per a la seva inserció laboral i incrementar la sensibilització social de les institucions, col·lectius i població en general envers la seva problemàtica. Cal promoure mesures concretes com ara la creació de borses de treball adaptat, actuacions sistemàtiques per assegurar la cobertura de prestacions socials i l’accés a pisos compartits. Amb relació a l’estratègia de ciutat educadora, és fonamental que totes aquestes realitats socials i la tasca que porten a terme els diferents serveis públics i entitats d’iniciativa social siguin conegudes per la població i s’incrementi la sensibilització per les situacions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social.


Valors associats: Cohesió social i convivència.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Aquesta actuació continua en procés i no finalitzarà en la legislatura, donat el caràcter obert del procés de l’actuació. L’exclusió social és un fenomen estructural, en la mesura que vivim en una societat molt competitiva i amb un repartiment de la riquesa desigual, que de manera innata genera desigualtat. L’exclusió també és un fenomen dinàmic, ja que pot afectar a les persones de manera intermitent o crònica i durant tot el cicle vital, i finalment l’exclusió és un procés multidimensional, ja que afecta diferents àmbits de la vida d’una persona (habitatge, aspecte laboral, econòmic, relacional, formatiu i de salut).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Fundació El Xiprer, Càritas Granollers, Creu Roja Granollers, Apadis, Hospital-Asil Granollers, Col·legi d’Advocats, Ressó, Amics d’Àfrica, Estel del Matí, Generalitat de Catalunya – Departament Benestar Social i Diputació de Barcelona.

Les accions realitzades en relació a l’exclusió social es realitzen amb personal propi (especialment l’atenció social que es dispensa des dels equips d’atenció social primària) o mitjançant projectes socials desenvolupats amb contractació externa (serveis d’intervenció socioeducativa, espais familiars 0-3 anys, punt de trobada, etc.). També s’intervé amb col·lectius en situació de risc mitjançant la subvenció nominativa a entitats i associacions. En aquest sentit, cal destacar a la Fundació El Xiprer, Càritas Granollers i Creu Roja Granollers pel seu paper en l’atenció social, l’assessorament i el suport a persones i famílies amb dificultats socials, així com també l’entitat Apadis per la seva feina amb persones amb discapacitat. Altres entitats com la Fundació Hospital-Asil de Granollers (alberg municipal per a persones transeünts), el Col·legi d’Advocats (projecte d’assessorament jurídic a persones i famílies ateses des dels serveis socials), així com entitats com Ressó (revista cultural per a la gent gran), amics d’Àfrica (suport i acompanyament a persones immigrades) o Estel del Matí (repartiment d’aliments solidaris) han participat en l’atenció de col·lectius desfavorits o amb risc d’exclusió social a la nostra ciutat durant els últims anys.

L’atenció social a persones i col·lectius amb situació de risc té el suport de la Generalitat de Catalunya dins el Marc del Contracte Programa i de la Diputació de Barcelona (DIBA) mitjançant subvencions en l’àmbit de la intervenció social.

  • ACCIONS REALITZADES


Les accions més destacades que centren les actuacions amb persones i col·lectius en situació de risc d’exclusió social es poden definir atenent la lògica organitzativa del nostre servei i de la pròpia Llei 12/2007 de Serveis Socials, d’11 d’octubre de 2007.

Totes aquestes accions ja existien abans d’aquest Pla estratègic i s’hi han mantingut. Només cal mencionar com a novetat la implementació d’ajuts econòmics en matèria de pobresa energètica, que tanmateix es van implementar amb més consistència a partir del 2012.

Així, s’han prestat els següents serveis:

  • Servei d’atenció social mitjançant els EBASP (equips d’atenció social primària) que inclou:
    • Informar, assessorar i donar suport a persones i famílies amb dificultats socials.
    • Detectar necessitats, valorar i tramitar prestacions econòmiques d’urgència social.
    • Valorar sol·licituds d’ajuts de menjador escolar.
    • Valorar i atorgar sol·licituds d’ajuts de material i llibres per a l’educació infantil, primària i secundària.
    • Gestió dels pisos de suport per a persones que han patit problemes greus per mantenir o accedir a un habitatge.
  • Programa d’atenció domiciliària que inclou els serveis de SAD, teleassistència i menjador a domicili, i que no serà analitzat en aquesta fitxa, ja que té una fitxa pròpia en aquest document (projecte 3.2.5.).

Moltes d’aquestes accions s’han pogut implementar amb el suport dels diversos plans de xoc presents als diferents pressupostos municipals des del 2012.

Tot seguit, presentem un quadre breu i resumit on es poden apreciar les diferents accions implementades des dels serveis socials municipals gràcies als plans de xoc, que també han complementat accions a d’altres àrees i serveis de l’Ajuntament.

Accions més destacables implementades des dels S. Socials mitjançant Pla de xoc.

Accions més destacables implementades des dels S. Socials mitjançant Pla de xocImport destinat període 2012-2018Despesa efectivament realitzada període 2012-2018
Pisos d’acollida i suport30.000,00 €26.495,00 €
Ajuts per a la pobresa energètica80.000,00 €81.964,00 €
Ajuts per al sosteniment a la llar175.000,00 €132.300,00 €
Situacions d’emergència a l’habitatge15.000,00 €18.209,00 €
Beques de menjador no ordinàries238.000,00 €177.829,00 €
Beques d’activitats estiu4.000,00 €3.744,00 €
Suport psicològic a la infància i adolescència64.000,00 €46.102,00 €
Ajuts per a material i llibres d’ESO145.000,00 €129.000,00 €
Subvencions a entitats per a desenvolupar projectes en matèria de vulnerabilitat social156.000,00 €156.000,00 €
TOTAL907.000,00 €771.643,00 €

D’altra banda, l’Ajuntament ha realitzat una Guia per la contractació pública responsable aprovada pel Ple municipal el desembre de 2016. A partir d’aquell moment, algunes contractacions les han aconseguit empreses amb un caràcter marcadament social com és l’exemple d’Apadis amb el concurs de la gestió del bar del Gra.

I per acabar, també es va crear la Taula d’Acció Social que, tot i quedar aturada durant un temps, ara està en procés de reactivació, sobre entitats que intervenen en benestar social, però que només estan formades al municipi de Granollers. Entre municipis, només s’actua si hi ha una problemàtica concreta i se n’informa als serveis dels municipis implicats.

  • RESULTATS


En relació a l’atenció social, i per tant en relació a les accions d’informació, assessorament i suport a persones i famílies en situació de risc social, es mantenen amb valors similars als del 2010. Tot i així, l’evolució no ha estat contínua.

AT. SOCIAL 20102011201220132014201520162017
Expedients actius4.9854.8705.0235.4612.8613.9624.1754.438
Expedients inactius7.0377.1526.9996.5625.9328.0618.2067.964
Expedients treballats4.9854.8705.0235.4603.8943.9614.1744.437
Expedients nous1.178885829919958921800814
Persones ateses 7.1107.1087.7078.7874.3396.0946.6227.582

En relació amb les prestacions econòmiques d’urgència social i agrupant les diferents modalitats de suport econòmic (ajuts en matèria d’habitatge, pobresa energètica, suport familiar, alimentació, formació i lleure) s’ha passat de 196 ajuts concedits el 2010 als 656 l’any 2017, gairebé quadruplicant l’import total, passant de 58.000 euros el 2010 a 196.000 euros el 2017.

En relació amb els ajuts de menjador escolar, atorgats pel Departament d’Ensenyament mitjançant la gestió del Consell Comarcal del Vallès Oriental i la valoració dels serveis socials municipals, ha evolucionat de manera similar. De més de 940 beques sol·licitades el 2010, s’han passat a 1.586 el 2017. D’aquestes, s’havien concedit 307 a l’inici del període mentre que el darrer any se’n van atorgar 1.251. Evidentment, això va anar acompanyat d’un increment de l’import total concedit que ha passat de 191.000 euros el 2010 a 512.000 euros el 2016 respectivament, ja que no es disposen de dades definitives per a l’any 2017.

Pel que fa als ajuts de material i llibres per a educació infantil, primària i secundària atorgats des de l’Ajuntament de Granollers, gairebé s’han duplicat en el període 2010-2017, amb 1.352 beques concedides i més de 100.000 euros destinats durant el 2017.

En relació amb la gestió del projecte de pisos de suport, cal esmentar que es va posar en funcionament l’any 2013. Actualment, hi ha disponibles dos pisos en els quals s’han atès 14 famílies amb 43 persones, de les quals 24 eren menors. Cada any s’ha incrementat el nombre de famílies i persones ateses ja que se n’ha fomentat molt la rotació, on les estades han estat de tres mesos de mitjana.

  • APRENENTATGES


En relació als valors vinculats a aquest tipus d’actuacions, parlaríem d’accions encaminades a facilitar i millorar la cohesió social del territori, i que tenen, també, una relació molt directa amb la convivència.

Garantir l’accés a cobrir les necessitats bàsiques sempre que sigui possible contribueix a mantenir millors nivells de cohesió social i facilita la convivència, tot i que de cap manera es pot revertir aquesta situació amb l’única intervenció dels serveis socials. Es fa necessària una actuació global i coordinada en matèria de promoció econòmica (accés al món laboral), educació (educació en valors, prevenció) i habitatge (polítiques d’habitatge públic i incidència al mercat de lloguer d’habitatges).

Hi ha hagut un increment notable dels recursos destinats a les famílies amb risc d’exclusió social; concretament s’ha augmentat considerablement la despesa en prestacions d’urgència social, ajuts de material i llibres i ajuts de menjador escolar.

Per contra, cal ser crític amb aquesta situació. L’augment de recursos ha obligat els serveis socials ha assumir una important tasca relacionada amb el tràmit i la gestió d’aquests recursos. Sovint, aquest augment de la burocratització comporta una disminució del treball social i educatiu amb persones i famílies i, per tant, ens allunya d’una idea de treball educatiu que considerem fonamental.

En aquest sentit, entenem que caldria millorar la dotació de recursos humans, sobretot en el terreny de la gestió administrativa, per tal que es pugui assumir l’important creixement de la burocratització del Servei i que els professionals socials es puguin dedicar a l’atenció, implementant plans de treball i processos d’acompanyament i suport a les famílies.

Finalment, cal destacar que els serveis socials no poden ser el “calaix de sastre” que intenti pal·liar les moltes deficiències del sistema. Les dificultats d’accés al món laboral, l’increment de contractes laborals de mala qualitat amb horaris i sous en precari i la conseqüent dificultat per accedir a bens de consum bàsics no poden recaure només en els sistema de protecció social. Cal un abordatge conjunt pel que fa a les polítiques socials que faciliti una millora general de les famílies en condicions d’igualtat i autonomia, i que defugi de models caritatius i assistencials clàssics.

Adequació dels serveis sanitaris públics a les necessitats creixents de la població

A més dels hàbits de vida i dels factors mediambientals, un altre determinant de la salut de les persones és la qualitat dels serveis sanitaris, que requereix una dotació adequada a les necessitats de la població i també una millora de la formació dels ciutadans per facilitar i fer sostenible la tasca assistencial. En l’actualitat, hi ha un desfasament entre oferta i demanda de serveis de salut, generat pels processos de creixement demogràfic i d’envelliment de la població. Aquesta situació s’ha d’afrontar amb una acció contundent d’ampliació i millora dels serveis sanitaris, tant dels centres d’atenció primària com dels establiments i serveis d’atenció especialitzada, així com amb la creació de noves fórmules de coordinació sociosanitària amb finalitats preventives i de millora de l’efectivitat i l’eficiència dels serveis. L’ampliació projectada de l’Hospital General de Granollers, amb la creació d’un nou hospital i amb nous edificis i serveis, entre els quals hi ha el projecte que ha de substituir l’antiga Policlínica del Vallès, en paral·lel amb la construcció d’un nou equipament hospitalari adjacent destinat a l’atenció psiquiàtrica, haurà de ser una peça clau d’aquest projecte i enfortir la institució com a capdavantera. La ubicació a l’Hospital d’activitats vinculades a la recerca aplicada en geriatria i a l’autonomia de la gent gran (2.2.1.) hauria de ser una altra peça d’aquest projecte. Per tal d’assolir la màxima eficiència, caldrà un aprofitament intensiu de les noves tecnologies de la comunicació, amb solucions tecnològiques altament innovadores, així com una tasca fonamental de prevenció i educació, per tal de potenciar el bon ús d’aquests serveis.


