Entrades de l'any: 2018

En una societat democràtica, la inclusió social significa respecte al pluralisme i a la convivència. Les polítiques de seguretat són una peça fonamental per assegurar l’autonomia personal i la interacció social en un espai de llibertat. Garantir el bon ús de l’espai públic és fonamental per a la convivència i protegeix especialment els sectors socials més dèbils i més vulnerables, que també són aquells que en fan un major ús. L’espai públic és un element bàsic per a la cohesió social i les polítiques de seguretat han de garantir-ne l’ús com a lloc de trobada de la ciutadania.

Una seguretat socialment inclusiva és la que permet que totes les persones se sentin segures en les seves condicions de vida i de benestar en el present i en el futur, en relació amb els canvis en l’entorn social i natural. Per enfocar globalment les polítiques d’inclusió, cal avançar cap a un model de seguretat ciutadana coordinada amb els diferents serveis socials i socioeducatius, que tingui en compte les desigualtats de gènere. S’haurà de continuar desenvolupant un pla integral d’actuació contra la violència de gènere. L’eix fonamental i la prioritat de les polítiques de seguretat ha de ser la prevenció, sense oblidar la reinserció de les persones infractores de la convivència, amb mesures d’acció positiva. Per això, caldrà coordinar les polítiques de seguretat amb el pla d’actuació en el conjunt de la conurbació sobre els col·lectius amb risc d’exclusió social (3.2.2.).

Valors associats: Cohesió social i convivència.

Lluita contra la violència de gènere. Nou protocol local d’actuació integral (2017-2018) i intervenció de múltiples agents locals (sanitaris, educatius, policials, municipals…), que s’inicia el 2018.

Des del CIRD (2010-2019):

• Atenció continuada social a dones en situació de violència de gènere: gestió de recursos externs —derivació—, gestió de cases d’acollida, gestió de dispositius individuals d’alerta i altres ajuts socials i econòmics
• Assessorament jurídic a dones
• Atenció psicològica de recuperació a dones en situació de violència de gènere. Tallers d’autodefensa per a dones, gestionats per la Policia local en coordinació amb el CIRD (2010-2019).

Cap a una policia local més eficient i de major proximitat. Integració en plataformes tecnològiques interinstitucionals: Plataforma PISE —seguretat i emergències— (2011) i conveni marc per a connexió directa amb el sistema d’informació DGT (2014). Pel que fa a la seguretat en la xarxa viària local, el 2014 s’instauraren controls periòdics preventius a la xarxa viària local per a la detecció d’alcohol i drogues en conductors. En el manteniment de la seguretat en l’espai públic i equipaments municipals, incorporació de dispositius de videovigilància en alguns equipaments municipals com Roca Umbert i La Tela (2013). Amb l’estratègia d’anar cap a una policia més propera a la ciutadania, assignació de sis nous agents de proximitat (2011-2015, i creació de la policia de barri, que ha generat una important acceptació entre el veïnatge i les associacions amb les quals interactua i que es pretén dotar, perquè creixi progressivament, fins arribar a donar cobertura a tota la ciutat.

La Junta Local de Seguretat segueix essent l’espai de reunió on, de forma continuada, s’hi analitza l’evolució de la seguretat pública al municipi, entre els diferents actors que hi treballen (alcalde, delegat territorial de la Generalitat, regidor, mossos, policia local, CNP i Guardia Civil ), i s’hi decideixen les estratègies per abordar les qüestions actuals, que en cada moment, de forma coordinada, ajudin a prevenir (proactivitat) enlloc de reaccionar quan un fet ja ha passat. Un exemple d’això són les mesures que, en termes de prevenció enfront l’amenaça gihadista, s’han acordat d’implementar en els esdeveniments a la ciutat on hi ha assistència massiva de persones a l’espai públic.

Esforç sostingut per millorar la protecció civil. Actuacions planificades de protecció civil en situacions d’emergència (2010-2019), amb plans de seguretat i prevenció de ciutat (onades de calor, de fred, nevades, inundacions, risc químic…) i en edificis i espais municipals (2013-2014). Incorporació, en els plans, de la mobilització preventiva dels col·lectius més vulnerables (gent gran i persones amb dependència). Integració de tots els plans preventius (2017). Desenvolupament d’una estratègia per convertir Granollers en ciutat cardioprotegida, amb la incorporació de dos aparells desfibril·ladors a la Policia local (2012-2014) i l’adquisició i instal·lació progressiva en espais públics i equipaments municipals (2015-2019).

Accions coordinades per protegir els més vulnerables. Elaboració i revisió (2015-2017) d’un protocol de gestió compartida de casos socialment vulnerables, especialment amb salut mental compromesa, amb la participació de Salut Pública i Serveis Socials municipals, serveis d’atenció primària de salut i serveis de salut mental. Una de les actuacions rellevants en temes de seguretat és en relació amb les situacions crítiques en matèria d’habitatge, pel que fa a casos d’extrema vulnerabilitat (famílies desnonades). S’han habilitat recursos específics d’acollida per a curta estada i transicionals (dos habitatges municipals que gestionen els serveis socials), més enllà de la gestió de l’alberg municipal.

L’accidentalitat a les vies urbanes de la ciutat s’ha reduït considerablement en comparació amb el període comparat de 2003-2011 (a l’entorn del 27 %, amb una mitjana de 310 a 226) i una correlació similar s’observa en termes de víctimes registrades dels accidents de trànsit, a l’entorn del 38 % (una mitjana de 307 a 190).

El treball continu de revisió i millora de la xarxa viària local seguint les indicacions del Pla local de seguretat viària, juntament amb l’inici i la continuïtat en el temps dels controls de substàncies il·legals afegits als que ja es feien d’alcohol, segurament han contribuït positivament a la millora observada en la sinistralitat.

Existència d’un protocol d’actuació local de violència de gènere amb consens dels diversos agents públics. Existència d’un protocol d’actuació coordinada d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat i afectació de salut mental.

