Ens acostem al 31 de gener, data en què finalitza el projecte EYES, ideat per treballar durant dos anys en la involucració de les persones joves en la planificació climàtica de les ciutats de cada país participant (Itàlia, França, Dinamarca, Bulgària, Polònia i al nostre territori, Granollers). Ara és un bon moment per fer un balanç del projecte. Desde Sønderborg fins a Cieszyn, de Nàpols a Varna, passant per Lió i Granollers, l’EYES ha permès establir sinergies no només entre el grup de joves i cada ajuntament, així com amb les persones expertes en la matèria, sinó també amb les diferents ciutats entre sí, inicialment amb trobades presencials organitzades pels diferents països, i finalment amb sessions virtuals quan la situació de pandèmia ha capgirat els plans inicials previstos.
I aquest projecte no acabarà aquí, doncs un dels eixos principals de l’EYES és extrapolar la metodologia (involucració de les joves, aprenentatge de la matèria, recerca, avaluació, adquisició d’habilitats, etc.) a altres ciutats i en altres àmbits que poc poden tenir a veure amb l’emergència climàtica: la idea és acostar la veu del jovent a les importants decisions que han de prendre els polítics a nivell local, ja sigui en aquesta matèria o en una altra. És a dir, fomentar la participació de les persones que, per raons d’edat, en un futur proper han de liderar els canvis socials, de manera que contribueixin des de ja a corregir aquells aspectes de la societat susceptibles de millora.
Amb les diferències culturals existents en sis ciutats europees de sis països diferents, i adaptant la metodologia a cada realitat, el projecte s’ha vertebrat a partir de tres grups principals: els grups de joves (YIT’s, de l’anglès Youth Intervention Team – localment anomenat Grup d’Acció pel Clima), les persones expertes en qualitat d’assessors (AB, per les seves sigles en anglès “Advisory Board”) i el personal tècnic dels ajuntaments, que ha actuat principalment d’enllaç entre els dos primers. Si bé és cert que cada vegada hi ha més joves pendents de la situació climàtica i amb ganes de fer coses i d’organitzar-se, habitualment se’ls presenten dos problemes principals: tenen uns coneixements limitats en la matèria (en molts casos), i a més, no disposen d’una estructura per fer-se escoltar, o existint aquesta, no els és coneguda.
En el primer d’aquests dos punts, els AB’s juguen un paper cabdal, ja que per vocació o per ocupació, dediquen molta part del seu temps a temes com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, entre d’altres, i poden resoldre els dubtes que tinguin els YIT’s, apart d’aconseguir que augmenti el seu interès amb els temes relacionats amb l’emergència climàtica. Els AB’s actuen de manera totalment desinteressada, i el projecte ideat per la Unió Europea contribueix a donar més visibilitat a la seva tasca (a través de tallers dirigits als grups de joves, o amb la seva participació al festival online ECOFest).
De la segona part, se n’encarreguen els ajuntaments, que com a institucions han de seguir vetllant perquè les persones joves puguin participar i donar la seva opinió en els temes que més interès els desperten, facilitant les eines que els permetin actuar com a interlocutors i amb la confiança que les seves aportacions seran escoltades i respectades.
En el cas de Granollers, fins a 34 joves i 20 experts assessors s’han involucrat en algun moment en l’EYES, i això és gràcies a la flexibilitat d’un projecte que entén que, durant dos anys, ni els joves (per estudis, èpoques d’exàmens, feines esporàdiques, etc.) ni les expertes (que sovint disposen encara de menys temps) poden dedicar totes les hores que voldrien. El projecte ha estat obert durant tot aquest temps a entrades i sortides de participants, facilitant, per una banda, que cadascú aportés quan li fos possible, i per l’altra, que aquelles persones que no coneguessin el projecte des de el principi, es poguessin sumar més tard.
Els membres dels YIT’s, com és evident, han estat els protagonistes principals de l’EYES, amb el suport municipal i ben assessorats pels AB’s. I entre altres coses, han elaborat recomanacions en matèria de planificació climàtica al llarg del projecte que han estat finalment presentades als polítics locals; han co-creat diferents esdeveniments com Taules d’Acció Climàtica i festivals sobre sostenibilitat i ecologia; han desenvolupat noves habilitats, o han potenciat les que ja tenien (en tecnologia, oratòria, etc.); i el més important: han aprofitat les seves pròpies capacitats comunicatives per incentivar la participació d’altres joves que no coneixien el projecte.
Tot plegat, ha estat un projecte molt interessant a tots els nivells, i si la seva metodologia és capaç de replicar-se en altres àmbits i departaments municipals, es podrà considerar tot un èxit, partint de la idea que qualsevol canvi a nivell global ha de començar de manera local.