Valors associats: Governança democràtica, cohesió social i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Una part dels projectes estan acabats en algunes de les seves fases i d’altres estan en procés, però no s’acabaran dins aquesta legislatura, ja que el seu abast va més enllà d’aquest termini.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, altres ajuntaments, Hospital de Granollers, Institut Català de la Salut, Benito Menni Serveis de Salut Mental, CSMiJ de Granollers, Institut Celestí Bellera i Institut Antoni Cumella.

  • ACCIONS REALITZADES


Ampliació i millora dels serveis sanitaris hospitalaris i ginecològics (2010-2019):

L’Ajuntament ha realitzat gestions diverses davant la Generalitat per fer realitat:

  • El projecte de construcció, per part del Servei Català de la Salut, d’un nou equipament al carrer Girona destinat a l’atenció sanitària pública: entre d’altres, a l’atenció d’urgències de baixa complexitat (fins ara proporcionada a Urgències Centre), integrat amb el servei d’urgències de l’hospital, amb cirurgia sense ingrés, i amb la ubicació dels serveis d’atenció ginecològica del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, aquest darrer actualment ubicat al CAP Centre.
    • Novembre de 2013: incorporació d’una Unitat de Semicrítics de quatre llits als deu llits existents des del 2005 al Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Granollers.
    • 2018: aprovada, per ser executada dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021), l’ampliació de l’UCI de l’Hospital de Granollers a 20 llits, que funcionaran com a UCI o Semicrítics en funció de la demanda.
  • 2018: es crearà una unitat de radioteràpia a l’Hospital de Granollers, per donar cobertura a tota la comarca. Aquesta acció està inclosa dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021).

Millora dels serveis de salut mental:

  • 2012: traspàs de la gestió del CAS de Drogodependències, fins aleshores de titularitat municipal, a instàncies del Servei Català de la Salut, a l’entitat Benito Menni Serveis de Salut Mental, per facilitar la gestió integrada amb la resta de serveis de salut mental de la ciutat. Cessió de l’espai i posterior contracte d’arrendament a l’entitat, per tal que el servei es pugui continuar prestant al mateix lloc.
  • 2010-2017: gestions municipals diverses per fer realitat el projecte de construcció, per part del Servei Català de la Salut, juntament amb Benito Menni Serveis de Salut Mental, d’un nou edifici monogràfic d’atenció a la salut mental, dins el recinte del parc hospitalari de Granollers.
  • 2018: ampliació de 19 llits, destinats específicament a l’atenció de malalts subaguts, a la planta de psiquiatria ubicada a l’Hospital General de Granollers.
  • 2018: ampliació d’espais i de professionals al Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMiJ) de Granollers.

Millora en la coordinació sociosanitària:

  • 2014: creació i dotació progressiva, per part de l’Institut Català de la Salut, de la figura tècnica de la gestora de casos, com a figura d’interlocució i coordinació de casos de gestió complexa social i de salut. En l’actualitat, hi ha dos professionals a la ciutat.
  • 2017: ampliació d’un professional a la dotació de treballadors socials dels CAP de Granollers, el que ha permès completar la cobertura i disposar d’un professional per CAP.
  • 2015: funcionament d’un protocol conjunt Hospital-Sirius per a la valoració prealta de possibles barreres domiciliàries en pacients ingressats hospitalàriament.
  • 2010: projectes de prevenció secundària amb pacients amb factors de risc cardiovascular —AFIS adults i pediàtric— entre Ajuntament (Salut Pública i Esports) i equips d’atenció primària de salut dels CAP de la ciutat.
  • 2016: nou protocol d’actuació conjunta (Benito Menni-ICS-Salut Pública-Serveis Socials) per a la gestió de casos complexos amb repercussió en la salut mental.
  • 2018: en estudi la creació d’un espai per a la coordinació entre l’Ajuntament i els serveis de salut mental infanto-juvenil (CSMIJ).

Recerca aplicada en geriatria i per a l’autonomia de la gent gran (2007): activitats de recerca diverses en Assisted Ambient Living (AAL) per part de l’Hospital. Projectes de generació de solucions innovadores per facilitar la mobilitat autònoma. Participació activa en projectes transnacionals subvencionats per la Unió Europea.

Innovacions en TIC i atenció sanitària (2010): Implantació d’e-consultories entre professionals hospitalaris i professionals dels CAP d’atenció primària de salut. Nou sistema d’avisos per mòbil pel que fa a cites i proves complementàries hospitalàries.

Projecte Agents de salut: projecte de promoció de la salut que persegueix l’apoderament dels ciutadans i l’alfabetització crítica, a fi que exerceixin la seva condició de ciutadania de forma activa amb l’assumpció i acompliment de drets i deures de, a partir d’un procés d’adquisició activa de coneixement i expertesa en la gestió dels aspectes relacionats amb la seva salut individual i la salut col·lectiva. Es va realitzar una prova pilot amb un col·lectiu jove a l’Institut Celestí Bellera i un sistema de control de la metodologia a l’Institut Antoni Cumella.

  • RESULTATS


Novembre de 2013: incorporació d’una Unitat de Semicrítics de quatre llits als deu llits existents des del 2005 al Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Granollers.

2018: inclosa dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021), ampliació de l’UCI de l’Hospital de Granollers a 20 llits, que funcionaran com a UCI o Semicrítics en funció de la demanda.

2018: creació d’una unitat de radioteràpia a l’Hospital de Granollers, per donar cobertura a tota la comarca. Aquesta acció està inclosa dins el Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental (2018-2021).

2018: iniciades les obres de construcció del nou equipament al carrer Girona, destinat a l’atenció d’urgències de baixa complexitat, integrat amb el servei d’urgències de l’hospital, amb cirurgia sense ingrés, i amb la ubicació dels serveis d’atenció ginecològica del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva.

Integració del CAS de Drogodependències i el Servei de Rehabilitació de Salut Mental municipals en la xarxa de serveis de salut mental gestionada per Benito Menni.

Creada una oferta de novo de 19 places de mitja estada psiquiàtrica.

Dos nous professionals d’atenció primària de salut per a la coordinació sociosanitària (gestió de casos, treball social).

2016: assolida la cobertura de treballadors socials d’atenció primària de salut als quatre CAP de Granollers.

2017: ampliació del CSMiJ de Granollers amb set professionals.

Des de 2017: funcionament del protocol d’actuació conjunt (casos complexos amb repercussió de salut mental).

Entre 2010 i 2018 han participat en els projectes AFIS i AFIS pediàtric uns 350 ciutadans com a pacients.

  • APRENENTATGES


La suma d’esforços sostinguts de les diferents parts (ajuntament/s i altres actors públics i privats) interessades en la millora de la salut de la població del territori ha permès, malgrat el llarg període de crisi patit, millorar sensiblement les infraestructures i serveis sanitaris públics de la ciutat al servei de la ciutadania d’aquesta i de la comarca. Tanmateix, malgrat que aquesta millora, cal mantenir la pressió per assolir els nivells de dotació sanitària que ens corresponen, tot atenent a criteris d’equitat territorial.

L’exercici del diàleg i els esforços de coordinació tècnica i institucional faciliten extraordinàriament la gestió de les problemàtiques complexes en caos de pacients amb necessitats socials i de salut coexistents.

Promoció a la ciutat d’estudis universitaris i de recerca aplicada com a estratègia d’atracció de talent i de coneixement

Una debilitat important que es detecta a Granollers i el seu entorn comarcal és la falta de proveïdors de coneixement i recerca. A diferència d’altres ciutats de dimensions comparables, Granollers i la seva conurbació no compta amb una oferta significativa d’estudis superiors. La situació actual del mapa universitari deixa molt poques possibilitats de promoure a la ciutat estudis de grau superior, tot i que caldria explorar l’opció dels estudis esportius i de salut (4.1.4.). Tanmateix, l’especialització creixent de la formació de tercer cicle relacionada amb la recerca aplicada i les externalitats de tot tipus que ofereix fan aconsellable explorar aquesta possibilitat en alguns sectors clau, en els quals Granollers podria tenir avantatge. Entre aquests, cal destacar, en primer lloc, els estudis sociosanitaris i la recerca aplicada a serveis innovadors vinculats a la dependència, a la gent gran, a la salut i als serveis socials (2.2.1.). També s’hauria d’aprofitar l’existència del Museu de Ciències Naturals (que inclou el Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny), el Centre d’Educació Ambiental de Can Cabanyes, el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental per promoure cursos especialitzats en el medi ambient, l’àmbit energètic i les tecnologies netes. El Centre de Cultura per la Pau (Can Jonch), que ja col·labora en projectes d’àmbit internacional, també podria vincular-se a alguna universitat i desenvolupar estudis relacionats amb la pau, la mediació comunitària i la cooperació internacional.


Valors associats: Creativitat i coneixement.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Universitat de Vic (UGranollers), Granollers Mercat, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Fundació Privada Hospital asil de Granollers (FPHAG) i Can Jonch Centre de Cultura per la Pau.

  • ACCIONS REALITZADES


L’Hospital de Granollers ha esdevingut un centre docent universitari, tant pel que fa a estudis de grau com de postgrau.

Pel que fa als estudis de grau, i més específicament de Medicina, la FPHAG va signar l’any 2008 un conveni amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i va esdevenir hospital universitari. Pel que fa al grau d’infermeria, la FPHAG té convenis marc estables amb diverses universitats de Catalunya i convenis especials per a aquells casos en què individualment es requereixi en qualsevol territori nacional i internacional. Es realitzen estades de formació en pràctiques per a l’adquisició de competències professionals. Aquesta oferta formativa de pràctiques, si bé és més intensa en els estudis de grau de medicina i d’infermeria, s’estén a una àmplia diversitat de graus: educació social, farmàcia, fisioteràpia, logopèdia, nutrició i dietètica, psicologia, publicitat i relacions públiques, relacions laborals, teràpia ocupacional i treball social.

Pel que fa a estudis de postgrau, l’Hospital General de Granollers ofereix l’oportunitat de realitzar la part pràctica de diferents màsters i afavoreix l’aprenentatge en interaccionar amb els professionals del centre. Aquests inclouen infermeria, medicina, fisioteràpia, psicologia i nutrició i dietètica.

Pel que fa a l’oferta formativa especialitzada, que es va iniciar ja l’any 1983 amb la formació MIR en Geriatria, la FPHAG té 12 unitats docents acreditades pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat (una d’elles és una Unitat Docent Multiprofessional, la d’obstetrícia i ginecologia que forma especialistes metges d’obstetrícia i ginecologia i alhora infermeres matrones).

D’altra banda, en el 2017 es crea UGranollers, seu universitària de la UVic-UCC a Granollers. S’hi imparteixen els estudis següents:

A les instal·lacions de Can Muntanyola:

  • Grau en Enginyeria de l’Automoció
  • MBA Màster en Administració i Direcció d’Empreses

A les instal·lacions de Roca Umbert:

  • Postgrau en Direcció Estratègica de Centres Docents per a la Innovació i l’Èxit Educatiu, es fa de forma compartida a Granollers i Mataró en anys alternatius. El darrer any que va tenir lloc a Granollers va ser el curs 2017/18 i, per tant, tornarà a la ciutat el curs 2019/20.

I per últim, a Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau trobem un centre de documentació i recursos per la recerca i formació vinculat a la memòria històrica i a la cultura de pau. El centre de documentació dona serveis a professors i alumnes interessats en aprofundir sobre els àmbits d’actuació de Can Jonch.