Hi ha hagut 223 dones beneficiàries dels tallers d’autodefensa, entre 2010 i 2017, amb valoracions que reflecteixen un grau de satisfacció molt elevat. Una mitjana de 130 dones noves per any ateses per la treballadors social al CIRD, de les quals unes 70 reben atenció psicològica per violència de gènere. Anualment, unes 80 dones per any han estat beneficiàries d’assessorament jurídic.

El 2017 hi va haver 14 famílies ateses en pisos d’acollida amb un total de 43 persones, de les quals 24 són menors, a part de les persones acollides a l’alberg municipal.

Les primeres accions cap a un model de policia de proximitat (agents de barri) està rebent una acollida excel·lent de la ciutadania, amb un alt grau de satisfacció i col·laboració. El treball conjunt i coordinat dels cossos de seguretat amb competències a la ciutat, d’una banda, i la interacció entre policia, ciutadania i associacions veïnals, d’altra banda, és clau per aconseguir optimitzar els recursos que, en matèria de seguretat, disposa el municipi de Granollers.

La capacitat per elaborar protocols comuns d’àmbit local (d’actuació contra la violència de gènere, de casos difícils socials i de salut) amb gran implicació d’agents institucionals molt diversos, tot i la dificultat derivada de la diversitat de visions, missions i objectius, contribueix a la millora de la seguretat vital en la vida de les persones més vulnerables.

Atenció individualitzada de gran qualitat, intensitat i llarga durada a dones víctimes de violència, complementada amb l’acció grupal apoderadora, amb una durada de 1,5 anys per dona. És un model atípic en relació amb la immensa majoria de municipis. S’ha avaluat la millora en la qualitat de vida autopercebuda per les dones mitjançant instruments contrastats, amb canvis positius perceptibles en les dimensions psicològica, social i de seguretat.

L’estratègia per a la cardioprotecció de la ciutat té tres aspectes positius: millora la probabilitat de salvar vides davant d’un esdeveniment crític en absència de serveis sanitaris, incrementa la sensació de seguretat en la població i activa la solidaritat entre la ciutadania.

La coexistència de necessitat d’atenció social i sanitària és especialment freqüent en la gent gran. Per donar-hi una resposta adequada, és imprescindible la reorientació de l’actual sistema de serveis socials i sanitaris públics cap a un model de provisió integrada. El canvi cap a aquest model haurà de ser impulsat des d’instàncies de govern superiors a la de l’àmbit municipal; però, fins que aquest no cristal·litzi, caldrà impulsar un observatori de la fragilitat, amb iniciatives conjuntes de coordinació entre serveis per tal d’eliminar barreres a aquesta integració i compartir la informació disponible entre els serveis socials de  l’Ajuntament i els diversos proveïdors d’atenció sanitària del municipi, a fi que tots tinguin identificades les situacions de vulnerabilitat, de risc o d’amenaça de l’autonomia per raons d’edat, malaltia o manca de suport social, i actuïn preventivament i assistencialment de manera coordinada i multidisciplinària.

Valors associats: Governança democràtica, coneixement i compromís cívic.

Elaboració d’un sistema d’indicadors per a l’Observatori de la Fragilitat/Vulnerabilitat. Disponible des de 2014, amb l’objectiu, en primer lloc, d’evidenciar la dimensió i evolució quantitativa del problema des de les seves derivades socials, i facilitar la modulació de la resposta dels diferents agents al problema i posar la informació a l’abast de la ciutadania. I, en segon lloc, facilitar el coneixement de les disfuncions produïdes per les transicions de les persones amb fragilitat/vulnerabilitat. Inclusió d’un subgrup al Portal d’Indicadors, el 2014. L’Ajuntament, el 2017, ha pogut individualitzar les condicions o els factors determinants de situacions de fragilitat/vulnerabilitat i definir les fonts d’informació adients per quantificar la població afectada. Aquests indicadors rauen en el risc de solitud/aïllament i en la discapacitat o dependència de caire funcional físic, sensorial o cognitiu, independentment de la presència de malalties en les persones identificades. Hi ha disponible una bateria d’indicadors amb una sèrie històrica. No obstant això, les diferents fonts d’informació disponibles, tant les internes com les proporcionades per la pròpia Generalitat (llistats periòdics de persones dins el sistema d’atenció a la dependència, i l’empresa gestora de les teleassistències), han permès disposar d’un sistema d’indicadors que estan ajudant a dissenyar un Pla estratègic d’acció social per als propers anys al municipi.

La integració de la informació disponible pels serveis socials municipals amb la xarxa de serveis de salut presenta dificultats importants administratives, de protecció de dades i derivades de les diferents plataformes tecnològiques. Però fonamentalment passa per una voluntat explícita de l’Administració competent, en aquest cas la Generalitat. En aquest sentit, l’any 2015 es va participar, aprofitant l’oportunitat que oferia el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) ,impulsat des de la Generalitat, de servir com a territori pilot format per la conurbació Granollers/les Franqueses/Canovelles, juntament amb els serveis socials i de salut, amb implantació i responsabilitat sobre aquest territori. Es va realitzar una aproximació conjunta sobre la definició de la població vulnerable a fi de poder quantificar-la per ambdues parts. Més enllà d’això, la connexió entre els dos sistemes dependrà de les gestions a nivell dels dos departaments competents de la Generalitat sobre la matèria i la Diputació de Barcelona.

Cerca proactiva de casos fràgils/vulnerables de gent gran. Entre 2012 i 2014 es va implementar el projecte “Els serveis socials més a prop”, amb visites domiciliàries a totes les persones residents amb més de 80 anys no usuàries conegudes de serveis socials. El projecte va mostrar-se ineficient en detectar menys de 5 casos per any.

Iniciatives de coordinació entre agents sanitaris i socials:

• 2014: grup de treball multidisciplinari social i sanitari per a casos complexos amb repercussió en salut mental. Elaboració d’un protocol d’actuació conjunt.
• 2015: s’inicia la gestió compartida de casos complexos (treballadores socials municipals, gestora de casos, altres treballadors socials).
• 2017: protocol d’actuació preventiva del SIRIUS amb pacients en mitja estada hospitalària.

Observatori de la Fragilitat/vulnerabilitat:

Disponibles:

1. Població amb risc o solitud/aïllament: persones grans en llars unipersonals o amb parelles grans al padró municipal; persones identificades pels treballadors socials, registrades a l’HESTIA, i persones usuàries de teleassistència.
2. Persones amb discapacitat (física, sensorial, cognitiva i/o de salut mental) registrades a l’HESTIA.
3. Persones amb dependència: registres PIAS- SAD municipals i llistats periòdics de la Generalitat.

Coordinació dels serveis sanitaris i socials:

1. Gestió compartida de casos complexos, coordinacions periòdiques i a demanda.
2. Protocol d’actuació SIRIU( mitja estada hospitalària, en funcionament).
3. Grup de treball multidisciplinari (casos complexos amb repercussió en salut mental) funcionant. Protocol en funcionament.

La inexistència d’un sistema d’informació dels serveis socials que permeti de forma automatitzada identificar unívocament les persones que presenten un o més criteris de fragilitat/vulnerabilitat ha estat un factor limitador en la funció d’observatori. Cal dir, també, que durant aquest període s’ha produït un important canvi en el sistema d’informació de serveis socials, que està gestionat centralitzadament des de la Diputació de Barcelona, fet que ha suposat una dificultat sobreafegida.

Les dificultats de coordinació en situacions de complexitat de maneig sanitari i social s’han reduït substancialment durant aquest període, en bona part per la voluntat política de les diferents administracions implicades (FPHAG, Institut Català de la Salut i Benito Menni-Complex Assistencial en Salut Mental).

És necessari valorar el dret de totes les persones a participar en la societat en igualtat de condicions i la necessitat d’eliminar totes les barreres físiques i socials que limiten aquesta participació. Tot partint d’aquesta premissa, cal un pla d’actuació sobre els col·lectius amb risc d’exclusió social que abasti el conjunt de la conurbació, amb un increment important de la dotació de professionals de l’educació i de la mediació comunitària, l’optimització dels ajuts socials públics (beques de menjador, esplais, casals d’estiu, llibres escolars…) i una atenció específica i coordinada a col·lectius marginats o amb risc d’exclusió. Cal acostar el mercat de treball a aquests col·lectius. S’han de promoure més iniciatives per facilitar la vida normalitzada i la participació social de les persones amb discapacitat (ja sigui física, intel·lectual o per causa de malaltia mental), exigir el compliment de les normatives per a la seva inserció laboral i incrementar la sensibilització social de les institucions, col·lectius i població en general envers la seva problemàtica. Cal promoure mesures concretes com ara la creació de borses de treball adaptat, actuacions sistemàtiques per assegurar la cobertura de prestacions socials i l’accés a pisos compartits. Amb relació a l’estratègia de ciutat educadora, és fonamental que totes aquestes realitats socials i la tasca que porten a terme els diferents serveis públics i entitats d’iniciativa social siguin conegudes per la població i s’incrementi la sensibilització per les situacions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social.

Valors associats: Cohesió social i convivència.

Les accions més destacades que centren les actuacions amb persones i col·lectius en situació de risc d’exclusió social es poden definir atenent la lògica organitzativa del nostre servei i de la pròpia Llei 12/2007 de Serveis Socials, d’11 d’octubre de 2007.

Totes aquestes accions ja existien abans d’aquest Pla estratègic i s’hi han mantingut. Només cal mencionar com a novetat la implementació d’ajuts econòmics en matèria de pobresa energètica, que tanmateix es van implementar amb més consistència a partir del 2012.

Així, s’han prestat els següents serveis:

• Servei d’atenció social mitjançant els EBASP (equips d’atenció social primària) que inclou:
  • Informar, assessorar i donar suport a persones i famílies amb dificultats socials.
  • Detectar necessitats, valorar i tramitar prestacions econòmiques d’urgència social.
  • Valorar sol·licituds d’ajuts de menjador escolar.
  • Valorar i atorgar sol·licituds d’ajuts de material i llibres per a l’educació infantil, primària i secundària.
  • Gestió dels pisos de suport per a persones que han patit problemes greus per mantenir o accedir a un habitatge.
• Programa d’atenció domiciliària que inclou els serveis de SAD, teleassistència i menjador a domicili, i que no serà analitzat en aquesta fitxa, ja que té una fitxa pròpia en aquest document (projecte 3.2.5.).

Moltes d’aquestes accions s’han pogut implementar amb el suport dels diversos plans de xoc presents als diferents pressupostos municipals des del 2012.

Tot seguit, presentem un quadre breu i resumit on es poden apreciar les diferents accions implementades des dels serveis socials municipals gràcies als plans de xoc, que també han complementat accions a d’altres àrees i serveis de l’Ajuntament.

Accions més destacables implementades des dels S. Socials mitjançant Pla de xoc.

D’altra banda, l’Ajuntament ha realitzat una Guia per la contractació pública responsable aprovada pel Ple municipal el desembre de 2016. A partir d’aquell moment, algunes contractacions les han aconseguit empreses amb un caràcter marcadament social com és l’exemple d’Apadis amb el concurs de la gestió del bar del Gra.

I per acabar, també es va crear la Taula d’Acció Social que, tot i quedar aturada durant un temps, ara està en procés de reactivació, sobre entitats que intervenen en benestar social, però que només estan formades al municipi de Granollers. Entre municipis, només s’actua si hi ha una problemàtica concreta i se n’informa als serveis dels municipis implicats.

En relació a l’atenció social, i per tant en relació a les accions d’informació, assessorament i suport a persones i famílies en situació de risc social, es mantenen amb valors similars als del 2010. Tot i així, l’evolució no ha estat contínua.