  • RESULTATS


De l’àmplia oferta formativa consolidada i en creixement que realitza la FPHAG en podem donar una idea a partir de les memòries anuals de l’entitat. Així, durant el curs 2012-2013, primer del qual disposem de dades comparables, es van formar a la institució un total de 633 persones, mentre que durant el 2016-2017, darrer any de què en disposem d’informació, ho van fer 823 persones, el que suposa un increment del 30 %.

En estudis de pregrau, l’increment entre els dos cursos mencionats va ser del 76 % (104 alumnes el 2012-2013 i 183 el 2016-2017). Pel que fa als estudis de grau, fonamentalment de Medicina (sobre el 90 %), tot i que també de Fisioteràpia, Farmàcia, Logopèdia i altres, el creixement entre ambdós cursos va ser del 9 % (488 vs. 552). Pel que fa a estudis de postgrau, el nombre es va mantenir en una mitjana de 40 alumnes per curs; aquesta mateixa evolució s’aprecia per als estudis d’especialització (de Medicina fonamentalment, però també d’Infermeria i de Farmàcia), amb una mitjana de 92 alumnes per curs.

Grau en Enginyeria de l’Automoció : 44 alumnes.

Màster en Administració i Direcció d’Empreses : 12 alumnes.

Postgrau en Direcció Estratègica de Centres per a la Innovació i l’Èxit Educatiu : 18 alumnes.

  • APRENENTATGES


Les lògiques i cultures organitzatives d’altres institucions. Les seves prioritats i valors.

La gestió (complexa) de les relacions dels estudis universitaris amb les altres activitats que es desenvolupen en espais compartits.

L’acord de la FPHAG amb la Universitat Internacional de Catalunya li permet accedir més fàcilment als doctorats, a la docència i a la recerca universitària, alhora que comporta un prestigi per a la institució en situar-la entre els grans centres hospitalaris de Catalunya.

Cal difondre i posar a l’abast dels centres educatius tota la informació disponible a Can Jonch.

Desenvolupament dels estudis professionals en coordinació amb les empreses de la comarca

Els estudis professionals seran cada vegada més importants, n’existeix un desenvolupament i hi ha les necessitats de les empreses de l’entorn, tot i la important tradició de l’Escola Municipal del Treball i el paper del Consell Econòmic i Social, acabat de crear. Aquesta desconnexió té efectes negatius tant per a la qualificació dels treballadors com per a la competitivitat de les empreses. Una iniciativa que pretén corregir aquest dèficit és el Consell de la Formació Professional i l’Ocupació, que fa poc que s’ha creat. Aquesta entitat hauria d’incidir en la planificació dels estudis professionals i impulsar programes de formació específics, atenent les demandes empresarials, i promoure pràctiques de formació a les empreses de la comarca, entre les quals cal tenir en compte les del sector comercial. En l’ensenyament primari i secundari (4.1.1.) caldria fomentar els estudis d’economia, empresa, idiomes i TIC, que són fonamentals en el món empresarial, així com la creativitat i l’esperit emprenedor.


Valors associats: Creativitat, convivència, coneixement, competitivitat, compromís cívic i cohesió social.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet, tot i que s’ha d’anar actualitzant cada any perquè les necessitats empresarials i d’ocupació varien i els estudis també s’han d’actualitzar.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament, Escola Municipal del Treball (EMT), Institut Carles Vallbona, Educem, Unió Empresarial Intersectorial, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Cambra de Comerç de Barcelona, Diputació de Barcelona i associacions professionals.

  • ACCIONS REALITZADES


1. Acostar les empreses als centres de formació professional per:

  • Conèixer la demanda formativa de les empreses.
  • Conèixer els sectors productius en desenvolupament del territori i oferir-los una formació adequada.
  • Coordinar, a través del Consell de la Formació Professional, l’oferta necessària en formació professional, ocupacional i contínua del territori entre els diferents agents: Administració, agents econòmics i socials.
  • Millorar l’actual formació dels sectors econòmics en transformació i fer-la més flexible i adaptable als canvis i transformacions del model productiu.
  • Incidir en l’oferta de formació integral a tots els sectors.

Per tal de tirar endavant aquest objectiu, els anys 2013-2014 i fins el març del 2015 es va desenvolupar el projecte Baula, per mediar entre l’empresa i el sistema de formació professional. Aquest projecte posa en relació l’empresa i el teixit empresarial amb el sistema educatiu per millorar la inserció laboral dels joves i aconseguir reduir l’atur juvenil.

Els estudis professionals seran cada vegada més importants, però existeix una desconnexió remarcable entre el desenvolupament d’aquests i les necessitats de les empreses de l’entorn, tot i que la nostra ciutat compta amb la tradició de l’Escola Municipal del Treball. Aquesta desconnexió té efectes negatius tant per a la qualificació dels treballadors com per a la competitivitat de les empreses. Per això, es decideix realitzar un treball que actuï com a “baula” entre els estudis professionals i les demandes empresarials. Així doncs, el projecte Baula neix en un sector específic i estratègic per a la ciutat, com és l’automoció, però que algunes de les seves conclusions són extrapolables a altres sectors de la ciutat. És un treball de mediació, intervenció i interacció amb el territori, d’acostament, de proximitat, a partir del qual es treballa la facilitació dels projectes i la seva acceleració.

D’una banda, el projecte es va basar en fer un anàlisi a fons del sistema actual de la formació professional i tot el què podia oferir, i concretament tots els agents educatius de la ciutat, no només aquells lligats directament al sector de l’automoció, ja que durant l’estudi s’ha anat veient que n’afecta a d’altres (comerç, gestió empresarial…). Per altra banda, el projecte també va incloure la visita in situ a les empreses, amb l’entrevista amb els responsables directius o bé de l’àmbit dels recursos humans o, en el cas de les petites empreses, amb els seus gestors principals. Aquest valor diferencial del projecte ha generat un patrimoni, un background, un coneixement de l’empresa i del sector de difícil transferència, però que va donar confiança a l’empresa.

A més, la Diputació de Barcelona, el 2015 i per encàrrec del Consell de l’FP, va presentar un estudi on s’apuntaven les diferents branques formatives necessàries per al territori, i on s’apunten que les branques industrials han de ser una aposta per a la ciutat, així com la indústria alimentària i l’hoteleria.

El 2017, el Consell Comarcal presenta un estudi semblant, però a nivell de comarca, i torna a destacar aquestes famílies professionals com les més necessàries per poder encaixar les necessitats empresarials amb les formatives.

Durant el curs 2016-2017, un grup d’empreses agrupades en l’Associació d’Empreses de Degollatge (ADECAT), encapçalada per Decolletatges Farrés, veuen del tot necessari que l’EMT pugui oferir tota l’oferta complerta de la família professional de fabricació mecànica i, a més, que un dels cicles superiors estigui adaptat als decolletatges. El mes d’abril de 2017, el Departament autoritza fer el CFGS en Programació en Producció en la Fabricació Mecànica a l’EMT i a partir del curs 2017-2018 ja és una realitat.

En aquesta línia d’acostament amb empreses, hi ha una necessitat d’una empresa del territori, l’empresa SOREA, que vol poder oferir el CFGM en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigua. És un cicle que al curs 2016-2017 només s’oferia a Tarragona i l’empresa Suez (Aigües de Barcelona) té interès en què es pugui fer a algun altre territori donada la necessitat de tenir personal format en aquest sector. Així doncs, conjuntament amb Sorea, l’Ajuntament presenta una proposta al Departament per poder tenir aquest cicle a l’EMT; finalment s’atorga i es desenvolupa des del curs 2017-2018.

Tant aquest CFGM com el CFGS de Programació en la Producció en la Fabricació Mecànica s’ofereixen en dual.

2. Establir convenis de col·laboració entre centres educatius i empreses que permetin:

  • Oferir formació a mida de l’empresa, impartida a l’empresa o al centre educatiu.
  • Millorar les estades d’estudiants a les empreses en pràctiques (CFT, tastets d’oficis, alternança).
  • Formació de tutors d’empresa.

Formació per empreses

En els darrers anys, els diferents centres de la ciutat han signat convenis de col·laboració amb empreses i/o amb entitats empresarials per poder oferir formació. Convenis amb diferents gremis (automoció, instal·ladors…) amb entitats empresarials (UEI, PIMEC), amb sindicats… I així, l’acostament de les empreses als centres d’FP és cada cop més habitual.

FP DUAL

Agafant el model alemany, s’ha volgut implementar una formació professional organitzada conjuntament per les empreses i els centres educatius, d’una manera coordinada en el procés formatiu dels nous professionals. L’objectiu és disposar d’un capital humà amb les competències i habilitats personals i professionals necessàries per incorporar-se al mon laboral i garantir una formació professional adaptada a les necessitats empresarials. Tot i que el teixit empresarial de Catalunya no és ni de bon tros com l’alemany (petita i mitjana empresa versus gran empresa), des de fa un parell de cursos que s’està implantant aquest sistema de formació que està donant els primers resultats.

L’empresa assumeix responsabilitats de formació i així l’adapta a les seves necessitats amb l’objectiu final de millorar l’educació rebuda i fer-la més útil al sistema productiu; així millora l’ocupació dels joves. Més del 33 % del currículum es fa en forma de pràctiques a les empreses. El primer any, els alumnes estan al centre educatiu, excepte les aproximadament 400 hores que fan formació en centres de treball. En el segon any, un terç de la durada del cicle es fa a l’empresa en qualitat de treballador o assalariat.

3. Fomentar una formació professional de més qualitat i més vinculada a les noves necessitats:

  • Treballar per disposar de centres de formació professional de referència.
  • Potenciar acords entre centres de formació professional, empreses i universitats.
  • Incentivar la cultura emprenedora entre els estudiants, tant als cicles formatius com a la resta de l’oferta formativa, començant a l’educació primària.
  • Potenciar estades d’aprenentatge de la comunitat educativa de formació professional en altres països i fomentar l’intercanvi d’experiències.
  • Crear i prestigiar una xarxa d’empreses acollidores d’estudiants en pràctiques.

Actualment el Consell de l’FP està treballant per crear un centre integrat d’FP; per això ja ha arribat a acords amb entitats com sindicats (CCOO), universitats (UVIC) i altres agents de formació ocupacional per tirar endavant formació, tant per a aturats com per a treballadors en els centres d’FP de la ciutat.

A més, ha impulsat la internacionalització dels centres i ha fet que tots els centres de la ciutat disposin de la Carta Erasmus i puguin participar en programes de mobilitat.

Des del curs 2016-2017, el Consell de l’FP ha becat a tots els alumnes de grau superior amb 300 € per complementar les beques Erasmus + que reben del Ministerio, per tal d’ajudar-los i intentar ampliar els joves que volen participar en projectes de mobilitat internacional.

  • RESULTATS


Un dels resultats del treball realitzat és la incorporació, en els darrers anys, de nous cicles professionals a l’oferta de l’FP de la ciutat o de l’ampliació dels grups existents. Aquests cicles incorporats responen a la voluntat d’oferir una formació adequada als sectors productius en desenvolupament del territori i millorar l’actual formació dels sectors econòmics en transformació i fer-la adaptable als canvis i transformacions del model productiu:

  • CFGM d’Emergències Sanitàries (EMT).
  • CFGM en Manteniment Electromecànic (EMT).
  • CFGM en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar (Escola Estudi Margaret).
  • CFGM en Estètica i Bellesa (Escola Estudi Margaret).
  • CFGS en Estètica Integral i Benestar (Parc Estudi).
  • CFGS en Caracterització i Maquillatge Professional (Escola Estudi Margaret).
  • CFGS en Assessoria d’Imatge Personal i Corporativa (Escola Estudi Margaret).
  • CFGS en Videojocs (Escola Pia).
  • CFGS en Transport i Logística (Institut Carles Vallbona).
  • CFGS Màrqueting i Publicitat (UVIC).