En relació amb les prestacions econòmiques d’urgència social i agrupant les diferents modalitats de suport econòmic (ajuts en matèria d’habitatge, pobresa energètica, suport familiar, alimentació, formació i lleure) s’ha passat de 196 ajuts concedits el 2010 als 656 l’any 2017, gairebé quadruplicant l’import total, passant de 58.000 euros el 2010 a 196.000 euros el 2017.

En relació amb els ajuts de menjador escolar, atorgats pel Departament d’Ensenyament mitjançant la gestió del Consell Comarcal del Vallès Oriental i la valoració dels serveis socials municipals, ha evolucionat de manera similar. De més de 940 beques sol·licitades el 2010, s’han passat a 1.586 el 2017. D’aquestes, s’havien concedit 307 a l’inici del període mentre que el darrer any se’n van atorgar 1.251. Evidentment, això va anar acompanyat d’un increment de l’import total concedit que ha passat de 191.000 euros el 2010 a 512.000 euros el 2016 respectivament, ja que no es disposen de dades definitives per a l’any 2017.

Pel que fa als ajuts de material i llibres per a educació infantil, primària i secundària atorgats des de l’Ajuntament de Granollers, gairebé s’han duplicat en el període 2010-2017, amb 1.352 beques concedides i més de 100.000 euros destinats durant el 2017.

En relació amb la gestió del projecte de pisos de suport, cal esmentar que es va posar en funcionament l’any 2013. Actualment, hi ha disponibles dos pisos en els quals s’han atès 14 famílies amb 43 persones, de les quals 24 eren menors. Cada any s’ha incrementat el nombre de famílies i persones ateses ja que se n’ha fomentat molt la rotació, on les estades han estat de tres mesos de mitjana.

En relació als valors vinculats a aquest tipus d’actuacions, parlaríem d’accions encaminades a facilitar i millorar la cohesió social del territori, i que tenen, també, una relació molt directa amb la convivència.

Garantir l’accés a cobrir les necessitats bàsiques sempre que sigui possible contribueix a mantenir millors nivells de cohesió social i facilita la convivència, tot i que de cap manera es pot revertir aquesta situació amb l’única intervenció dels serveis socials. Es fa necessària una actuació global i coordinada en matèria de promoció econòmica (accés al món laboral), educació (educació en valors, prevenció) i habitatge (polítiques d’habitatge públic i incidència al mercat de lloguer d’habitatges).

Hi ha hagut un increment notable dels recursos destinats a les famílies amb risc d’exclusió social; concretament s’ha augmentat considerablement la despesa en prestacions d’urgència social, ajuts de material i llibres i ajuts de menjador escolar.

Per contra, cal ser crític amb aquesta situació. L’augment de recursos ha obligat els serveis socials ha assumir una important tasca relacionada amb el tràmit i la gestió d’aquests recursos. Sovint, aquest augment de la burocratització comporta una disminució del treball social i educatiu amb persones i famílies i, per tant, ens allunya d’una idea de treball educatiu que considerem fonamental.

En aquest sentit, entenem que caldria millorar la dotació de recursos humans, sobretot en el terreny de la gestió administrativa, per tal que es pugui assumir l’important creixement de la burocratització del Servei i que els professionals socials es puguin dedicar a l’atenció, implementant plans de treball i processos d’acompanyament i suport a les famílies.

Finalment, cal destacar que els serveis socials no poden ser el “calaix de sastre” que intenti pal·liar les moltes deficiències del sistema. Les dificultats d’accés al món laboral, l’increment de contractes laborals de mala qualitat amb horaris i sous en precari i la conseqüent dificultat per accedir a bens de consum bàsics no poden recaure només en els sistema de protecció social. Cal un abordatge conjunt pel que fa a les polítiques socials que faciliti una millora general de les famílies en condicions d’igualtat i autonomia, i que defugi de models caritatius i assistencials clàssics.

Una debilitat important que es detecta a Granollers i el seu entorn comarcal és la falta de proveïdors de coneixement i recerca. A diferència d’altres ciutats de dimensions comparables, Granollers i la seva conurbació no compta amb una oferta significativa d’estudis superiors. La situació actual del mapa universitari deixa molt poques possibilitats de promoure a la ciutat estudis de grau superior, tot i que caldria explorar l’opció dels estudis esportius i de salut (4.1.4.). Tanmateix, l’especialització creixent de la formació de tercer cicle relacionada amb la recerca aplicada i les externalitats de tot tipus que ofereix fan aconsellable explorar aquesta possibilitat en alguns sectors clau, en els quals Granollers podria tenir avantatge. Entre aquests, cal destacar, en primer lloc, els estudis sociosanitaris i la recerca aplicada a serveis innovadors vinculats a la dependència, a la gent gran, a la salut i als serveis socials (2.2.1.). També s’hauria d’aprofitar l’existència del Museu de Ciències Naturals (que inclou el Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny), el Centre d’Educació Ambiental de Can Cabanyes, el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental per promoure cursos especialitzats en el medi ambient, l’àmbit energètic i les tecnologies netes. El Centre de Cultura per la Pau (Can Jonch), que ja col·labora en projectes d’àmbit internacional, també podria vincular-se a alguna universitat i desenvolupar estudis relacionats amb la pau, la mediació comunitària i la cooperació internacional.

Valors associats: Creativitat i coneixement.

L’Hospital de Granollers ha esdevingut un centre docent universitari, tant pel que fa a estudis de grau com de postgrau.

Pel que fa als estudis de grau, i més específicament de Medicina, la FPHAG va signar l’any 2008 un conveni amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i va esdevenir hospital universitari. Pel que fa al grau d’infermeria, la FPHAG té convenis marc estables amb diverses universitats de Catalunya i convenis especials per a aquells casos en què individualment es requereixi en qualsevol territori nacional i internacional. Es realitzen estades de formació en pràctiques per a l’adquisició de competències professionals. Aquesta oferta formativa de pràctiques, si bé és més intensa en els estudis de grau de medicina i d’infermeria, s’estén a una àmplia diversitat de graus: educació social, farmàcia, fisioteràpia, logopèdia, nutrició i dietètica, psicologia, publicitat i relacions públiques, relacions laborals, teràpia ocupacional i treball social.