En el darrer curs 2017-2018, hi va haver tres nous cursos:

  • CFGM en Xarxes, Instal·lacions i Estacions de Tractaments d’aigua (EMT).
  • CFGS en Programació de la Producció en Fabricació Mecànica (EMT).
  • CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral (Arsènic).

I en l’actual curs 2018-2019, s’hi han incorporat:

  • CFGM Tècnic de Sistemes Microinformàtics i Xarxes (EDUCEM, 1 grup més a l’existent).
  • CFGS de Sistemes Informàtics en Xarxa (perfil de ciberseguretat) (Ins. Carles Vallbona).
  • CF Règim Especial (CFGM) en Futbol (privat al Centre Vallès).

D’altra banda, si bé el curs 2015-2016, a Catalunya el percentatge d’alumnes en dual no arribava al 2 % i a Granollers era d’un 5 %, el 2018, els alumnes en dual a Catalunya representen ja un 10 % i a Granollers un 12 %. L’objectiu, segons el govern català, és arribar al 30 o 40 % en uns deu anys.

Els dos cicles demanats per empreses o col·lectius empresarials: CFGM Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigua amb SOREA i CFGS de Programació en la Producció de la Fabricació Mecànica amb ADECAT, els dos a l’EMT.

Evolució dels alumnes en formació dual a Granollers:

  • Curs 14-15: 20 alumnes.
  • Curs 15-16: 85 alumnes.
  • Curs 16-17: 116 alumnes.
  • Curs 17-18: 150 alumnes.

Una altra de les novetats és que a partir del setembre de 2017, l’Ajuntament ha incorporat sis alumnes en la modalitat de beca-salari amb l’FP Dual. Concretament tres alumnes en Educació Infantil, dos en Informàtica i un en Administració i Finances. Es preveu que aquest any 2018 hi puguin participar fins a vuit alumnes.

Aquest projecte ha permès noves possibilitats de contractació per a joves, així com el desenvolupament de les relacions de les empreses amb els centres de formació.

  • APRENENTATGES


Hem après la capacitat de desenvolupar projectes de formació amb empreses a partir d’un impuls de l’Ajuntament i de les escoles i empreses implicades. El treball en xarxa multiplica exponencialment els resultats obtinguts.

No obstant, existeix una asimetria dels diferents sectors econòmics i empresarials en relació a l’objectiu del projecte. Per altra part, no es disposa de les competències i, per tant, es depèn de les directrius del Departament d’Ensenyament.

La fortalesa de l’impuls que pot donar un organisme de coordinació com és el consell d’FP. Sense la seva existència, l’evolució de l’FP a la ciutat hagués estat més modesta.

Foment de la creativitat i l’excel·lència als centres educatius

L’excel·lència del capital humà comença per un sistema educatiu de màxima qualitat des de les edats més primerenques. Per aconseguir resultats de primera magnitud, cal impulsar actuacions que afavoreixin l’excel·lència dels formadors, així com un paper més actiu dels pares i de les mares, com a agents educadors, que enforteixin els vincles entre el conjunt de la comunitat educativa. S’ha de treballar amb els centres perquè posin l’èmfasi en l’excel·lència, la creativitat dels estudiants i la cohesió social. Cal incrementar la relació entre els professionals dels diferents centres educatius de la ciutat i crear grups de treball i xarxes que afavoreixin els intercanvis d’experiències i la millora de les metodologies, amb una atenció específica a la problemàtica del fracàs escolar, com ara l’abandonament prematur dels estudis. També s’ha de posar una atenció especial en l’educació en els valors democràtics i per a la igualtat de gèneres.

Cal, així mateix, enfortir els vincles entre l’escola i la ciutat, dinamitzant la relació entre els centres educatius i les institucions culturals per facilitar la connexió entre els projectes didàctics i els culturals. S’ha de potenciar l’aprenentatge a partir del coneixement de l’entorn més immediat, amb l’equilibri necessari, amb l’aproximació al món globalitzat, així com a través de l’acostament a les arts. Tal com recomana l’Agenda 21 de la Cultura de Granollers, cal augmentar l’oferta d’estudis secundaris vinculats a les activitats artístiques, que són una de les principals fonts de coneixement i de desplegament de la creativitat de les persones.


Valors associats: Creativitat, coneixement, competitivitat i convivència.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. Són projectes que tenen continuïtat al llarg del temps. No finalitzen, són xarxes de treball.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Centres educatius, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Granollers i agents externs a l’Administració.

  • ACCIONS REALITZADES


Murs que parlen: aquest projecte consisteix en la promoció d’intervencions muralistes a parets mitgeres de la ciutat per artistes locals d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística en una paret mitgera, de tal manera que es pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari a partir de l’oportunitat que significa la modificació d’una paret que forma part del paisatge quotidià.

Intervencions a l’espai públic amb col·laboració de centres educatius:

  • Escola Ferrer i Guardia: a partir d’un procés compartit de creació entre l’artista, Sixe Paredes, els alumnes de 6è i la implicació de tota la comunitat educativa de l’escola el projecte culmina amb el disseny del mural que Sixe acaba realitzant.
  • Roca Umbert Fàbrica de les Arts: 250 alumnes de 3 a 12 anys conjuntament amb l’artista creen un mural col·laboratiu per promoure els valors educatius de l’escola Ferrer i Guàrdia.

Xarxa a l’entorn del Mercat de la Tecnologia (Centres de secundària): grup de professorat de tecnologia de centres de secundària per a l’organització del Mercat i activitats complementàries (formacions…). Al Mercat de Tecnologia de Granollers, l’alumnat de secundària hi presenta projectes imaginats i realitzats per ells mateixos i, amb l’ajut dels seus professors, els mostra i els explica al públic visitant. Un altre dels objectius del mercat és el d’incentivar l´interès per la ciència i la tecnologia, així com també per poder mostrar la diversitat d’aplicacions tecnològiques i científiques en diversos àmbits (la música, els videojocs, les arts plàstiques i visuals…). Molts dels tallers que s´ofereixen als alumnes que participen al mercat tecnològic de Granollers són residents de Roca Umbert, tant artistes de l´Espai d´Arts, com empreses creatives i culturals que estan ubicades a la Fàbrica. El mercat de 2017 estava dedicat a Dona i Ciència, s’hi va fer una exposició en aquest sentit. El 2018 s’ha creat una nova exposició sobre «el costat fosc d’internet». Aquest curs 18/19, el grup de professorat es constituirà com a seminari dins la formació del CRP.

VallesBot: aquest projecte tecnològic i de robòtica neix del treball en xarxa entre professors, centres educatius, ajuntaments i el Centre de Recursos Pedagògics. La iniciativa proposa als alumnes dels centres participants resoldre problemes de mobilitat en el seu entorn fent servir la robòtica. La VallesBot vol incentivar les vocacions tecnològiques dels alumnes i afavorir el treball en xarxa entre els centres educatius i els diferents agents de l’entorn per aconseguir continuïtat i coherència educativa. A més, es vol fer arribar a tot l’alumnat, ja que l’activitat es fa dins d’horari lectiu i no és competitiva. En la primera edició (2018) hi han participat 17 centres educatius de Granollers, Canovelles i la Roca del Vallès. L’objectiu és que tot el grup classe hagi treballat en la proposta de millora de la mobilitat del seu entorn. Durant aquesta presentació pública, un jurat avaluarà la trentena de propostes presentades de tal manera que els alumnes podran aprendre de les valoracions que es facin de cada projecte.

Espai Congost: la cessió d’un solar urbà a l’entitat DIMAS per a la creació d’un hort, per part d’uns particulars, ha generat un punt de trobada de diferents agents educatius interessats en l’horticultura. És un projecte en construcció, on conviuen actors tan diversos com una empresa d’inserció social (DIMAS), tres centres de secundària (Institut Antoni Cumella, Institut Marta Estrada i EMT), una escola bressol (EBM Giravoltes), una Unitat d’Escolaritat Compartida (gestionada per Parc Estudi) i un Centre Obert de Serveis Socials. L’espai de l’hort disposa d’un espai parcel·lat, destinat a horts que donin resposta als propis projectes de cada actor i uns espais comunitaris enjardinats que també tenen voluntat d’obrir-se al barri.

Posa’t en òrbita (vinculat al projecte “Alesplaces“): els participants del curs 2017/2018 són EMT, Celestí Bellera, Marta Estrada i Carles Vallbona. Durant el curs es treballa amb els centres participants, per tal de tenir uns 75 alumnes, a l’espai públic, a principis de juny, que desenvolupen experiències científiques adreçades a infants. Com a fil conductor de tot el procés, s’agafa el sistema solar, però en una vessant molt àmplia i que doni cabuda a totes les possibles disciplines científiques. Durant el primer trimestre, tot l’alumnat de primer d’ESO haurà de resoldre uns reptes que els aniran introduint l’interès per la recerca i que permetran seleccionar els 15 alumnes de cada centre. El criteri no serà detectar els 15 millors en ciència, sinó també incorporar alumnat que inicialment no s’havia plantejat que la ciència també anava amb ells. A mitjans de desembre, es fa una trobada presencial de tots els participants per presentar-los el projecte. En aquesta trobada del mes de desembre, es configuraran vuit grups (un per repte) amb alumnat barrejat dels altres centres i una persona docent a cada grup. Al llarg dels primers mesos del 2019 es faran trobades presencials. Serà al llarg del 3r trimestre, quan tot aquest treball, conjuntament amb el fet a l’aula, s’haurà de traduir en experiments o experiències que aniran al pati d’una escola de primària (assaig general) i, finalment, a una plaça al juny.

Cooperatives escolars CUEME: els participants del curs 2017/2018 són Granullarius, Salvador Llobet, Lledoner i Mestres Montaña. El Projecte Cultura Emprenedora a l’Escola es basa en la creació de petites cooperatives per part dels alumnes de 5è i 6è d’Educació Primària de les escoles de Granollers, que alhora posen a la venda tot allò que produeixen al mercat municipal. L’objectiu és impulsar un esperit d’innovació amb valors solidaris entre tot l’alumnat. Com a resultat, els centres educatius participants constitueixen una cooperativa per aula. També s’hi impliquen alumnes de batxillerat artístic a través de la realització de tallers organitzats d’imatge gràfica perquè els més petits puguin dissenyar la seva pròpia identitat. A més a més, el projecte queda totalment integrat a les hores lectives; és a dir, està connectat amb els exercicis i lliçons diàries que s’imparteixen a les aules.

Xarxa mobilitat FP: els participants són EMT, Carles Vallbona, Educem, Cambra de Comerç, UEI i diferents serveis de l’Ajuntament. Aquesta xarxa fomenta la mobilitat europea de professorat i alumnat de l’FP. Per això, ha creat una estructura de treball d’on han sorgit diferents iniciatives com la de complementar les beques dels joves de grau superior que ja tenen una beca Erasmus+ i així fomentar-ne la participació. A més, ajuda tots els joves, tant de grau mitjà com superior, a preparar l’estada a través d’un curs d’idiomes. Durant els cursos 2016-2017 i 2017-2018 s’han becat 17 alumnes.

A més, posa en contacte les patronals i cambres de comerç amb els centres per trobar empreses que vulguin acollir joves estrangers en pràctiques, tant aquí com a fora.

Xarxa d’orientadors: dins els Projectes singulars (per a alumnes amb dificultats a l’ESO), s’ha creat una plataforma de treball estable que agrupa tots els orientadors dels centres educatius participants (Cumella, EMT, Carles Vallbona, Celestí Bellera, Escola Pia, L’Estel, Educem, Jardí i Marta Estrada), a més de la inspecció educativa, el CRP i el Servei d’Educació.

Aquest grup de treball es reuneix mensualment per fer un seguiment als Projectes singulars, que tenen com a objectiu principal que nois i noies de 3r i 4t d’ESO amb dificultats d’aprenentatge i/o que presenten una clara desmotivació vers tot ensenyament més curricular puguin assolir els coneixements de l’ESO i la puguin acreditar.