Pel que fa a estudis de postgrau, l’Hospital General de Granollers ofereix l’oportunitat de realitzar la part pràctica de diferents màsters i afavoreix l’aprenentatge en interaccionar amb els professionals del centre. Aquests inclouen infermeria, medicina, fisioteràpia, psicologia i nutrició i dietètica.

Pel que fa a l’oferta formativa especialitzada, que es va iniciar ja l’any 1983 amb la formació MIR en Geriatria, la FPHAG té 12 unitats docents acreditades pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat (una d’elles és una Unitat Docent Multiprofessional, la d’obstetrícia i ginecologia que forma especialistes metges d’obstetrícia i ginecologia i alhora infermeres matrones).

D’altra banda, en el 2017 es crea UGranollers, seu universitària de la UVic-UCC a Granollers. S’hi imparteixen els estudis següents:

A les instal·lacions de Can Muntanyola:

• Grau en Enginyeria de l’Automoció
• MBA Màster en Administració i Direcció d’Empreses

A les instal·lacions de Roca Umbert:

• Postgrau en Direcció Estratègica de Centres Docents per a la Innovació i l’Èxit Educatiu, es fa de forma compartida a Granollers i Mataró en anys alternatius. El darrer any que va tenir lloc a Granollers va ser el curs 2017/18 i, per tant, tornarà a la ciutat el curs 2019/20.

I per últim, a Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau trobem un centre de documentació i recursos per la recerca i formació vinculat a la memòria històrica i a la cultura de pau. El centre de documentació dona serveis a professors i alumnes interessats en aprofundir sobre els àmbits d’actuació de Can Jonch.

De l’àmplia oferta formativa consolidada i en creixement que realitza la FPHAG en podem donar una idea a partir de les memòries anuals de l’entitat. Així, durant el curs 2012-2013, primer del qual disposem de dades comparables, es van formar a la institució un total de 633 persones, mentre que durant el 2016-2017, darrer any de què en disposem d’informació, ho van fer 823 persones, el que suposa un increment del 30 %.

En estudis de pregrau, l’increment entre els dos cursos mencionats va ser del 76 % (104 alumnes el 2012-2013 i 183 el 2016-2017). Pel que fa als estudis de grau, fonamentalment de Medicina (sobre el 90 %), tot i que també de Fisioteràpia, Farmàcia, Logopèdia i altres, el creixement entre ambdós cursos va ser del 9 % (488 vs. 552). Pel que fa a estudis de postgrau, el nombre es va mantenir en una mitjana de 40 alumnes per curs; aquesta mateixa evolució s’aprecia per als estudis d’especialització (de Medicina fonamentalment, però també d’Infermeria i de Farmàcia), amb una mitjana de 92 alumnes per curs.

Grau en Enginyeria de l’Automoció : 44 alumnes.

Màster en Administració i Direcció d’Empreses : 12 alumnes.

Postgrau en Direcció Estratègica de Centres per a la Innovació i l’Èxit Educatiu : 18 alumnes.

Les lògiques i cultures organitzatives d’altres institucions. Les seves prioritats i valors.

La gestió (complexa) de les relacions dels estudis universitaris amb les altres activitats que es desenvolupen en espais compartits.

L’acord de la FPHAG amb la Universitat Internacional de Catalunya li permet accedir més fàcilment als doctorats, a la docència i a la recerca universitària, alhora que comporta un prestigi per a la institució en situar-la entre els grans centres hospitalaris de Catalunya.

Cal difondre i posar a l’abast dels centres educatius tota la informació disponible a Can Jonch.

L’excel·lència del capital humà comença per un sistema educatiu de màxima qualitat des de les edats més primerenques. Per aconseguir resultats de primera magnitud, cal impulsar actuacions que afavoreixin l’excel·lència dels formadors, així com un paper més actiu dels pares i de les mares, com a agents educadors, que enforteixin els vincles entre el conjunt de la comunitat educativa. S’ha de treballar amb els centres perquè posin l’èmfasi en l’excel·lència, la creativitat dels estudiants i la cohesió social. Cal incrementar la relació entre els professionals dels diferents centres educatius de la ciutat i crear grups de treball i xarxes que afavoreixin els intercanvis d’experiències i la millora de les metodologies, amb una atenció específica a la problemàtica del fracàs escolar, com ara l’abandonament prematur dels estudis. També s’ha de posar una atenció especial en l’educació en els valors democràtics i per a la igualtat de gèneres.

Cal, així mateix, enfortir els vincles entre l’escola i la ciutat, dinamitzant la relació entre els centres educatius i les institucions culturals per facilitar la connexió entre els projectes didàctics i els culturals. S’ha de potenciar l’aprenentatge a partir del coneixement de l’entorn més immediat, amb l’equilibri necessari, amb l’aproximació al món globalitzat, així com a través de l’acostament a les arts. Tal com recomana l’Agenda 21 de la Cultura de Granollers, cal augmentar l’oferta d’estudis secundaris vinculats a les activitats artístiques, que són una de les principals fonts de coneixement i de desplegament de la creativitat de les persones.

Valors associats: Creativitat, coneixement, competitivitat i convivència.

Murs que parlen: aquest projecte consisteix en la promoció d’intervencions muralistes a parets mitgeres de la ciutat per artistes locals d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística en una paret mitgera, de tal manera que es pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari a partir de l’oportunitat que significa la modificació d’una paret que forma part del paisatge quotidià.

Intervencions a l’espai públic amb col·laboració de centres educatius:

• Escola Ferrer i Guardia: a partir d’un procés compartit de creació entre l’artista, Sixe Paredes, els alumnes de 6è i la implicació de tota la comunitat educativa de l’escola el projecte culmina amb el disseny del mural que Sixe acaba realitzant.
• Roca Umbert Fàbrica de les Arts: 250 alumnes de 3 a 12 anys conjuntament amb l’artista creen un mural col·laboratiu per promoure els valors educatius de l’escola Ferrer i Guàrdia.