Aquests alumnes requereixen una atenció més personalitzada i una resposta que s’ajusti a les seves necessitats. Una proposta encaminada a millorar-ne l’autoestima, a facilitar-los habilitats socials, a ensenyar-los a tolerar la frustració… per assolir les competències que els permetin el desenvolupament personal, social i escolar; en definitiva, a donar-los alternatives pedagògiques que els proporcionin eines suficients per incrementar les possibilitats d’èxit d’inserció sociolaboral posteriors i que, per tant, redueixen el fracàs i l’abandonament escolar. Els Projectes singulars són experiències educatives per als alumnes de final de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) amb la finalitat principal que assoleixin les competències bàsiques del currículum obligatori de l’educació secundària, a través de múltiples estratègies per aconseguir l’èxit escolar i una gran satisfacció personal, és a dir, una major autoestima. Combinen el treball acadèmic o curricular amb experiències o estades en el món laboral, les quals ajuden l’alumne a assolir les capacitats que necessita un ciutadà en acabar l’educació obligatòria. Aquesta mesura d’obertura i d’adaptació dels instituts a la societat permet promoure la cohesió social, el treball educatiu integral i la coordinació de tots els agents educatius que hi intervenen.

Xarxa Escola Nova 21: els participants són Lledoner, Cervetó, Escola Pia, Jardí, Joan Miró (Canovelles) i Bertí (L’Ametlla); Marta Estrada es manté en espera. Escola Nova 21 vol catalitzar la voluntat de canvi educatiu en una acció de tres anys, que generi una mobilització per a l’actualització del conjunt del sistema educatiu català, i ho fa a través de quatre grans accions: consolidació de l’actualització existent a centres i al sistema; treball col·laboratiu per al canvi educatiu; aliances amb les administracions educatives i locals per a la corresponsabilització del canvi, i generació i experimentació de protocols de canvi sistemàtic. Primerament, Escola Nova 21 vol destacar i celebrar que ja existeixen molts centres educatius que estan enfocats a desenvolupar competències per a la vida i que adopten pràctiques fonamentades en com les persones aprenem. La nostra societat ha de garantir que aquests centres es consolidin: estenen el seu exemple i contribueixen a què el conjunt del sistema educatiu avanci cap a una actualització similar, així com que les normatives i decisions de les administracions també ho facin possible, des de la visió compartida d’escola autònoma, competencial, inclusiva i amb aprenentatge globalitzat.

Segonament, Escola Nova 21 vol facilitar una gran acció col·laborativa per a l’actualització del sistema a través de centres que voluntàriament se sumin a la iniciativa, i amb el treball conjunt amb els ens locals. Així, a través d’una convocatòria oberta, 481 centres van acordar incorporar-se a Escola Nova 21 i, gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona, s’han desenvolupat una seixantena de xarxes territorials on grups d’entre vuit i deu centres cooperen en el procés per a l’actualització i el canvi, a través d’una metodologia anomenada “espirals d’indagació”. La interacció dels milers de docents implicats en aquests centres és la manera més horitzontal i sostenible de contribuir a l’actualització educativa cooperativament. A Granollers hi ha la xarxa Vallès Oriental Centre.

Coenzims: l’Ajuntament de Granollers promou la participació activa a través de la cultura. Amb l’objectiu d’enfortir la ciutadania i aplicar democràcia directa, aquests projectes busquen crear un sentiment de pertinença i de cohesió.

Coenzims és un projecte de treball comunitari que realitza activitats socioeducatives al voltant de la programació del Teatre Auditori. Aquests projectes educatius es basen en la creació de vincles entre agents, sabers i espais per promoure experiències significatives dins la cultura.

Són projectes molt variats, que es van fent a mida, segons les sinèrgies i oportunitats que es van donant. Són alhora projectes realitzats no per un únic actor, sinó que hi ha implicat tot un núvol de serveis, equipaments i agents.

A partir d’una temàtica referent a l’espectacle cultural del teatre es genera una activitat adreçada a un col·lectiu identificat per algun dels serveis implicats, per tal de provocar un treball d’aproximació i producció que generi novetats i situacions insòlites. Es prioritza treballar amb aquells col·lectius que no accedeixen a l’oferta cultural de la ciutat.

ETC.: escola a temps complet. Necessitat/oportunitat d’oferir activitats a la tarda en base a la jornada compactada que implementaven els instituts públics de la ciutat. La base rau en iniciar un enfocament integral de la connexió entre l’escola i el temps de lleure per tal de millorar l’èxit educatiu i social per provocar experiències significatives en la construcció de la ciutadania. En aquest sentit, es va optar per tres grans àmbits d’acció: itineraris educatius, espais de relació i espais d’acció social i voluntariat. La primera fase s’ha iniciat amb els «Tallers» i a la tercera edició (febrer-maig 2018) s’ha començat a promoure un nou espai, «Binomis», amb una perspectiva més d’intervenció socioeducativa i promoció comunitària.

Grau superior d’FP Tècniques d’Actuació Teatral…: l’Ajuntament col·labora amb el centre privat Art Escènic i els facilita els espais necessaris per poder desenvolupar aquest cicle formatiu de grau superior. Actualment se’n farà la 2a edició.

Joves sense ESO: des del curs 2013-2014 l’Ajuntament de Granollers desenvolupa un programa d’acompanyament als joves que no acrediten l’ESO i que no poden accedir als cursos de PFI-PTT.

Aquesta actuació va destinada a joves que no acrediten l’Educació Secundària Obligatòria i que tampoc poden entrar a Programes de Formació i Inserció ni a altres programes de Garantia juvenil. Està molt enfocat a joves amb rebuig al sistema educatiu i que necessiten d’uns programes d’acompanyament més dirigits a l’orientació en les transicions educatives i que els permeti la reincorporació al sistema educatiu (ja sigui a través de PFI, de CFGM o Escola d’Adults) o al mercat laboral.

Es tracta d’un programa formatiu i d’orientació per a joves de 16 a 21 anys, que combina la formació més instrumental no assolida a l’ESO, amb una formació més pràctica en l’àmbit de la sonorització i espectacles en directe, així com la realització de tallers d’aprenentatge servei (com el de restauració de bicicletes) i l’activitat esportiva.

Està pensat en l’estructura de curs acadèmic, però obert a què joves que es van despenjant del sistema educatiu hi puguin anar entrant per donar-los una resposta i que no es quedin sense cap mena d’activitat educativa durant la resta de l’any (matrícula viva). Així, doncs, es pretén donar resposta als joves que no poden accedir a cap altre recurs (PFI, Escola d’Adults, Garantia juvenil,…), reduir la taxa d’abandonament escolar prematur a la ciutat i oferir uns itineraris i unes transicions educatives més adequats als joves amb dificultats.

Aquest és un curs pensat per a joves que han quedat exclosos del sistema escolar per motius ben diversos: desmotivació, problemes de conducta, s’han incorporat tard a la secundària obligatòria (perquè han arribat amb algun membre de la família dels seus països d’origen quan el curs ja estava iniciat) i, per tant, no han pogut finalitzar els estudis amb èxit.

Es necessiten accions/intervencions (educatives, culturals, esportives…) per tal que aquesta situació d’exclusió, amb el temps, no esdevingui social i econòmica. Es planteja aquest curs amb la voluntat de reconduir aquests joves per ajudar-los a trobar el seu camí dins d’una societat més justa i preparada per assumir, respectar i valorar conductes diferencials.

Es pretén, a la vegada, donar un impuls (i fer un acompanyament) a aquests joves perquè s’incorporin, un cop finalitzat aquest curs, a d’altres accions formatives (Escola d’Adults per a l’obtenció del GESO, PFI, preparació a proves d’accés a cicles formatius, etc.) o iniciar un camí en el mercat laboral que els vaig preparant cap a la vida adulta.

Té una durada de 800 h durant tot el curs escolar.

Cada any hi passen uns 20 alumnes.

PFI (Programes de Formació i Inserció): des de l’any 2007 l’Ajuntament de Granollers desenvolupa PQPI en modalitat de PTT. Durant el curs 2014-2015, la Generalitat de Catalunya canvia el nom de PQPI per PFI.

Concretament i fins al curs 2011-2012, realitzava dues especialitats de PTT i a partir del curs 2012-2013, en realitza tres, que acullen uns 46 alumnes anuals, alumnes que no han superat l’ESO i que se’ls dóna una nova oportunitat per adquirir els coneixements i estar millor preparats per l’entrada al mercat laboral.

L’Ajuntament de Granollers imparteix tres especialitats: vendes i atenció al públic, fabricació mecànica i auxiliar d’hoteleria.

Els joves, durant el curs que té una durada d’un curs acadèmic, realitzen pràctiques a empreses, que els permeten facilitar l’accés al treball, tot i que majoritàriament els joves que passen satisfactòriament el curs continuen estudiant a cicles formatius de grau mitjà o a l’Escola d’Adults.

Cada any hi ha més de 120 preinscripcions per a les 46 places.

Aquest programa està cofinançat pel Departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Granollers.

  • RESULTATS


Murs que parlen: dos murs, dos centres de primària i un centre de secundària implicats.

Xarxa a l’entorn del Mercat de la Tecnologia: quatre edicions del Mercat, sis centres participants estables, dues exposicions editades i cinc formacions professorat.

VallesBot: una edició i 35 projectes presentats.

Projecte Horts a l’Espai Congost : vuit entitats participants. Projecte guanyador de la Beca Maria Gaja.

Posa’t en òrbita: quatre instituts participants, dues escoles de primària vinculades i dos espais culturals implicats (Museu de ciències naturals i La Tèrmica).

Cooperatives escolars CUEME: quatre centres escolars i vuit cooperatives constituïdes.

Xarxa mobilitat FP: dos anys en què l’Ajuntament ha complementat les beques de l’alumnat d’FP de grau superior i ha possibilitat estades a Europa, amb 17 alumnes beneficiats.

Xarxa d’orientadors/projectes singulars: projecte consolidat amb 59 empreses vinculades, 48 alumnes realitzant tastets semestrals i vuit centres implicats.

Xarxa Escola Nova 21: set trobades de la Xarxa realitzades seguint el calendari marcat pel programa i cinc centres de Granollers que hi han participat.

Coenzims: un projecte realitzat amb l’aula oberta del Cumella i un altre, amb famílies d’escoles bressol.

ETC, Escola a temps complet: nou equipaments oberts a l’acció educativa.

Creació del grau superior d’FP Tècniques d’Actuació Teatral a Granollers.

Joves sense ESO: 15 alumnes.

Programes de Formació i Inserció: tres PFI amb 45 alumnes.

  • APRENENTATGES


Que el guany de la generació de xarxes de professorat/centres va més enllà del resultat del projecte, ja que introdueix canvis al funcionament dels centres i al de les pràctiques educatives.

La col·laboració amb altres agents com a catalitzador de l’èxit educatiu de cadascun dels projectes.

Dinamització del comerç de proximitat com a marca distintiva de la ciutat

La tradició comercial de Granollers i la fortalesa d’aquest sector l’han convertit en un  patrimoni que cal mantenir. La dinamització comercial ha d’estar impulsada per les associacions de comerciants, amb el suport de l’Administració pública. Una de les estratègies de dinamització comercial ha de consistir en la difusió del comerç local com a marca distintiva de la ciutat, basada en l’excel·lència del servei i el paper socialitzador del comerç de proximitat.

Aquesta i altres iniciatives de promoció exigeixen una bona coordinació entre les diferents associacions de comerciants o bé la creació d’alguna organització conjunta, a més del suport de l’Administració pública, per exemple, en el desenvolupament d’estudis de comerç (2.1.2.). El comerç de proximitat té, a més del valor econòmic, un altre d’afegit de foment de la convivència. Cal promoure iniciatives que reforcin aquest paper socialitzador, com ara la moneda pròpia i solidària impulsada per l’Associació de Comerciants Gran Centre de Granollers, la certificació de qualitat ciutadana en el comerç o l’aposta pel  comerç just i responsable. En el mateix sentit, cal potenciar el Mercat de Sant Carles (millora de les instal·lacions, diversificació de l’oferta i adaptació dels horaris a les necessitats de les persones) i consolidar els mercats periòdics artesanals, especialment de productes agroalimentaris de la comarca i facilitar els canals de comercialització als seus productors.