Xarxa a l’entorn del Mercat de la Tecnologia (Centres de secundària): grup de professorat de tecnologia de centres de secundària per a l’organització del Mercat i activitats complementàries (formacions…). Al Mercat de Tecnologia de Granollers, l’alumnat de secundària hi presenta projectes imaginats i realitzats per ells mateixos i, amb l’ajut dels seus professors, els mostra i els explica al públic visitant. Un altre dels objectius del mercat és el d’incentivar l´interès per la ciència i la tecnologia, així com també per poder mostrar la diversitat d’aplicacions tecnològiques i científiques en diversos àmbits (la música, els videojocs, les arts plàstiques i visuals…). Molts dels tallers que s´ofereixen als alumnes que participen al mercat tecnològic de Granollers són residents de Roca Umbert, tant artistes de l´Espai d´Arts, com empreses creatives i culturals que estan ubicades a la Fàbrica. El mercat de 2017 estava dedicat a Dona i Ciència, s’hi va fer una exposició en aquest sentit. El 2018 s’ha creat una nova exposició sobre «el costat fosc d’internet». Aquest curs 18/19, el grup de professorat es constituirà com a seminari dins la formació del CRP.

VallesBot: aquest projecte tecnològic i de robòtica neix del treball en xarxa entre professors, centres educatius, ajuntaments i el Centre de Recursos Pedagògics. La iniciativa proposa als alumnes dels centres participants resoldre problemes de mobilitat en el seu entorn fent servir la robòtica. La VallesBot vol incentivar les vocacions tecnològiques dels alumnes i afavorir el treball en xarxa entre els centres educatius i els diferents agents de l’entorn per aconseguir continuïtat i coherència educativa. A més, es vol fer arribar a tot l’alumnat, ja que l’activitat es fa dins d’horari lectiu i no és competitiva. En la primera edició (2018) hi han participat 17 centres educatius de Granollers, Canovelles i la Roca del Vallès. L’objectiu és que tot el grup classe hagi treballat en la proposta de millora de la mobilitat del seu entorn. Durant aquesta presentació pública, un jurat avaluarà la trentena de propostes presentades de tal manera que els alumnes podran aprendre de les valoracions que es facin de cada projecte.

Espai Congost: la cessió d’un solar urbà a l’entitat DIMAS per a la creació d’un hort, per part d’uns particulars, ha generat un punt de trobada de diferents agents educatius interessats en l’horticultura. És un projecte en construcció, on conviuen actors tan diversos com una empresa d’inserció social (DIMAS), tres centres de secundària (Institut Antoni Cumella, Institut Marta Estrada i EMT), una escola bressol (EBM Giravoltes), una Unitat d’Escolaritat Compartida (gestionada per Parc Estudi) i un Centre Obert de Serveis Socials. L’espai de l’hort disposa d’un espai parcel·lat, destinat a horts que donin resposta als propis projectes de cada actor i uns espais comunitaris enjardinats que també tenen voluntat d’obrir-se al barri.

Posa’t en òrbita (vinculat al projecte “Alesplaces“): els participants del curs 2017/2018 són EMT, Celestí Bellera, Marta Estrada i Carles Vallbona. Durant el curs es treballa amb els centres participants, per tal de tenir uns 75 alumnes, a l’espai públic, a principis de juny, que desenvolupen experiències científiques adreçades a infants. Com a fil conductor de tot el procés, s’agafa el sistema solar, però en una vessant molt àmplia i que doni cabuda a totes les possibles disciplines científiques. Durant el primer trimestre, tot l’alumnat de primer d’ESO haurà de resoldre uns reptes que els aniran introduint l’interès per la recerca i que permetran seleccionar els 15 alumnes de cada centre. El criteri no serà detectar els 15 millors en ciència, sinó també incorporar alumnat que inicialment no s’havia plantejat que la ciència també anava amb ells. A mitjans de desembre, es fa una trobada presencial de tots els participants per presentar-los el projecte. En aquesta trobada del mes de desembre, es configuraran vuit grups (un per repte) amb alumnat barrejat dels altres centres i una persona docent a cada grup. Al llarg dels primers mesos del 2019 es faran trobades presencials. Serà al llarg del 3r trimestre, quan tot aquest treball, conjuntament amb el fet a l’aula, s’haurà de traduir en experiments o experiències que aniran al pati d’una escola de primària (assaig general) i, finalment, a una plaça al juny.

Cooperatives escolars CUEME: els participants del curs 2017/2018 són Granullarius, Salvador Llobet, Lledoner i Mestres Montaña. El Projecte Cultura Emprenedora a l’Escola es basa en la creació de petites cooperatives per part dels alumnes de 5è i 6è d’Educació Primària de les escoles de Granollers, que alhora posen a la venda tot allò que produeixen al mercat municipal. L’objectiu és impulsar un esperit d’innovació amb valors solidaris entre tot l’alumnat. Com a resultat, els centres educatius participants constitueixen una cooperativa per aula. També s’hi impliquen alumnes de batxillerat artístic a través de la realització de tallers organitzats d’imatge gràfica perquè els més petits puguin dissenyar la seva pròpia identitat. A més a més, el projecte queda totalment integrat a les hores lectives; és a dir, està connectat amb els exercicis i lliçons diàries que s’imparteixen a les aules.

Xarxa mobilitat FP: els participants són EMT, Carles Vallbona, Educem, Cambra de Comerç, UEI i diferents serveis de l’Ajuntament. Aquesta xarxa fomenta la mobilitat europea de professorat i alumnat de l’FP. Per això, ha creat una estructura de treball d’on han sorgit diferents iniciatives com la de complementar les beques dels joves de grau superior que ja tenen una beca Erasmus+ i així fomentar-ne la participació. A més, ajuda tots els joves, tant de grau mitjà com superior, a preparar l’estada a través d’un curs d’idiomes. Durant els cursos 2016-2017 i 2017-2018 s’han becat 17 alumnes.