Valors associats: Cohesió social i competitivitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Vuit associacions de comerciants, concessionaris del Mercat de Sant Carles i concessionaris del mercat del dissabte.

  • ACCIONS REALITZADES


2010 i següents: finalitzen, al setembre, les obres de conversió en zona de vianants de la carretera, des de la plaça de la Corona fins al carrer de Torras i Bages, que és la inversió en urbanisme comercial més important realitzada mai a Granollers. L’illa de vianants creix cada any en forma de taca d’oli, fins a sumar més de 60.000 m2 continus el 2017, que és el centre comercial a cel obert més important de la comarca. L’ampliació de l’illa de vianants incrementa l’atracció de visitants de manera sostinguda i, per tant, la presència de marques comercials internacionals. La crisi i el canvi en la normativa sobre lloguers no afavoreix la competitivitat de la microempresa comercial.

2010 i següents: el Fòrum de Comerç s’ha reunit un mínim de 3 vegades l’any per coordinar les activitats de dinamització comercial de les associacions, entre d’altres temes.

2010 i següents: Granollers Mercat ha signat cada any un conveni de col·laboració econòmica amb l’associació de comerciants Gran Centre i Comerç de Dalt, i ha prestat suport a totes les associacions de comerciants alhora d’organitzar la logística i la promoció de les activitats de dinamització comercial.

El 2010 hi havia cinc associacions de comerciants. L’any 2017 n’hi ha 8, que han organitzat 50 accions de dinamització comercial al llarg del 2017.

2010 i següents: els dissabtes s’organitzen fires mercat de productes alimentaris artesans a diverses places del centre, per part de tres associacions de productors (pl. les Olles, Porxada i Corona) i tres promotors privats (Gastronomia Urbana, Fira del vi i formatge), amb el suport de Granollers Mercat.

2010 i següents: se celebra la primera edició de la Fira Eco-Gra, organitzada per l’associació de comerciants Comerç de Dalt al carrer Joan Prim; fins a l’actualitat.

2012 i següents: se celebra la primera edició de l’Open Nigth, organitzada per l’associació de comerciants Gran Centre, a l’Illa de vianants; fins a l’actualitat.

2012 i següents: en el marc del Pla estratègic de Palou, s’impulsa la marca Productes de Palou i es dona suport a la producció i comercialització dels seus productes (segell de Palou, subvencions, tastos al carrer, suport a la SAT Agrícola «Hort de Palou», presència a la Fira de l’Ascensió i al mercat del dissabte).

2012 i següents: a Can Muntanyola s’ofereix una programació mensual d’accions de formació de curta durada i gratuïtes, adreçades als comerciants, que posen l’accent en les TIC aplicades a la millora del màrqueting i la fidelització de clients.

2016: Gran Centre rep un premi de la Generalitat per la seva campanya de promoció amb motiu del seu 20è aniversari i en reconeixement a la seva activitat de foment de la cultura i el comerç (Cicle de Conferències, GRN, RedBaixes, Firastocs, etc.).

2016: en el marc del grup de treball sobre model comercial, es redacta un primer informe sobre els factors que incideixen en la definició del model comercial de Granollers.

2017: el Fòrum de Comerç i el Consell Econòmic i Social aproven el document Actuacions estratègiques per al comerç de Granollers. En aquest document s’indica que la creació d’una organització conjunta és una de les actuacions a desenvolupar, tot i que no es considera viable en l’actualitat, atès el mapa actual d’associacions i les seves pautes de col·laboració.

2017: es posa en funcionament el Mercat del Dissabte a la plaça de la Corona. La prova pilot del primer any és un èxit. La concessió a 5 anys es resol amb una major presència de producte ecològic i bona diversitat d’oferta. Bones accions de comunicació i bona acceptació de públic. Amb el mercat del dissabte s’aprofita per reordenar l’oferta de fires mercat impulsades per les associacions de productors (només en queda a la pl. de les Olles) i pels promotors privats (desapareix Gastronomia Urbana).

2017: es posa en funcionament la Llotja del disseny, una fira mercat multisectorial de promoció privada, de periodicitat mensual. Més de 25 empreses i dissenyadors diferents en cada edició. Presència també a la Fira de l’Ascensió 2018. Ampli suport de Granollers Mercat en les despeses de promoció i logístiques.

2018: s’inicien les obres de reforma del Mercat de Sant Carles, que milloren les instal·lacions (lavabos, clavegueram, telefonia, ventilació, enllumenat, gestió de residus i muntacàrregues), els accessos, els tancaments, les cambres refrigeradores i els magatzems del soterrani, així com el seu entorn, amb el cofinançament dels propietaris de les concessions.

  • RESULTATS


Al llarg d’aquests anys s’ha augmentat la dinamització comercial en la mesura del que ha estat possible. El darrer any de què es disposen de dades (2017) es van realitzar 50 activitats de dinamització, la majoria de les quals van ser per a accions de difusió, per a ús d’equipament municipal, per a disseny gràfic i impremta, o per a infraestructures.

Tots els recursos emprats en aquesta temàtica han comportat veure necessari realitzar diversos estudis: un cens anual d’activitats i de locals buits, les dades dels quals es disposaran aviat, o una enquesta de fuga de compra i d’atractivitat, que es farà a finals de l’any 2018.

S’ha ampliat i diversificat l’oferta d’alimentació del mercat del dijous amb la concessió de nou parades d’artesania alimentària i d’horta de proximitat, que es concentren a la plaça de Perpinyà.

Granollers gaudeix de mercats i de fires a la via pública al voltant de 200 dies a l’any, atès que al mercat del dijous cal sumar-hi tota l’oferta diversa de fires mercat d’artesania alimentària i no alimentària que té la ciutat cada cap de setmana i altres dies de l’any.

Per últim, Granollers Centre ha instal·lat uns comptadors de vianants, dels quals disposem d’una sèrie des del 2016 per dos mesos de l’any (març i octubre). Properament rebrem les dades de març del 2018 i se’n podrà fer una valoració de l’evolució.

  • APRENENTATGES


La principal acció de foment del comerç ha estat la conversió en zona de vianants. Hi ha molt marge per a accions futures de marca de ciutat, d’excel·lència del servei i de paper socialitzador del comerç, i l’acord amb Gran Centre és clau per implementar qualsevol actuació pública. El comerç de les microempreses, anomenat de proximitat, abans que res ha de ser competitiu.

Impuls al sector audiovisual

La indústria audiovisual és un sector emergent amb un gran potencial creatiu, que caldria impulsar tot aprofitant el seu desenvolupament dins de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, que acull el projecte del Centre d’Investigació i Distribució Audiovisual de Granollers i la nova televisió digital comarcal del Vallès Oriental. Aquesta hauria de constituir una aposta important per a la ciutat, buscant sinergies i complementarietats amb els projectes desenvolupats a les ciutats de Mataró i Terrassa. Roca Umbert Fàbrica de les Arts ha de promoure la consolidació d’actius de ciutat que actualment tenen un rol d’esdeveniment puntual i no s’han arribat a incorporar com a elements estratègics, com el Mercat  Audiovisual de Catalunya o CDigital. Cal incorporar la dimensió estratègica a aquests esdeveniments perquè puguin constituir una font de generació d’activitat econòmica, valor i reconeixement, i posicionar-los com a referents en aquest àmbit.


Valors associats: Creativitat, coneixement, competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Una primera fase tancada. Una segona fase en procés de desenvolupament continu (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona (Xarxa Audiovisual Local), clúster audiovisual de Catalunya-Digital Media Forum, Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Observatori de la Ràdio a Catalunya, Guionistes Associats de Catalunya, MPT-Universitat Autònoma de Barcelona i UGranollers-UVic.

  • ACCIONS REALITZADES


Projecte del Centre d’Investigació i Distribució Audiovisual de Granollers (CIDAG)

El CIDAG ha servit per desenvolupar el projecte audiovisual general a Roca Umbert, gràcies al Plan Avanza del període 2008-2011. Acabat el projecte amb tots els objectius previstos (bastir, a l’antiga fàbrica Roca Umbert, un centre de recursos i serveis a empreses audiovisuals del territori i donar servei a la nova TV comarcal, en substitució de l’analògica Granollers TV) amb el Ministerio de Indústria, el CIDAG desapareix, però es mantenen línies de treball: s’impulsen programes de gestió (ràdio, arxiu ADAG, plató, producció audiovisual, Mercat Audiovisual de Catalunya i viver d’empreses) dins de  Granollers Audiovisual, SL i, després, a Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, SL. Aquests programes tenen continuïtat, però es transformen per canvis del mercat, la voluntat de les administracions i les empreses i professionals residents.

Nova televisió digital comarcal del Vallès Oriental

Entre 2009 i 2010 es produeix l’apagada analògica i l’encesa digital de la TDT, que afecta Granollers TV i posa en marxa una TV digital de zona que s’anomena VOTV, de la qual l’Ajuntament de Granollers en tenia, en un primer moment, un 30 % aproximat de participació. El projecte comença amb una dotzena de municipis participants i, amb els anys de funcionament, amb notable èxit d’audiència a nivell general. S’obtenen, en conseqüència, els resultats previstos. Granollers ofereix a VOTV serveis de valor afegit i d’instal·lacions a Roca Umbert: platós, equipament tecnològic de producció, documentació d’arxiu i oficines. El contracte i els convenis amb VOTV acaben l’abril de 2022.

Sinergies i complementarietats amb projectes desenvolupats a Mataró i Terrassa

Des de 2010, els responsables de Granollers Audiovisual, SL primer, i de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, SL després, mantenen contactes amb els gestors dels equipaments i projectes audiovisuals de Terrassa i Mataró. Durant el període 2011-2013, amb Mataró per compartir el sistema d’arxiu Compact TV, però no prosperen. Amb Terrassa, els contactes tampoc evolucionen.

Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC)

El MAC (2000) porta 19 edicions seguides a Granollers i s’adapta a les circumstàncies econòmiques i els interessos dels seus usuaris. Des de fa 14 anys (2005) es localitza a Roca Umbert. Ha estat un certamen de tres, dos i un dia, segons els requeriments del mercat. És una trobada del sector de proximitat de Catalunya. Compta amb el socis importants, que es mantenen: Diputació de Barcelona (XAL), Generalitat de Catalunya, clúster audiovisual i Consell de l’Audiovisual de Catalunya, entre d’altres.

CDigital

El MAC 2017 comparteix espais amb CDigital Granollers. La idea és bona, però l’experiència desaconsella compartir els dos esdeveniments.

Viver/residència d’empreses del Centre Audiovisual de Roca Umbert

Les instal·lacions del viver/residència d’empreses del Centre Audiovisual de Roca Umbert es va ampliar amb prop de 1.000 m2 per a emprenedors i empreses de l’àmbit de les indústries creatives i audiovisuals el 2018. Acull cada dia 112 treballadors.

  • RESULTATS


Projecte del CIDAG: 80.000 usos del Centre Audiovisual (10.000 usos anuals de mitjana) i servei donat a més de 100 empreses.

Nova TV digital comarcal del Vallès Oriental: 13.000 espectadors diaris del Vallès Oriental.

Sinergies amb projectes de Mataró i Terrassa: 20 contactes en total.

Mercat Audiovisual de Catalunya: més de 20.000 assistents (aproximadament 1.000 assistents de mitjana per certamen).

CDigital: 188 assistents el 2017.

El viver/residència d’empreses del Centre Audiovisual de Roca Umbert compta amb 14 empreses residents i és la seu de quatre mitjans de comunicació. Les residències/vivers del Centre Audiovisual disposen de 49 coworkings (19 d’ocupats) i 16 mòduls per a empreses (15 d’ocupats).

  • APRENENTATGES


La majoria de les línies impulsades han tingut recorregut i repercussió en els àmbits triats i han pogut ser finançades. No eren només bones intencions: es basaven en necessitats del sector. Els projectes CIDAG i VOTV han desembocat en un Centre Audiovisual amb serveis i espais de residències per a empreses.

D’altra banda, les accions fetes de coordinació i col·laboració amb projectes de capitals de comarques veïnes no tenen recorregut quan són a molt llarg termini: els canvis en els gestors i en les línies polítiques fan descarrilar el treball emprès. Potser cal fixar objectius més curts, que poden ser igual d’ambiciosos, però que poden tenir una bona execució i arribar al final.

La crisi econòmica ha fet que no hi hagués suficients línies de producció audiovisual per a les empreses de proximitat del territori.

Desenvolupament de la indústria del motor, en connexió amb el Circuit de Catalunya

Un altre sector que podria donar lloc a economies d’aglomeració és el de la indústria relacionada amb el motor, aprofitant l’existència del Circuit de Catalunya, per al desenvolupament d’activitats industrials relacionades amb aquesta infraestructura. Amb relació a aquest important equipament i tenint en compte la disponibilitat de sòl industrial al seu entorn, caldria promoure la instal·lació d’activitats intensives en coneixement a l’entorn del motor, les energies i la mobilitat. També es podria explorar la possibilitat de promoure, conjuntament amb empreses innovadores i capdavanteres en tecnologia, amb el món universitari i amb l’Administració de la Generalitat i del Circuit de Catalunya, la creació d’un centre d’investigació tecnològica en alta competició esportiva lligada a aquest l’àmbit, que en reforçaria l’especialització productiva.


Valors associats: Competitivitat , coneixement i creativitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntaments de Granollers, Montmeló i Parets, Generalitat de Catalunya, Incasol, Circuit de Catalunya, SL, deu entitats participants en el PECT, clúster de la indústria de l’automoció de Catalunya (CIAC), clúster català de la indústria de l’esport (INDESCAT) i clúster per l’avenç de la motocicleta (CLUSTERMOTO).

  • ACCIONS REALITZADES


Pla Director Urbanístic del Circuit de Velocitat Barcelona-Catalunya (PDU)

El PDU, dissenyat per la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers, pretén crear un marc urbanístic adequat per tal que el Circuit pugui fer front a les noves demandes i necessitats d’una instal·lació de màxim nivell, amb l’objectiu de facilitar la creació d’un pol d’activitats econòmiques relacionades amb el món del motor (productives, de recerca, de formació, comercials, d’oci…).

Actualment, el Circuit de Barcelona-Catalunya és una instal·lació consolidada i emblemàtica que, per a la seva continuïtat com a equipament internacional, exigeix la revisió del marc urbanístic que va possibilitar la seva implantació, amb la incorporació de noves activitats que garanteixin el desenvolupament d’uns sectors al seu entorn destinats a activitats complementàries que creïn una nova centralitat d’activitat econòmica vinculada al món del motor, la investigació, la formació i l’oci.

Així, el PDU té una incidència que supera tant l’àmbit municipal com l’àmbit metropolità i constitueix una actuació estratègica per al conjunt de Catalunya, ja que pretén generar nous motors econòmics per al territori i per a Catalunya en general.

El 2016 la Generalitat aprova el PDU, que delimita 11 àmbits d’actuació en una superfície de 572 hectàrees, reordena la xarxa viària i ferroviària, i fixa criteris per a la mobilitat i l’aparcament de vehicles. Els àmbits d’actuació ordenen els usos industrials, comercials, residencials, de serveis, esportius i els espais lliures i no urbanitzables.

Estratègies de Desenvolupament Econòmic al Vallès Oriental i Oportunitats de Futur

D’acord amb l’anàlisi “Especialitzacions productives al Vallès Oriental – Estratègies i Oportunitats” desenvolupada per l’Observatori – Centre d’Estudis del Vallès Oriental “malgrat la manca d’infraestructures cientificotecnològiques, l’elevada diversificació i especialització de l’economia del Vallès Oriental configura un ecosistema favorable a les iniciatives empresarials i la innovació arran de la interacció entre diferents sectors econòmics. Aquesta situació no és comú en el conjunt d’economies comarcals, ja que tan sols es dona amb major intensitat al Barcelonès i al Baix Llobregat”.

En aquesta línia, el document identifica set grans conglomerats sectorials a la comarca del Vallès Oriental, tres dels quals amb una vinculació directa amb la indústria del motor i amb un grau d’especialització productiva territorial molt superior a la mitjana catalana.

El 2016 es va presentar el Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT), en el marc de la convocatòria de subvencions de l’estratègia europea RIS3  de la Generalitat. El PECT és un instrument financer per enfortir territoris que tenen una especialització sectorial i els projectes han d’impulsar la innovació. El PECT de la mobilitat del Vallès Oriental de 2016 incorporava projectes sobre el vehicle elèctric i la mobilitat, sobre l’esport de motor, sobre el transport públic a demanda i el projecte de construcció de l’equipament Espai Motor Catalunya.

Entre els set àmbits prioritaris establerts per la nova estratègia industrial que impulsa el Govern de la Generalitat de Catalunya, s’inclouen les indústries de la mobilitat sostenible, que incorporen, entre altres, la fabricació de materials de transport terrestre i, per tant, la indústria dels vehicles (fabricants d’automòbils i de motocicletes i tots els seus proveïdors i indústria auxiliar).
En el programa d’impuls d’aquest sector s’estableix com actuació prioritària, entre altres, el “Motorsport 2020, acció interclústers per a l’impuls de la indústria del motor d’alta competició”.

Projecte Motosport 2020

El clúster de la indústria de l’automoció de Catalunya (CIAC), el clúster català de la indústria de l’esport (INDESCAT) i el clúster per l’avenç de la motocicleta (CLUSTERMOTO) han definit un ambiciós Pla estratègic per desenvolupar la indústria de l’esport del motor a Catalunya al llarg dels propers anys (motorsport2020.cat). El projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana

El projecte d’Espai Motor Catalunya és un equipament multifuncional de nova construcció que per la seva dimensió i ubicació dins l’àmbit del PD del Circuit pot acollir funcions diverses de suport a la indústria, la recerca, el comerç, el turisme i la cultura del motor. A Catalunya no existeix un equipament d’aquestes característiques i aquí es podria fer realitat el Centre d’investigació tecnològica en alta competició esportiva, que en reforçaria l’especialització productiva.

Durant el període 2010-2017 hem vist que la proximitat del Circuit ha estat el factor determinant per a la implantació o la permanència de determinades empreses del subsector de l’esport de motor de competició, perquè necessiten provar els seus prototips a la pista del Circuit.

  • Esdeveniments: a Catalunya existeix una llarga tradició i una forta passió per l’esport del motor. Barcelona és l’única ciutat on se celebren anualment els campionats mundials de Fórmula 1, de moto GP i el campionat del món de Ral·lis. És un fenomen que no té lloc a cap altre país del món.
  • Equips i pilots: històricament, els pilots catalans han acumulat èxits esportius en totes les seves disciplines. Tant en el passat com en l’actualitat, grans pilots demostren dia a dia que poden competir i guanyar els millors del món en les seves especialitats.
  • Indústria i tecnologia: així mateix, disposa d’un teixit industrial i tecnològic amb capacitat d’innovació i d’R+D, amb empreses com IDIADA i les enginyeries. I amb el suport de les administracions a l’esport i al motor.
  • Institucions: a Catalunya, a més, es concentren força entitats, institucions i empreses relacionades amb l’esport i el motor: federacions catalanes d’automobilisme i motociclisme, associacions i clubs com el RACC, circuits, escoles de pilots i mecànics de competició.

Tot i així, la contribució agregada al PIB del sector i a l’ocupació del país, encara és molt minsa en comparació amb la seva potencialitat real. El món de l’esport del motor és un negoci que a nivell mundial aporta uns 100.000 M€ amb una forta inversió en R+D+I. Gran Bretanya n’és un referent amb més de 11.000 M€ generats i on s’ocupen directament més de 20.000 enginyers dedicats a la R+D.

El principal objectiu que es plantejava en aquest context es “situar Catalunya com un referent mundial del Motorsport”. En aquest sentit es pretén multiplicar per 5 el PIB que ara representa el sector i arribar a generar un volum de negoci al voltant de 2.000 milions d’euros anuals. L’execució del pla ha de permetre, entre altres, el creixement sostingut de les PIME vinculades al món del Motorsport i del seu nombre, tot reforçant, afavorint i captant més inversió en R+D.

El 2016 s’elabora una proposta d’indicadors d’avaluació i de seguiment vinculats al món del motor en el marc de Pla de projecció exterior de Granollers.

El juny de 2016 se celebra al parc firal la primera edició del Festival del Motor de Granollers, de promoció privada i amb el suport de Granollers Mercat, que té vocació de projectar-se com a festival de referència a Catalunya del sector de l’esport de motor.

El setembre de 2017 comença a Can Muntanyola la primera edició del grau d’Enginyeria de l’Automoció de la UVic-UCC.

El 2018 Granollers Mercat coordina les activitats relacionades amb el motor que organitzen diferents entitats de la ciutat sota la campanya de promoció de la ciutat “Granollers també és motor”, que també contribueix a construir un relat de la ciutat en el món del motor.

  • RESULTATS


El Pla director del Circuit com a projecte tractor pendent de desenvolupar, generador d’activitat econòmica i de noves oportunitats.

Un relat de la ciutat en construcció que incorpora el món del motor.

Una agenda d’esdeveniments vinculats al món del motor.

Un grau universitari d’Enginyeria d’Automoció

  • APRENENTATGES


L’Ajuntament de Granollers no pot impulsar en solitari el desplegament del Pla director del Circuit sense la Generalitat i altres organitzacions especialitzades del sector.

La indústria del motor és molt àmplia i diversa. La presència del Circuit és determinant per a la implantació de determinades activitats del subsector de l’esport del motor.

La qualitat dels espais productius és el factor més rellevant per al desenvolupament de qualsevol sector industrial.

Dinamització del sector d’empreses relacionades amb l’hàbitat

Segons el Pla d’innovació local del Vallès Oriental, el sector de l’hàbitat és, a la comarca, el tercer negoci en volum de facturació, amb un gran nombre  d’empreses amb diferents especialitzacions (moble, il·luminació, tèxtil per a la llar…), i algunes són referents internacionals en la seva especialització. Caldria aprofitar les economies d’aglomeració i incentivar la col·laboració entre firmes per a l’obertura de nous mercats o la contractació de professionals del disseny, amb l’objectiu de reforçar-ne la posició competitiva.


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, coneixement i competitivitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En execució; reorientat. El projecte es va iniciar el 2010 amb el suport d’ACCIÓ, que comptava amb el rol impulsor de l’Ajuntament per implementar la política de dinamització de clústers. Els canvis en el govern de la Generalitat i la crisi van fer que ACCIÓ modifiqués la seva estratègia i deixés de comptar amb les entitats locals per implementar polítiques d’innovació. L’actuació de Granollers Mercat es va reorientar aleshores a intentar fomentar la cultura de la innovació en les indústries de la ciutat.

L’Associació Clúster Hàbitat de Catalunya, fundada el 2014, va assumir l’impuls del projecte a nivell de Catalunya.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Granollers Mercat, Ajuntament de Granollers, Consell Comarcal del Vallès Oriental, ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya, Centre de difusió tecnològica de la fusta i el moble a Catalunya (CENFIM), clúster del moble de Catalunya i clúster de la il·luminació de Catalunya.

  • ACCIONS REALITZADES


Abans de 2010 es van realitzar diverses jornades a Granollers per donar a conèixer a les empreses l’activitat i el funcionament dels centres tecnològics de Catalunya (Cetemsa, Leitat i IRTA), que les empreses dels sectors respectius desconeixien.