A més, posa en contacte les patronals i cambres de comerç amb els centres per trobar empreses que vulguin acollir joves estrangers en pràctiques, tant aquí com a fora.

Xarxa d’orientadors: dins els Projectes singulars (per a alumnes amb dificultats a l’ESO), s’ha creat una plataforma de treball estable que agrupa tots els orientadors dels centres educatius participants (Cumella, EMT, Carles Vallbona, Celestí Bellera, Escola Pia, L’Estel, Educem, Jardí i Marta Estrada), a més de la inspecció educativa, el CRP i el Servei d’Educació.

Aquest grup de treball es reuneix mensualment per fer un seguiment als Projectes singulars, que tenen com a objectiu principal que nois i noies de 3r i 4t d’ESO amb dificultats d’aprenentatge i/o que presenten una clara desmotivació vers tot ensenyament més curricular puguin assolir els coneixements de l’ESO i la puguin acreditar.

Aquests alumnes requereixen una atenció més personalitzada i una resposta que s’ajusti a les seves necessitats. Una proposta encaminada a millorar-ne l’autoestima, a facilitar-los habilitats socials, a ensenyar-los a tolerar la frustració… per assolir les competències que els permetin el desenvolupament personal, social i escolar; en definitiva, a donar-los alternatives pedagògiques que els proporcionin eines suficients per incrementar les possibilitats d’èxit d’inserció sociolaboral posteriors i que, per tant, redueixen el fracàs i l’abandonament escolar. Els Projectes singulars són experiències educatives per als alumnes de final de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) amb la finalitat principal que assoleixin les competències bàsiques del currículum obligatori de l’educació secundària, a través de múltiples estratègies per aconseguir l’èxit escolar i una gran satisfacció personal, és a dir, una major autoestima. Combinen el treball acadèmic o curricular amb experiències o estades en el món laboral, les quals ajuden l’alumne a assolir les capacitats que necessita un ciutadà en acabar l’educació obligatòria. Aquesta mesura d’obertura i d’adaptació dels instituts a la societat permet promoure la cohesió social, el treball educatiu integral i la coordinació de tots els agents educatius que hi intervenen.

Xarxa Escola Nova 21: els participants són Lledoner, Cervetó, Escola Pia, Jardí, Joan Miró (Canovelles) i Bertí (L’Ametlla); Marta Estrada es manté en espera. Escola Nova 21 vol catalitzar la voluntat de canvi educatiu en una acció de tres anys, que generi una mobilització per a l’actualització del conjunt del sistema educatiu català, i ho fa a través de quatre grans accions: consolidació de l’actualització existent a centres i al sistema; treball col·laboratiu per al canvi educatiu; aliances amb les administracions educatives i locals per a la corresponsabilització del canvi, i generació i experimentació de protocols de canvi sistemàtic. Primerament, Escola Nova 21 vol destacar i celebrar que ja existeixen molts centres educatius que estan enfocats a desenvolupar competències per a la vida i que adopten pràctiques fonamentades en com les persones aprenem. La nostra societat ha de garantir que aquests centres es consolidin: estenen el seu exemple i contribueixen a què el conjunt del sistema educatiu avanci cap a una actualització similar, així com que les normatives i decisions de les administracions també ho facin possible, des de la visió compartida d’escola autònoma, competencial, inclusiva i amb aprenentatge globalitzat.

Segonament, Escola Nova 21 vol facilitar una gran acció col·laborativa per a l’actualització del sistema a través de centres que voluntàriament se sumin a la iniciativa, i amb el treball conjunt amb els ens locals. Així, a través d’una convocatòria oberta, 481 centres van acordar incorporar-se a Escola Nova 21 i, gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona, s’han desenvolupat una seixantena de xarxes territorials on grups d’entre vuit i deu centres cooperen en el procés per a l’actualització i el canvi, a través d’una metodologia anomenada “espirals d’indagació”. La interacció dels milers de docents implicats en aquests centres és la manera més horitzontal i sostenible de contribuir a l’actualització educativa cooperativament. A Granollers hi ha la xarxa Vallès Oriental Centre.

Coenzims: l’Ajuntament de Granollers promou la participació activa a través de la cultura. Amb l’objectiu d’enfortir la ciutadania i aplicar democràcia directa, aquests projectes busquen crear un sentiment de pertinença i de cohesió.

Coenzims és un projecte de treball comunitari que realitza activitats socioeducatives al voltant de la programació del Teatre Auditori. Aquests projectes educatius es basen en la creació de vincles entre agents, sabers i espais per promoure experiències significatives dins la cultura.

Són projectes molt variats, que es van fent a mida, segons les sinèrgies i oportunitats que es van donant. Són alhora projectes realitzats no per un únic actor, sinó que hi ha implicat tot un núvol de serveis, equipaments i agents.

A partir d’una temàtica referent a l’espectacle cultural del teatre es genera una activitat adreçada a un col·lectiu identificat per algun dels serveis implicats, per tal de provocar un treball d’aproximació i producció que generi novetats i situacions insòlites. Es prioritza treballar amb aquells col·lectius que no accedeixen a l’oferta cultural de la ciutat.

ETC.: escola a temps complet. Necessitat/oportunitat d’oferir activitats a la tarda en base a la jornada compactada que implementaven els instituts públics de la ciutat. La base rau en iniciar un enfocament integral de la connexió entre l’escola i el temps de lleure per tal de millorar l’èxit educatiu i social per provocar experiències significatives en la construcció de la ciutadania. En aquest sentit, es va optar per tres grans àmbits d’acció: itineraris educatius, espais de relació i espais d’acció social i voluntariat. La primera fase s’ha iniciat amb els «Tallers» i a la tercera edició (febrer-maig 2018) s’ha començat a promoure un nou espai, «Binomis», amb una perspectiva més d’intervenció socioeducativa i promoció comunitària.

Grau superior d’FP Tècniques d’Actuació Teatral…: l’Ajuntament col·labora amb el centre privat Art Escènic i els facilita els espais necessaris per poder desenvolupar aquest cicle formatiu de grau superior. Actualment se’n farà la 2a edició.

Joves sense ESO: des del curs 2013-2014 l’Ajuntament de Granollers desenvolupa un programa d’acompanyament als joves que no acrediten l’ESO i que no poden accedir als cursos de PFI-PTT.

Aquesta actuació va destinada a joves que no acrediten l’Educació Secundària Obligatòria i que tampoc poden entrar a Programes de Formació i Inserció ni a altres programes de Garantia juvenil. Està molt enfocat a joves amb rebuig al sistema educatiu i que necessiten d’uns programes d’acompanyament més dirigits a l’orientació en les transicions educatives i que els permeti la reincorporació al sistema educatiu (ja sigui a través de PFI, de CFGM o Escola d’Adults) o al mercat laboral.

Es tracta d’un programa formatiu i d’orientació per a joves de 16 a 21 anys, que combina la formació més instrumental no assolida a l’ESO, amb una formació més pràctica en l’àmbit de la sonorització i espectacles en directe, així com la realització de tallers d’aprenentatge servei (com el de restauració de bicicletes) i l’activitat esportiva.

Està pensat en l’estructura de curs acadèmic, però obert a què joves que es van despenjant del sistema educatiu hi puguin anar entrant per donar-los una resposta i que no es quedin sense cap mena d’activitat educativa durant la resta de l’any (matrícula viva). Així, doncs, es pretén donar resposta als joves que no poden accedir a cap altre recurs (PFI, Escola d’Adults, Garantia juvenil,…), reduir la taxa d’abandonament escolar prematur a la ciutat i oferir uns itineraris i unes transicions educatives més adequats als joves amb dificultats.

Aquest és un curs pensat per a joves que han quedat exclosos del sistema escolar per motius ben diversos: desmotivació, problemes de conducta, s’han incorporat tard a la secundària obligatòria (perquè han arribat amb algun membre de la família dels seus països d’origen quan el curs ja estava iniciat) i, per tant, no han pogut finalitzar els estudis amb èxit.

Es necessiten accions/intervencions (educatives, culturals, esportives…) per tal que aquesta situació d’exclusió, amb el temps, no esdevingui social i econòmica. Es planteja aquest curs amb la voluntat de reconduir aquests joves per ajudar-los a trobar el seu camí dins d’una societat més justa i preparada per assumir, respectar i valorar conductes diferencials.

Es pretén, a la vegada, donar un impuls (i fer un acompanyament) a aquests joves perquè s’incorporin, un cop finalitzat aquest curs, a d’altres accions formatives (Escola d’Adults per a l’obtenció del GESO, PFI, preparació a proves d’accés a cicles formatius, etc.) o iniciar un camí en el mercat laboral que els vaig preparant cap a la vida adulta.

Té una durada de 800 h durant tot el curs escolar.

Cada any hi passen uns 20 alumnes.

PFI (Programes de Formació i Inserció): des de l’any 2007 l’Ajuntament de Granollers desenvolupa PQPI en modalitat de PTT. Durant el curs 2014-2015, la Generalitat de Catalunya canvia el nom de PQPI per PFI.

Concretament i fins al curs 2011-2012, realitzava dues especialitats de PTT i a partir del curs 2012-2013, en realitza tres, que acullen uns 46 alumnes anuals, alumnes que no han superat l’ESO i que se’ls dóna una nova oportunitat per adquirir els coneixements i estar millor preparats per l’entrada al mercat laboral.

L’Ajuntament de Granollers imparteix tres especialitats: vendes i atenció al públic, fabricació mecànica i auxiliar d’hoteleria.

Els joves, durant el curs que té una durada d’un curs acadèmic, realitzen pràctiques a empreses, que els permeten facilitar l’accés al treball, tot i que majoritàriament els joves que passen satisfactòriament el curs continuen estudiant a cicles formatius de grau mitjà o a l’Escola d’Adults.

Cada any hi ha més de 120 preinscripcions per a les 46 places.

Aquest programa està cofinançat pel Departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Granollers.

Murs que parlen: dos murs, dos centres de primària i un centre de secundària implicats.

Xarxa a l’entorn del Mercat de la Tecnologia: quatre edicions del Mercat, sis centres participants estables, dues exposicions editades i cinc formacions professorat.

VallesBot: una edició i 35 projectes presentats.

Projecte Horts a l’Espai Congost : vuit entitats participants. Projecte guanyador de la Beca Maria Gaja.

Posa’t en òrbita: quatre instituts participants, dues escoles de primària vinculades i dos espais culturals implicats (Museu de ciències naturals i La Tèrmica).

Cooperatives escolars CUEME: quatre centres escolars i vuit cooperatives constituïdes.

Xarxa mobilitat FP: dos anys en què l’Ajuntament ha complementat les beques de l’alumnat d’FP de grau superior i ha possibilitat estades a Europa, amb 17 alumnes beneficiats.

Xarxa d’orientadors/projectes singulars: projecte consolidat amb 59 empreses vinculades, 48 alumnes realitzant tastets semestrals i vuit centres implicats.

Xarxa Escola Nova 21: set trobades de la Xarxa realitzades seguint el calendari marcat pel programa i cinc centres de Granollers que hi han participat.

Coenzims: un projecte realitzat amb l’aula oberta del Cumella i un altre, amb famílies d’escoles bressol.

ETC, Escola a temps complet: nou equipaments oberts a l’acció educativa.

Creació del grau superior d’FP Tècniques d’Actuació Teatral a Granollers.

Joves sense ESO: 15 alumnes.

Programes de Formació i Inserció: tres PFI amb 45 alumnes.

Que el guany de la generació de xarxes de professorat/centres va més enllà del resultat del projecte, ja que introdueix canvis al funcionament dels centres i al de les pràctiques educatives.

La col·laboració amb altres agents com a catalitzador de l’èxit educatiu de cadascun dels projectes.