Durant el 2010 es va posar en marxa el sistema de governança del Pla d’innovació del Vallès Oriental, que Granollers Mercat va impulsar acompanyat per ACCIÓ de la Generalitat, i es va acordar que la dinamització del clúster de l’hàbitat fos impulsada pel Consell Comarcal.

Durant el 2010 es van realitzar visites a les principals empreses del sector, es va realitzar un taller de canvi estratègic i es va treballar conjuntament amb el CENFIM (Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya), que liderava el clúster del moble. Es varen visitar els principals centres tecnològics relacionats amb els diversos àmbits de l’Hàbitat (CETEMSA, CTM, ASCAMM i CENFIM).

El 2011 es va treballar en els primers projectes de dinamització de les empreses, es va dissenyar el logo del clúster hàbitat i es va començar a treballar en la seva constitució, que pretenia en un primer moment integrar diversos clústers com el de la il·luminació, el del moble, el de les aixetes i el de la domòtica. El primer projecte que va sortir va ser el del sector Contract (com encarar el sector Contract i la venda conjunta).

L’any 2011 l’estratègia d’ACCIÓ en dinamització de clústers canvia i se suprimeix la línia dels plans d’innovació territorial i es plantegen només clústers d’àmbit català.

Davant els canvis en l’estratègia d’ACCIÓ, que va deixar de donar suport a les entitats locals per dinamitzar els plans d’innovació locals, aquest projecte va passar a mans dels propis tècnics d’ACCIÓ, que van fixar l’objectiu de fusionar els diversos clústers al voltant del concepte hàbitat en un de sol.

El 2014 es funda l’Associació Clúster Hàbitat de Catalunya amb 22 empreses, impulsada per ACCIÓ, entre les quals n’hi ha quatre del Vallès Oriental i una de Granollers: ARLEX, Indústries Còsmic, Kibuc, JUNG Electro Ibérica i Vertisol (com a Celtic Grup).

L’empresa Santa & Cole no s’incorpora a l’Associació Clúster Hàbitat de Catalunya. Aquesta empresa ja va manifestar el 2010 que no hi creia i no participava en les polítiques públiques de foment de clústers.

El foment de la innovació a la indústria ha continuat des del 2012 fins a l’actualitat, mitjançant altres programes impulsats per Granollers Mercat, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Un exemple és el programa de Pimes Industrials Exemplars, que realitza accions a través de tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, amb la col·laboració de consultores expertes.

  • RESULTATS


El 2014 ACCIÓ crea el clúster hàbitat de Catalunya.

38 empreses del sector hàbitat identificades a la comarca.

  • APRENENTATGES


Cal conèixer a què es dediquen les empreses del nostre entorn, en especial la seva estratègia competitiva, i compartir reptes conjunts com a territori.

Els projectes de dinamització industrial requereixen el compromís de les empreses, de les organitzacions empresarials i de les administracions públiques de manera coordinada i  a mig termini. L’Ajuntament no pot liderar sol aquesta mena de projectes.

Cal tenir molt en compte si les empreses clau amb qui volem construir un projecte es plantegen la possibilitat de vendre l’empresa.

Cal l’impuls o el suport estratègic en la governança, no en l’execució, de quants més agents del territori millor (sindicats, patronals, escoles, ajuntaments…).

Cal dedicació intensiva dels tècnics responsables del projecte.

Enfortiment del sector agroalimentari

La indústria agroalimentària i les seves auxiliars tenen una gran tradició a Granollers i estan vinculades a la comarca. Actualment, a l’entorn de la ciutat, hi ha una gran concentració d’empreses importants del sector, tant de firmes industrials de producte final com de societats auxiliars per al sector de l’alimentació, així com també de grans empreses de distribució. Tal com aconsella el Pla d’innovació local del Vallès Oriental, caldria fomentar projectes de R+D col·laboratius al llarg de la cadena d’aquesta indústria, per tal d’incrementar la productivitat i la innovació en el conjunt del sector, i també reforçar l’especialització en el producte ecològic relacionat amb la producció agrícola de la comarca, que té com a valor afegit la seva vinculació a una alimentació sana i segura (3.1.1.).


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, coneixement i competitivitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En execució; reorientat. El projecte es va iniciar el 2010 amb el suport d’ACCIÓ, que comptava amb el rol impulsor de l’Ajuntament per implementar la política de dinamització de clústers. Els canvis en el govern de la Generalitat i la crisi van fer que ACCIÓ modifiqués la seva estratègia i deixés de comptar amb les entitats locals per implementar polítiques d’innovació. L’actuació de Granollers Mercat es va reorientar aleshores a intentar fomentar la cultura de la innovació en les indústries de la ciutat.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Granollers Mercat, Consell Comarcal del Vallès Oriental, ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya, Consorci Català de la Producció Ecològica (CCPAE), ajuntaments de Sabadell, Barberà del Vallès i de Sant Quirze del Vallès i Barcelona Institute of Packaging de LEITAT.

  • ACCIONS REALITZADES


Abans de 2010 es varen realitzar diverses jornades per donar a conèixer a les empreses  l’activitat i el funcionament dels centres tecnològics de Catalunya, especialment l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària de Catalunya (IRTA), desconegut per a una part de les empreses dels sectors relacionats.

Durant el 2010 es va posar en marxa el sistema de governança del Pla d’innovació del Vallès Oriental, que Granollers Mercat va impulsar acompanyat per ACCIÓ de la Generalitat i la dinamització del clúster alimentari del Vallès Oriental, centrat en dues grans línies:

  1. Dinamització de la cadena de valor de la indústria alimentària.
  2. Dinamització del clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya.

Per començar, es van visitar les 36 empreses més grans i dinàmiques de la comarca en l’àmbit de la indústria alimentària per explicar-los i involucrar-los en el projecte i perquè fossin tractores de projectes per al clúster.

Es comencen a fer contactes per conèixer i valorar la col·laboració amb el clúster d’indústria auxiliar de l’alimentació, que els ajuntaments de la conca del Ripoll, i també amb el suport d’ACCIÓ, ha començat a dinamitzar.

El juny de 2010 es va fer una jornada de canvi estratègic per entendre la dinàmica de treball en clústers i començar a detectar projectes i reptes comuns. Es detecten tres grups de treball:

  1. Empreses de la Indústria de maquinària de procés i embalatge alimentari.
  2. Empreses interessades en l’alimentació sana i nutritiva.
  3. Empreses d’alimentació ecològica. Les empreses del primer grup es van sumar a les actuacions impulsades des de la conca del Ripoll (quatre jornades de treball i de detecció de projectes), i Granollers Mercat va organitzar per la seva banda una jornada sobre bioplàstics.

Amb el segon grup de treball, es van realitzar visites a centres tecnològics que treballaven aquest àmbit com Nutren Lleida, CTNS de Reus, INNOPAN, IRTA i la XARTA (Xarxa de Referència en Tecnologies dels Aliments). Es van realitzar dues jornades/tallers en els àmbits de plats preparats i el de molineria (pasta i pa, pinsos).

En el tercer grup, es van realitzar visites a empreses de fora de la comarca per impulsar el clúster de l’alimentació ecològica i una jornada de presentació on s’acorda la dinamització  del clúster a partir del 2011.

Durant el 2011, canvia l’estratègia d’ACCIÓ en dinamització de clústers i suprimeix la línia dels plans d’innovació territorials i planteja només clústers d’àmbit català. Conseqüentment, les empreses del grup de treball de la indústria auxiliar i d’embalatge alimentari s’integren al projecte dinamitzat des de la conca del Ripoll,  on es contracta un clúster mànager i es funda el clúster d’Embalatge el 2012, que acabarà integrat i liderat des del Barcelona Institute of Packaging, amb seu a LEITAT a partir del 2013. Les empreses interessades en nutrició i salut s’integren al clúster de nutrició i salut, liderat pel CTNS de Reus, que s’acabava de convertir en una Associació d’Empreses Innovadores.

El 2011 vàrem impulsar la dinamització del clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya amb 3 projectes inicials sobre:

  1. Compra conjunta (central de compres).
  2. Estudi de mercat d’hàbits i consum del sector ecològic a Espanya.
  3. Comercialització conjunta per a petites empreses del sector ecològic dins l’àmbit de l’alimentació ecològica.

Els projectes es van pressupostar i iniciar, es va treballar en profunditat amb consultores expertes, però al final no es van executar per dues raons essencials. Per una part, l’empresari més dinàmic i que exercia el lideratge  del clúster va vendre la seva empresa a una multinacional i va deixar de liderar el projecte, i a partir d’aquest moment cap altre empresari va voler assumir aquest rol. Per altra part, tampoc va ajudar-hi la posició d’ACCIÓ que, en disposar de menys recursos, va decidir no donar suport a un nou clúster, possiblement per no haver de repartir més el seu minvat pressupost.

El 2012 es va mantenir el suport al projecte de comercialització conjunta, on hi havia 4 petites empreses, una de les quals de Granollers (Bio Natura Productos Ecológicos SL –PRASAD SL) i es van realitzar quatre tallers de definició estratègica, però finalment per diverses dificultats van decidir no tirar endavant el projecte. Les empreses de Granollers en l’àmbit d’alimentació ecològica són molt petites i no exerceixen lideratge, i entre els líders del clúster hi ha exemples en què aquestes empreses són comprades per multinacionals i deixen de liderar el projecte.

Així, el 2012 ja no es va disposar d’ajuda per dinamitzar el clúster i Granollers Mercat, en no haver-hi cap gran empresa ni cap empresa prou dinàmica de Granollers per liderar el projecte, va decidir no apostar per impulsar aquest clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya.

El foment de la innovació a la indústria ha continuat des de 2012 fins a l’actualitat, mitjançant altres programes impulsats per Granollers Mercat, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Un exemple seria el programa de Pimes Industrials Exemplars, a través de tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, que ha comptat amb la col·laboració de consultores expertes.

Les visites sistemàtiques a les empreses industrials per conèixer quins reptes tenen és sempre la primera fase de la metodologia de treball actual i el primer pas per establir una relació de col·laboració posterior, que es pot traduir en la participació de l’empresa en projectes diversos del seu interès o en acompanyar-la per resoldre tràmits davant les altres administracions.

El sector de la indústria alimentària és, en general, un dels que menys s’ha vist afectat per la crisi. A Granollers, per exemple, Pastas Gallo i APC Europe han ampliat les seves instal·lacions en aquest període; Audens Food ha crescut en facturació i ha definit un ambiciós projecte de creixement en I+D, amb noves instal·lacions a la ciutat, i Indústries Càrniques Blancafort s’ha instal·lat a la ciutat i ha crescut en facturació.

  • RESULTATS


En el global del projecte de dinamització del sector alimentari van participar-hi més de 60 empreses, la meitat de l’àmbit de la indústria auxiliar i d’alimentació sana i nutritiva, i l’altra meitat (34 empreses) del sector de l’alimentació ecològica.

No va culminar cap projecte de cooperació dels iniciats, però unes deu empreses participants es van integrar en els clústers d’embalatge de Catalunya, en el clúster de nutrició i salut, en el clúster d’aqüicultura i en el clúster gurmet.

  • APRENENTATGES


Cal conèixer a què es dediquen les empreses del nostre entorn. En especial cal conèixer la seva estratègia competitiva i compartir reptes conjunts com a territori. Els projectes de dinamització industrial requereixen el compromís de les empreses, de les organitzacions empresarials i de les AAPP de manera coordinada i a mig termini. L’Ajuntament no pot liderar sol aquesta mena de projectes. S’ha de tenir molt present si les empreses clau amb qui es vol construir un projecte es plantegen la possibilitat de vendre l’empresa. Cal l’impuls o el suport estratègic en la governança, no en l’execució, i de quants més agents del territori millor (sindicats, patronals, escoles, ajuntaments…).

L’exercici de la gestió d’aquests projecte, i en concret del comportament empresarial i de les actuacions de política pública, ha servit especialment per disposar d’una informació molt útil per replantejar les estratègies d’actuació del proper futur.

Per una altra part, cal una dedicació intensiva dels tècnics responsables del projecte.